"... y como continuación de las peticiones de expulsión como Socio ..."

Bústia del soci/ia

Apreciados Socios y Socias,

Dada la gran aceptación y seguimiento que ha tenido entre los Socios y Socias del CNB el blog del Sr. Enric Meca, y como continuación de las peticiones de expulsión como Socio realizadas hacia mi persona en la pasada Asamblea por los Sres. Pere Güell y Andrés Magriñà quiero que, para general conocimiento de todos, puedan comprobar los documentos que aquí  expongo y que actúan en mi defensa ante cualquier apertura de expediente sancionador por parte de la Junta Directiva, en los que se aprecia que los 7 Socios-Deportistas firmantes, son los únicos responsables de causar mala imagen hacia el CNB, provocar sanciones administrativas y multas por parte de estamentos oficiales, actuando unilateralmente y sin estar dispuestos a buscar soluciones mediante el diálogo que no afecten a la imagen de nuestro Club. Tengo que manifestar que, después de interponer el recurso que adjunto, éste fue desestimado, no aplicando ninguna sanción de las estipuladas en los Estatutos Sociales a ninguna de esas personas.

Vuelvo a repetir lo dicho de viva voz en la Asamblea:

Estoy en contra de  estos 7 Socios-Deportistas porque han actuado con dolo hacia mi persona. Pero dejo bien claro que no tengo la más mínima intención de desprestigiar el nombre del CNB, ni mucho menos de generar sanciones como ellos han generado. Así como que espero que durante muchos años la Sección de Petanca siga existiendo, ya que como jugador de competición que soy (aunque sea defendiendo los colores de otro club) y usuario de sus instalaciones deportivas, así lo deseo.

Todas las opiniones y supuestos actos que yo he denunciado aquí, forman parte de la libertad de expresión que existe en un estado democrático y de derecho como es nuestro país, por lo tanto he utilizado este medio de comunicación para expresarlas libremente, identificándome en todo momento.

Para finalizar, quiero agradecer a todos aquellos Socios y Socias (que habéis sido muchos) vuestro incondicional apoyo, animándome a hacer públicas las denuncias por mí realizadas.

¡Muchas gracias!

Nota: Documentación aportada por el Sr. Juan Carrasco

Juan Carrasco Pagán

" ... un gasto arbitrario y totalmente innecesario."

Bústia del soci/ia

Apreciado Enric Meca,

Te escribo con el deseo de que publiques este email en el bloc que administras, y para conocimiento de todos los socios y las socias del CNB.

Te adjunto una fotografía de los uniformes de la Sección de Petanca adquiridos en la temporada 2006, y diseñados por mí.

Clica per engrandir

Estos uniformes fueron sustituidos el año pasado, 2008, por otra equipación de una calidad considerablemente inferior, y cuyo coste ascendió a 2.714,19 euros.

Considero, y es una apreciación compartida con muchos socios, que ha sido un gasto arbitrario y totalmente innecesario.

Los uniformes desechados eran aptos para su uso durante varias temporadas, ya que la Sección de Petanca tan sólo participa representando al CNB en la Liga Provincial, con lo que puedes imaginarte el poco desgaste que sufren estas prendas.

Sin más particular,

Antoni Berruezo

Veterans del CN Barcelona 2007-08

Clica per engrandir

Font: WPA - Waterpolo Asociación

“El Ironman no es ni inhumano ni para superhombres”

En la historia de los Ironman, la competición que más pone a prueba los límites del cuerpo humano, el nombre de Marcel Zamora (CNB) aparece con letras de oro. El atleta barcelonés, de 29 años, es el único español que ha logrado ganarla. Sucedió el año pasado, en Niza, después de convertirse también en el primer español en conquistar un medio Ironman. El 20 de mayo, comparecerá en el de Florida y luego en Mónaco, antes de intentar el asalto al Ironman de Hawai, la meca y el sueño de todo triatleta.

Perfil

A los ocho años, Marcel Zamora corría crosses y carreras de fondo, salía en bicicleta con su hermano y pensaba sólo en el deporte. Cuando tenía 16, animado por tres compañeros de clase, se estrenó en el mundo del duatlón. Fue un primer paso hacia el triatlón, mundo en el que se adentró después de que en el Club Natació Barcelona le animasen a nadar. En su estreno, en las categorías inferiores, ya se subió al podio. Y, desde entonces, no ha parado. Campeón de Cataluña de duatlón olímpico (2002, 2004), campeón de Cataluña de triatlón absoluto (1998, 2003, 2004, 2005), subcampeón del mundo de duatlón de larga distancia (2005), Marcel Zamora es uno de los apenas 10 españoles que practica profesionalmente este deporte; el primero en ganar un Ironman (Niza 2006), y un medio Ironman (Mónaco 2006) y miembro destacado de la generación de oro que componen Iván Raña, los hermanos Llanos, Javi Gómez Noya y Ainhoa Murua.

¿En qué consiste un Ironman?

En nadar 3.800 metros, hacer 180 km en bicicleta y correr un maratón.

¿Hay cuerpo humano que pueda resistir eso?

¡Claro! Es un esfuerzo muy grande, pero no inhumano ni de superhombres.

¿Está seguro?

Sólo le diré que un Ironman lo disputa todo tipo de gente, también personas mayores, de entre 60 y 70 años.

¿Y cuánto tiempo pueden emplear?

Pues el límite está en 15 ó 16 horas. Hay personas que, sólo en el maratón, ya emplean cinco horas.

¿Y usted?

Unas ocho y media en total.

¿Y cómo se le queda el cuerpo cuando acaba?

Cansado, pero la recompensa que obtienes al final es fantástica. Del primer al último participante, todos se sienten ganadores.

¿Eso es lo que hace que tanta gente se haya enganchado a este deporte?

El Ironman está considerada como la prueba de un día más dura que existe. Si logras acabarla, sea en la posición que sea, has logrado un reto personal. Y eso engancha mucho.

En una prueba tan dura ¿qué cuenta más: el físico o la cabeza?

La cabeza, sin duda. Los límites del cuerpo son desconocidos, pero, si no tienes capacidad de sufrimiento, si te falla la cabeza, es muy difícil que acabes una prueba así.

De hecho, usted no tiene un físico imponente. ¿La gente se sorprende cuando le ve?

Algunos sí que lo han hecho. Quizá se esperan un tipo más fortachón: yo mido 1,74 metros y peso unos 65 kilos.

¿Se necesita un físico determinado para practicar un Ironman?

No, aunque las características cardiovasculares, el tipo de musculatura y la estructura ósea de cada cual tiene su importancia. En un triatlón corto, el físico tiene más importancia.

Pero hay que estar muy entrenado ¿no?

Sucede como en un maratón: que lo disfrutas más si vas bien entrenado. Si no, vas a sufrir.

Debe de ser muy duro entrenarse para una prueba tan exigente.

No es tan agobiante como prepararse para un maratón, es más variado y menos aburrido.

¿Y cuántas horas se entrena al día?

Entre dos y seis. Y, cuando preparo una competición como la de Hawai, que es la final mundial, unas siete.

¿Cómo las reparte?

En dos sesiones. Por la mañana, suelo correr e ir en bici, y, por la tarde, nadar. A veces, añado una tercera sesión de gimnasio.

Pero usted trabaja también. ¿De dónde saca el tiempo?

Soy monitor del Club Natació Barcelona, donde también me entreno, y, en épocas de entrenamiento fuerte, sólo trabajo unas dos horas. También tengo un grupo de unas 20 personas a las que les hago entrenamientos personalizados a través de Internet.

¿Ser el único español de la historia que ha ganado un Ironman no le permite vivir sólo de su deporte?

No es fácil. Ahora soy un referente y los patrocinadores me valoran más porque saben que soy un gancho. Pero hasta llegar ahí cuesta mucho. Tienes que trabajar para poder financiarte los viajes, entre otras cosas.

¿Sus padres le ayudaron?

Pese a que no son deportistas y a que consideran que este deporte es una locura, he tenido la gran suerte de que siempre me han apoyado. No buscan la parte negativa y ahora están muy orgullosos de lo que he logrado.

¿La gente le reconoce por la calle?

Sí, hay gente que me reconoce y me pide una foto. Éste es un deporte que cada vez tiene más aficionados y practicantes en España.

Pero no es un deporte para niños.

No; es más tardío. Se empieza en la adolescencia, con 15 ó 16 años, porque requiere un gran esfuerzo físico.

Font: SportMagister

Primer equipo masculino de sincronizada en España

No son Gemma Mengual. Pero ilusión no les falta. Es el primer equipo español de natación sincronizada masculina. Empezaron a entrenar hace 4 meses.

Hoy reconocen que no se mueven como las chicas, pero su objetivo es otro.

Su entrenadora, hermana de la medallista Andrea Fuentes, dice que les queda mucho por hacer, pero está orgullosa de sus progresos.

Ellos se conforman con abrir el camino de la natación sincronizada masculina profesional. Quien sabe si acabarán haciendo de burbujas en algún anuncio.

Clica per veure l'article original (07-04-09)

Breu història de la 'fantasmagòrica' Secció de Rugby del CNB

 

El "Nata" de 1922

La nostra Secció de Rugby es va fundar l’any 1922. Hem de recordar que és el segon equip de rugby en aparèixer a Catalunya i a l’estat espanyol. Per tant, ens podem considerar com uns dels pioners d’aquest esport al nostre país.

El dia 17 de desembre del 1922 trobem un anunci al diari "La veu de Catalunya", un avís de la secció d’esports del CN Barcelona convocant a tots aquells socis del club i amics del Rugby, a les 8.15 del mati, al baixador de Passeig de Gracia, amb la intenció de traslladar-se al poble de Cornellà per procedir a la selecció d’un primer i segon equip.

Aquell any, el CNB Rugby va començar a entrenar-se al camp anomenat "New Catalonia", tots els dimecres i divendres de 7 a 9 del matí. El nostre primer partit va ser contra el Catalunya Sporting Club, que es va saldar amb una derrota dels nostres per 19-0.

En la actualitat (any 2003) el CNB Rugby està format per dos equips sènior que militen a la 1a Divisió Catalana i a la Segona Regional.

Ja no existeix la Secció de Rugby del CNB, per molt que encara hi consti a la pàg. web del Club. El CNB segueix afiliat a la Federació Catalana de Rugby, Per què? On és el nostre equip de rugby? Qui són els nostres jugadors? On hi juguen? Què s'ha fet de l'Escola de Rugby del CNB? Quin és el pressupost d'aquesta secció? Qui és el seu delegat esportiu? Amic Sebastià, tens respostes a aquestes preguntes? A banda de ser conegut com "El tremendu", també caldrà titllar-te de "L'enterrador", perquè sota el teu mandat quasi han desaparegut històriques, cabdals i exitoses seccions esportives del CNB com l'atletisme i el rugby. Chapeau! A més d'una nefasta gestió econòmica, apunta't una indigent gestió esportiva. Insuperable, oiga!

"Amb 65 anys, mantinc la mateixa marca que tenia amb 17"

Josep Claret Mite de la natació. Nedador, tècnic, posseïdor de set rècords mundials de veterans, mestre de Estiarte, és pura història viva.

EMILIO PÉREZ DE ROZAS (28/03/09)

Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: Jan Freese, un altre d'aquells holandesos llestos que va arribar a Barcelona i, així que la va veure, s'hi va quedar per sempre, em va demanar l'altre dia a la Boqueria que l'entrevistés. Em va donar un sol motiu que, lògicament, em va semblar suficient, almenys, per intentar-ho: "Neda tan ràpid ara, als 65 anys, com quan en tenia 17 i l'entrenava jo". Digui'm que l'amic de Cruyff no m'ha enganyat.

Ha estat a punt d'enganyar-lo, però no: Jan no sol enganyar ningú. És cert que, 48 anys després, segueixo fent gairebé el mateix temps en una de les meves proves favorites, els 50 metres papallona. Abans, l'any 62, quan vaig participar en els Europeus absoluts de Leipzig, quan em vaig convertir en el primer espanyol que accedia a una final (per aquest motiu Juan Antonio Samaranch em va premiar amb un gerro que encara conservo), la meva marca oscil.lava entre 28 i 29 segons. Dissabte passat, a Vilafranca del Penedès, vaig establir un nou rècord del món de màsters, és a dir, de veterans, al parar el crono en 29.27 segons. També vaig fer pols el de 100 papallona, amb 1.05.90, per primera vegada vaig baixar dels 1.06. Aquesta marca ha representat una de les alegries més grans de la meva vida.

¿Per què això el fa tan feliç?

El desembre passat va morir el meu amic Gerardo Steudel. Pocs dies abans m'havia felicitat per Nadal amb una meravellosa postal en què desitjava que els meus esforços es ve- iessin recompensats algun dia amb una marca inferior a l'1.06 en els 100 papallona. Quan, poc després, vaig saber que havia mort vaig pensar: "Així que puguis, ho intentes". I, mira, dissabte, a Vilafranca, em vaig tirar a l'aigua pensant en ell, sí, i vaig tenir l'alegria de complaure'l. No vaig trigar ni 10 minuts a trucar a la seva dona, que va ser més feliç que jo. O gairebé. Va ser meravellós.

¿Com és possible que, complerts ja els 65 anys, faci el mateix temps que amb 17 en els 50 metres?

Té diverses explicacions. Una, per exemple, és que ara disfruto molt més de la natació. Ara sóc el meu propi entrenador, nedo per plaer. Si em clavo unes pallisses de 3.000 metres cada dia i sessions de gimnàs que em pleguen és perquè vull, perquè disfruto amb això. Més. Abans, en aquells temps, quan nedàvem no reflexionàvem, ni nosaltres ni els nostres entrenadors, sobre el que fèiem. Ara, per exemple, analitzo cada moviment a la piscina i, a base d'estudi, he aconseguit optimitzar el meu esforç. Per exemple, abans recorria els 25 metres de la piscina amb 13 braçades, ara la recorro en set. Els meus braços són com rems. Abans no m'animava ningú; ara tinc al meu costat la meva dona, Eila Pyrhönen, olímpica finlandesa, també en papallona, a Tòquio-64, que m'ajuda molt.

Acer inoxidable
Si vostè decideix saludar a Josep Claret (Sallent, 1944), vagi amb compte. Si s'acomiada copejant-li el muscle, vagi amb ull o pot destrossar-se els dits. És pur acer inoxidable. No només neda o es maltracta en el gimnàs: també fa rem. És més, també és campió en alguna cosa que es diu rem indoor. Històric entre els nedadors i entre els tècnics (ha entrenat a set importants clubs), estima amb passió l'aigua. La piscina. I, malgrat ser d'acer inoxidable, no s'enfonsa. Mai.

Té set rècords del món de veterans. ¿Quan pararà?

Hauria de dir que fins que el cos aguanti, però no, serà fins que deixi de passar-m'ho bé. Miri, l'altre dia, a Vilafranca, em vaig emportar una altra gran alegria. ¿Sap per què? Perquè vaig veure nedar, un altre cop, la Rosa Sellarés, una meravellosa atleta, i senyora, de 99 anys, del meu club, del Nagi, que va tornar a competir amb nosaltres després de superar alguns problemes físics. Veure-la m'injecta optimisme. És fantàstic. El dia que no m'entreno, tinc la sensació d'haver-me estafat a mi mateix o que estic donant avantatge als meus rivals. Per això, quan no nedo, vaig al gimnàs a castigar-me.

Després de la petició de Jan, vaig repassar el llibre de Manel Estiarte Todos mis hermanos i el vaig veure en una foto. Perdoni, però no resisteixo la temptació de dir-li que molt més vell.

No li vull dir de quan és la foto. No, millor que no l'hi digui. Però, sobre el Manel, li diré dues coses. Una, jo sóc qui li va ensenyar a nedar. Jo sóc qui va organitzar els primers partits de miniwaterpolo en què ell va començar a demostrar les seves habilitats, amb només 7 anys, agafant la pilota amb dues mans ¡perquè era gairebé tan gran com ell! Jo li vaig fer de xòfer, de professor, d'acompanyant, de tot. A ell i a la seva meravellosa germana Rosa, que va acabar suïcidant-se i provocant llàgrimes en la nostra ànima. Jo els anava a buscar a casa, a les set del matí, i els portava a la piscina. Per a mi, Manel és el Dalí del waterpolo, un geni irrepetible per la seva qualitat humana, picardia, habilitat aquàtica i intuïció. El waterpolo li deu molt.

¿Per què costa tant que surtin bons nedadors a Espanya?

Tot arrenca de la nostra mentalitat, dels nostres horaris, de la nostra manera d'organitzar-nos la vida, de com compatibilitzar estudis i esport, dels fins que ens proposem. I, per què no dir-ho, de la manera com ensenyem els nostres nens a nedar. Això, ho sento, és un desastre. S'han de fer piscines per ensenyar a nedar, i no ensenyar a nedar en piscines de competició. O amb monitors que ni es tiren a l'aigua amb els nens, sinó que els posen un flotador i els guien amb un pal. S'ha de jugar amb ells a l'aigua, ensenyar-los a estimar el medi. No per tenir pressa per treure nedadors les bases són millors, no.

Clica per veure l'article original

Esquerdes en el CNB !

Grup de Marxaires - Illes Formigues -

Ruta sobre les Illes Formigues  
dissabte, 25 d'abril de 2009

clica: dades informatives

Hola a tots i totes
Us annexo la convocatòria de la propera excursió a la Costa Brava pel proper 25 d'abril
Si el dia ens acompanya serà fantàstic!
Així doncs no us gasteu tots els calerons durant la Setmana Santa i guardeu-ne uns quants euros per aquesta sortida
Ànims i apunteu-vos com sempre a la recepció de la sauna
Ens veiem a la muntanya!

Xavier Cercós 
P.S.: Us annexo també el menú de Mas Ferriols perquè aneu fent boca

Sí, m'agrada llegir

Nota: Dedicat al soci Eduard Cot

CN Sabadell y CN Barcelona empatan en un partido defensivo

El CN Barcelona empató a siete en la pileta de Can Llong ante un CN Sabadell que nunca dio por perdido el partido y empató gracias a un buen último cuarto periodo. El encuentro arrancó con un CN Barcelona más enchufado, sobre todo muy metido en defensa y tras un 0-2 de inicio se alzó con el primer cuarto por 1-3. Reaccionó en la reanudación el cuadro de Xavi Balaguer que acortó hasta el 2-3 con un Marko Cuk y Ricard Aguirán muy activos. Este inicio de periodo permitió que los locales se fueran al descanso con una desventaja de un gol.

Tras el descanso el choque se convirtió en un auténtico toma y daca y cada gol de los visitantes era respondido por otra diana vallesana. Un último gol cenebista les otorgó ventaja de dos goles de cara al cuarto periodo. En este postrero cuarto, Xavi Balaguer propuso una defensa que ahogó las intenciones visitantes que no salieron de este entramado y ya no pudieron marcar. El CN Sabadell aprovechó esta situación para llevar las manijas del juego, anotarse un parcial de 2-0 y acabar empatando a siete.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

VIGÉSIMOPRIMERA JORNADA, 04/04/2009

CN SABADELL 7 – CN BARCELONA 7

CN Sabadell: Juan Carlos García, Ricard Aguirán (2), Oscar Carrillo, Adrià Carabí, Dragan Budjen, Daniel Cèrcols (1), Oscar Rey, Marc Soler, Yuri Biart, Kresimir Zubcic (1), Jorge Millán (1), Marko Cuk (2,1p).
Entrenador: Xavi Balaguer

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (1), Balazs Sziranyi (3), Ricardo Perrone, Eric Marsal (1), Marc Hernández, Rhys Howden, Joel Esteller, Pere Estrany, Blai Mallarach (2,1p), José Rodríguez y Daniel Sulla.
Entrenador: Toni Esteller

Parciales:  1-3 / 3-2 / 1-2 y 2-0

Árbitros: Fernando Moreno y Antonio Suárez

Via: WPA - Waterpolo Asociación (04-04-09)

Natació 'prehistòrica'

La natació, com molts altres esports,

va evolucionar al llarg del segle XX.

Avui us deixo un video on poder observar en acció a nedadors en els Jocs Olímpics de Los Ángeles 1932

(curiós l'estil d'esquena d'aquella època),

Hèlsinki 1952, Melbourne 1956, Roma 1960 i Munich 1972.

Estiarte nunca te dejará solo

Aquesta caricatura de Manel Estiarte apareix avui

a l'edició de paper de Mundo Deportivo.

Clica per veure l'article i la caricatura original (03/04/09)

El 'tremendu' Millans, per fi, ja practica un esport

"...entrenando en l'Escola d’Atletisme del Club Natació Barcelona, ..."

(...)
Yo aprendí que la Marató era algo muy especial ya en 1987, cuando de chavalillo, entrenando en l'Escola d’Atletisme del Club Natació Barcelona, escuchaba, en el Estadi Serrahima, como algunos atletas populares veteranos no hacían más que hablar, cuando se acercaba el mes de marzo, sobre “la marató”; que si el circuito ese año era muy duro porque había que subir hasta Montjuïch, que si llevarlo a la Zona Franca era muy solitario, que si la meta en un muelle del Port estaba bien o mal, que si subir a l’Estadi Olímpic, que si venir de Mataró por la Nacional II, que si la subidita del Paral·lel, que si tal marca, que si gané a aquél, que si me retiré, o me lesioné… ¡Ya sabéis cómo somos los runners!

Albert Caballero Recio 

Periodista y corredor; gran conocedor del mundo de las carreras
populares en España y más allá de nuestras fronteras.

Un enamorado del running cuya única forma de vida consiste en correr.

Luego, a raíz de mi colaboración con la revista Marathon, estuve durante muchos años cubriendo la carrera, la he corrido en cinco ocasiones, y en 2006 estuve formando parte del staff organizativo (fui responsable de comunicación). En definitiva, que la Marató de Barcelona (antes de Catalunya), y yo llevamos más de 20 años de feliz idilio, y ocupa un lugar importante no sólo en mi vida deportiva, sino incluso en la personal.
(...)

Font: Correr no es de cobardes (El blog de Albert Caballero) 04/03/09

Què s'ha fet de l'Escola d'Atletisme del Club Natació Barcelona? Doncs simplement que ja no existeix. Com tampoc existeix la Secció d'Atletisme del CNB, secció amb un passat recent esplendorós, però que sota el mandat del "tremendu" Millans ha desaparegut. Com també ha desaparegut la històrica -fundada l'any 1922- Secció de Rugby. Sabeu quants anys fa que no hi ha penjada cap notícia d'aquestes seccions als espais reservats a les mateixes, en les vitrines d'informació de totes les seccions? Quan fa que no veieu fent mínimament esport al (segons un antic titular de La Vanguardia) gran esportista Sebastià Millans? I al vicepresident Meseguer? I al tresorer Capdevila? Potser molts i molts anys, oi? Vet aquí l'amor que senten aquests individus per l'esport. Aquesta indigent Junta Directiva, operativament parlant, ha menystingut dues seccions cabdals del CNB fins a fer-les desaparèixer. Ara bé, el que és "de traca i mocador" és que encara el 'tremendu' Millans les anomena com a Seccions Esportives, així com també hi consten a la web del Club. Però ja ens ho explicarà en la inminent Assemblea.

Canvi generacional al CNB

Son temps de canvi a la secció de triatló del CNB, des del proper dilluns el Marcel deixa de ser l'entrenador de la secció per passar a enfrontar una nova etapa en la seva carrera esportiva i professional amb nous reptes i projectes que li venien molt de gust. Tot i això el Marcel continuarà compartint entrenaments i competicions amb tots nosaltres ja que continua essent membre de la secció de triatló del CNB i de segur que continuarà aportant èxits al club.

Un crack com el Marcel només podia substituir-lo un altre crack com el Cesc Godoy! Des d'avui entrenador de la secció de triatló! El Cesc es va presentar com el relleu en aquesta nova etapa, exposant la seva proposta per a la secció en una nova era que es presenta plena de canvis. Amb molta energia, il·lusió, i sobretot coneixements i ganes de cooperar, ens va sorprendre a tots amb els primers detalls que apunten molt bones maneres i que segur que ben aviat seran una realitat.

Així doncs agrair sincerament al Marcel tot el que ens ha aportat a la secció del CNB, desitjar-li moltíssima sort en els seus nous projectes i afrontar amb il·lusió i confiança el debut del Cesc com a Mister!

Font: CNB Triatló (10-01-09)

Si solitàriament no t'escolten, col·lectivament ens farem escoltar

El Natació Barcelona, millor club en pala curta

El Club Natació Barcelona (CNB) ha estat el brillant guanyador de la fase final dels campionats estatals de clubs de pilota, corresponents a la Divisió d'Honor en frontó de 36 metres, en la modalitat de pala curta. La parella 'cenebista' formada per Ivan Calbó i Emiliano Skufka han estat els protagonistes d'aquesta fita aconseguida aquest cap de setmana a la Ciutat Comtal.

En total han estat setze els clubs que procedents de tot l'Estat han participat en aquesta fase final celebrada al Centre Municipal de Pilota de la Vall d'Hebron i organitzada pel mateix CNB amb la col·laboració de la Federació Catalana de Pilota (FCP).

A la final de pala curta, disputada com la de la resta de modalitats en joc el diumenge, amb els frontons plens de seguidors Calbó i Skufka es van desfer dels seus rivals, la parella del conjunt navarrès Club Oberena de Pamplona, Xavier Zozaya i Miguel Angel  Uros 'Txiqui'per 40 a 25.

Font: esportcatalà (30-03-09)

Víctor Montserrat es proclama campió d´Espanya de Softraquet al CN Sant Andreu

Aquest darrer cap de setmana es va jugar al Club Natació Sant Andreu el Campionat d´Espanya absolut de softraquet 2009, masculí i femení, on els jugadors catalans van destacar amb majúscules ja que els 4 primers llocs van ser per a quatre catalans i la tercera classificada també va ser de casa nostra. Víctor Montserrat (soci del CNB) es va proclamar flamant campió estatal en derrotar, en una espectacular final, Iván Flores per 15-9 i 15-6. El partit va començar amb un Iván molt concentrat i amb cops espectaculars, que s´avançava per 5 a 2, però a partir d´aquest moment les coses es van igualar, fins arribar a 8 iguals. En Víctor, amb més experiència, va saber aguantar la pressió i es va imposar per un 15-9. El segon joc va ser una altra història, ja que quan el Víctor té avantatge al marcador és un jugador molt perillós i ho va demostrar posant-se amb un 8 a 2 de bon començament. L´Iván va lluitar totes les pilotes, però va acabar fos i cedint el joc, el partit i el títol a un gran Víctor Montserrat. Més de 100 persones van gaudir d´aquesta gran final. 

Cal destacar la victòria del català Fede Ronda (soci del CNB) a la consolació, tot derrotant el jugador de Terrassa Miquel Gasulla en un fabulós partit.

Font: UFEC - Unió de Federacions Esportives de Catalunya (30-03-09)

Roba de CNB en venda

Per a tots aquells que us heu incorporat tard a l'equip i ja no hi havia equipacions oficials del CNB aqui teniu una oportunitat per a tenir-ne una nova de trinca.

El Joan ha decidit no competir aquesta temporada amb el CNB, ja que té altres reptes pensats per aquest 2009, de manera que posa a la venda la seva equipació encara empaquetada i sense estrenar.

 

Tot és Talla M i nou de trinca. El preu és el que varem pagar tots nosaltres.
Tot el pack val 222 € i per separat surt a: mono 129 €, el top 49 € i les malles curtes 46 €.

Si algú està interessat deixeu un comentari aquí mateix i el Joan es posarà en contacte amb vosaltres.

Font: CNB Triatló (10-02-09)

A veure si hem llegit bé. El Triatló és una secció esportiva del CNB, per cert molt exitosa quant a resultats, que òbviament disposarà d'un pressupost. Entenem que els triatletes d'aquesta secció, que competeixen representant al CNB, es paguen de la seva butxaca els equipaments oficials del CNB? Serà una broma, oi? O sigui, que els atletes (?) de la petanca del CNB tenen cada any equipament nou pagat pel pressupost de la secció -s'explica que sigui cada any pel gran desgast (?) que pateix aquest equipament degut als moviments inverosímils que han de fer per llençar les boles-, i els triatletes, que han de nedar, que han córrer tant en bicicleta com a peu, se'ls han de pagar de la seva butxaca? Certament, aquí han de canviar moltes coses, Sr. Millans. I si no canvien ja, l'haurem de canviar a vostè, per inepte.

La culpa és dels socis, totalment d'acord

Desnudo con su pértiga por las calles de París

Todo un medallista de pértiga en los pasados Mundiales de Osaka como el francés Romain Mesnil ha sorprendido saliendo a las calles de París corriendo con su pértiga.

El campeón francés se quedó sin patrocinador a finales de año y en su intento por encontrar nuevo sponsor, decidió correr desnudo por las calles de París y publicar el video en su página web.

Romain Mesnil, ganador de una medalla de plata en Osaka, tenía contrato con Nike, pero no éste no fue renovado "por la crisis. Posiblemente fue por razones presupuestarias y de estrategia", declaró el atleta en su página web.

En su video, Mesnil corre con su pértiga como si estuviera dispuesto a saltar en diversos puntos de la ciudad como Montmartre y el Pont des Arts a lo largo del río Sena.

Clica per veure l'article original (30-03-09)

Som molts, moltíssims, els socis farts de l'actual Junta Directiva

"Tantas bajas hay en el CNB? Que ha pasado? (sic)"

El passat dimecres 26 de novembre vaig penjar en aquest bloc una carta que em va enviar un soci, que no és qui la va escriure, denunciant greus acusacions en vers el Delegat i l'entrenador de la secció de natació del CNB. Tot i que està escrita per una persona en particular, em consta que era el sentiment general d'un bon grapat de pares i mares de nedadors del CNB.

El títol d'aquella carta era "- Si no pagas, no te dejo nadar en ningún club". Cliqueu a sobre del títol per recuperar-la.

Res millor que la propera assemblea per esbrinar què ha passat per arribar a aquesta denúncia. Intentarem que un dels pares afectats ens ho expliqui a l'assemblea, i donar la possibilitat de rèplica al Delegat de la Secció de Natació.

Certament els nombrosos problemes que envolten el CNB (al president Millans li començaran a créixer els nans) tenen resó més enllà del nostre Club.

El prestigi del CNB està caient vertiginossament des que el "tremendu" Millans és el president. Cada cop tenim més competència de noves instal·lacions esportives, i les històriques s'estan posant al dia invertint i renovant le seves instal·lacions. Res a veure amb la crua realitat actual del nostre estimat Club, on és palpable la seva decadència, fruit de la desídia i, perquè no dir-ho, la ineptitud de la Junta Directiva, que en lloc de servir al Club, més aviat se serveix d'ell. A banda de ser coneguts com "El club de les derrames" o  "El club de les hamaques", aviat ho serem com "El club de La Cosa Nostra".

A tall d'exemple us adjunto uns quants comentaris al voltant de la preocupant realitat del CNB trobats a la xarxa, en diversos foros esportius. En aquest cas es refereixen a la nostra secció de natació (ver NotiNat)

Autor:  aquablade                                    Fecha: 07/11/2008 11:38:22

 alguien sabe como ha acabado el tema de las bajas en el C.N.Barcelona? habia gente que se queria ir

Autor:  JAK                                                Fecha: 07/11/2008 18:12:11

 Triton, Marina Sanchez deja la natación por no poder pagar los derechos de formación, JJ Montseny consiguió la baja después de amenazas y pagando su familia, Natalia Torne pendiente de resolución, aunque me consta que con dificultades.

 

Autor:  aquablade                                     Fecha: 07/11/2008 20:04:33

 Tantas bajas hay en el Club Natació Barcelona? Que ha pasado?

 

Autor:  rateta_h2o                                     Fecha: 07/11/2008 21:19:11

 JAK, me consta que Marina esta en el sant andreu, ademas , que JJ Montseny ha tenido que pagar? esto es lamentable, quizas sea por que con lo que haya pagado tengan para la ficha de algunos, no?

 

Moltes gràcies pel vostre majoritari suport a la recollida de signatures

Cómodo triunfo del CN Barcelona ante un CN Ondarreta que sólo ofreció guerra en el primer tiempo

El CN Barcelona no tuvo problemas para solventar la visita del CN Ondarreta y sumó los tres puntos con un claro 12-6. Con esta victoria los de Toni Esteller siguen a la caza del CN Terrassa e inmersos en la pelea por la segundo posición que siguen ocupando los egarenses. A pesar de esto, se antoja complicada dicha empresa, ya que con seis puntos por disputar, la distancia que les separa, de cuatro puntos, parece ya casi insalvable.

Por su parte los de Miki Oca siguen situados en tierra de nadie. El CN Ondarreta apretó desde un buen inicio, buscando el posible cansancio de los locales tras jugar el miércoles ante el CN Atlètic Barceloneta. Los visitantes aprovecharon bien este primer periodo y funcionaron en ataque, logrando un primer parcial de 3-3. A pesar de este buen inicio, el rodillo cenebista inició su carga y cerrando su defensa impidió que los de Miki Oca pudieran anotar en el segundo cuarto.

Fue ya en el tercer periodo donde las diferencias entre unos y otros fueron más evidentes. Comandados por un excelente Kiko Perrone, máximo anotador con cinco goles, los de Toni Esteller fueron capaces de exhibir su juego habitual de rápidos contragolpes y con un gran acierto en ataque finiquitaron el choque con un 5-1 de parcial que dejó para la anécdota un último cuarto que finalizaría 2-2.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

VIGÉSIMA JORNADA, 28/03/2009

CN BARCELONA 12 – CN ONDARRETA 6 

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (1), Balazs Sziranyi, Ricardo Perrone (5), Eric Marsal, Marc Hernández, Rhys Howden, Marc Agulló, Joel Esteller (2), Pere Estrany (3), Blai Mallarach (1), José Rodríguez y Daniel Sulla.
Entrenador: Toni Esteller

CN Ondarreta: Ray Randall, Alberto Gil, Miguel Molina, Eugenio de Grado, Miguel Hernando, Marko Mijatovic (1), Ivan Kucarov (3), Víctor Sánchez, Gonzalo López-Escribano, Mario García (2), Andrés Rodríguez e Ignacio Colón.
Entrenador: Miguel Angel Oca

Parciales:  3-3 / 2-0 / 5-1 y 2-2

Árbitros:  Jaume Teixidó y Bruno García

Via: WPA - Waterpolo Asociación (28-03-09)

Una assemblea per treure-li la careta a més d'un

El Atlètic Barceloneta, imparable al frente de la Liga

El Club Natació Atlètic-Barceloneta continúa con su condición de líder sólido al frente de la División de Honor masculina 2008-09 tras imponerse anoche en la pileta del tercer clasificado, el CN Barcelona por 10 goles a 12. 

Los hombres de Santi Fernández, que suman ya 117 partidos sin conocer la derrota en competición nacional, vieron como los cenebistas les remontaron el 1-2 con el que se avanzaron en los primeros minutos del encuentro para colocarse con 4-2 a su favor. 

Después de igualar el choque a 6 tantos poco antes del descanso, los marineros lograron un parcial de 0-4 en el arranque del tercer cuarto que les catapultó hacia un nuevo triunfo liguero. 

Los máximos anotadores del encuentro fueron el local Blai Mallarach y el jugador del Atlètic-Barceloneta Felipe Perrone, ambos con cuatro dianas.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

DECIMONOVENA JORNADA, 25/03/2009

CN BARCELONA 10 – CN ATLÈTIC-BARCELONETA 12

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell, Balasz Sziranyi (1), Kiko Perrone (2), Eric Marsal (1), Marc Hernández (2), Rhys Howden, Marc Ahulló, Joel Esteller, Pere Estrany, Blai Mallarach (4, 2p.), Jose Rodríguez y Dani Sullá.
Entrenador: Toni Esteller

CN Atlètic Barceloneta: Víctor García, Edu Mínguez, David Martín, Ferran Tomasa, Albert Español (1), Marc Minguell, Blagoje Ivovic (1), Adrià Delgado, Xavi Vallés (2), Felipe Perrone (4, 2p.), Francisco Fernández (1), Xavier Garcia (3) y Daniel López.
Entrenador: Santi Fernández

Parciales:  3-2 / 3-4 / 2-5 y 2-1

Árbitros:  Sergi Borrell y José Carlos Cabello

Via: WPA - Waterpolo Asociación (26-03-09)

Dedicat a la sòcia de la 'Q' de 'queso'

Realitzat per l'agència australiana de publicitat Publicis Mojo i la productora @RadicaMedia, "Signs" és un curtmetratge realment màgic que 'parla' sobre les relacions humanes. Una història d'amor sense gairebé paraules. 

Tot el que l'envolta val la pena: la idea central, la música, les expressions dels personatges, l'actuació, la situació.

En surten un parell de Schweppes perquè va ser escrit i dirigit per al Schweppes Short Film Festival, del qual en va ser finalista.

Et mantindrà enganxada a la pantalla, i al final segur que somreiràs.
Ja m'ho diràs.

Skufca s'adjudica el torneig Sant Joan a Pamplona

El jugador de la Federació Catalana de Pilota d'origen argentí Emiliano Skufca (CNB) ha participat amb èxit al torneig celebrat aquest cap de setmana al frontó Labrit de Pamplona organitzat per l'Agrupació Esportiva Sant Joan de la capital navarresa.

La competició, on participaven els millors especialistes del moment, es disputava en les modalitats de paleta amb pilota de cuir i pala curta, modalitat aquesta última en la que Skufca, fent parella amb el jugador local Laskoiti es va imposar.

Skufca i Laskoiti van guanyar la parella navarresa formada Xavier Zozaya i Miguel Angel Uros 'Txiqui' per 40 a 39.

El davanter barceloní Carles Sanz (CNB) va ser l'altre representant català al torneig de Pamplona. Fent parella amb el jugador mexicà Patxi Mendiburu va participar en la modalitat de paleta amb pilota de cuir, arribant a quarts de final on van caure davant el cubà González i l'uruguaià Medina, guanyadors finalment en aquesta especialitat.

Font: esportcatalà (24-03-09)

El derbi de la Barceloneta, plato fuerte de la jornada

La piscina de la Nova Escullera medirá hoy miércoles 25 a los dos equipos del barrio de la Barceloneta: CN Barcelona y CN Atlètic-Barceloneta, ganadores de los últimos ocho títulos ligueros, en el encuentro que cierra la decimonovena jornada de la División de Honor masculina 2008-09.

En la presente campaña, estos dos históricos rivales se han enfrentado en dos ocasiones, saldadas con victorias para los marineros por 7-6 en la octava jornada de la fase regular y por 12-4 en los cuartos de final de la Copa de SM el Rey.

El equipo de Toni Esteller ha estado a punto de romper la racha de imbatibilidad de los marineros en competición nacional en dos ocasiones en las dos últimas temporadas e intentará aprovechar el factor campo para dejar en 116 los partidos consecutivos sin conocer la derrota del Atlètic-Barceloneta.

DIVISIÓN HONOR MASCULINA 2008-09
Decimonovena jornada, 25/03/2009

20:30h Nova Escullera CN Barcelona  – CN Atlètic-Barceloneta
Árbitros: Sergi Borrell y José Carlos Cabello

Via: WPA - Waterpolo Asociación (24-03-09)