¡Pintan bastos!

"..., però si els bancs tampoc no donen crèdits als clubs, assistirem a la fallida d'alguna entitat? Quants socis ofegats per la hipoteca o els deutes deixaran de pagar els carnets?"

El Periódico, 27 de setembre del 2088

President Millans i vicepresident Moncunill, en clar i castellà: ¡Pintan bastos! Pensen fer, estan fent ja mateix, quelcom per minimitzar el cop que ens ve a sobre? O s'ho miraran com a simples espectadors? Vostè, Sr. Moncunill, des de la distància que li proporciona Alacant? Els hi donem una idea: demanin una nova derrama. Què més dóna una altra volta de rosca jugant amb la butxaca, la paciència i el cabreig del soci! A veure si aquest s'ho empassa de nou, oi? Perquè si no se'n saben sortir sense pidolar més derrames, facin un darrer favor al Club que tan estimen (?), a una immensa majoria de socis i sòcies, i potser a sí mateixos: reconeguin la seva manifesta i repetida incapacitat per dirigir el Club, dimiteixin i convoquin eleccions. Perquè pidolar derrama rera derrama ho sabria fer qualsevol persona amb dos dits de front. En seguirem parlant.