El proper futur del CNB amb l'actual Junta del Millans

El CNB atorga un obsequi a la UFEC pel seu 75è aniversari

El president del Club Natació Barcelona (CNB), Sebastià Millans, ha visitat aquest divendres al matí la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i ha atorgat al seu president, David Moner, una placa commemorativa del 75è aniversari de la UFEC.

Clica per veure l'article original (07-11-08)

 

Nota: Tot i que és una notícia amb quasi un any d'antiguitat, l'he inclosa          per una petició rebuda.

Però com li agrada a l'amic Millans sortir a les fotos!  Llàstima que no hi hagi cap document gràfic de l'acte de la signatura del contracte amb La Perla de San Sebastián, ni d'una hipotètica encaixada de mans amb el president de La Perla, Sr. Iruretagoyena. Per què serà, serà?

Recta final para la presidencia del Club Natació Sant Andreu

El Club Natació Sant Andreu se encuentra inmerso en uno de los eventos más participativos e importantes para la entidad; las elecciones a la presidencia

La entidad, que desde sus inicios se marcó como objetivo la promoción del deporte entre sus asociados y abonados cuenta con un total de cuatro instalaciones (Instalación Fabra, Piscina Municipal, Instación Generalitat (antigua AISS) y CEM Trinitat Vella) y es un referente en este conocido barrio barcelonés.

El Club se prepara para celebrar elecciones presidenciales el próximo día 28 de octubre, un acto solemne que se llevará a cabo en las instalaciones del club entre las 11h y las 21h.

Finalmente se han presentado tres candidaturas. La candidatura con mayor apoyo social y deportivo, encabezada por Antonio Valls i Reinaldo (en la foto), un candidato que ha enarbolado la bandera del cambio, la ilusión y la transparencia económica. Las otras dos candidaturas que se presentan son las encabezadas por Enric Reig y Ángel Bernet.

Valls cuenta con una larga experiencia en el sector deportivo, ya que ha sido presidente de la asociación de Clubs de Waterpolo (WPA) y miembro de la junta directiva de la Real Federación Española de Natación. Su candidatura plantea una serie de directrices claras para modernizar el club, situándolo en un nivel óptimo de calidad, cambiar la imagen tanto interior como exterior, aumentar la relación social entre el barrio y el club, algo que define como “un club del socio y para el socio”.

El aspecto económico también es de vital importancia en su propuesta, ya que la situación económica actual y las inversiones realizadas este ultimo año con la construcción de un edifico social de unos 2100m2 hace necesario buscar y generar recursos, disponiendo de un gran plan de desarrollo económico.

Clica per veure l'article original (26-10-09)

La secció de dansaires del Club Natació Barcelona

Francesc Godoy, del CN Barcelona, guanya el triatló de Barcelona

Barcelona va consolidar ahir el seu millor triatló amb gairebé 3.500 participants en cinc modalitats

• Godoy, del CN Barcelona, va brillar a casa; i Gómez Noya es va exhibir en la carrera per equips

"Barcelona és una ciutat ideal per practicar-hi el triatló". La sentència no és d'una persona qualsevol. És del campió d'Europa i actual subcampió del món, el gallec Javier Gómez Noya, un dels especialistes que ahir es va exhibir a la Garmin Barcelona Triatló, que va completar diverses setmanes d'esdeveniments ciutadans i metropolitans de primer ordre.

Fa només dues setmanes, Calella i el Maresme van ser escenari d'un triatló dels llargs, dels anomenats ironman, amb l'Evolution Challenge Costa de Barcelona-Maresme, que va reunir més de 1.800 homes i dones de ferro, i que es va saldar amb victòria d'un català, Marcel Zamora, també del CN Barcelona, en més de vuit hores de batalla contra el mar, la bicicleta i la carrera a peu.

Francesc Godoy (CNB), campió del Garmin Barcelona Triatló

Ahir, al front marítim de Barcelona, gairebé 3.500 triatletes van completar una altra prova d'aquestes característiques, tot i que amb distàncies menors, també amb victòria local, la del triatleta del Club Natació Barcelona Francesc Godoy. Tant el vencedor de la distància olímpica (1.500 metres nedant, 40 quilòmetres de ciclisme i 10 quilòmetres de carrera) com el de la prova per equips, Gómez Noya (que va córrer la posta a peu, després d'agafar el relleu del nedador mallorquí Marco Rivera i del ciclista basc Mikel Elgezabal), es van desfer en elogis per una prova que aquest any ha arribat a la verdadera majoria d'edat, amb una organització cuidada que ha atret la fidelitat d'una legió cada vegada més nombrosa de triatletes. "El traçat era excel.lent i he notat el suport no només del públic sinó també dels altres participants. Ha sigut una bona experiència córrer a Barcelona, una ciutat ideal per a aquest tipus de proves", va reiterar Gómez Noya, quart als últims Jocs Olímpics de Pequín i que es va relaxar més del que és habitual perquè els seus companys li van entregar el testimoni amb més de dos minuts d'avantatge.

Godoy, que només té 22 anys i és fill del campió d'Espanya entre el 1990 i el 1993, Francisco Godoy, també va disfrutar al repetir la seva victòria del 2007, en absència del campió de l'any passat, Iván Raña, ara dedicat professionalment només al ciclisme. "Guanyar aquest triatló a la meva ciutat i on m'entreno cada dia és tot un luxe, ha sigut una carrera perfecta", va assegurar el vencedor, vuitè aquest any a l'Europeu sub-23 disputat a Itàlia i que es perfila com un dels acompanyants de Gómez Noya als Jocs de Londres-2012.

Un mar agitat

Godoy va explotar el seu potencial a la carrera a peu per desfer-se en l'última fase del també olímpic Xavier Llobet (segon, amb 1.45.33 hores) i de Santi Pellejero (quart, 1.46.20), i per mantenir a ratlla l'alemany Thomas Springer, que va progressar fins al tercer lloc (1.46.01). El guanyador hi va invertir 1.44.05 hores, un gran temps ateses les condicions del mar. Després, en canvi, el va ajudar un mesurament probablement inexacte dels 10 quilòmetres a peu, que quasi tots els participants van fer en temps rècord. Sospitós.

Una altra atleta sub-23, la subcampiona mundial de la categoria, Jodie Stimpson, una anglesa de Birmingham de 20 anys, va ser la millor entre les dones, a l'entrar només vuit minuts després de Godoy (1.52.04), davant de la txeca Radka Vodickova (1.55.14) i de la campiona d'Espanya, la lleidatana Eva Ledesma (1.57.27). "Perfectly", va ser el qualificatiu de la simpàtica campiona a l'organització barcelonina, que va haver de lidiar amb 3.500 participants en cinc categories diferents: a la distància olímpica es van afegir les d'esprint (750 metres nedant, 20 quilòmetres de ciclisme i cinc de carrera) i superesprint (400-10-2,5), amb proves per equips també en les dues distàncies més llargues.

Clica per veure l'article original (19-10-09)

El front marítim barceloní acull el triatló més prestigiós de l’Estat

Actualitzat el 18.10.2009 a les 18:37

David Ferrús

Per a molts, per no dir la majoria, la Garmin Barcelona Triathlon s'ha convertit en la millor prova d'Espanya. Per la participació, un total de 3.700 atletes, pel marc incomparable de la ciutat de Barcelona i perquè han vingut els bons professionals d'aquest esport.

La protesta per l'Hotel Vela a Els Matins de Cuní (TV3)

01/10/2009 — Aquest hotel dissenyat per Ricard Bofill i que avui ha entrat en funcionament, ha rebut moltes crítiques des de bon començament per la seva ubicació arran de mar, per la seva altura de més de 100 metres, i pel fet de situar un hotel de luxe en un barri humil, amb les conseqüències que se'n poden derivar.

"Paga en B, y no declara el IVA ni el IRPF."

El secretario de la Junta Directiva del CNB, Manel 'Pinocho' Albado negó varias veces que pagasen en negro o en B, ante mi denuncia en la última asamblea general ordinaria y delante de todos los socios asistentes.

No contentos ante tamaña hazaña, los mentirosos miembros de la Junta Directiva del CNB procedieron a expulsar a los socios que osaron airear sus irregularidades y sus fraudes cometidos.

Ahora, a raíz de la inspección que sufre el Club, el presidente Millans y los directivos Vallvé, Moncunill, Albado y Meseguer, no han tenido más remedio que reconocer ante los sub-inspectores que han defraudado fiscalmente.

Y ¡ojo!, que posiblemente no es el fiscal el único fraude que han cometido. Tiempo al tiempo, que precisamente es lo que a estos individuos les falta y a nosotros nos sobra.

Samaranch (soci del CNB), hospitalizado en Mónaco por un desmayo

El ex presidente del Comité Olímpico Internacional (COI), Juan Antonio Samaranch, fue ingresado este martes en el hospital Princesa Grace de Mónaco tras sufrir un desmayo durante el Salón Mundial de los Medios, el Deporte y la Televisión (Sportel)

Samaranch, de 89 años, ingresó en la unidad de cuidados intensivos del servicio de cardiología del hospital de la capital del Principado a las 14.00 hora local (12.00 GMT), informó la emisora 'RMC'. "Ha sido una leve reacción de cansancio sin importancia y ya está descansando en el hotel. Sólo ha permanecido unos minutos en el hospital", precisó su secretaria personal, Annie Inchauspe.

El ex presidente abandonó por la tarde el hospital al que fue trasladado y ya descansa en el hotel.

Ya hace dos años, el ex presidente del COI perdió el conocimiento antes de asistir a la presentación de un acto benéfico organizado por el portero del Real Madrid Iker Casillas y por el tenista Rafael Nadal, por lo que fue hospitalizado en Madrid.

Samaranch (Barcelona, 1920), sucedió al frente del COI a Michael Morris, conocido como Lord Kilanin, puesto que ocupó durante 19 años hasta que fue relevado en 2001 por el belga Jacques Rogge.

Clica per veure l'article original (13-10-09)

Nos comenta un ex-socio que el Sr. Samaranch se presentó de improviso una mañana de principios de la penúltima semana de agosto en el Club. Al no estar el presidente Millans ni poderle atender el gerente Marc Blanquer (de vacaciones), regresó por donde había venido. ¿A qué se debía esa visita sorpresa? Recibimos un comunicado anónimo informándonos de que tanto el Sr. Samaranch (en su calidad de socio del CNB) como su hija M. Teresa Samaranch Salisachs —presidenta de la Federación Española de Deportes de Hielo— fueron informados de las irregularidades perpetradas por la Junta Directiva del CN Barcelona. Y de que seguirán informados en la medida de lo posible, juntamente con otras muchas personalidades y entidades, del resultado de las inspecciones de Trabajo y Hacienda a las que está siendo y será sometido respectivamente el CNB.

Feliç pont, i fins el dimarts i tretze

'El documental' de TV3 presenta ... "El Club"

"El club" és el retrat sensual del dia a dia d'un club de natació. Tot explorant els desitjos, les ambicions i les fragilitats de l'ésser humà, la pel·lícula segueix els alts i baixos de la vida: l'espontaneïtat de la infantesa, els reptes de l'adolescència, l'amor i l'ambició de l'edat adulta, les crisis de la mitjana edat i la soledat i l'alliberament de la vellesa. Veiem com una entitat fundada en els ideals de les classes treballadores evoluciona al llarg d'un segle cap a una comunitat diversa i tolerant que esdevé, per als seus socis, una casa fora de la seva llar.

Tráiler del documental

Amb les seves instal·lacions situades en un emplaçament privilegiat, a tocar del mar, amb accés directe a les platges de Barcelona, el Club Natació Atlètic Barceloneta és el resultat de la fusió de dues entitats històriques dedicades al foment de l'esport: el Club Natació Athletic i el Club Natació Barceloneta. Impulsor d'algunes de les activitats més assenyalades del calendari esportiu de la ciutat, entre les quals destaca la travessia nedant del Port de Barcelona, que se celebra des de l'any 1926, avui dia és una entitat que combina activitats socials amb esport d'elit i que es projecta cap al futur amb l'aportació d'un grup d'entusiastes de l'esport i el lleure.

"El club" se'ns presenta a través, sobretot, de tres persones d'edats, interessos i motivacions diferents, que ens permeten comprovar la riquesa de la seva vida associativa. La Maria Borrella és una jove promesa de la natació catalana. Amb dotze anys ja ha batut diversos rècords de la seva edat a escala estatal i el seu somni, a més a més de millorar contínuament les seves marques, és participar en unes Olimpíades. Els sacrificis que la natació li suposa, en hores d'incansable entrenament, en haver de renunciar a sortir amb els amics..., els compensa amb una il·lusió i una voluntat de ferro.

La Sònia Montes té 33 anys i s'ha dedicat des de fa uns quants anys a modelar el seu cos: és culturista. La seva passió per esculpir el seu propi cos a base d'exigents exercicis al gimnàs l'ha portada a intentar guanyar diversos concursos especialitzats. Amb el pas del temps, però, la seva visió de l'esport com a mitjà per obtenir una finalitat concreta ha variat decisivament a mesura que el seu cos s'ha anat transformant.

Un punt de reflexió i ironia, a la vegada que relat històric de la realitat d'un club com l'Atlètic Barceloneta, el posa en Joan Segarra, de 80 anys, ànima d'un grup de gent gran que té el Club com a lloc de trobada quotidià en qualsevol època de l'any. Les xerrades al voltant d'una taula parada, els banys a les piscines i al mar faci fred o calor, les celebracions festives que puntegen el calendari són les fites de la vida d'en Joan i el seus companys, veterans a la recerca de tranquil·litat i sempre disposats a fer una vida el més sana possible.

Lloc web del documental "El Club"

Clica aquí per veure el documental sencer (52 min.)

Equilibrios sin peluquín

Millans & Vallvé ... ... Dios los cría y ellos se juntan

Sebastià Millans Rosich i Joan Vallvé Ribera

24 de juliol de 2007

Signatura de conveni amb el Club Natació Barcelona

El COEIC/AEIC i el Club Natació Barcelona han signat un conveni en què els col·legiats/associats i treballadors dels EIC podran beneficiar-se d'unes condicions preferents per gaudir de les instal·lacions del Club. El Sr. Vallvé, president de l'AEIC, i el Sr. Sebastià Millans i Rosich, president del Club Natació Barcelona, van ser els encarregats de signar aquest conveni. Posteriorment, el Sr. Millans, junt amb el Sr. Vallvé, el Sr. Antoni M. Grau i la Sra. Mayte Cava, van visitar les instal·lacions del Club, on van poder admirar totes les obres de millora que s'han fet i van poder conèixer la història del Club, el funcionament i alguns dels futurs projectes que es realitzaran.

Fulls dels Enginyers, núm. 243

Clica per engrandir

Caldrà parar atenció a aquest individu i avui vicepresident del CN Barcelona, el tal Vallvé, un dels cinc fills del Joan Vallvé i de la Mercé Ribera, i el més mediàtic de tots cinc juntament amb la seva germaneta M. Àngels Vallvé Ribera de Hortalà, L'amic Vallvé és actualmet el degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, ex-parlamentari europeu de CIU i ex-conseller de Ramaderia i Pesca en la Generalitat de Pujol. Quina llàstima que aquest militant de CDC embruti el seu brillant currículum essent corresponsable dels fraus comesos per la Junta Directiva a la que pertany com a vicepresident.

Marcel Zamora (CNB) guanya el Challenge Costa de Barcelona - Maresme

MARCEL, TRES IRONMANS! TRES VICTÒRIES!

FEDE CEDÓ / CALELLA / 5-10-09

Una allau humana de 1.832 triatletes va ocupar ahir els carrers de Calella i la carretera del Maresme. Van nedar 3.800 metres, van circular 180 quilòmetres en bicicleta i van córrer a peu 42,195 quilòmetres. A dos quarts de vuit del matí, encara fosc, els primers participants ja es van llançar al mar. La primera Evolution Challenge Costa de Barcelona-Maresme va aprovar en organització i s'assegura per a l'any que ve la segona edició. També es van complir els pronòstics en seguretat viària i no es van detectar retencions, en part gràcies a la gratuïtat de l'autopista.

Milers de voluntaris, dels quals la meitat es van concentrar en l'organització de les diferents activitats que se celebraven al passeig Manel Puigvert de Calella, van garantir l'èxit d'una prova esgotadora que va superar de llarg les expectatives. El guanyador va ser el principal favorit, Marcel Zamora (CN Barcelona), que es va embutxacar el premi en metàl.lic de 8.000 euros.

 

El triatleta barceloní, de 30 anys, no va dubtar a alabar el recorregut i l'organització i va destacar especialment "el gust de circular per la N-2 sense cotxes". A l'estudiat traçat del triatló del Maresme s'hi va afegir ahir la meteorologia favorable, que va garantir nedar sense onades, una suau carrera ciclista que en gran part es va desenvolupar en pla i l'apartat que va suposar més dificultat per als atletes, la marató amb vent de cara i poc públic.

Zamora, que no va dubtar a destacar la "nova sensació que suposa guanyar a casa", va posar nota alta a la prova: "Es mereixen entre un vuit i un deu". I la va comparar "amb el nivell de les millors proves internacionals". El triatleta català va completar el recorregut en 8 hores, 15 minuts i 37 segons, i va aconseguir el seu particular triplet d'Ironman, després d'haver vençut a Mònaco i Embrunman, i va acabar amb més de set minuts d'avantatge sobre el finlandès Mikka Luoto, segon classificat. Darrere Zamora, el primer espanyol classificat va ser Álvaro Velázquez, cinquè.

En dones va saltar la sorpresa, amb la belga Sophie Goos, que va fer un temps de 9.08.01 i es va imposar a les favorites Tina Booman i Nicole Woysch.

Clica per veure l'article original (05-10-09)

El waterpolo infantil del Club Natació Barcelona ...

... en la 41ena edició del tradicional 
Trofeu Festes de La Mercè

Classificació final

1. —  CN Atlètic Barceloneta

2. —  CN Barcelona

3. —  CN Sant Andreu

4. —  CN Montjuïc

La Junta dels Trileros entona el "Mea Culpa"

Clica per engrandir

La Junta Directiva del CNB ha reconegut, davant les persones que estan procedint a investigar els contractes laborals del personal que treballa i ha treballat en el Club Natació Barcelona en els darrers quatre anys, que ha comés frau fiscal en el cas de les denúncies presentades al Departament de Treball. No una denúncia sinó dos denúncies, presentades per persones diferents i sense cap nexe d'unió entre elles.

Ara es vol esbrinar fins on arriba el frau comés, repeteixo, revisant les moltes dades sol·licitades pel Departament de Treball. Cal tenir en compte que el Departament de Treball disposa de informació addicional i externa, per si s'intenta amagar alguna dada per part del Club, la qual cosa ho empitjoraria tot. Possiblement fins a les acaballes d'octubre no es disposarà de l'informe final de la inspecció.

Però llavors, ni de bon tros haurà tocat fons aquesta Junta de Trileros. En propers dies us en donaré més, i sucosa, informació. I fins aquí puc llegir, per ara.

Revetlla de la Mercè al Club Natació Barcelona

Nota: En aquesta Revetlla 2009 s'ha trobat a faltar, per primer cop, la salutació i el discurs inaugural del president Sebastià Millans. (Clica l'icone al costat de -vimeo- per veure'l a pantalla sencera)

LXVIII Trofeu La Mercè, organitzat pel Club Natació Barcelona

Aquest video conté una breu intervenció del president Sebastià Millans

Clica per engrandir

- ClassificacióLaMercé2009.xls (342 KB)

Clica per veure la notícia original

De presidents ineptes i curts de gambals

Clica per veure l'article original (17-09-2009)

Delegada Susana Closa Castella, ¿series còmplice o series víctima?

A veure: ¿He llegit bé en l'article del diari Avui —inclós abans d'ahir dimecres en aquest bloc— que la "Junta dels Trileros" no ha piulat perquè els promotors de l'Hotel Vela els hi ha promés que arreglarien la piscina més antiga de l'Estat?

¿Quins promotors? ¿Tots? ¿O algun en particular? ¿I com ha estat això de la promesa? ¿Una trucada de telèfon? ¿Personalment, i degustant un cafetó? ¿Amb una simple encaixada de mans?

Bé, gràcies en tot cas per l'article, benvolguda Maria Favà. Tal i com hem quedat, després d'aquestes minivacances que et prens ara, al teu retorn ja en parlarem.

I reprenent el tema de la piscina: ¿Però no va comunicar solemnement el pocavergonya del Pere Meseguer en la darrera assemblea de socis, que la piscina l'arreglaria La Perla de San Sebastián, a través de la seva constructora Hoteles y Termas S.A.? ¿Empresa amb la qual ens diu, aquest ex-imputat per apropiació indeguda i falsetat en el cas Banca Catalana, que es va subscriure el contracte la darrera setmana de març, i del qual ens va avançar algunes condicions?

Des d'un bell principi s'ha sospitat que aquest contracte no existeix, ni mai ha existit.

Ara van dient que encara es mantenen converses i s'està negociant (gràcies, Josep C.), o que el contracte s'ha desfet (¿oi, Daniel P.?).

Devien de ser antològiques les rialles dels txiripitiflàutics de la Junta després de l'assemblea en veure com s'havien empassat tots els socis les seves mentides i patranyes! Així guanyen, pensen ells, un altre any apoltronats. I l'any vinent ja s'inventaran una altra trola. I mentres, el Club, en caiguda lliure.

L'amic Sebastià Millans, dies abans de l'assemblea, va anar trucant un per un a molts socis perquè li féssin costat en la mateixa, ja que n'estava 'acollonido'. Vull agraïr al Sr. Kun que a última hora decidís no anar-hi, arran d'entrar en el bloc i llegir, en particular, un article. Al Sr. Kun, si més no, aquell dia el president Millans no li va prendre el pèl.

Hey! I allò que va dir el vicepresident Moncunill "el turroneru" (un altre pocavergonya) en la darrera assemblea de socis respecte de les cent places de pàrquing que podria aconseguir el club —recordeu?—, doncs també és mentida. Confirmat per un membre qualificat d'una de les empresses promotores de l'Hotel Vela. Tot plegat, fa molta pudor.

Ara bé, ¿què haurà de dir a tot això la delegada de salts del CN Barcelona, Susana Closa Castella, un cop surti a la llum la suposada mentida del contracte amb La Perla, inclosa la suposada patranya de l'indult a la primera piscina coberta de l'Estat, que s'hagués fet servir per a entrenaments de salts de trampolí? ¿Seria llavors còmplice del suposat engany, o una víctima més dels seus propis companys de Junta?

I per acabar, al respecte del que diu l'Anna —segurament, i ho entenc, un nom inventat— en el seu comentari del passat diumenge 27 de març, jo li dono total credibilitat. Ja dues ex-monitores com l'Esperança Cavero i la Rosa Domínguez van patir el que denuncia l'Anna. Uns mesos abans de la darrera derrama, cobraven de manera molt irregular, deixant-lis a deure quantitats d'un mes a l'altre adduïnt la delicada situació econòmica del CNB. D'això us en pot parlar amb molt coneixement de causa —altra cosa és que vulgui— la germaníssima del "turroneru", la Meritxell Moncunill, ja que ella era la que donava les excuses pertinents a les ex-monitores.

Enric Meca

La trista herència del president Sebastià Millans

"Però la junta de l'entitat (CNB) no ha piulat, ..."

La vela que eclipsa l'horitzó

L'edifici es va construir al marge de la llei de costes. No és un disseny innovador ni bo

Maria Favà - 27/09/2009

Fins ara no han llançat la tovallola. I avui diumenge tornaran a la càrrega. Els veïns de la Barceloneta, i tots els que els vulguin acompanyar, sortiran al carrer per manifestar-se contra l'hotel Vela que s'inaugurarà, si un tsunami no ho evita, d'aquí quatre dies, el dia 1 d'octubre.

L'Eva Fernàndez, presidenta de la Federació de Veïns de Barcelona i veïna de la Barceloneta, temia que els ciutadans oblidessin els motius de la protesta contra l'hotel Vela quan l'edifici estigués acabat i inaugurat. I recordava el cas de l'hotel Miramar de Montjuïc, que després de moltes raons es donava per assumit. Però aquesta líder veïnal estarà molt contenta d'haver-se equivocat i de comprovar que la memòria és viva encara. La sort ha volgut que l'hotel Vela s'inauguri en el moment que s'ha fet públic l'embargament de l'hotel Miramar i el forat econòmic que ha representat l'afer per a l'Ajuntament que tant va batallar (i va modificar el planejament) per poder convertir els vells estudis de Televisió Espanyola en un hotel.

Contra l'hotel Vela hi ha molts arguments. S'ha escrit que no és bo ni innovador des del punt de vista arquitectònic. I que hi ha edificis vela, de diferents mides, per mig món. Que és una construcció sense sensibilitat ecològica i que ja no es porten els edificis de façanes de vidre que per força han de gastar molt en calefacció i refrigeració perquè puguin ser habitables.

Però el quid de la qüestió és el doble criteri. Ho explica d'una manera diàfana la Marta Tatjer: "Els xiringuitos de la Barceloneta van haver d'anar a terra perquè no complien la llei de costes i ara, en canvi, han deixat fer aquest hotel que està dins del mar, que contamina el paisatge, que modificarà les onades i que s'ha carregat l'escullera, que era un dels passejos més tradicionals de la ciutat", es lamenta aquesta empresària i sòcia del Club Natació Barcelona.

Els socis d'aquest club són els primers que van patir l'impacte visual i l'ombra que els fa aquest minigratacel sobre la zona de banys. Però la junta de l'entitat no ha piulat, perquè els promotors de l'hotel els van prometre arreglar la piscina, que és la més antiga de l'Estat. "Però com s'ho van fer per poder construir l'hotel en aquest emplaçament?", encara es pregunta perplex l'enginyer Albert Serratosa, pare del pla metropolità. Serratosa sap de primera mà, perquè ho va dibuixar ell, on es pot construir i on s'ha de modificar el pla per fer-ho.

La inauguració del nou hotel del port, que té categoria de cinc estrelles, pot ser el tret de sortida definitiu pel canvi radical de la Barceloneta, que amb totes les seves misèries i mancances s'ha mantingut fins ara al marge de les grans especulacions que han patit altres barris. Se n'ha salvat perquè els carrers són massa esquifits i generaven poques expectatives de negoci a gran escala. Els quarts de casa, per la seva proximitat al mar, sí que han entrat al mercat immobiliari i turístic.

Veïns tan combatius com l'Antoni Miquel -el Lesli dels Sirex, que va ser regidor per CiU-, o l'Emiliana Llorca, presidenta de l'Associació de Veïns de l'Òstia, creuen que l'hotel és un nyap i temen que generi molta circulació i col·lapsi l'avinguda Joan de Borbó. Ells són resistents i no pleguen veles.

Clica per veure l'article original

Portada del "Mundo Gráfico". 1934

Clica per engrandir

Classificació i crònica del XXV Trofeu Filatèlia, organitzat pel Club Natació Barcelona

Arxiu adjunt a aquesta notícia
(creat pel Resqui Abdelli, Director Tècnic Secció Vela CNB)

- Classificaciofilatelic2009bis.xls (340 KB)

Clica per veure font original

"Ens han robat l'horitzó"

El nou hotel construït arran de mar, a Barcelona, conegut com Hotel Vela, s'inaugura el proper diumenge 4 d'octubre.

La seva figura ha transformat l'aspecte de la façana marítima de la ciutat.

Ahir diumenge 27 de setembre, col·lectius que s'hi oposen van assetjar l'edifici, per terra i per mar.

Cartell de la manifestació contra l'Hotel Vela

Clica per engrandir

Anna Pujol, saltadora de trampolí del CN Barcelona

Clica per engrandir

Los perturbadores ojazos del presidente Sebastián Millans

Sebastià Millans Rosich es el nuevo concejal de Deportes
del Ayuntamiento de Barcelona. (El Mundo Deportivo, 3/5/81)



Clica per engrandir

Recupera aquí el reportaje de El Mundo Deportivo

"Un escriu, nou comenten, i noranta es limiten a llegir"

Comentaris vistos en la secció 'Opinió del Lector' de les edicions digitals dels diaris Avui i La Vanguardia.



Afegits, indistintament en català i castellà, en totes i cadascuna de les notícies al voltant de l'escàndol del Palau.

Clica per engrandir

Mantenint aquella coneguda proporció de 1:9:90 —"Un escriu, nou comenten, i noranta es limiten a llegir"—, us adjunto un simpàtic i irònic comentari d'un soci.

Clica per engrandir

Miquel Coca, el primer metrosexual del Club Natació Barcelona

En Miquel té 61 anys. La moda i el glamur són l'eix de la seva existència. Li encanta cuidar-se i destacar en la indumentària. Diu que no és un home normal, és el primer metrosexual.

Va treballar tota la vida fent vestits d'alta costura per a l'alta societat de Barcelona i enyora aquella època i l'atmosfera en què es movia. Ara té un taller de retocs i confeccions, on ha construït una mena de temple a la memòria de la seva admirada Marilyn Monroe. En Miquel compra qualsevol objecte relacionat amb l'actriu, s'ha llegit tot el que es publica sobre la seva vida i li encanta veure'n les pel·lícules.

La seva dona, la Dorita, també és rossa com la Marilyn. Fa 40 anys que estan junts i diuen que són la parella perfecta. Tot i això, la Dorita no vol coses de la Marilyn penjades a casa.

Ha estat un extracte de poc més de dos minuts en el que surt el Club Natació Barcelona.

Paga la pena veure tot el reportatge (dura 10 minuts) dedicat a aquesta gran persona i a la vegada soci del CN Barcelona.

Clica per veure el reportatge sencer

(el Miquel el trobarás entre el minut 09:03 i el minut 19:16)

"¿Le ha quedado clarito, Sr. Ramón?"

Bústia del soci/ia

Sr. Ramón, apodado 'el juez',

Por favor,  infórmese bien antes de hacer ciertas afirmaciones. Léase, que no lo ha hecho, el artículo 63 de los Estatutos del Club —le he pedido al Sr. Meca que lo escanee y lo incluya aquí—, "Les sancions imposades als socis prescriuran als trenta dies, a l'any i als tres anys d'haver estat imposades segons siguin lleus, greus o molt greus". 

¿Le ha quedado clarito, Sr. Ramón? ¿Ha leído, "...sancions imposades..."? Si no se lo cree solicite los Estatutos del Club en secretaría, porque aunque están los enlaces en la página web del club, es imposible descargarlos. ¿Por qué será?

Clica per engrandir

Y ya puestos recupere la Ley 11/2009, de 6 de julio (BOE núm. 186, de 3 de agosto del 2009) del Ministerio del Interior, que le iluminará en cuanto al concepto "Reservado el Derecho de Admisión" que rige en los establecimientos —también de Cataluña— destinados al público, independientemente de que éstos sean de titularidad pública o privada. Quedará sorprendido de su supina ignorancia en un tema del que se permite afirmar algo totalmente erróneo.

Estoy 'casi' seguro de que el Club recibirá de nuevo como socio al Sr. Bedmar, porque no le cabe otra posibilidad. Pero no estaría de más —y de ahí mi 'casi'— que este ex-socio se presente juntamente con su abogado para formalizar su reingreso como socio al club. En caso de negársele el reingreso en el mismo, en contra de los propios Estatutos del Club —esos que sí valieron para expulsarle—, que pida las hojas de reclamaciones argumentando los motivos por los que se le impide el reingreso. Si no se las facilitan al momento, que solicite la comparecencia de una dotación de los Mossos d'Esquadra. En todo caso, yendo con su abogado siempre puede denunciar al club y que proceda un juez a dictar sentencia.

Con todo lo que se les viene encima, sólo les faltaría a los Sres. Millans, Moncunill y Vallvé ser citados a un juicio por este motivo.  Y aunque éste se dilatase en el tiempo, tarde o temprano el juez fallaría muy probablemente a favor del demandante, yendo entonces las costas del juicio a cargo del demandado. De verdad que al Sr. Millans, de poner ahora un circo, le crecerían los enanos.

Procuro visitar este blog una vez a la semana y llevo observando de que es Usted un entusiasta defensor del Sr. Millans. Está en su legítimo derecho. Pero curiosamente ha declarado que no quiere entrar en los motivos por los que fueron injustamente expedientados los socios Meca y Carrasco, provocando la expulsión del primero y la baja del segundo.

Ya el Sr. Talavera, apodado "el vendido" por los hechos ya difundidos por el Sr. Carrasco en este blog, salió trasquilado intentando defender lo indefendible. A mí Ud. siempre me ha caído bien. No tropieze en la misma piedra que el Sr. Talavera.

¿Cómo Ud., un socio que lo es desde hace sesenta años, que juega a la petanca sin estar federado, que come muy a menudo en el club en compañía de su especial hijo, que se distrae con el dominó, y que de vez en cuando se atreve con el aquagym, desconoce la cantidad de irregularidades económicas y financieras perpetradas por la Junta del presidente Millans? ¿Teme Ud. tal vez perder algún priviliegio si el Sr. Millans deja la presidencia, que la va a dejar sí o sí, por propia voluntad, por consejo familiar y/o médico, o a la fuerza?

¿Sabe Ud. el porqué de las prisas que les han entrado a los directivos en regularizar la situación laboral de todos los empleados? ¿Y los contratos de los últimos cuatro años, solicitados por la Inspección de Trabajo junto con otras peticiones? Por cierto, los waterpolistas son empleados, porque supongo que contrato tendrán. ¿Sabe si el Club les paga el piso o el alquiler a alguno de estos jugadores, y si consta este hecho en sus contratos?

¿Sabe Ud. que se va a investigar si ha habido algún tipo de especulación o desviación sospechosa con la ampliación del CNB para poder optar —como así fue— a los Mundiales de Natación del año 2003 celebrados en el Club?

¿Sabe Ud. si el Club ha recibido dinero en forma de subvenciones por parte de la Conselleria d'Esports de la Generalitat de Catalunya, de Federaciones Deportivas, del COE, ...? Porque eso, señor mío, es dinero público. 

¿Está Ud. seguro de que la Fundación del CNB cumple con la labor para la que se creó? ¿Sabe los años que hace que no se presentan a los socios las cuentas de esta Fundación?

En verdad que muchos tics descubiertos ahora en el escándalo del Palau no le son ajenos al CN Barcelona.

¿Paga Ud. su cuota y la de su hijo, o es de los cien primeros socios del club? ¿Sabe Ud. la cantidad de socios del CNB que no pagan cuota por la cara, por pretéritos favores, por cuotas deportivas que ya no han lugar, o por la gracia del dios Millans? ¿Y aquéllos que viviendo en Barcelona pagan como residentes en localidades suficientemente alejadas del CNB?

Sr. Ramón, si nunca ha hecho Ud. absolutamente nada por denunciar todas las fraudulentas irregularidades de la Junta Directiva —por desconocimiento (?), por pasotismo o por cobardía—, deje al menos trabajar a aquéllos que quieren destapar los presuntos delitos cometidos.

Al final todo se sabrá, de eso no albergo la menor duda. Porque haber creado un agujero económico, una deuda cercana a los 18 millones de euros -3000 millones de pesetas-, y subiendo, es digno de ser investigado.

Y ya para acabar, Sr. Ramón, ¿quién se cree que es Ud. para obstaculizar o criticar el legítimo derecho de un ex-socio, que ya cumplió con creces la sanción impuesta, de regresar al club? ¿De un socio que lo fue durante 28 años?

Atentamente,

Pimpinela Escarlata