Microcosmos CNB

El novençà que acaba de fer-se soci tard o d'hora s'ha de sentir dir pel veterà: "És la millor decisió que has pres a la vida". D'entrada no ho entén: ell creu que no ha fet més que apuntar-se a un gimnàs amb piscina, per allò de fer salut. Però poc a poc comença a ser conscient que ha passat a formar part d'un microcosmos especial amb codis propis.

D'entrada, el barnús que ha de portar ha de ser vell i gastat, com més millor: això dóna pedigree. Segurament es tracta d'un tic de quan era un club exclusivament masculí. Més tics: hi ha un banyador masculí, negre, que es ven a la botiga del club -enlloc més- i que també confereix estatus d'habitué. És un banyador alt de cintura, com el de Burt Lancaster a El nadador, i de cotó, cosa que implica que al cap d'uns quants banys es dóna irremissiblement, amb el perill de deixar escapar allò que hauria de mantenir recollit. En una època es veu que la botiga va deixar de tenir-ne, per considerar-la una peça del tot superada per la moda, però les protestes van ser tals que ràpidament va tornar-ne a tenir en estoc.

Hi ha també una morenor especial del nata. És la morenor lluent i uniforme dels qui prenen el sol tot l'any, plogui o nevi. Per dir-ho de forma gràfica i entenedora: la morenor del Quique Guasch. Pel que fa a la manera de prendre el sol, el veterà sempre ho fa a redós d'un mur, ja sigui a la piscina salada o al ta-ka-tà, esport autòcton del qual la tribu se sent profundament orgullosa. Pel que fa a la postura més adequada per fer bronzo, el novençà faria bé de fixar-se en un cartell d'un espectacle de Carles Flavià -un altre soci il·lustre- en què apareix eixarrencat entre dues cadires de platja. No cal dir que porta el precriptiu banyador negre.

I finalment hi ha un lenguatge del club, un idiolecte empaltat de Barceloneta. A mi me'l va ensenyar l'Agustí Carbonell. Consisteix en intercalar "xato" i "maco" amb certa freqüencia a les frases, en posar-hi uns quants renecs, especialment quan un està perdent al dòmino, i en parlar del Barça o el d'un nou lloc per endrapar amb el veí de guixeta.

Jo no sé si quan m'hi vaig apuntar vaig fer la millor cosa que he fet a la vida. Ara, per "fer unes rises", com diria el Carbonell, i, si s'escau, una mica d'esport, enlloc s'hi està tan bé.

Agustí Fancelli (Quadern d'El País, 1-nov-2007)