Sebastià Millans i l'art de la mentida

La conseqüència directa de mostrar el truc des del mateix escenari on s'ha dut a efecte —la presidència del CN Barcelona— és doble i corrosiva.

Clica per engrandir

D'una banda, els socis i les sòcies ja no saben què pensa realment aquell que té la capacitat de decidir sobre l'interès present i futur de la centenària entitat esportiva.

Per un altre, s'esborra la sempre feble línia entre la veritat i la falsedat, i la massa social del CNB comprova alguna cosa molt més inquietant que l'habitual desplaçament de la veritat per la mentida: que els membres de la Junta Directiva del Club Natació Barcelona ja no distingeixen entre la una i l'altra.

Volen vostès una conducta més perfecta per a sembrar la desconfiança indiscriminada entre uns socis que, per unes altres diverses raons, veuen l'Assemblea General Ordinària de Socis com l'escenari ideal perquè l'actual Junta Directiva del CN Barcelona els enganyi?

Clica per engrandir

Jonathan Swift, en "L'art de la mentida política", parla d'un prohome del seu temps que, de tant usar la falsedat amb talent, "no vol saber si diu veritats o mentides, li basta saber què convé a cada minut i per a cadascú per a anar afirmant o negant mentides. De manera que si pretenen tractar amb ell, interpretant tot el que diu, igual que interpretem els somnis, no aconseguiran fer-ho i se sentiran igualment enganyats siguin o no crèduls".

A la vista de certs fenòmens, poc han après alguns, i això que hi ha un bon tros entre l'Anglaterra del segle XVIII i la Catalunya d'avui.