Soci des de fa 66 anys,
Juan Luis Abellán coneix bé el
Club Natació Barcelona (CNB), del qual és el nou president. Exwaterpolista olímpic i seleccionador espanyol que havia estat director de l'
Asland, ara té el repte de rellançar aquest club centenari.
 |
Juan Luis Abellán —19/06/1933, 78 anys—
(Clica per a engrandir)
|
— Quina és la prioritat en la nova etapa del Natació Barcelona?
El club s'ha de modernitzar perquè cal augmentar els ingressos. Intentarem captar socis més joves, que són el futur i, a la llarga, portaran gent més gran.
— I com pensa atreure'ls?
Obrint-nos més a la platja. Tenim una pista de ciment que cobrirem amb gespa artificial perquè s'hi pugui jugar a futbol sala i a tennis. I, com a gran novetat, portem un esport en exclusiva, el bossaball, una barreja de voleibol i futbol platja, amb cinc jugadors per equip que fan acrobàcies en un llit elàstic.
-— On neix el ‘bossaball' ?
Al Brasil! En alguns llocs d'Europa ja se'n practica una versió indoor a causa del clima. Ho presentarem els pròxims dos caps de setmana, amb una exhibició en què vindran jugadors europeus i un grup de música brasilera i tindrem una barra de bar.
— Què més farà per treure més partit a la ubicació davant del mar?
Llogarem les pistes de futbol sala, de pàdel i esquaix.
— Amb tot, aquest no és el millor moment per captar nous afiliats...
No t'ho pensis! Tenim dos veïns de pes: L'hotel W, amb 500 empleats; i la seu europea del Desigual, que obrirà a finals d'any i tindrà 1.200 treballadors. Estaria bé que part d'aquesta gent vingués al CNB pagant una quota horària.
— I així eixugarien el dèficit de prop de 400.000 euros d'aquest any?
Estalviar és a les nostres mans i s'ha de fer. Ja hem canviat el torn de neteja i, en lloc de fer-la de nit, la fem de dia per estalviar 80.000 euros anuals. També hem tancat una de les piscines els mesos d'hivern i ens suposa 100.000 euros.
— Té més mesures al calaix?
Tenim una sèrie de privilegis que no ens podem permetre. Per exemple, estudiem posar reguladors a les dutxes per evitar les despeses abusives d'aigua.
— Sort que encara és a principi del mandat, perquè farà molts amics.
El soci del CNB és tan fidel que, encara que li posem petites incomoditats, les acceptarà. Costarà canviar actituds però l'important és explicar-les bé.
— Quin és el motiu de la fidelitat?
Aquí no tenim el luxe d'altres gimnasos, però quan ensenyem el club a algú de fora i veu el mar, queda bocabadat. Amb tot, el que no es pot apreciar a primer cop d'ull és la relació entre els socis.
— Què vol dir?
L'ambient i el caliu que tenim. Quan et poses el barnús, que és l'uniforme del club, desapareixen les classes socials i polítiques.
— La nau capitana seguirà sent el waterpolo?
Sí. A Europa se'ns coneix pel waterpolo. A més, tenim la vela, el salt de trampolí i el frontó. També volem captar els surfistes de la Barceloneta, i cal no oblidar el ressorgiment del ta-ka-tà, un esport originari d'aquesta platja.
Clica per llegir l'entrevista original (25-02-2012)
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)