Difícil, ... sí. Impossible, ... mai

Amb 79 anys, campió de culturisme

Si ets dels que creuen que gairebé tot és possible, aquesta notícia et farà creure més fidelment en la teva teoria. Ray Moon és un home de 79 anys que ha superat la polio, una operació a cor obert, una ruïna econòmica i que té problemes de próstata. Però tot això no ha estat suficient perquè Moon no assolís el seu somni: convertir-se en campió de culturisme.

 Ray Moon

L'home del que parlem és el que podeu veure en la fotografia anterior. Cinc anys de dur entrenament l'han coronat com a campió en la categoria per sobre de 60 anys, en una competició nacional de culturisme.

Normalment competeixo en la categoria per sobre de 70, però la van eliminar. Així que em vaig enfrontar a homes més joves. (Ray Moon)

Carpe Diem

El CNB tan sols tenia un anyet

Barcelona el 1908, ara fa 100 anys

Curiós video comparatiu en el que es mostren diversos carrers 

de Barcelona amb 100 anys de diferència.

Millans, encara res sobre la secció de la petanca ?

Espanya, 
campiona del Mundial Femení de Petanca 

 

Completant un any extraordinari per a l'esport del nostre país, les noies de la selecció de petanca s'han proclamat campiones del Mundial disputat en la ciutat turca de Samsun. Les nostres aguerridas noies van vèncer en una èpica final a Tailàndia per 13-10. El bronze va ser per a les franceses.

Championnes du Monde 2008

ESPAGNE

Font: Women's World Petanque Championship (WWPC)

Home de poca fe

El CN Barcelona no se deja sorprender ...

... ante un CN Martiánez que sólo funcionó en el primer período.

Desigual partido el que disputaron en la Nova Escullera Barcelona y Martiánez y que ofreció además la diferencia entre ambas plantillas. A pesar de todo esto, los canarios salieron muy enchufados en el primer periodo y no dejaron jugar a los hombres de Antoni Esteller. Con un 4-3, empezó un segundo periodo que, esta vez sí, demostró la distancia entre ambos equipos. El CN Barcelona cimentó un parcial de 4-1 en una gran defensa, manteniendo el nivel ofensivo. Tras el descanso el CN Martiánez poco pudo hacer, y apenas existió en ataque, anotando tan sólo dos goles en el tercer y cuarto periodo. Blai Mallarach y Richard Campbell se erigieron en estiletes ante una defensa canaria que no acabó de funcionar. De esta manera el CN Barcelona despejó incógnitas y se mantiene como clara alternativa al Atlètic Barceloneta.

Primera jornada de Liga División de Honor masculina 2008-2009

CN BARCELONA 17 - CN MARTIÁNEZ 6

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Daniel Sulla, Richard Campbell (5), José Rodríguez, Joel Esteller (2), Pere Estrany (2), Marc Hernández (1), Blai Mallarach (4), Eric Marsal (1), Kiko Perrone (2), Rhys Howden y Eduard Tardío.

Entrenador: Antoni Esteller

CN Martiánez: Jonathan González, Yurismel Horta, José Ramon Díaz (1), Fernando Carpena (1), Aday Doniz, Alberto Hernández (1), Ricardo Hernández, Juan Pablo Sánchez (2, 1p), Vladimir Cosic, Guillermo Meca, Nelson Riera, Raúl Silva, Joseph Wiit (1).

Entrenador: Salvador Gómez

Parciales: 4-3 / 4-1 / 4-1 y 5-1

Árbitros: Jordi Cisneros y Antonio Suárez

Via:  WPA - Waterpolo Asociación (12-10-08)  

Colom i el CNB, més a prop

Barcelona proyecta un 'vaporetto' para unir Colón con la Barceloneta.

Puerto y Ayuntamiento quieren introducir el transporte público marítimo.

BLANCA CIA - BARCELONA - 10/10/2008

Al estilo de los vaporettos de Venecia o de los transbordadores de Estambul, Barcelona introducirá un transporte regular marítimo que unirá el puerto de Barcelona, desde el Portal Nou, a los pies de Colón, con el sur de la Barceloneta, en la nueva bocana.

La idea la impulsan el Ayuntamiento y el Puerto de Barcelona, que comparten el criterio de que un transbordador regular mejorará la oferta de transporte público de la saturada Barceloneta. Sobre todo con la perspectiva del impacto de la actividad de la nueva bocana con el hotel Vela y el complejo de oficinas y servicios. El hotel de Ricardo Bofill estará terminado en el segundo semestre del año próximo, mientras que el edificio de oficinas y comercial -con 30.000 metros cuadrados que se alzará al lado- probablemente tardará un año más, según las previsiones de Nueva Bocana, la empresa que realiza las obras.

El Puerto de Barcelona ya ha realizado un estudio sobre la introducción de una línea regular marítima y lo ha entregado al Ayuntamiento, según apuntaron fuentes del Consistorio: un estudio sobre los pasajeros que podría tener, qué operadores lo podrían explotar, qué tipo de barcos la podría realizar y cuánto costaría. "Hay tiempo para estudiar la fórmula y las posibilidades", señalan fuentes del Puerto de Barcelona. A falta de concreciones, el recorrido partiría del Portal Nou hasta algún punto de la nueva bocana por determinar.

El Consistorio persigue, además, que el transbordador sea un transporte integrado. Por ejemplo, que un pasajero que deje el metro en la estación de Drassanes pueda utilizar el transbordador con el mismo billete. Y lo mismo con los autobuses. La decisión de si se integra o no en la red general del transporte público se deberá tomar en la Autoridad del Transporte Metropolitano.

La introducción de un transporte público, en este caso marítimo, en la Barceloneta podría contribuir a aligerar el tráfico que padece ese barrio, que, con una población de unos 15.000 vecinos soporta un tráfico diario de 22.000 coches. Es un trasiego que, sin duda, se disparará más cuando el futuro hotel Vela, que tendrá un total de 473 habitaciones, y el complejo de oficinas y servicios entren en funcionamiento. El incremento será del orden de un mínimo de 2300 trabajadores según algunos cálculos de la empresa Nueva Bocana, que realiza el complejo.

El barrio de la Barceloneta, además, carece de una amplia oferta de transporte público, teniendo en cuenta la avalancha de visitantes que recibe. El metro -la línea 4- llega al inicio del paseo de Juan de Borbó y sólo tres líneas de autobuses llegan hasta el final del citado paseo. Por eso, la idea del transbordador es bien vista desde la Federación de Asociaciones de Vecinos (FAVE): "siempre que se trate de un transporte público y no de una golondrina para turistas", apunta Albert Recio, vicepresidente de la FAVB.

Mientras, las obras de la prolongación del paseo Marítim desde la plaza del Mar -que también se reurbaniza- a la nueva bocana ya se han iniciado y, según las previsiones, estarán terminadas para la próxima temporada de verano.

El paseo, además, marcará el límite de la playa de Sant Sebastià con el Club Natació Barceloneta y el Club Natació de Barcelona (CNB), incluyendo dos vados para la salida de embarcaciones del CNB. El paseo tendrá dos tipos de pavimentación, carril bici y enlazará con la nueva bocana, que dará acceso al hotel y al edificio de oficinas. Por último, también se reurbanizará el tramo final del paseo de Joan de Borbó, con unas obras para las que ya se ha convocado un concurso público.

Clica per veure la notícia original

No problem ?

Què en saps dels teus nous socis ?

Encetem amb aquest post una sèrie  (etiqueta o índex temàtic: gestió esportiva)  dedicada a presentar idees per una gestió esportiva eficaç i de qualitat. Una gestió esportiva moderna, molt lluny de la penosa actualitat "pre-derramàtica" del nostre estimat CNB.

En tots els clubs esportius hi ha lloc per a la millora. En alguns més que en uns altres. Com ara em dedico a visitar i assessorar molts clubs esportius, trobo que la majoria podria millorar el seu compte de resultats fent alguns petits ajustaments.

* Valerie Foldvary (Suport a la gestió esportiva)

És important saber el "per què" una persona es va apuntar en el teu club esportiu, ... si el que vols és mantenir-la com a soci/ia. Les raons de començar una vida activa són diferents per a cada persona, però solen tenir un caràcter emotiu: les persones volen canviar quelcom que no els agrada de la seva vida. Potser tenen por per alguna cosa que els ha dit el metge sobre la seva vida sedentària, potser no es troben còmodes amb el cos que tenen ara i se senten malament per això. Potser es troben sols i busquen un component social en el teu club. Poden ser moltes coses, però cal que sàpigues la raó que els va motivar a fer-se'n socis.

Les persones sedentàries necessiten quelcom que els empenyi a canviar la seva inactivitat a una vida més moguda. Si no tenen aquest estímul, es mantenen en el seu estat de sedentarisme. Aquesta motivació sol tenir les seves arrels en el dolor o en la por; de veure's gras, poc atractiu o amb dolències i malalties. Ara bé, hi ha quelcom que els motiva a solucionar el seu problema un dia, i aquest dia entren en el teu club. La gent no es desperta un dia dient "estic engreixant-me, vaig a apuntar-me a un club esportiu". Ells saben que s'estan engreixant fins que un dia passa quelcom que els dol tant que busquen solucionar el seu problema. Pot ser un comentari d'un espòs, provar-se roba de l'any passat, etc. Aquest moment de dolor és l'estímul que necessiten per a empenye'ls a prendre mesures.

Després d'un temps, la seva bona voluntat començarà a flaquejar. S'obliden del "dolor" i les raons que els van motivar a apuntar-se al club. Les seves vides anteriors, còmodes i sedentàries, són cada vegada més enyorades. Corre el perill de l'abandó dels seus bons propòsits i la seva inscripció al teu club. Per aquesta raó és imprescindible mantenir vives en les seves ments les raons fonamentals del "per què" es van apuntar. Tu hauries de conèixer aquestes raons i utilitzar-les en "la revenda" del soci que es vol donar de baixa.

Dramàtica, o millor dit ... "derramàtica" ?

Significativa distinció al CNB

El CN Barcelona recibe la Creu de Sant Jordi

Con motivo del centenario del Club Natació Barcelona. la entidad pionera de la natación española recibió ayer la Creu de Sant Jordi por los servicios prestados a la sociedad catalana en el terreno cívico y cultural por parte de la Generalitat de Catalunya. El Molt Honorable José Montilla fue el encargado de entregar a Sebastià Millans, el presidente del club cenebista, este galardón en un acto solemne celebrado en el Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

La entidad recibió esta distinción por haberse convertido en una de las grandes iniciativas de la sociedad civil catalana y en la entidad deportiva más emblemática de la ciudad, con un papel fundamental en la fundación de las federaciones catalana y española de natación. En este 2007, año de su centenario, el club se sigue consolidando como una entidad lúdico-deportiva de primer nivel, con once secciones deportivas en funcionamiento y una labor significativa por lo que respecta a la obra social.

Font: WPA - Waterpolo Asociación (27-06-07)

Aquest encara no ha descobert el "chollo" de les derrames

Més reconeixements al CNB

El CN Barcelona recibe la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona

El Ajuntament de Barcelona ha concedido la Medalla d’Or de la Ciutat al Club Natació Barcelona por sus Méritos Deportivos con motivo del centenario de la entidad.

La entrega de este galardón, por parte del Alcalde de la ciudad, el Sr. Jordi Hereu, tendrá lugar mañana jueves 8 de noviembre en el Saló de Cent del consistorio barcelonés a partir de las 19:30 horas.

Font: WPA - Waterpolo Asociación (07-11-07)

El ramat

Que n'aprenguin!! ... Cal especificar quins directius de quin Club?

El CN Terrassa renuncia a jugar l'Eurolliga per motius econòmics 

El Club Natació Terrassa ha anunciat aquest dimarts que l'equip sènior masculí de waterpolo no disputarà competicions europees la pròxima temporada per motius econòmics. Com a tercer classificat de la Lliga Nacional Divisió d'Honor 2007-2008, el conjunt egarenc havia de participar en la primera ronda de l'Eurolliga que se celebrarà a principis d'octubre però el club no ha trobat patrocinadors per participar en aquest campionat. La renúncia a Europa també és, segons el CN Terrassa, un acte de responsabilitat vers la massa social i els jugadors ja que permetrà garantir l'estabilitat econòmica de la plantilla i afavorirà que el funcionament general de l'entitat no se’n ressenti.

Font: esportcatalà (22-07-08)

Així com una persona viatjada se'n fot dels nazionalismes, qualsevol soci que visiti el web del CN Terrassa se'n riurà de les paraules del president Millans repetint que el nostre és un dels millors clubs d'Espanya i Europa. Potser ho va ser, i ara es viu dels records. De debò, passeu una estoneta pel web del quart club de Catalunya, 43.000 metres quadrats, amb instal·lacions modernes, i uns equipaments i serveis de qualitat. Una Junta Directiva amb email personal de cada membre, reserves per internet de qualsevol servei o pista esportiva, instal.lacions i equipaments modèlics, descàrrega de l'himne del club, i una extensa llista que us convido a que descubriu vosaltres mateixos/es.Ah! i fixeu-vos en la quota. Fantàstic! Quelcom que no aconseguirem mai amb la nostra incapaç Junta Directiva. Però sí amb una propera Junta de gent de mitjana edat, entussiasta i engrescadora, amb idees modernes i amb molta empenta. Aquesta gent ja hi és al Club, i s'està organitzant. Felicitem al president del CN Terrassa, Sr. Jesús Cortès (president de l'Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya, AECNC) i al director general Sr. Albert Cucarella, pel seu brillant exercici de responsabilitat i de sentit comú en vers la seva massa social, pensant en l'estabilitat present i futura del seu club. Ells estan prenent decissions en previssió de les dificultats que tindran tots els clubs esportius en els propers mesos de crisi econòmica generalitzada.  I nosaltres què, Srs Millans i Moncunill? Preparant una altra derrama?  Un soci, socarroner ell, ens comenta que podrien intercanviar les respectives Juntes Directives aquests tres anys que -en teoria- li resten de mandat al president Millans. I a veure d'aquí a llavors com trobaríem un club i l'altre...

I si qui els gestiona té un forat a la butxaca ...

Jornada de Submarinisme Adaptat al CNB

Llibertat de moviment !

El passat 28 de setembre es va celebrar la jornada amb una inscripció de 20 participants (quantitat autolimitada, ja que hi havia encara més persones amb ganes de venir) un rècord de participants, fins aleshores! També va ser molt nombrosa la quantitat de submarinistes entre instructors, dive-masters, rescues, etcètera.

Les excel·lents instal·lacions del Club Natació Barcelona van ser el marc ideal per a la pràctica dels bateigs de submarinisme. Amb una amplada de piscina de vint-i-cinc metres els participants varen gaudir d'un bon espai en un ambient ideal. Hem de dir que el Club Natació Barcelona va facilitat en tot el que estava a les seves mans la realització de la jornada.

Durant els dies previs a la jornada la selecció d'instructors i la llista de participants es va omplir ràpidament. Tothom volia venir a donar un cop de mà. Hem de dir que els membres de la comunitat de submarinistes que es comuniquen per les diferents plataformes de contacte per internet ens han manifestat el seu recolzament i molts dels qui no podien venir s'han ofert per altres ocasions. Moltes gràcies a tots!!!

La jornada va començar a les 7.30 h, a les portes del Club Natació Barcelona. Els instructors i alguns dels participants que venien de més lluny anaven arribant. Al voltant de les 8.15h va arribar el transport amb tot el material per al busseig. Entre tots es va descarregar i situar al costat de la piscina olímpica del Club Natació Barcelona.

A les 8.45 en una sala des d'on es podia contemplar el blau del mediterrani i la piscina on faríem l'activitat, començava la reunió d'instructors. A les 9.15 donàvem la benvinguda als participants i després de fer una explicació sobre el submarinisme i l'equipament que s'usa per fer-lo es van distribuir els grups d'instructors amb els participants. Tot va transcórrer amb un alt grau de complicitat i "bon rotllo" des del començament de la jornada.

A les 10.00 ens esperava un suculent esmorzar al restaurant del Club Natació Barcelona. Acte seguit: a la piscina! Els nervis dels participants es barrejaven amb les ganes d'una nova experiència que tots notaven a la seva pell. Així va començar la sessió de batejos a l'aigua. Passats els primers moments d'inseguretat que tots hem tingut davant d'un regulador, es transforma amb màgia... "puc respirar sota l'aigua!" les persones amb tetraplegia en molts casos tenen poca capacitat pulmonar i poder gaudir de la ingravidesa i respirar normalment tot i la poca capacitat pulmonar. Eren descobriments que es barrejaven amb emocions i ganes de fer més coses!!!

Les persones i les emocions... si no fos per les emocions que podem anar descobrint a la vida tot seria més gris i trist, oi? I consti que val per a tothom, ja que els espectadors de la Jornada podien també sentir les emocions en veure (participants inscrits i participants bussejadors) com de bé se sentien els participants en aquest fluir dinàmic d'energia positiva.

Aquesta va ser la clau de la jornada: l'energia positiva, el "bon rotllo" (tal com ho va qualificar l'Isabel Ribas, delegada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, durant l'entrega de diplomes i veient el resultats i la disbauxa entre participants, instructors i acompanyants).

La Jornada va ser una realitat gràcies al patrocini de l'Institut Barcelona Esports, Club Natació Barcelona i Mutua General de Seguros i amb la col·laboració d'Alpha Subacuatic, el IEM (Institut d'Estudis Mèdics), que va ser present a la Jornada amb un equip preventiu, Fundació Institut Guttmann i FEDAS (Federación Española de Actividades Subacuáticas). L'organització de la Jornada va anar a càrrec de Gumfaus, SL -màrketing social- en la seva activitat d'"Esport Adaptat, ÉS ESPORT!".

Moltes gràcies a tots per la vostra entrega, la vostra il·lusió i la vostra manera de fer les coses. En la justa proporció... estem canviant el món de les coses perquè siguin coses per a tots... i per igual.

Albert Font

Submarinisme Adaptat 2008

Vice-presidents d'alt risc

Esport adaptat en el CNB

Les aigües de Barcelona acullen una jornada de submarinisme adaptat

En aigües de Barcelona, més concretament a les instal·lacions del Club Natació Barcelona, es durà a terme aquest diumenge la quarta edició de la Jornada de Submarinisme Adaptat, activitat  adreçada a persones amb alguna discapacitat física com a conseqüència  de patir tetraplegia, paraplegia o d'altres malalties més lleus. 

Amb el busseig les persones amb aquests tipus de problemes gaudeixen de moviment tridimensional i exerciten qualsevol múscul, encara que tingui poca capacitat per fer-ho. Aquesta any, i com a novetat, la diada es dividirà en dues parts amb escenaris diferents, al matí es faran pràctiques a una piscina i a la tarda les activitats tindran lloc al mar.

Font: esportcatalà (27-09-08)

Mort anunciada

INÈRCIA o INÈPCIA (= qualitat de inepte)

Grup de Marxaires del CNB

XXII Clàssica a Núria
dissabte, 18 d'octubre de 2008

clica: dades informatives

Bona nit a tothom - El temps passa volant ...
Ja tenim aquí la nova convocatòria de la clàssica de Núria pel 18 d'octubre d'enguany.
Aquest any limitem la convocatòria a un autobús, sobretot pel que fa al restaurant, ja que l'experiència no va ser molt bona.
Au, ens veiem a la muntanya!
Salut!
Xavier

Una altra panoràmica de Queralbs-Núria

El CN Barcelona, campió del "Festes de la Mercè"

Alguns d'ells ... no hi ha que perdre'ls de vista ... 
que arribaran moooolt lluny... Ja ho veureu.

L'equip infantil del Club Natació Barcelona es va alçar amb la copa de campió del tradicional Trofeu de waterpolo Infantil “Festes de la Mercè”, que en aquest 2008 arribava a la seva edició número 39, després d'imposar-se a l'equip amfitrió, el CN Atlètic Barceloneta, per 3 gols a 11.

En el partit per la tercera plaça, el CN Sant Andreu no va donar cap opció al CN Montjuïc, a qui també va derrotar per un còmode 1-11.

Algunes fotos de la final:

Visiona'l amb pantalla sencera (Full Screen)

Trofeu FESTES DE LA MERCÈ de WATERPOLO 2008

24 i 27/09/2008

SEMIFINALS (24/09/2008):

09:45h  CN Barcelona 5 - CN Sant Andreu 4

11:00h  CN Atlètic-Barceloneta 10 - CN Montjuïc 5

FINALS (27/09/2008):

Tercer lloc:  CN Montjuïc 1 – CN Sant Andreu 11

Final:  CN Atlètic-Barceloneta 3 – CN Barcelona 11

CLASSIFICACIÓ:

1.-  CN Barcelona

2.-  CN Atlètic-Barceloneta

3.-  CN Sant Andreu

4.-  CN Montjuïc

Ta - ka - tà

Aquest esport de platja, popular, va néixer en el Club Natació Atlètic

27/9/2008 EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Els executius olímpics van ser sensibles, per exemple, amb la Xina i per això avui el ping-pong ja és esport olímpic. Barcelona, tot i les fanfàrries, va tenir menys sort i malgrat que alguns entusiastes com Manel Castells van intentar que el ta-ka-tà també fos esport olímpic, no van tenir èxit. Amb els executius olímpics s'ha de parlar de negoci, no d'esport. A Castells li deien el Nastase del ta-ka-tà.

Si trec avui aquí el ta-ka-tà, que va néixer el 1914, a la Barceloneta, al Club Natació Atlètic, és perquè avui, a les nou del matí, a la platja de la Barceloneta, el Centre d'Esports Barceloneta inicia la fase classificatòria de la gran final, que se celebrarà demà. El ta-ka-tà, ja ho saben, és una mena de tennis, que es juga a la platja amb pilota de tennis i amb la mà.

Es tracta, doncs, d'un esport de platja, popular. Per practicar-lo, només cal entusiasme, una samarreta vella i un banyador. I veu, perquè es crida molt, es crida tota l'estona en el ta-ka-tà. I potser també cal alguna gorra. Al sol sempre se li ha de tenir respecte. Fins i tot a l'hivern. Perquè un dels molts avantatges que té el ta-ka-tà és que es pot practicar durant tot l'any i fins a edats molt avançades.

Avui, a la sorra del passeig Marítim, a la platja, es podrà aplaudir exemplars com Antonio Gallardo, a qui un malvat li va posar de malnom el Soraya, perquè, com aquella breu emperadriu iraniana, té els ulls blaus i les pestanyes llargues. El barri és així i Gallardo és qui més ha contribuït a enriquir el lèxic popular barceloní.

Fa poc, estant amb Serrat a Riomaggiore, Itàlia, on va ser nomenat Patrimoni del Mediterrani, el cantautor va utilitzar l'expressió "A la cara, Williams, que no va néixer al Poble-sec sinó a la Barceloneta". Aquesta expressió, que entre els iniciats s'utilitza per dir que a la vida s'hi ha de posar coratge o s'han de tenir pebrots, la va crear el Soraya parodiant el nom de cert massatge o crema d'afaitar. És a dir, que Serrat pot lluir una samarreta blava on es llegeix Made in Poble-sec, però això d'"A la cara, Williams", va néixer a la Barceloneta, al passeig Marítim.

 
Clica per veure l'article original

Cursa d'obstacles ... Quins obstacles?

Ànim xaval … 

i pensa en el que deia aquella frase anònima:

  

"Si trobes un camí sense obstacles ... 

potser no et dugui enlloc"

Víctor Montserrat, campió al CN Barcelona

Va aconseguir la victòria en una altra prova del circuit de raquetbol

Notícia de la Federació Catalana d'Esquaix 

Dimarts, 30 de setembre de 2008 

Com ja ens té acostumats, en Víctor va guanyar una altra prova del circuit català sense perdre cap joc en tot el torneig.

La semifinal la va jugar contra el jugador veneçolà, Ricardo Soto i la final amb el jugador bolivià, Humberto Morales. En tot moment Víctor va imposar el seu joc agressiu i ràpid i no va donar opció a sorpreses. Pel que fa al Humberto es va desfer de l'Albert Matalobos per 2 a 0, però amb més problemes dels previstos.

Cal destacar a més a més de la participació de l'Albert Matalobos, el retorn a les pistes de l'Oscar Vega, un altre ex-jugador d'esquaix que vol provar sort amb el raquetbol. Tampoc ens podem oblidar de les nostres millors jugadores, Bet i Raquel Consegal, que milloren dia a dia el seu nivell per representar Catalunya arreu del món i de jugadors júniors d'esquaix que també s'estan aficionant al raquetbol, com ara Víctor Sanz, Arnau Vidal, Enric Creus, Marc Bruguera, Oriol Bruguera, Arnau Farré i Núria Bernat.

Barcelona: dícese de una ciudad “creída”, “con miedo”… “una puta de lujo”

UN LIBRO RECOGE 12 DUROS ALEGATOS CONTRA LA CIUDAD CONDAL

Lleva quince días en el mercado y ya ha sembrado cierta polémica. Odio Barcelona (Edt. Melusina) es el tributo en forma de antitributo que un grupo de jóvenes escritores han querido dedicar a la ciudad en la que (mal) viven. Una especie de contraguía turística que desvela las claves de la Barcelona decadente, de la urbe que hay al otro lado de la estampa turística. Un diccionario perverso en el que no se deja títere con cabeza.

Doce autores. Doce relatos ensayísticos escritos con desigual pluma pero con el mismo afán por denunciar las miserias de la capital catalana. Al alcalde de la city se le tilda de “pelopolla”. Y a la ciudad que gobierna se la pone a caer de un burro. Calificativos varios: desde “creída”, hasta “puta de lujo”. Algunos han señalado que esta prosa deslenguada es todo un ejercicio de plausible y necesaria irreverencia. Otros sin embargo lo entienden como un recurso facilón para vender libros como rosquillas.

“Todas las editoriales quieren vender libros”, comenta a El Confidencial Ana S. Pareja, responsable de la publicación. “Nosotros nos percatamos de que en Barcelona existía un clima de malestar en relación con ciertos temas políticos, relacionados con la vivienda o el creciente catalanismo. Eso nos llevó a proponer a ciertos autores jóvenes que escribiesen sobre las cosas que no les agradan de su ciudad. Y Odio Barcelona es el resultado.”

Como era de suponer el libro ha sentado como un tiro en el Consistorio, que se convirtió en el primer cliente de la editorial. “Antes de que saliese el libro al mercado el Ayuntamiento nos llamó para solicitarnos un ejemplar. No hemos vuelto a saber nada, pero nos consta que en ciertas páginas web ligadas a esta institución se están realizando comentarios contrarios al libro”, comenta la editora. “Lo que se nos ha reprochado sobre todo es utilizar la palabra Barcelona en el título, ya que a estas alturas el nombre de la ciudad se ha convertido en un logo, en una marca”.

Gracias a ese logo, a esa marca y a la polémica suscitada, Odio Barcelona se está vendiendo bien, a pesar de que no ha salido al mercado con una tirada especialmente potente. La editorial ha apoyado el lanzamiento incluso con un vídeo promocional que no tiene desperdicio, en el que los autores lanzan, metafóricamente hablando, claro, una bomba contra la ciudad en la que viven.

Uno de esos doce autores, Eloy Fernández Porta, que se encarga de cerrar el libro con el capítulo titulado Odio, reconoce a este diario que del título del libro le interesó en todo momento "más el verbo que el sustantivo". "Libros sobre Barcelona hay muchos. Sobre política y demás. Yo quería escribir sobre el sentimiento que a mí me provoca vivir en esta ciudad, sobre el sentimiento de la gente. Me interesaba reflejar la miseria y la pobreza. Sin localismos. Este libro es una crítica de clase, de género, universal".

Las ‘perlas’ del libro: 

“La prostitución de baja estofa se vende al cliente; pero, a medida que el producto asciende, es el consumidor quien se vende. Barcelona es una puta de lujo y ya no necesita meterse en la cama con nadie. Sin embargo, todo el mundo (en el alcance global del término) pretende haberse acostado con ella, pretende conocerla aunque sea a través de conversaciones noctámbulas. Eso es lo que la hace mundana.”

Ríos Perdidos, de Javier Calvo.

“El pelopolla del alcalde nos invita a través de campañas de autobombo a que leamos en el metro. Al mismo tiempo, inunda los altos de los andenes con monitores de televisión escupiendo a un volumen ensordecedor su mierda publicitaria, su papilla entumecedora y lucrativa.”

Oración (El libro de Dios y de los húngaros), de Antonio Cisneros.

“Barcelona putea. En todos los sentidos. Prostituye desde que se hizo un nombre, desde que se convirtió en una marca equiparable al conejito Playboy. Pero también jode. Y quien se deja penetrar por ella lo hace con gusto, se siente privilegiado, considera que forma parte de un club selecto que nada tiene que ver con la sodomía. Y pide más.”

Barcelona, la gran madame, de Lucía Ramis.

“Desde el punk con flauta […] al ‘crustie’ […], Barcelona parece estar invadida por las hordas de la mugre”.

De este rebaño no tira cabestro, de Javier Blánquez.

Via: elconfidencial (01-10-2008)

Una entrevista molt correcte

Conversa amb Sebastià Millans Rosich,
President del CLUB NATACIÓ BARCELONA

El Club de Natació Barcelona va acollir els dies 23 i 24 de febrer el Campionat d'Espanya de natació per a persones amb discapacitats, una cita esportiva que va ser alhora una festa i una mostra de l'esperit de superació d'aquests esportistes. Hi van participar 224 nedadors de tot Europa en les categories absoluta, màster i promeses, una setantena dels quals són joves promeses de la natació adaptada que busquen aconseguir la professionalitat esportiva. Entre els nedadors reconeguts que hi van participar, destacaven Sarai Gascón, del Club de Natació Terrassa, que serà a la cita olímpica de Pequín 2008; Xavi Torres, campió olímpic de Barcelona '92; Teresa Perales, campiona olímpica de Sydney 2000; Richard Oribe, campió olímpic a Atlanta '96, Sydney 2000 i Atenes 2004; i Déborah Font, campiona olímpica i rècord del món  a Durban 2006.

El campionat, que està reconegut per l'IPC Swimming (International Paralympic Committee), va tenir un desenvolupament magnífic, amb molt de públic i periodistes, i amb la presència de personalitats com la recordista estatal i campiona europea de natació Erika Villaécija i l'expresident del Comité Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, i va tenir el suport de les administracions catalanes i de la Johan Cruyff Foundation, a més de patrocinadors privats. Per fer-ne una valoració, ningú millor que el president del Club amfitrió i la coordinadora tècnica del campionat.

- Com va sorgir la iniciativa de celebrar el Campionat d'Espanya de natació adaptada al Club Natació Barcelona?
- Va ser l'Esther Eroles, la coordinadora tècnica del Campionat, qui va venir amb molta il·lusió i va presentar la proposta d'organitzar el Campionat d'Espanya al seu Club de sempre.

- Quines eren les seves expectatives?

- Des del principi em va semblar una idea fantàstica. Sempre he donat suport a aquest tipus d'iniciatives.

- Quina valoració final n'extreu, de les jornades del Campionat?

- Em mereixen la màxima puntuació. S'ha demostrat el gran esforç d'un col·lectiu que rep poc suport, en general. S'han de valorar més, aquesta mena d'iniciatives, i donar-los més suport.

- Quina ha sigut la resposta dels socis del Club davant un esdeveniment esportiu d'aquestes característiques?

- Els socis s'han sentit orgullosos de poder acoliir un esdeveniment com aquest. Li han fet costat totalment. La nostra piscina de 50 metres és una de les instal·lacions més sol·licitades. La natació és la raó per la qual va néixer aquest Club ara fa 100 anys, i el soci està molt identificat amb aquest esport. Han estat uns grans amfitrions, i han estat encantats de poder cedir les seves instal·lacions com a seu del Campionat d'Espanya de natació adaptada del 2008.

- Durant l'entrega de medalles amb Joan Antoni Samaranch, entre d'altres icones de l'esport, va poder palpar de ben a prop la satisfacció de joves promeses de la natació adaptada. Quins consells els hi donaria per animar-los a aconseguir més reptes esportius?

- Que continuïn tenint aquest entusiasme i il·lusió per aconseguir els millors resultats. Són un exemple d'esportivitat per a tots. Molts esportistes d'elit d'avui dia haurien d'aprendre d'ells i canviar la seva motivació per a fer esport. El CNB recolzarà al 100% totes aquelles idees que tinguin aquest esperit esportiu, perquè és molt important que la gent entengui que aquests nedadors no vénen a fer rehabilitació, sinó que vénen a competir.

  - Sens dubte, les magnífiques instal·lacions del Club van respondre a les diferents necessitats dels participants del Campionat. Creu que l'accessibilitat és una característica comuna en centres i clubs esportius?

- Les noves instal·lacions es varen projectar, des d'un principi, amb la idea que tothom pogués gaudir al màxim de l'esport. Malauradament, no totes les entitats esportives poden fer l'esforç econòmic necessari per adaptar les seves instal·lacions, però de mica en mica entre tots ho estem aconseguint. Vull agraIr molt sincerament la gran tasca de l'Esther Eroles i l'Albert Font, que han aconseguit el suport de l'Ajuntament de Barcelona, de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i de la Johann Cruyff Foundation, així com de Caja Mediterráneo, Konica Minolta i Mutua General de Seguros. I sobretot, vull donar les gràcies al meu estimat amic Joan Antoni Samaranch per la seva presència en aquest esdeveniment com  a president d'honor del COI, i en definitiva per la gran estima que té envers el Club Natació Barcelona, i perquè mai ha tingut un no per l'esport.

- Finalment, com a directiu veterà del món de la natació, com definiria les virtuts que aporta practicar un esport com la natació?

- La natació és l'esport per excel·lència, tonifica i relaxa el cos com cap altre, i relaxa i allibera la ment de les tensions diàries que vivim en la societat actual. I el més important, com hem pogut comprobar durant aquest cap de setmana: està obert i indicat per a tothom.

Aixa Drammeh Font

L'ATÍPIC (Núm. 16 - Estiu 2008)

clica per engrandir

¡Pintan bastos!

"..., però si els bancs tampoc no donen crèdits als clubs, assistirem a la fallida d'alguna entitat? Quants socis ofegats per la hipoteca o els deutes deixaran de pagar els carnets?"

El Periódico, 27 de setembre del 2088

President Millans i vicepresident Moncunill, en clar i castellà: ¡Pintan bastos! Pensen fer, estan fent ja mateix, quelcom per minimitzar el cop que ens ve a sobre? O s'ho miraran com a simples espectadors? Vostè, Sr. Moncunill, des de la distància que li proporciona Alacant? Els hi donem una idea: demanin una nova derrama. Què més dóna una altra volta de rosca jugant amb la butxaca, la paciència i el cabreig del soci! A veure si aquest s'ho empassa de nou, oi? Perquè si no se'n saben sortir sense pidolar més derrames, facin un darrer favor al Club que tan estimen (?), a una immensa majoria de socis i sòcies, i potser a sí mateixos: reconeguin la seva manifesta i repetida incapacitat per dirigir el Club, dimiteixin i convoquin eleccions. Perquè pidolar derrama rera derrama ho sabria fer qualsevol persona amb dos dits de front. En seguirem parlant.

III Copa Catalunya de waterpolo

El CN Barceloneta s'imposa en la final al CN Barcelona

El CN Atlètic Barceloneta ha estat el vencedor de la III Copa Catalunya de waterpolo en imposar-se a la final al CN Barcelona per 10 gols a 9, en un partit en què els homes d'Antoni Esteller ha lluitat a fons per evitar que el seu rival s'alcés per tercer any consecutiu amb el títol de la competició, que inicia la temporada a Catalunya.

El CN Atlètic Barceloneta és el campió de la III Copa Catalunya després de vèncer per 10 a 9 al CN Barcelona en una final a on els cenebistes no li han posat les coses fàcils als actuals campions. Aquest és el tercer títol dels mariners que no han perdut cap final del campionat català des dels seus inicis ara fa tres anys i és la segona vegada que s’enfrontaven els dos equips de Barcelona, convertint la final del campionat català amb un derbi més que emocionant.

L'Atlètic Barceloneta ha sabut en tot moment reconduir els embats del CN Barcelona, fins aconseguir la victòria per la mínima en un partit en què Xavi Valles, Felipe Perrone i Nathan Miller han estat els millors homes del quadre que dirigeix Santi Fernandez.

Fitxa tècnica:

CN Atlètic Barceloneta : Daniel López, Adrià Delgado, David Martin, Petar Trobjevic(1), Albert Español, Marc Minguell, Bladoge Ivovic(1), Nathan Miller(2), Xavi Vallès(3), Felipe Perrone(2), Fran Fernández, Xavi Garcia(1), Víctor García
Tècnic: Santi Fernández

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell(3), Eduardo Tarpio, Kiko Perrone(1), Eric Marsal, Marc Hernández, Marc Ahulló, Rhys Howden(1), Joel Esteller, Pere Estrany, Blai Mallarach(2), Jose Rodríguez(2), Daniel Sullà

Tècnic: Toni Esteller

Font: esportcatalà (27-09-08)