Aquesta és la carta sencera enviada a la redacció d'El Triangle pel Sr. Roger Torné, pare de l'ex-nedadora del CN Barcelona, i propietari i administrador de Notinat (magnífica web de referència obligada al voltant de la natación, la seva història, el seu present i el seu futur).
Ja ha estat publicat un extracte d'aquesta denúncia en l'edició d'aquesta setmana d'El Triangle.
També podeu recuperar l'escrit "Si no pagas no te dejo nadar en ningún club" (Delegado Natación CNB) que corria fa uns quants mesos entre pares de nedadors del CN Barcelona.
Natàlia Torné La Federació Catalana de Natació disposa d’una norma que té per motiu evitar que els clubs grans es beneficiïn dels clubs petits fitxant nedadors. És una mesura que intenta protegir la feina de formació que fan els clubs. Aquesta norma, anomenada “Drets de Formació”, és observada de diferents maneres segons quin club. D’aquesta manera alguns clubs entenen que sempre disposen de “drets de traspàs del seus nedadors”.
El cas és que un grup de 7 o 8 nedadors, a l’estiu de 2005, decideix deixar el CN Poble Nou, amb greus problemes econòmics i socials, per anar al CNB engrescats per la proposta del seu entrenador Albert Ventosa. Emparant-se en aquesta norma, el CNB arriva a un acord amb el CN Poble Nou pel qual paga 3.000 euros pel grup, més un seguit de compromisos de cessió de material de segona mà, que mai s’arriben a complir.
La Natàlia Torné (15 anys llavors), és dintre d’aquest grup, i s’incorpora a la tardor del 2005 amb fitxa federativa del CN Barcelona. La qüestió és que la Natàlia mai va entrenar al club, mai es va formar al CN Barcelona, doncs ja estava entrenant al CAR de Sant Cugat des de l’any anterior. Les primeres temporades va anar tot bé fins que l’Albert Ventosa decideix marxar i entra en el seu lloc en Joan Giralt, com a entrenador del primer equip i director tècnic.
El Sr. Giralt no va tenir mai cap relació amb la Natàlia Torné, no la va trucar mai per telèfon, mai li va escriure una carta o un correu electrònic. Tota comunicació era feta per terceres persones i es limitaven a les convocatòries de competició. Mai va haver una relació ni de club-nedadora ni d’entrenador-nedadora. Veient-se marginada, el mes de maig del 2009, la Natàlia comunica al Sr. Giralt que no vol continuar al CN Barcelona a la temporada següent.
Al buscar un altre club, aquest ens comunica que el CN Barcelona demana “drets de formació”. Una norma que s’aplica per evitar que marxin els nedadors formats a la casa volen aplicar-ho a algú que ha entrenat a les instal·lacions del CNB mitja dotzena de vegades. És un clar abús i un intent d’aconseguir uns drets de traspàs camuflats amb aquesta norma. Ens demanen més de 14.000 euros.
Ens assabentem que també li demanen a la Marina Sànchez (3.000 euros) i al Jordi Joan Montseny, del qual no recordo la quantitat. Em poso en contacte amb l’Adolf Perez de Arenaza i em diu que no en vol parlar, que no hi ha res a discutir.
Em vaig posar en contacte amb la Federació Catalana de Natació, amb el gerent Sr. Josep Ruiz i el seu president llavors el Sr. Lluís Bestit. El que van aconseguir és que parlessin amb mi i intentessin arribar a un acord que, desprès de dues reunions més amb en Adolf Perez de Arenaza i amb el gerent de l’entitat Marc Blanquer, no va ser possible. Finalment, amb males maneres i pressionats per la federació, doncs s’acabava el termini per formalitzar les llicències, la Natàlia va poder quedar lliure a canvi de 6.000 euros de la nostre butxaca. La norma feta entre els clubs, ara el CN Barcelona la feia servir per extorsionar als seus nedadors disgustats i a les seves famílies.
En Jordi Joan Montseny va passar pel mateix camí i la seva mare va pagar 5.000 euros. A la Marina Sànchez, que sempre havia entrenat també al CAR de Sant Cugat, li van demanar 3.000 euros i no van voler rebaixar res. Com que no va poder pagar (els pares passaven per una mala situació econòmica) va haver de deixar de nedar.
Roger TornéPare de Natàlia Torné, i editor de Notinat
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada