'In Memorian' dels socis traspassats els darrers 12 mesos

Gent

No existeixen homes poc interessants.
Els seus destins són com històries de planetes.
Cada un és únic, sol, ell sol,
No hi ha cap altra que s'hi assembli.

I si algú ha viscut en silenci,
Feliç en el seu racó,
La seva mateixa insignificança
L'ha fet interessant.

Cadascú té un món secret, ben seu,
On s'amaga el millor instant,
On s'amaga l'hora més terrible.
Però nosaltres no en sabem res.

I si un home mor,
Mor també la seva primera nevada,
I el primer petó, i el primer combat...
Tot s'ho emporta.

Sí, queden llibres i ponts,
Màquines i teles de pintors,
Sí, moltes coses ha de restar,
Però alguna cosa fuig!

Així és la llei d'aquest joc sense pietat,
Desapareixen móns, no persones.
Els homes, pecadors i terrenals, els recordem,
Però en realitat, què en sabíem, d'ells?

Què en sabem nosaltres, dels germans, dels amics?
Què en sabem de la nostra estimada?
Fins del nostre pare,
Coneixent-ho tot, no en sabem res.

Se'n va la gent, no la podem retornar.
No podem fer renàixer els seus móns secrets.
I cada vegada,
Tinc ganes de xisclar davant aquesta impotència.

Evgueni Alexándrovich Evtushenko o Yevtushenko 
Poeta rus 
(Zima, Sibèria, 1933)

 

Gente

No existen hombres poco interesantes.
Sus destinos son como historias de planetas.
Cada uno es único, solo, él solo,
No hay nadie más que se le parezca.

Y si alguien ha vivido en silencio,
Feliz en su rincón,
Su misma insignificancia
Lo ha hecho interesante.

Cada uno tiene un mundo secreto, bien suyo,
En el que se esconde el mejor instante,
Donde se esconde la hora más terrible.
Pero nosotros no sabemos nada.

Y si un hombre muere,
Muere también su primera nevada,
Y el primer beso, y el primer combate...
Todo se lo lleva.

Sí, quedan libros y puentes,
Máquinas y telas de pintor,
Sí, muchas cosas han de permanecer,
¡Pero hay algo que huye!

Así es la ley de este juego sin piedad.
Desaparecen mundos, no personas.
A los hombres, pecadores y terrenales, los recordamos,
Pero, en realidad, ¿qué sabíamos de ellos?

¿Qué sabemos nosotros de los hermanos, de los amigos?
¿Qué sabemos de nuestra amada?
Incluso de nuestro padre,
Conociéndolo todo, no sabemos nada.

Se va la gente, no podemos hacer que vuelva.
No podemos renacer sus mundos secretos.
Y siempre,
Tengo ganas de gritar ante esta impotencia.

Evgueni Alexándrovich Evtushenko o Yevtushenko 
Poeta rus 
(Zima, Siberia, 1933)