¡No más alcohol ni agua oxigenada en las heridas!

Aunque en la vida cotidiana se utilice mucho el alcohol y el agua oxigenada para limpiar las heridas, oficialmente, se desaconseja su uso y es una costumbre a desterrar. En su lugar, se recomienda la aplicación de agua y jabón y otros productos más tolerantes con los tejidos de la herida.

En toda sociedad que se precie siempre hay una serie de tradiciones sanitarias sin más sentido que el de la costumbre ni más lógica que la imaginaria. Tradiciones que surgen por la falta de información y por falsas creencias. Una de las creencias más arraigadas de nuestra propia sociedad es la célebre máxima y no menos típica frase de la abuela "Si escuece es que cura" . Y así, a base de "escocidos" y "escocidimientos" el alcohol y el agua oxigenada han sido y siguen siendo los reyes de las heridas abiertas en la vida cotidiana. Incluso también tuvieron su momento de gloria en el ámbito médico. Gloria, por fortuna, pasajera.

¿Quién no ha sufrido alguna vez el escozor del alcohol en una herida reciente? ¿Quién no se ha quedado nunca viendo cómo una herida roja y simplona pasaba a convertirse en un espumeante tejido blanquecino tras un buen reguero de agua oxigenada? Hasta tal punto han estado unidas a nuestras vidas estas sustancias que casi podríamos decir que quién no las ha padecido no ha tenido infancia.

Pues yo venía a derribar un mito (o por lo menos lo voy a intentar): La utilidad del alcohol y del agua oxigenada no sólo no es tan eficaz cómo se piensa, sino que puede ser perjudicial y, oficialmente, su uso está desaconsejado en heridas abiertas al existir alternativas mucho más eficaces.

Tanto el alcohol como el agua oxigenada son buenos desinfectantes. Es decir, son capaces de eliminar un buen porcentaje de microorganismos (bacterias, virus, hongos...) sobre superficies, piel intacta y objetos. No son tampoco de los de "primera categoría" en cuanto a poder desinfectante pero sí tienen una eficacia considerable. Es por esta razón por la que el alcohol se utiliza en hospitales y centros de salud para limpiar la piel intacta antes de, por ejemplo, pinchar para extraer sangre.

Pero, aunque sean buenos desinfectantes no son buenos antisépticos. Es decir, no son eficaces en la eliminación de gérmenes sobre tejidos vivos especialmente en heridas y mucosas. Esto se debe a que el mecanismo químico por el cual actúan se ve inactivado en gran medida al contacto con tejidos vivos. Lo que hace que desinfecten en superficie pero muy poco o nada en profundidad. Y no sólo eso, son muy poco específicos. No discriminan entre gérmenes y células de los tejidos de la herida, agrediendo a ambos por igual. Por eso precisamente escuecen, porque está irritando también a nuestros propios tejidos. Estos son los principales contras de cada sustancia:

* Alcohol: Dolor. Irritación y agresión de los tejidos. Retraso de la cicatrización. Se inactiva en tejidos vivos disminuyendo su eficacia ante losgérmenes. Deshidrata la herida y  coagula proteínas pudiendo crear una película aislante en la herida que favorezca el crecimiento de microorganismos que crecen en ausencia de oxígeno (anaerobios).

* Agua Oxigenada: Dolor. Irritación y agresión de los tejidos. Disminuye el riego sanguíneo en la zona de la herida. Retraso de la cicatrización. Se inactiva en tejidos vivos disminuyendo su eficacia ante los gérmenes.

Precisamente por las razones comentadas, los médicos y enfermeras no los utilizan para la limpieza de heridas. La mejor actuación ante una herida es, lo primero de todo, la limpieza de ésta con agua abundante y jabón, eliminando las partículas extrañas y posteriormente aplicar antisépticos eficaces que no irriten ni agredan los tejidos. Entre los más utilizados se encuentra la: povidona yodada, más conocida como Betadine (también puede retrasar ligeramente la cicatrización) o clorhexidina. Según en la zona en la que esté la herida se aconseja o no taparla con una gasa o tirita. Si está en una zona en la que es fácil que pueda contaminarse (por ejemplo, en la palma de la mano) se recomienda que se cubra. Aunque esto tiene por contra que la cicatrización será algo más lenta.

Y nada más. Desterrad desde ya la idea de aplicar agua oxigenada/alcohol sobre toda herida viviente. Ver las estrellas no es una señal de que se haya limpiado bien y que escueza, no significa que cure.

Fuente: soitu.es/salud

El costat bo de les crisis

Les crisis tenen costats bons?  Tot ho té, per més que ens sorprengui admetre-ho. De què estem parlant en aquest cas?

Les crisis permeten reintroducir en el nostre escenari vital la certesa del límit (en última instància la mort) i la necessitat d'actuar enfront d'ell. Dit d'altra forma: ens fa sortir de l'error de creure que la vida és o ha de ser una línia constant de creixement sense accidents i fer present en l'escena un primer criteri de realisme productiu: el camí de la civilització és accidentat, i depèn de la nostra acció la possibilitat de certs assoliments.

Les crisis duen gent a la participació social. En el 2001 va passar això de forma molt notòria. Tornarà a passar aquesta vegada? Tindrem altra onada de persones que, conscients de la necessitat d'involucrar-se en la marxa de les coses, decideixin no romandre al marge de tot?

Les crisis produïxen realitats millors. No hi hauria Comunitat Europea sense les dues guerres mundials. No hi hauria EEUU sense la guerra civil. Després dels fets espantosos apareix un fruit valuós. (No hem de ser llavors productors del mal, només convido a considerar els passos de creixement que succeïxen després de certs horrors que haguéssim preferit evitar).

Les crisis generen intel·ligència. A l'haver d'enfrontar-les inventem coses que abans no havíem inventat. Sabem perfectament que així succeïx en les crisis personals, per què no captar aquest gir en les realitats socials? I a més de captar-lo, podem produir-lo?

Per Alejandro Rozitchner (Dissenyador de recursos conceptuals)

El CN Barcelona vence al CN Sant Andreu y sigue la estela del Atlètic Barceloneta

Tras la derrota de este pasado miércoles ante el Terrassa, el CN Barcelona no quiso más sorpresas y venció a un Sant Andreu, que suma dos derrotas consecutivas, y al que le pesó, entre otras cosas, el terrible esfuerzo del partido aplazado ante el Atlètic Barceloneta. Los locales salieron con el turbo puesto, dispuestos a no perder la estela del CN Atlètic-Barceloneta en los alto de la clasificación. El encuentro empezó con fuerza para los cenebistas, que se colocaron rápidamente con un parcial de 4-0 que obligó a ir a remolque a los de Manolo Suárez. A pesar de esto, el CN Sant Andreu reaccionó en un segundo periodo en el que estuvo acertado, a pesar de la buena defensa que configuró Toni Esteller. Los tiros desde media distancia del CN Barcelona funcionaban, mientras que buenas opciones ofensivas del Sant Andreu se topaban con el palo. Se llegó al descanso con un 5-3 para los locales y quedaba todo abierto para el tercer periodo. Los visitantes se llegaron a situar 5-4, y gran parte de este periodo se resolvía con exiguas ventajas para los cenebistas y un CN Sant Andreu, que hacía la goma con el resultado. Con posibilidad del 5-5 y un hombre de más, los de Manolo Suárez erraron un ataque y en la jugada siguiente los locales firmaban el 6-4. La exclusión de Dani González y en el cuarto periodo de Dani Garcia impidió poder sujetar en el último cuarto al boya Balazs Sziranyi que jugó más cómodo. Fue ya en pleno cuarto periodo cuando se notó más el cansancio del CN Sant Andreu que se vio superado por un CN Barcelona mucho más entero. Los contraataques locales fueron mucho más efectivos en los últimos minutos, siguió funcionando el tiro de media distancia, y los de Toni Esteller acabaron certificando el triunfo con un rotundo parcial de 7-1.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

QUINTA JORNADA, 05/11/2008

CN BARCELONA 15 - CN SANT ANDREU 6

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (2), Balasz Sziranyi (2), Ricardo Perrone (1), Eric Marsal (1), Marc Hernández (2), Rhys Howden, Joel Esteller (1), Pere Estrany (1), Blai Mallarach (5), José Rodríguez y Daniel Sulla.
Entrenador: Antoni Esteller

CN Sant Andreu: Angel Andreo, Erik Brugue, Pau Segurana (2), Daniel González, Daniel Hernández (1), Roger Garrido, Héctor Ballesteros, Daniel García, José María Abarca (1p), Jeroen Cavalje, John Cotterill (2) y Tomás Bruder.
Entrenador: Manolo Suárez

Parciales: 3-0 / 2-3 / 3-2 y 7-1

Árbitros: José Carlos Cabello y Xavi Guàrdia

Via:  WPA - Waterpolo Asociación (08-11-08)

Imagina el CNB que t'agradaria ... Fem-l'ho possible!

Com escriu el soci Albert Giralt a "Ras i Curt ...", cal una gestió amb més imaginació.

El que passa és que la Junta Directiva és un equip desnortat i amb la imaginació d'una totxana. Però això no treu que el president Millans i el vice-president Moncunill mantinguin la fe en el projecte, malgrat que, demostrat està, el projecte convida al condòl.

Cansat de tanta mediocritat et deixo aquesta relaxant i imaginativa història.

Torneig de Pàdel -sprint- al CNB

Clica per engrandir

Sobre presidents i piles Duracell

Sebastià Millans: "destacado deportista"?

Sebastià Millans, concejal de Deportes

Miércoles, 29 de abril de 1981

El alcalde de Barcelona, Narcís Serra, ha firmado un decreto por el que designa a Sebastià Millans i Rosich nuevo concejal del área de Deportes del Ayuntamiento

El señor Millans sustituye en el cargo a Xavier Millet. Tanto uno como otro forman parte de la candidatura presentada por Convergencia Democrática de Cataluña.

El señor Millans, destacado deportista, fue secretario general del Club Natació Barcelona.

Clica per veure l'article original

Benvolguts socis i sòcies, si tenim en compte que el sr. Millans ja va ser secretari general del CNB abans del 1981, que posteriorment va ser vicepresident del Club i que ara fa tan solament 13 anys que és president, fixeu-vos que deu portar la friolera de 25 anys en les esferes de poder del CNB. I el Club, des de que hi és la Nova Piscina de l'Escullera, promoguda i construïda sota el seu mandat, en caiguda lliure econòmicament parlant. Potser ja n'hi ha prou d'aquest senyor que ens recorda a les piles Duracell, que duren i duren,  no creieu? Ens comenta un soci veteraníssim que si algú recorda quin esport practicava el sr. Millans, que ens aclareixi el misteri de 'destacado deportista'. Que ell només el recorda afaitant-se en el Club.  Per cert, que per poc aquest soci no demana hora al maxil·lofacial, perquè del riure quasi se li desencaixa la mandíbula.

A favor o en contra

El CN Terrassa muestra su mejor versión ante un CN Barcelona que fue siempre a remolque

Tal y como sucedió en la Pere Serrat, CN Terrassa y CN Barcelona dirimieron otro espectacular partido de waterpolo y ambos conjuntos demostraron por qué están en la zona alta de la tabla. Lo cierto es que la pileta egarense fue testigo de un arranque local muy bueno que sorprendió desde el inicio a los de Toni Esteller. La batuta ofensiva del CN Terrassa la tomó Svilen Piralkov, quizás el mejor del partido, aunque los visitantes no se arrugaron y contrarrestaron la salida inicial con un primer parcial de 2-2. Fue en el segundo periodo cuando los de Dani Nart empezaron a marcar diferencias, sujetando a la perfección los ataques del CN Barcelona. Tras el descanso las diferencias se fueron ampliando, gracias al aprovechamiento de las ventajas por parte de los egarenses, que además mantuvieron un nivel físico que les permitió anular las alegrías ofensivas de los de Toni Esteller. A pesar de esto, los cenebistas jamás se rindieron e iniciaron el último periodo con la única intención de remontar. Poco a poco el CN Barcelona fue comiendo terreno a los locales. El tramo final del partido fue para los visitantes, que les faltó tiempo para certificar la remontada. A pesar de todo esto, los egarenses supieron contener a unos cenebistas a los que les pesó ir siempre por detrás en el marcador.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

CUARTA JORNADA, 05/11/2008

CN TERRASSA 11 - CN BARCELONA 10

CN Terrassa: Michal Diakonow, Adrià Sanz, Sergi Mora (2), Florin Bonca (1), Svilen Piralkov (5, 1p), Alexander Nagy, Oscar Aguilar, Jordi Pérez, Iván Gallego (2), Abraham Alcaide (1), David González, Xavi Cuadros y Alejandro Domínguez.
Entrenador: Dani Nart

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (3), Balasz Sziranyi (1), Ricardo Perrone, Eric Marsal, Marc Hernández, Rhys Howden, Joel Esteller (1), Pere Estrany (1), Blai Mallarach (4), José Rodríguez y Daniel Sulla.
Entrenador: Antoni Esteller

Parciales: 2-2 / 4-2 / 4-2 y 1-4

Árbitros:  Antonio Suárez y Xavi Buch

Via:  WPA - Waterpolo Asociación (05-11-08)   

Cumpleaños y efemérides 
del día 6 de novembre

En la jornada de hoy, jueves 6 de noviembre, queremos felicitar por su cumpleaños a Pepe Fuxà (en la foto), del Club Natació Barcelona.  ¡¡¡Muchas felicidades!!! 

Via:  WPA - Waterpolo Asociación (06-11-08)

Què hem fet per merèixer aquests directius?

Prohibido ducharse desnudo

El waterpolista Gaby Hernández se adapta a una nueva vida en la Liga de Arabia Saudí

RAFAEL CARBONELL - Barcelona - 25/10/2008 

Gaby Hernández (Barcelona, 1975), bicampeón del mundo de waterpolo con España en 1998 y 2001, acumula anécdotas sobre el cambio de vida que está experimentando en Khobar, una ciudad de Arabia Saudí en el golfo Pérsico. Allí llegó el pasado 8 de octubre para jugar la Liga nacional. El contacto con la sociedad árabe, con una aplastante mayoría islámica, no le ha dejado indiferente. "Llevo pocos días en Khobar, entre el desierto y las aguas del golfo, y por el momento se me hace difícil vivir aquí", cuenta por teléfono. 

"En esta ciudad, de unos 300.000 habitantes, prácticamente no hay nada. Sus habitantes se pasan las horas orando", añade. Y narra dos ejemplos: "El segundo día me fui a un supermercado y de repente la gente desapareció. Pregunté qué pasaba. El encargado me tranquilizó: era mediodía y había que atender a las oraciones". Lo mismo le sucedió por la tarde. Una penuria para Gaby, que se fue al país del petróleo solo, sin familiares: "Por fortuna, en Bahrein, que está cercana a Khobar, hay de todo para un occidental". 

 Gaby Hernández

Gaby volvió a experimentar las costumbres árabes al día siguiente en el primer entrenamiento en su nuevo club, el Kadsifak. Llegó puntual y sus compañeros no estaban. Eran las ocho de la tarde y el entrenador, serbio, del equipo le situó. "Irán llegando cuando terminen sus oraciones". Durante la espera, Gaby se dedicó a hacer largos de piscina en compañía de un jugador de Georgia. Son los únicos extranjeros.

Las sorpresas continuaron durante el ensayo con el grupo al completo y después de él. Al español le chocó que los árabes no utilizaran el típico bañador de nadador, sino que llevaran uno por encima de la rodilla. "No tienen prohibido usar el típico slip, pero se sienten más cómodos con uno más largo", explica Gaby. Lo que pudo comprobar al término del entrenamiento fue lo que ya le había advertido el club: "Prohibido ducharse desnudo". "Me dijeron que en la ducha no me sacara el bañador", explica; "en mi primera ducha de grupo, nadie estaba desnudo. Resultó extraño para mí, pero habrá que acostumbrarse sin más. Nada que ver con las bromas que nos gastamos en España".

Gaby conocía las experiencias de otros deportistas, futbolistas en concreto, que emigraron a países árabes por un buen puñado de dólares. "El waterpolo no mueve las cifras millonarias del fútbol", advierte; "aunque la oferta es importante, se trata de una aventura personal en la que voy a conocer y visitar diferentes países de la zona en distintos torneos". La aventura árabe no ha sido improvisada. Hace siete años, al final del Mundial de Fukuoka (Japón), en el que fue la estrella de la selección campeona, un empresario de Khobar llamado Naser -"un loco del waterpolo", subraya Gaby- le tanteó para jugar en Arabia. El español se negó. Estaba en la cima de su carrera y optó por fichar por el Pescara, italiano, que presidía Manel Estiarte. Desde entonces ha pasado por el Atlétic Barceloneta, el Spandau, alemán, y el Zaragoza. Santi Fernández, técnico del Barceloneta, señala que Gaby "es muy inquieto y le gusta cambiar". Lo rubrica el jugador: "En España ya no estaba motivado".

Mientras tanto, Hérnandez se adapta a la vida en Arabia, donde permanecerá ocho meses como jugador y entrenador personal del hijo, de 16 años, del presidente del club, el tal Naser. El objetivo del Khobar es disputar con garantías la Copa de Asia, en mayo, con la estrella española. La Liga árabe se juega en fases de dos meses. Entre medias, regresará a Barcelona: "Me tranquiliza porque me oxigenaré. Podré entrenarme con mis ex compañeros del Barceloneta y ducharme desnudo con ellos".

Clica per veure la notícia original

Tipologies de socis

Al "patrono" Moncunill, al menys el seu altra club li en dóna satisfaccions

20 jugadores del Hércules CF convocados por la Selección Valenciana

01/11/2008 

Hasta un total de 20 jugadores pertenecientes a los equipos de la Fundación Hércules de Alicante han sido convocados por la selección Valenciana lo que supone un nuevo éxito del fútbol base del Hércules. Los convocados, 7 sub-14, 7 sub-16 y 6 sub-18 se desplazarán la próxima semana a Valencia donde realizarán un entrenamiento previo a la disputa de los compromisos de las diferentes categorías de la selección autonómica.

Esta convocatoria masiva de jugadores ha producido una gran satisfacción, tanto a patronos como responsables técnicos de la FUNDACIÓN que ven reconocido el buen trabajo que se viene realizando con el fútbol base alicantino, demostrando así que la irrupción de jugadores en el primer equipo como Raúl no es casualidad y si el resultado de una labor seria y organizada.

Font: Joinfútbol - Fútbol base, cantera y jóvenes promesas

Moltes felicitats al vicepresident adjunt a presidència del CNB, per l'èxit assolit en el seu altre club, el que té a pocs minuts de casa seva, que ja és el nou líder de la Segona Divisió.  La seva tasca com a conseller de l'Hércules CF, i sobre tot com a "patrono" de la Fundació del mateix club, li està sent reconeguda.  Malauradament és tot el contrari del que succeeix en la seva tasca en el CNB, que és el que ens importa. Serà per la distància? Serà perquè trepitja poquíssim el nostre Club? Per què serà, serà? I diuen que és el que realment decideix en el Club. O creieu realment que és el nostre president Millans, amb els seus meravelllosos 82 anys? Per cert, que els que no conéixeu al senyor Moncunill i ens escriviu preguntant al respecte de tot el que manifestem sobre el mateix, el podreu veure el proper dilluns, 10 de novembre. A la sala d'estar del Club hi haurà un sopar-homenatge pels 101 anys del CNB, i el senyor Moncunill, cap a les 22h farà un parlament. I estem quasi segurs que també hi serà el dia 24 d'aquest mateix novembre, també en la sala d'estar del Club, i amb motiu de la presentació oficial del llibre del centenari del CNB. I diem que estem quasi segurs perquè hi seran acreditats diferents mitjans de comunicació i també hi assistirà el soci senyor Joan Samaranch. Hi han actes socials molt llaminers que ni el senyor Millans ni el Sr. Moncunill es perdrien mai. Ja ens enteneu, oi? I per acabar tan solament comentar que, ja que el senyor Moncunill s'ha de desplaçar a Barcelona des d'Alacant, al menys dos cops aquest mes -ignorem si vindrà amb cotxe, amb tren o amb avió-, imaginem que les despeses dels viatges hi aniran a càrrec del Club. Però bé, ja investigarem aquest detall. En tot cas, no vulgueu veure un altre 'cas Benach' a petita escala.

Tranquils, la propera derrama també serà fraccionada

President Millans, on és el seny en el CNB?

Seny per al Barça

Opinión - Carta de los lectores

Domingo, 2 de febrero de 1997

Aquests dies estic seguint amb molta preocupació el desenvolupament del procés electoral del FC Barcelona. Aquest club que tant ens estimem és una de les grans ensenyes que té el nostre país i el tarannà català sempre s'ha caracteritzat pel seny i l'elegància.

Tot sentint les declaracions d'aquests dies dels diferents candidats, on s'ha arribat a les faltes al respecte i als atacs personals, vull fer una crida a tots els aspirants a la presidència del FC Barcelona, així com als seus col·laboradors, perquè es sentin ja des d'aquest moment representants, no només de la massa social barcelonista, sinó també de tot el poble català, i, per tant, que actuin amb la responsabilitat que això comporta.

També aprofito per encoratjar Joan Trayter a continuar vetllant, com ho ha fet fins ara, perquè gaudim d'unes eleccions exemplars.

SEBASTIÀ MILLANS

Soci 1.108 del FC Barcelona

Barcelona

Clica per veure l'article original

Bé senyor Millans, parlava vostè de la seva preocupació en vers del desenvolupament del procés electoral del FCB.  Nosaltres, LGdB (La Gent del Bloc) n'estem molt preocupats per la seva manifesta manca de gestió, tan social, com esportiva i com econòmica del CNB. I perquè any rere any es veu obligat a pidolar derrames als socis.  Senyor Millans, la seva tasca com a president del CNB, no solament és la d'aparèixer a les fotos. Sisplau, faci quelcom més que presentar-se a recepcions, sopars de gala, i actes commemoratius com a president del nostre Club.  Nosaltres, com demanava vostè en la carta als candidats a la presidència del FCB, també li demanem, li exigim, que actuï amb la responsabilitat que comporta ser el president del CNB. Senyor Millans, practiqui amb l'exemple abans de demanar res a ningú. Abans de demanar "seny", tingui primer vostè el seny suficient per no conduir -és un dir- el nostre Club pels camins de les derrames. Esperarem també a casa nostra una assemblea de socis exemplar per part seva i de la seva Junta.  Ens comenta un soci veterà que un cop en una d'aquestes assemblees, en el moment de votar a mà alçada, ho va fer en els tres supòsits: a favor, en l'abstenció i en contra del que es votava. I els tres cops li van comptabilitzar el seus vots! Què ridícul tot plegat!  Recordarà vostè que -encara no era president- va reclamar urnes en una assemblea en particular. I va aconseguir-ho. Què va passar un cop va ser vostè president? On són des de llavors les urnes? Potser és que,  un cop ja aconseguit el seu somni de ser president, aquestes ja no poden afavorir els seus interesos? Possiblement per la propera assemblea caldrà treure'ls-hi la pols, no creu? Per cert, ja per acabar, comentar que el passat dimecres hi va haver reunió de Junta directiva. Sabeu qui va faltar? Doncs el de sempre, el que viu a Alacant. El que diuen que mana realment en el Club. És que potser assisteix per videoconferència? Si no assisteix a les reunions de Junta, i desapareix d'alguna assemblea general -en especial si en aquesta es demana una derrama-, quin interès deu de tenir en seguir com a vicepresident del Club, i més vivint a Alacant? Algú ens ho pot explicar?

Anand conquista el Campeonato del mundo reunificado

TRAS HACER TABLAS EN LA UNDÉCIMA 

PARTIDA FRENTE A KRAMNIK

JESÚS J. BOYERO

29.10.2008 - 18:10h. 

El cisma del ajedrez que comenzó cuando el ruso Gari Kasparov abandonó la Federación Internacional (FIDE) en 1993 ha terminado definitivamente hoy con la victoria del gran maestro indio Viswanathan Anand, de 38 años, afincado en la localidad madrileña de Collado Mediano desde 1991, sobre el ruso Vladimir Kramnik por 6,5-4,5, en el encuentro disputado al mejor de 12 partidas en Bonn (Alemania). La victoria ha reportado al campeón un premio de 750.000 euros.

Kramnik, por primera vez desde que derrotase al ruso Gari Kasparov en Londres 2000, ha reconocido que ya no es el campeón del mundo de ajedrez clásico, o lo que es lo mismo, que no es el portador por línea directa de la corona que se ciñó por vez primera el austriaco Wilhelm Steinitz en 1886, y que más adelante poseyeron mitos como el cubano José Raul Capablanca o el estadounidense Bobby Fischer. Todo esto pese a que el pasado año, en un campeonato del mundo jugado bajo el formato de torneo, quedó subcampeón.

Anand, ante un triunfo que engrandece aun más su brillante palmarés, manifestaba: “Estoy feliz por haber ganado al jugador más fuerte de duelos de match; sinceramente, no esperaba hacerlo con dos puntos de ventaja”. Sobre su estado de ánimo tras perder la décima partida y acortar Kramnik diferencias en el marcador declaró: “El martes –jornada de descanso- estuve muy muy nervioso todo el día. Quería jugar a toda costa; por suerte, hoy (ayer) he podido conseguir las tablas que necesitaba para ganar el encuentro”. Un logro que no va a relajar a Anand, el jugador más veterano de la élite mundial, quien apostilló: “Este triunfo me va a dar alas”.

Kramnik, todo un caballero

Kramnik fue muy caballeroso con su adversario nada más firmar las tablas en el undécimo juego. Respondió a todas las preguntas y trató de autoconsolarse cuando declaró: “No pasa nada aunque haya perdido; el ajedrez sólo es un juego”. El estilo carente de riesgos del ruso ha terminado, que se plantea cambiar de manera radical su preparación y arriesgar más en el tablero.

La undécima partida recuperó a Anand para el buen ajedrez. En primer lugar acertó con la estrategia de juego, al optar con blancas por una apertura de peón de rey en vez de la de dama. Kramnik, por vez primera en mucho tiempo y tratando de jugar desesperadamente a ganar, tuvo que elegir la defensa siciliana en vez de las tranquilas y tablíferas defensa Petrov o defensa Berlinesa. Su ambición chocó con el buen juego del campeón, que sin demasiados problemas logró una posición ligeramente ventajosa. En la jugada 24 consiguió el ansiado medio punto y terminar definitivamente, si es que alguien tenía dudas, con los debates sobre quien era el legítimo poseedor de la corona.

Clica para ver el artículo original

El CN Barcelona juega en Montpellier la segunda ronda de la LEN Trophy 2008-09

El primer equipo del Club Natació Barcelona disputará del 31 de octubre al 2 de noviembre en Montpellier la segunda ronda de la LEN Trophy de waterpolo. El conjunto cenebista, se enfrentará en esta fase, a la cual accedió tras clasificarse en la liguilla previa de la Euroliga 2008-09, al KSA Szczecin, al Szeged Beton VE (Hungría) y al equipo local, el Montpellier Waterpolo. Tan sólo los dos primeros clasificados del grupo podrán acceder a la ronda de octavos de final de la competición.

LEN TROPHY 2008-09

     Segunda Ronda, 31/10 – 02/11/2008

     Grupo J, Montpellier (Francia)

HORARIOS:

Viernes, 31 octubre 2008

     18:30h CN Barcelona – KSA Szczecin

     20:00h Montpellier WP – Szeged Beton VE

Sábado, 1 noviembre 2008

     18:30h CN Barcelona – Szeged Beton VE

     20:00h Montpellier WP – KSA Szczecin

Domingo, 2 noviembre 2008
     09:30h Szeged Beton VE – KSA Szczecin

     11:00h Montpellier WP – CN Barcelona

Via: WPA - Waterpolo Asociación (29-10-08)

Vídeo promocional de la candidatura olímpica de Madrid 2016

Grup de Marxaires del CNB

Del Grup de Marxaires del CNB ens arriben tres fotografies de l'excursió que van fer els dies 3, 4 i 5 d'aquest mes d'octubre.

 

Tot el grup al sortir del Refugi de Goriz per assolir el cim

Tram final. El pic que es veu és el Mont Perdut 

A dalt de tot

De victòria en victòria ... fins a la derrota final

El president Millans i els estatuts del CNB

L'Ernest Lluch sí, i el Roberto Queralt no?

Rebem un comentari al respecte de l'article d'ahir dimarts "Una actitud molt mesquina", que crec que paga la pena compatir-lo amb vosaltres.

Com es denunciava a La Vanguardia, el president Millans es va negar, malgrat les reiterades peticions rebudes, a comunicar als socis la mort del Roberto Queralt, nadador i waterpolista olímpic del CNB, un dels millors esportistes de la història del Club.

I el senyor Millans s'amparava en els estatuts, ja que quan va morir el Roberto Queralt no era soci del Club, i aleshores el president no tenia l'obligació de comunicar-ho a la massa social.

Fins aquí correcte, no? Al menys pel que fa al respecte dels estatuts. Altra cosa seria pel que fa al respecte de la sensibilitat humana del senyor Millans, oi?

Però en el seu comentari, aquest amable soci, ens diu que el president Millans es va saltar els estatuts a la torera, perquè llavors sí que va anunciar a la massa social la mort de l'Ernest Lluch, quan l'enyorat Ernest ja feia mesos que tampoc era soci del Club.

Sr. Millans, per què l'Ernest Lluch sí, i el Roberto Queralt no? Hi han ex-socis de primera i ex-socis de tercera? Interpreta vostè els estatuts segons li convé? Sisplau, no ens respongui ara. Ja ho farà en la propera assemblea de socis directament a l'amable soci que ens ha enviat el comentari.

Estratègia que surt caríssima, a derrama continua

Una actitud molt mesquina

A la directiva del Club Natació Barcelona

Opinión - Carta de los lectores

Domingo, 2 de febrero de 1997

Mis quejas y, en especial a su presidente señor Millans, por negarse, amparándose en los estatutos, a comunicar a los socios del CNB, después de reiteradas peticiones, el fallecimiento de Roberto Queralt, el nadador y waterpolista que ha dado más triunfos deportivos al CNB.

Señor Millans, el nombre de Roberto Queralt estará siempre vinculado a la historia del Club Natació Barcelona, entidad emblemática para nuestra ciudad, y pienso que una de las tareas del presidente es mantener viva su historia y sentirla en el corazón.

Roberto Queralt, tus compañeros, amigos y toda la gran familia de la natación, queremos decirte: "¡Nunca te olvidaremos!" No lo haga usted señor Millans.

Mª TERESA CASAS I VIURA

Barcelona

Clica per veure l'article original

Bé, un cop llegida aquesta carta adreçada a La Vanguardia, serà millor que ens mosseguem la llengua, i no diem coses que poden donar peu  a la directiva -què més voldrien!- a prendre mesures pel que respecta a un servidor i a la plataforma opositora La Gent del Bloc (LGdB) a la qual pertanyo. Només afegiré, que si és cert el que diu la Mª Teresa Casas i Viura -i no hem de dubtar pas de qui és capaç d'escampar aquesta ignomínia a través d'un diari de la repercussió de La Vanguardia- que s'ha de ser molt mesquí per, emparant-se en els estatuts, negar-se a comunicar als socis l'òbit d'un insigne esportista olímpic del Club Natació Barcelona. Desconeixem el motiu d'aquesta indecència per part del president Millans, però res, repetim: RES!, justifica la seva vergonyosa i vergonyant decisió davant la mort d'un soci, sigui aquest més o menys conegut, sigui aquest més o menys il·lustre. Per acabar l'article d'avui us vull avançar que properament publicaré en aquest bloc un escrit del senyor Millans a La Vanguardia, 'Carta de los Lectores', demanant casualment el que més li ha mancat com a president del CNB: "seny".

Marc Capdevila (CNB), campió del món sots 22

El jugador del Club Natació Barcelona Marc Capdevila Cabestany va aconseguir aquest cap de setmana el Campionat del Món sots 22 de pilota en frontó de 36 metres. Capdevila, únic representant català a l'equip estatal, va endur-se la victòria en la competició disputada a la localitat argentina de Funes. Els participants van ser els combinats espanyol i francès, sent els primers els guanyadors de quatre medalles d'or en les modalitats de ferramenta i en les finals de mà. Capdevila, de 21 anys, segueix així els èxits assolits pel barceloní Carles Sanz i per l'argentí resident a Barcelona Emiliano Skufca en anteriors mundials.

Font: esportcatalà (22-07-08)

Les ulleres de busseig i la saliva

Sabies que ... els bussejadors estenen saliva en les ulleres per a evitar que s'entelin?

I per què ho fan això?

Quan bussegem, el cristall de les ulleres s'entela i impedeix una correcta visibilitat del fons marí. Per a evitar això, els bussejadors escupeixen en les seves ulleres, estenen la saliva i a continuació les esbandeixen.

El motiu de que aquest mètode emprat funcioni, és que la saliva, a més d'aigua, conté enzims, petites quantitats de immunoglobulines i entre 1,4 i 1,6 grams de glicoproteínes per litre. Així que pot actuar d'escut enfront de l'entelament, ja que forma una capa gelatinosa en el cristall de les ulleres per la qual rellisca l'aigua.

Pressupost del CNB per a l'exercici 2008

Per a tots els socis i les sòcies que no hi van poder assistir a la darrera assemblea ordinària del dia 22 d'abril d'enguany, i que no van rebre la Memòria 2007.

Cliqueu per engrandir l'imatge

Sorpresa, incredulitat, al·lucinació, ...

Podríem esgotar tots el qualificatius. Causa estupor analitzar amb un mínim de rigor aquest pressupost per l'exercici 2008 del CNB. Caldria demanar explicacions detallades a la Junta Directiva, i en especial al vice-president econòmic Sr. Pere Meseguer, d'alguns dels conceptes que hi consten. Però d'això ja tindrem l'oportunitat de fer-ho més endavant.

A tall d'exemple voldríem que us hi fixéssiu en el concepte "Imprevistos", com a despeses per l'any 2008. Mireu la quantitat fixada. No, no és cap errata d’impremta.

Cinc euros? El que costen cinc cafès al Vista Mare, restaurant del Club? És que potser es tracta d'un concepte afegit perquè quadri el pressupost? Per favor, ... Potser serà millor que ens estalviem els comentaris.

Un conegut constructor i expresident d'un club de futbol català deia molt sovint una frase, amb la qual sempre quedarà associat:

"Al soci no se'l pot enganyar"

Doncs això mateix.

I si aquest era el pressupost per l'any 2008 pel qual es demanava l'aprovació dels socis/ies assistents a l'assemblea, aleshores per quina destinació urgent eren els 120 euros/unitat familiar de la derrama?

La Barcelona de l'any 1929

Bonica foto panoràmica de 

l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929

clica per engrandir

El CN Barcelona sentencia al CN Mataró Quadis en un segundo y tercer periodo de lujo

No hubo sorpresa en la Nova Escullera y el CN Barcelona sumó su tercera victoria consecutiva y se afianza en el coliderato junto al Atlètic Barceloneta y al CN Sant Andreu. El CN Mataró Quadis planteó un inicio de partido muy duro, con la intención de no dejar pensar a los locales. Hubo poca fluidez en el primer tiempo, y las defensas se impusieron a los ataques. Los del Maresme se asomaron al equilibrio y no permitieron distanciarse a los de Toni Esteller con un parcial de tan sólo 2-1. Pero las cosas son lo que son, y el choque empezó a sentenciarse en el segundo periodo. Los locales elevaron su actitud en ataque y en defensa y eso propició la harmonía suficiente para jugar más cómodos y entablar una lucha desigual que acabó con un parcial de 6-1. Tras el descanso más de lo mismo. Los de Ernest Gil intentaban incrementar el ritmo, pero era insuficiente ante la superioridad local. Ricardo Perrone y Blai Mallarach fueron los estiletes del CN Barcelona ante un inspirado aunque desasistido Marc Roca por parte visitante. Un tercer parcial de 5-1 dejaba para la anécdota el último periodo en el que la relajación del CN Barcelona permitió un 2-4 que denotó que el CN Mataró también tuvo carácter.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

TERCERA JORNADA, 25/10/2008

CN BARCELONA 15 - CN MATARÓ QUADIS 7

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (2), Balasz Sziranyi (2), Ricardo Perrone (3, 2p), Eric Marsal (2), Marc Hernández, Rhys Howden (2), Marc Ahullo, Joel Esteller, Pere Estrany (1), Blai Mallarach (3), José Rodríguez, Daniel Sulla.
Entrenador: Antoni Esteller

CN Mataró Quadis: Jordi Fernández, Pau Bach, Francesc Sánchez, Nicholas O’Halloran, Romain Blary (1), Josep Picas, Albert Garcia (1), Francesc Garcia, Alex Codina, Jordi Garcia, Marc Roca (3, 1p), Marko Dragcevic (2, 1p), Mario LLoret.
Entrenador: Ernest Gil

Parciales:  2-1 / 6-1 / 5-1 y 2-4

Árbitros:  Fernando Moreno y Antoni Muntané

Via:  WPA - Waterpolo Asociación (25-10-08)  

Futurologia cenebista

El nou passeig Marítim expulsarà nudistes i surfistes de Sant Sebastià

• El bulevard fins a l'Hotel Vela, que atraurà més visitants,
incomoda els detractors del banyador

• La falta d'onades per l'espigó de la nova platja

farà que els esportistes es mudin a la Mar Bella

La platja de Sant Sebastià ha començat les obres que li faran desprendre's de dos públics fidels: els nudistes, la majoria gais, i els surfistes i windsurfistes. L'inici fa tres setmanes de la construcció del nou tram del passeig Marítim entre la Barceloneta i l'Hotel Vela obre un compte enrere per a tots dos col·lectius, que compartiran a partir de l'estiu espai a la Mar Bella, una altra zona nudista on aquests se senten còmodes per la protecció davant posibles curiosos que els brinden els bancs de sorra existents.

El futur passeig, de 12 metres d'amplada, farà augmentar el flux de turistes i banyistes entre el complex de l'Hotel Vela -i la seva zona comercial i d'oficines- i la platja de la Barceloneta, una nova realitat que no agrada als usuaris sense banyador. "Vinc aqui perquè tothom sap que aquesta és una platja nudista freqüentada per gais i ningú et mira malament ni et molesta. Si això s'omple de turistes, aniré a la Mar Bella, encara que em quedi més lluny", explica Felipe Bugallo, un visitant freqüent de la sorra de Sant Sebastià.

Les obres per connectar la Barceloneta amb el polèmic

Hotel Vela avancen a bon ritme. Foto: VICENS FORNER

L'obertura de la Barceloneta als terrenys del port també eliminarà els últims racons de la platja de Sant Sebastià utilitzada per alguns gais per a trobades sexuals ràpides. "Ja era hora. És una vergonya que els veïns hàgim d'aguantar aquesta mena d'espectacles en plena platja", denuncia Àngels Simarro, presidenta de l'associació de veïns de la Barceloneta.

NOVA FESOMIA

Les obres del passeig Marítim, que es complementen amb l'ampliació de l'espigó al costat de l'Hotel Vela, canviaran completament la fesomia de la platja. El Ministeri de Medi Ambient té previst ordenar aviat l'ampliació del dic que permetrà la creació d'una singular platja en forma de L i que tindrà vistes al Port Olímpic. Aquesta obra impedirà practicar surf en l'únic racó de la Barceloneta on avui és possible, cosa que obligarà el col·lectiu a mudar-se també a la Mar Bella, on el ministeri ha promès instal·lar uns espigons que permetran que aquesta platja sigui l'única apta per muntar onades.

"Serà un espai insuficient per a nosaltres. Estem impressionats amb la gran quantitat de nous surfistes que vénen cada any a les platges. Hi ha dies que som uns 300", explica Ramon Silva, portaveu de l'Associació Catalana de Surf.

Les màquines ja han començat a remoure grans quantitats de sorra a la platja i a instal·lar les bases del nou passeig. Els obrers van explicar que la setmana que ve tindran acabats els dos murs que protegiran l'estructura dels embats del mar. Desprès instal·laran canonades d'aigua que proveïran les noves dutxes i es col·locarà la resta del mobiliari urbà. La constructora Ferrovial, encarregada de l'obra, ha deixat un pas provisional per a les embarcacions que entren i surten del Club Natació Barcelona.

La plaça del Mar, al final del passeig de Borbó, també està sent remodelada i estarà acabada, juntament amb el passeig Marítim, abans de l'estiu. Els responsables de l'obra van explicar que serà una plaça dura amb un nou mobiliari. A l'altre costat de la tanca que separa els terrenys municipals dels del port, els voltants de l'Hotel Vela ja tenen plantades totes les palmeres i les obres estan molt avançades.

Clica per veure l'article original

• Els usuaris d'embarcacions de vela
critiquen l'altura de l'hotel

A les queixes expressades pels veïns i les objeccions polítiques per la construcció de l'Hotel Vela s'hi han afegit les crítiques dels usuaris de les embarcacions de vela. L'altura de la construcció ha pertorbat els vents de la zona. Això ja ho han pogut comprovar els windsurfistes i els usuaris del patí català, que surten de competició tres vegades per setmana del Club Natació Barcelona. "L'odiem. A més a més dels dubtes sobre la seva legalitat, l'edifici ens fa més difícil tornar quan bufa vent de garbí. També impedeix que els aficionats vegin les competicions des de la platja", explica Eugeni Pérez, un veterà usuari del patí català.

Clica per veure l'article original

• El port paga l'obra

L'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) inverteix uns 5,2 milions d'euros per la reforma de la plaça del Mar i la construcció de la nova fase del passeig Marítim. Els treballs inclouen la instal·lació de nou paviment, serveis, bancs, vegetació, dutxes i enllumenat. El port ha consensuat el projecte amb l'àrea d'Urbanisme de l'ajuntament, que també va informar les entitat veïnals i esportives dels detalls del nou passeig. El manteniment i la seguretat de les instal·lacions a la zona de l'Hotel Vela i dels immobles que es construiran al voltant aniran a càrrec de l'APB, ja que estan en zona portuària.

Clica per veure l'article original

Nosaltres estem tranquils, però ... i ells ?