El nepotisme -de nepos, nebot en grec- és un vici antic. Incorre en ell qui al repartir un càrrec aposta per la parentela abans que per l'excel·lència. Aquest vici ha corromput imperis, des de Roma -on algun emperador va ser anomenat Nepote- fins al Vaticà, que ho va prohibir en el XVII, quan l'embull de vincles carnals entre papes, cardenals i altres membres de la cúria era ja molt enrevessada.
Tanmateix, el nepotisme perviu, per a escarni de la meritocràcia, on qualsevol pot arribar des del no-res fins a la presidència d'un club esportiu.
Tot al contrari, tots coneixem algun club on els que treballen, són en primer lloc els familiars sanguinis, després els consanguinis, més tard els amics i coneguts i finalment, una vegada esgotades les conveniències, encara no arriba el torn dels més capaços, sinó d'aquells més dòcils, que no sobresurten per sobre del que ja tenen assignat.
I si a més a més aquests intrusos que aprofiten el seu estatus resten més que sumen, el club comença a derivar en problemes.
No cal dir que el mal de molts d'aquests clubs comença amb el nepotisme.





















Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)
1 comentaris:
A dia d'avui Desembre de 2009 encara segueix succeint aquest fet i no es tracta d'escollir entre dues persones qualificades, una familiar i l'altre no, sino entre un familiar no qualificat i un desconegut qualificat. Seria convenient replantejar-se quina és la filosofia d'empresa... esdevé el CNB un parais laboral familiar? o un club profesional?
Publica un comentari a l'entrada