dilluns, 1 de setembre del 2008
Benvolguda Isabel Vilalta, moltes felicitats en el dia del teu aniversari !
¿Qui no s’ha emocionat fins a les llàgrimes veient la seqüència final de Cinema Paradiso? ¿Qui no reconeix en aquell magistral muntatge de petons prohibits una exquisida declaració d’amor al cinema i a un fill? Una pel·lícula que és capaç d’arribar a aquest clímax amb la serenor i la senzillesa que ho fa la cinta de Giuseppe Tornatore ha de considerar-se per força un clàssic, un bocinet de vida tan ben recreat i interpretat que mereix ser revisat ara, amb la distància que aporta el pas del temps, i oblidant l’eufòria que va provocar un unànime reconeixement de la crítica i un èxit de públic colossal.
Etiquetes de comentaris:
cinema
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
|
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada