Nepotisme al CNB?

La llei dels mediocres

- Qui té padrí (o germà) es bateja -

El nepotisme -de nepos, nebot en grec- és un vici antic. Incorre en ell qui al repartir un càrrec aposta per la parentela abans que per l'excel·lència. Aquest vici ha corromput imperis, des de Roma -on algun emperador va ser anomenat Nepote- fins al Vaticà, que ho va prohibir en el XVII, quan l'embull de vincles carnals entre papes, cardenals i altres membres de la cúria era ja molt enrevessada.

Tanmateix, el nepotisme perviu, per a escarni de la meritocràcia, on qualsevol pot arribar des del no-res fins a la presidència d'un club esportiu.

Hi ha molts clubs esportius que no dubten a contractar als millors estiguin on estiguin i cobrin el que cobrin. Miren més les capacitats de les persones que el seu parentiu, per exemple.

Tot al contrari, tots coneixem algun club on els que treballen, són en primer lloc els familiars sanguinis, després els consanguinis, més tard els amics i coneguts i finalment, una vegada esgotades les conveniències, encara no arriba el torn dels més capaços, sinó d'aquells més dòcils, que no sobresurten per sobre del que ja tenen assignat.

I si a més a més aquests intrusos que aprofiten el seu estatus resten més que sumen, el club comença a derivar en problemes.

No cal dir que el mal de molts d'aquests clubs comença amb el nepotisme.