Ta - ka - tà

Aquest esport de platja, popular, va néixer en el Club Natació Atlètic

27/9/2008 EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Els executius olímpics van ser sensibles, per exemple, amb la Xina i per això avui el ping-pong ja és esport olímpic. Barcelona, tot i les fanfàrries, va tenir menys sort i malgrat que alguns entusiastes com Manel Castells van intentar que el ta-ka-tà també fos esport olímpic, no van tenir èxit. Amb els executius olímpics s'ha de parlar de negoci, no d'esport. A Castells li deien el Nastase del ta-ka-tà.

Si trec avui aquí el ta-ka-tà, que va néixer el 1914, a la Barceloneta, al Club Natació Atlètic, és perquè avui, a les nou del matí, a la platja de la Barceloneta, el Centre d'Esports Barceloneta inicia la fase classificatòria de la gran final, que se celebrarà demà. El ta-ka-tà, ja ho saben, és una mena de tennis, que es juga a la platja amb pilota de tennis i amb la mà.

Es tracta, doncs, d'un esport de platja, popular. Per practicar-lo, només cal entusiasme, una samarreta vella i un banyador. I veu, perquè es crida molt, es crida tota l'estona en el ta-ka-tà. I potser també cal alguna gorra. Al sol sempre se li ha de tenir respecte. Fins i tot a l'hivern. Perquè un dels molts avantatges que té el ta-ka-tà és que es pot practicar durant tot l'any i fins a edats molt avançades.

Avui, a la sorra del passeig Marítim, a la platja, es podrà aplaudir exemplars com Antonio Gallardo, a qui un malvat li va posar de malnom el Soraya, perquè, com aquella breu emperadriu iraniana, té els ulls blaus i les pestanyes llargues. El barri és així i Gallardo és qui més ha contribuït a enriquir el lèxic popular barceloní.

Fa poc, estant amb Serrat a Riomaggiore, Itàlia, on va ser nomenat Patrimoni del Mediterrani, el cantautor va utilitzar l'expressió "A la cara, Williams, que no va néixer al Poble-sec sinó a la Barceloneta". Aquesta expressió, que entre els iniciats s'utilitza per dir que a la vida s'hi ha de posar coratge o s'han de tenir pebrots, la va crear el Soraya parodiant el nom de cert massatge o crema d'afaitar. És a dir, que Serrat pot lluir una samarreta blava on es llegeix Made in Poble-sec, però això d'"A la cara, Williams", va néixer a la Barceloneta, al passeig Marítim.

 
Clica per veure l'article original