Déu els cria i ells s'ajunten

Un altre cop junts el president Millans

 i el president Joan Laporta, afalagant-se mutuament.

Aquest cop va ser el nostre Club Natació Barcelona
 el que va homenatjar al Futbol Club Barcelona.
(Octubre-2004)

Cap dels dos presidents passa per moments dolços. Tot al contrari, els Clubs que representen pateixen una profunda crisi. Ja sabem que el FCB porta dos anys sense guanyar un títol, i enguany no ha començat amb bon peu a la Lliga. Però almenys econòmicament parlant, el FCB sota la presidència del Sr. Laporta, ha passat de presentar comptes deficitàris a presentar superàvits.

Però el que ens interesa és el nostre Club. El "buc insignia" del CNB, el waterpolo, la secció que disposa -de llarg- de més pressupost, tampoc ha guanyat cap títol de Lliga en els darrers tres anys. Pero mentre aquells, els directius del "power-point" han sanejat econòmicament el FCB, el CNB segueix amb l'aigua al coll.

Recordem que encara no fa mig any la Junta actual ens va encolomar una nova derrama de 120 euros. Amb la sensació, compartida per la majoria, de que era "pan para hoy y hambre para mañana".

Adaptant el Principi de Peter podríem dir que "en una Junta directiva tot directiu tendeix a ascendir fins a arribar al seu nivell d'incompetència". Afegirem que el Sr. Sebastià Millans, pel fet de ser el President ja no pot ascendir-hi més. I que segons el Sr. Peter i el seu Principi, segurament ja ha arribat  al seu nivell d'incompetència.