Una actitud molt mesquina

A la directiva del Club Natació Barcelona

Opinión - Carta de los lectores

Domingo, 2 de febrero de 1997

Mis quejas y, en especial a su presidente señor Millans, por negarse, amparándose en los estatutos, a comunicar a los socios del CNB, después de reiteradas peticiones, el fallecimiento de Roberto Queralt, el nadador y waterpolista que ha dado más triunfos deportivos al CNB.

Señor Millans, el nombre de Roberto Queralt estará siempre vinculado a la historia del Club Natació Barcelona, entidad emblemática para nuestra ciudad, y pienso que una de las tareas del presidente es mantener viva su historia y sentirla en el corazón.

Roberto Queralt, tus compañeros, amigos y toda la gran familia de la natación, queremos decirte: "¡Nunca te olvidaremos!" No lo haga usted señor Millans.

Mª TERESA CASAS I VIURA

Barcelona

Clica per veure l'article original

Bé, un cop llegida aquesta carta adreçada a La Vanguardia, serà millor que ens mosseguem la llengua, i no diem coses que poden donar peu  a la directiva -què més voldrien!- a prendre mesures pel que respecta a un servidor i a la plataforma opositora La Gent del Bloc (LGdB) a la qual pertanyo. Només afegiré, que si és cert el que diu la Mª Teresa Casas i Viura -i no hem de dubtar pas de qui és capaç d'escampar aquesta ignomínia a través d'un diari de la repercussió de La Vanguardia- que s'ha de ser molt mesquí per, emparant-se en els estatuts, negar-se a comunicar als socis l'òbit d'un insigne esportista olímpic del Club Natació Barcelona. Desconeixem el motiu d'aquesta indecència per part del president Millans, però res, repetim: RES!, justifica la seva vergonyosa i vergonyant decisió davant la mort d'un soci, sigui aquest més o menys conegut, sigui aquest més o menys il·lustre. Per acabar l'article d'avui us vull avançar que properament publicaré en aquest bloc un escrit del senyor Millans a La Vanguardia, 'Carta de los Lectores', demanant casualment el que més li ha mancat com a president del CNB: "seny".