Àlbum històric CNB (1...)

El 10 de novembre de 1907 un grup de vint persones fundaren el Club de Natació Barcelona, en el gimnàs Solé del carrer de Montjuïc del Carme. Uns dies després, i amb un lloguer de 2 pessetes, aconseguien, com a seu esportiva, els Banys Orientals, un establiment de banys que es trobava a la Barceloneta. Davant l'increment de socis que va experimentar, tres anys després de la seva fundació, el novembre de 1910, l'entitat es va veure obligada a buscar un altre local més ampli. El lloc escollit fou els Banys de Sant Sebastiá, els quals disposaven de més espai que l'anterior, com també més extensió de platja.



Aquest edifici no era altra cosa que un pavelló de fusta construït a la platja sobre una estructura de ferro, que el situava a tres o quatre metres sobre la sorra i al qual s'accedia per mitjà d'una escala. Donat que el nombre de socis continuava augmentant, ben aviat va caldre ampliar el local. Però, encara que semblava que tot rutllava, el 14 de febrer de 1914, el pavelló fou arrossegat per un fort temporal de mar. Davant d'aquesta situació, al final d'aquell any el club va demanar una llenca de terreny de 66 metres de llargada que hi havia entre la caldereria del Nou Vulcano i el mar per instal·lar-hi la seva seu.



Uns mesos més tard, el 7 de maig de 1915, Ròmul Bosch i Alsina, en nom de la Junta d'Obres del Port de Barcelona, de la qual era president, va autoritzar de manera provisional l'ús del port per part del club. Aquest fet va ser el començament d'una nova singladura deslligada d'arrendaments, i propicià l'assentament del club com una de les entitats més importants de la societat civil catalana.

J. M. Contel (Ciutat Vella/Barcelona - Suplement del districte i dels barris - Març 2008)