Diario "El País" (sábado, 22 de noviembre del 2008)
Por Miquel Jurado
Entremos directamente en materia: el concierto de Mariza en el Palau fue soberbio, de los que reconcilian con la música en directo. Con toda la música, porque Mariza es un pozo de sonoridades de las más diversas procedencias que convergen en el fado. Y en el escenario del Palau ese fado abierto al mundo, en el que la morriña convive con una alegría exultante, estalló en mil colores, como la mejor sesión imaginable de fuegos artificiales. Al salir reinaba la excitación entre el público.
La propuesta de Mariza parte, por supuesto, del fado. El que interpretó al final fue realmente estremecedor, pero despega rápidamente hacia un mundo totalmente personal. La portuguesa, nacida en Mozambique, ha ido añadiendo pequeños y grandes detalles que convierten la música popular de su tierra en algo nuevo, con un atractivo igual o mayor al original. El fado es una música que, bien interpretada, cala muy hondo. Pero la revisió de Mariza no sólo penetra hasta lo más profundo, sino que te impregna de sana alegría, te contagia el fado.
Ya de entrada las percusiones (ausentes en la mayoría de fados) están siempre muy presentes, incluso alcanzando el protagonismo en muchos momentos. Y la inclusión de una trompeta rompe con la tradición, pero añade un toque de singularidad y de sentimiento profundo. Sentimiento que no le faltó a la cantante que, con su imagen que parece sacada de un cómic de Corto Maltés, interpreta cada tema dándolo todo, como si le cantara a cada espectador en la intimidad. Su voz matiza cada frase hasta el sobrecogimiento, y en las fases más rítmicas su cuerpo se cimbrea como en una ilusión óptica mientras todo a su alrededor parece bailar.
Mariza domina completamente el escenario. Es capaz de romper la dinámica del espectáculo para besar a una espectadora de las primeras filas que acababa de desmayarse (sin duda a causa del calor), o explicar en un perfecto castellano historias entrañables de su niñez.
Donassa Maritza
Diari "Avui" (dilluns, 24 de novembre del 2008)
Per Mar Jiménez
Apunteu-vos aquest nom: Mariza. La setmana passada, aquesta donassa va protagonitzar un concert al Palau de la Música –“lo Palau”, en diu ella– antològic. La música de Mariza, el fado de Mariza és elèctric. I sentir-lo en directe, viure’l en directe –i preciso viure, perquè la veu d’aquesta portuguesa agita tots els sentis, eriça la pell més dura– és una experiència irrepetible. He assistit a molts concerts. I poques vegades, comptadíssimes, he viscut sensacions similars a les que vaig experimentar dimecres de la mà de l’art i veu d’aquesta donassa. Els seus fados transporten de la tristesa més profunda, més esquinçada –ai, la saudade!– a l’alegria més plena i contagiosa. Terra, el seu últim treball, està plagat de sonoritats d’arreu del món, que han anat calant en aquesta moçambiquenya de naixement durant els set anys que ha estat de gira.
Prima, alta, poderosa i alhora fràgil, té un carisma que va ser capaç d’impregnar fins a les últimes files del galliner al temple de Domènech i Montaner. Fa quatre anys, en una petita tasqueta del Barrio Alto de Lisboa, en la qual qualsevol client és un benvingut i improvisat cantant de fados, vaig preguntar a un dels propietaris qui considerava que seria l’hereva de la gran Amália Rodrigues. Sense dubtar-ho, va dir Mariza, que ha sigut capaç de mantenir l’essència d’aquesta bella música portuguesa afegint-hi petits i grans detalls com la percussió i la trompeta. Detalls que, sumats a la seva força, l’han fet encara més universal. Mariza va omplir lo Palau, dimecres, de saudade. I alhora va agitar-lo d’alegria. Una alegria que va posar-nos a tots dempeus amb cançons com Rosa branca, aquella que, de tantas voltas dei bailando, se desfolhou.
Dedicat al soci Lluís Duró Torres, membre de l'ICAB,
(Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona,
col·legiat núm. 6720);
i assessor jurídic de la FCP,
(Federació Catalana de Pilota),
pel detall de recordar-se
sovint de la meva mare
(Clica per a engrandir)
• Lògicament hem ratllat
els noms dels monitors
Las MARTINGALAS ECONÓMICAS
del CN BARCELONA
de Sebastià Millans
(Creu de Sant Jordi)
(Intereconomía TV)
• Millans i els seus directius dissolen a corre-cuita la Fundació pretenent amagar els fraus comesos. • Brutal apujada dels preus del pàrquing.
• Un sol monitor per a 38 infants a la piscina, monitor que va patir
mobbing i assetjament laboral.
• Un grup de socies ha preguntat per la destinació d'aquests quadres i només
ha aconseguit veure'n una quinzena en una habitació immunda
on s'estan fent malbé
per culpa de la humitat.
• La inspecció de Treball detecta que part
de les nòmines es paguen en 'negre',
i Hisenda investiga si els directius
han desviat diners a la Fundació de forma irregular.
Dos 'jetas' muy 'jetas'
ESCOLTA al secretari dels torronerus justificant la dissolució
de la Fundació del CN Barcelona,
després de ser aquesta denunciada
(amb proves)
a Hisenda i al Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya
per manifestes irregularitats
i presumpte frau fiscal,
corroborats per l'inspector consultat :
A la atención de los ex-vicepresidentes
del CLUB NATACIÓN BARCELONA:
Federico MONCUNILL GALLO,...
... Secretario General del Consejo Regulador
del Turrón de Jijona y Alicante,...
... y Consejero del Hércules CF de Alicante,
y ex-Patrono de su Fundación.
Joan VALLVÉ RIBERA (29/09/1940),...
... Decano del Colegio de Ingenieros
Industriales de Cataluña,...
... y ex-Consejero de Agricultura, Ganadería
y Pesca de la Generalitat de Cataluña
de Jordi Pujol.
« Nos informásteis en la penúltima Asamblea de Socios (22/04/2010) de la inminente y sorprendente disolución de la Fundación del CN Barcelona, sospechosamente poco después de haber sido ésta denunciada ante la Delegación de Hacienda por presunto desvío irregular de fondos, y por presunta desaparición de numerosas obras de arte, y después de haber ingresado en prisión uno de sus fundadores por la trama corrupta de Ciutat Vella.
Pero lo que aún es más sospechoso es ver cómo desde esta misma Fundación, cuya razón de ser es la difusión y promoción sin ánimo de lucro del deporte, se desviaron hacia el propio club 130.218,42 euros en el año 2008, y 147.518 euros en el año 2007. — ¿Cuántos se desviaron en el 2009?
Si Hacienda investiga presuntos fraudes, ya sabe por dónde empezar. Una Fundación no puede, mediante el desvío de fondos, financiar a su propio club».
Cercar en aquest blog
L'AUDITOR DEL CN BARCELONA
Joan Josep Gonzàlez-Simó del Río
L'administrador d'aquest blog no es fa responsable de les opinions expressades en els comentaris i els mateixos no constitueixen l'opinió de l'administrador del blog. No obstant això, l'administrador d'aquest blog no té obligació de controlar la utilització d'aquests pels usuaris i no garanteix que es faci un ús diligent o prudent dels mateixos. Tampoc té l'obligació de verificar i no verifica la identitat dels usuaris, ni la veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de les dades que els usuaris proporcionen i exclou qualsevol responsabilitat pels danys i perjudicis de tota naturalesa que poguessin deure's a la utilització dels mateixos o que puguin deure's a la il·licitud, caràcter lesiu, falta de veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de la informació proporcionada.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada