El 17 d'octubre de 1986 al Palais de Beaulieu de Lausanna, Joan Antoni Samaranch va pronunciar les paraules "À la ville de... Barcelona", que van atorgar a la ciutat l'organització dels vint-i-cinquens jocs de l'era moderna. Un quart de segle més tard, la majoria dels protagonistes s'han tornat a retrobar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.
A les 13.32 h, l’hora exacta de la nominació olímpica d’ara fa 25 anys, un vídeo ha reproduït les paraules de Joan Antoni Samaranch. “Avui ens hem tornat a emocionar veient aquestes històriques imatges d’un dia com avui fa 25 anys”, ha dit l’alcalde actual, Xavier Trias, que ha estat acompanyat de bona part dels protagonistes d’aquella efemèride, entre ells Pasqual Maragall, Josep Miquel Abad, Enric Truñó o la filla de Joan Antoni Samaranch, Maria Teresa.
L’acte d’aquest dilluns ha estat un homenatge a la figura de Samaranch, clau en tot el procés de la designació olímpica de Barcelona. La seva filla Maria Teresa ha explicat que Samaranch sempre va voler que la ciutat fos líder del moviment olímpic, més enllà de 1992.
L’organització dels Jocs -considerats els millors de la història en el seu moment- va suposar un salt endavant de la ciutat, que va aprofitar per obrir la façana marítima i construir noves infraestructures.
Clica per veure l'article original (17-10-2011)
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)
3 comentaris:
Miradlo, ahí está chupando cámara, como siempre, el sinvergüenza del Millans, eso sí, con el traje gris de verano. Vaya tipejo más impresentable además de estafador y defraudador. Ya te llegará la hora de purgar todos tus pecados, impresentable.
MILIKI, te veo muy ofuscado. Toma Ofuscol.
Y límpiate la boca cuando te refieras al Sr. Millans.
OjO, Miliki, corre la leyenda por el club que si dices 'Millans' tres veces veces delante del espejo, en dos meses te vas a quedar
más calvo que el sobaco de la rana Gustavo, no vas a tener sexo por 7 años, y justo a las 12 de la noche se te aparecerán dos socios para darte una paliza.
Publica un comentari a l'entrada