"Donde dije digo, digo Diego". Quines penques!

Bústia del soci/ia

De: ISABEL VILALTA

Fecha: 15/06/2008 13:27:40

Para: kikemeca@yahoo.es

Asunto: carta que pots publicar

Hola Enric:

No ens coneixem, el meu correu electrònic te’l va donar una sòcia amb qui vaig coincidir per casualitat al vestuari F.

Un grup de sòcies de diferents edats comentaven el seu malestar en relació a diversos aspectes de funcionament del Club, i els hi vaig donar el meu suport per a qualsevulla iniciativa que volguessin emprendre; i així va ser com vaig tenir coneixement del corrent d’opinió que s’estava creant.

Sóc sòcia des del 1999, juntament amb la meva família. Durant aquest anys, hem vingut poc al Club, per tant coneixem a pocs socis, i en tot cas, el coneixement ve donat per relacions externes al Club. Ens va caldre l’aval de dos socis i una important quantitat a fons perdut, per a entrar-hi.

Des de l’anterior entrada massiva, el Club a canviat substancialment, i evidentment a pitjor: massificació en alguns moments, mala educació, etz. Evidentment que de mala educació n’hi ha a tots els nivells de la nostra societat, però el cert és que també ha arribat al CNB: el bon dia, és pràcticament inexistent, la porta pels morros esdevé habitual, .......... Crec que no cal que fer una llista, però molts dels socis/es amb independència de la data d’incorporació crec que hi estaran d’acord. Aquests aspectes, amb un nombre menor de socis són més controlables i es poden treballar des de la pròpia Junta i les Seccions, però en un club massificat és impossible.

Evidentment que no m’ha fet cap gràcia la derrama; malgrat tot l’hem pagada, però encara em preocupa més la possible entrada de 1.200 nous socis, doncs aquests demandaran serveis, i aquest fet ens perjudicarà a la resta. A mi em dona la sensació que és com una ampliació de capital en una societat, en perjudici del soci minoritari. Com més gran sigui la massa social, més consolidats en el “poder” estaran els actuals directius.

A nosaltres ens acaba de passar. La segona estada de optimist va quedar coberta a les 2 hores. Des de que els nens tenien 5 anys, cada any han fet la 2ª estada al Club, per tant, ja no comptem amb un pla B; doncs bé, ara que en tenen 10 i que les estades normals ja no els agraden, ens hem trobat amb la diàtriba de que les tornessin a fer o cercar una alternativa.

Si el Club incrementa el nombre de socis ha de preveure incrementar els seus serveis, i això no passa.

D’altra banda l’espai és el que és, i no pot créixer, però cada vegada en algunes activitats queda més reduït, com ara l’ús lúdic de les piscines. El 26 de maig a la tarda vaig portar un dels meus fills a la piscina, mentre jo feia gimnàstica amb l’entrenador personal. La piscina olímpica era plena entre cursets i socis nedant, com que les altres dues eren tancades, va acabar a la salada, però són pocs el nanos d’aquesta edat que es banyen a la salada per que l’aigua està massa freda, i el meu va acabar amb una sinusitis de cavall !!!. De que ens serveix la piscina olímpica, si perdem el caràcter lúdic de l’aigua i el concentrem només amb l’esportiu per manca d’espai?

Podria seguir amb la llista. El fet és que com que darrerament vinc més, les deficiències se’m fan més evidents, i fins i tot m’he plantejat donar-me de baixa, però després m’ho repenso i segueixo.

Per a mi la derrama són els arbres; el bosc, és la manca de previsió, el voler arrenjar un problema econòmic amb solucions que el que faran serà empitjorar la situació actual. No sé com es gestiona el Club i no ha de ser fàcil amb el deute actual, però per a això hi ha gent preparada, i tècniques contrastades que han servit per a altres entitats com és l’obtenció d’ingressos atípics.

Reconec que no me n’he preocupat, per feina, i per altres motius, però si no volem que vagi més a la deriva del que ja està anant, cal començar a implicar-si.

Els temps d’aquí no passa res s’han d’acabar, prou cofoisme.

Només em pregunto, la Junta Directiva s’ha plantejat que passaria si un dia acudís al Club un 50% dels actuals socis? Jo si que m’ho he plantejat.... Només cal que tanquem els ulls ..................

Compteu amb mi per al que us calgui.

Isabel Vilalta i Calaf

Heu llegit un email rebut fa més d'un any, el juny del 2008. Aquesta advocada és peça clau dels primers mesos del bloc. Va signar juntament amb un servidor i un altre soci la sol·licitud de revisió de les Actes de les assemblees generals del CNB en els darrers 10 anys. I vam estar revisant-les tot un matí, sota el control de l'arxiver del CNB, Sr. Joan Carles Serena. Ens deia llavors que l'espai del Club és el que és i no pot créixer. Avui ni tan solament no disposem del mateix espai que fa un any, sinó que ens l'han retallat considerablement. També, afegeix, ens confessa que cada cop més les deficiències de la gestió del Club se li feien més evidents. Fins i tot això li va dur a pensar en donar-se de baixa renunciant al seu entrenador personal en el Club. Però no ens diu res de si juntament amb el seu marit i els seus dos fills. Parla en el seu email de la seva preocupació pel nivell de consolidació en el poder de la Junta del Millans. Insinua més o menys que plantejar una derrama com a solució als problemes econòmics actuals és "pan para hoy y (más) hambre para mañana" Més. Afirma que cal incrementar els ingressos atípics, i que per això hi ha tècniques contrastades, però que cal gent preparada. I que perquè el CNB no vagi més a la deriva del que ja està anant cal començar a implicar-s'hi ja mateix. Així mateix ens va facilitar la sala de juntes de Vilalta Advocats a fi de disposar d'un lloc per poder mantenir reunions periòdicament. Només en vam fer una en la que hi van ser presents diversos socis i sòcies, entre ells el meu amic Carles Bascones. Va tenir coneixement de primera mà, a través de dues ex-monitores —que ho havien estat feia molt poc—, de les irregularitats del Sr. Millans i dels seus directius en vers els contractes  dels monitors del CNB. Fins i tot va rebre documentació que li va enviar una d'aquestes ex-monitores, perquè ella es va erigir —en la seva qualitat d'advocada— en custòdia de la carpeta, a manera d'expedient, on anàvem incloent tot allò referent al CNB. El fet és que després de setmanes amb un comportament fugisser, ens va haver de confessar —arran de la nostra pacient i insistent súplica— que havia destruït sense consultar-ho alló que va rebre de l'ex-monitora, adduint que no tenia, vés per on, cap interès. I ja per acabar, només afegir que aquesta Sra. va intervenir en la darrera assemblea, i ja a les acaballes, per dir que aquesta Junta ho feia molt bé, que òbviament tot és susceptible de millora, però que el gran defecte de Millans&Cia és no haver sabut transmetre al seus socis la seva gran tasca que desenvolupava la Junta Directiva al front de la gestió del CNB. Algú entén el cas d'aquesta advocada? Un canvi de parer tan radical en pocs mesos? De plantejar-se seriosament en donar-se de baixa per la degradació física i moral del Club, a ensabonar indissimuladament el dia de l'asemblea a Millans i companyia. No siguem malpensats, pero ... quines penques que té! Bé, a hores d'ara la Sra. Vilalta ja deu de saber que finalment el CNB va ser denunciat a Treball per allò del que va ser directament informada per treballadores afectades. Aquesta Sra. coneixía el frau que cometia la Junta de l'amic Millans gràcies a dos ex-monitores. Però després de la inspecció de Treball, i arran de les irregularitats que han detectat els dos sub-inspectors, de dos ex-treballadores hem passat a quasi 50. Treball instarà al CNB a regularitzar la situació, i això suposarà per a les arques del club una molt considerable despesa econòmica, agreujada pels interesos de demora. ¿L'abonaran ells —els membres de la Junta— aquesta considerable quantitat de diners, per arrenjar el frau repetitiu i continuat que han perpretat al llarg de molts mesos, o li carregaran al soci una nova derrama perquè sigui aquest qui pagui de la seva butxaca els disbarats de Millans i companyia?