Moltes gràcies pel vostre majoritari suport a la recollida de signatures

Cómodo triunfo del CN Barcelona ante un CN Ondarreta que sólo ofreció guerra en el primer tiempo

El CN Barcelona no tuvo problemas para solventar la visita del CN Ondarreta y sumó los tres puntos con un claro 12-6. Con esta victoria los de Toni Esteller siguen a la caza del CN Terrassa e inmersos en la pelea por la segundo posición que siguen ocupando los egarenses. A pesar de esto, se antoja complicada dicha empresa, ya que con seis puntos por disputar, la distancia que les separa, de cuatro puntos, parece ya casi insalvable.

Por su parte los de Miki Oca siguen situados en tierra de nadie. El CN Ondarreta apretó desde un buen inicio, buscando el posible cansancio de los locales tras jugar el miércoles ante el CN Atlètic Barceloneta. Los visitantes aprovecharon bien este primer periodo y funcionaron en ataque, logrando un primer parcial de 3-3. A pesar de este buen inicio, el rodillo cenebista inició su carga y cerrando su defensa impidió que los de Miki Oca pudieran anotar en el segundo cuarto.

Fue ya en el tercer periodo donde las diferencias entre unos y otros fueron más evidentes. Comandados por un excelente Kiko Perrone, máximo anotador con cinco goles, los de Toni Esteller fueron capaces de exhibir su juego habitual de rápidos contragolpes y con un gran acierto en ataque finiquitaron el choque con un 5-1 de parcial que dejó para la anécdota un último cuarto que finalizaría 2-2.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

VIGÉSIMA JORNADA, 28/03/2009

CN BARCELONA 12 – CN ONDARRETA 6 

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (1), Balazs Sziranyi, Ricardo Perrone (5), Eric Marsal, Marc Hernández, Rhys Howden, Marc Agulló, Joel Esteller (2), Pere Estrany (3), Blai Mallarach (1), José Rodríguez y Daniel Sulla.
Entrenador: Toni Esteller

CN Ondarreta: Ray Randall, Alberto Gil, Miguel Molina, Eugenio de Grado, Miguel Hernando, Marko Mijatovic (1), Ivan Kucarov (3), Víctor Sánchez, Gonzalo López-Escribano, Mario García (2), Andrés Rodríguez e Ignacio Colón.
Entrenador: Miguel Angel Oca

Parciales:  3-3 / 2-0 / 5-1 y 2-2

Árbitros:  Jaume Teixidó y Bruno García

Via: WPA - Waterpolo Asociación (28-03-09)

Una assemblea per treure-li la careta a més d'un

El Atlètic Barceloneta, imparable al frente de la Liga

El Club Natació Atlètic-Barceloneta continúa con su condición de líder sólido al frente de la División de Honor masculina 2008-09 tras imponerse anoche en la pileta del tercer clasificado, el CN Barcelona por 10 goles a 12. 

Los hombres de Santi Fernández, que suman ya 117 partidos sin conocer la derrota en competición nacional, vieron como los cenebistas les remontaron el 1-2 con el que se avanzaron en los primeros minutos del encuentro para colocarse con 4-2 a su favor. 

Después de igualar el choque a 6 tantos poco antes del descanso, los marineros lograron un parcial de 0-4 en el arranque del tercer cuarto que les catapultó hacia un nuevo triunfo liguero. 

Los máximos anotadores del encuentro fueron el local Blai Mallarach y el jugador del Atlètic-Barceloneta Felipe Perrone, ambos con cuatro dianas.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

DECIMONOVENA JORNADA, 25/03/2009

CN BARCELONA 10 – CN ATLÈTIC-BARCELONETA 12

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell, Balasz Sziranyi (1), Kiko Perrone (2), Eric Marsal (1), Marc Hernández (2), Rhys Howden, Marc Ahulló, Joel Esteller, Pere Estrany, Blai Mallarach (4, 2p.), Jose Rodríguez y Dani Sullá.
Entrenador: Toni Esteller

CN Atlètic Barceloneta: Víctor García, Edu Mínguez, David Martín, Ferran Tomasa, Albert Español (1), Marc Minguell, Blagoje Ivovic (1), Adrià Delgado, Xavi Vallés (2), Felipe Perrone (4, 2p.), Francisco Fernández (1), Xavier Garcia (3) y Daniel López.
Entrenador: Santi Fernández

Parciales:  3-2 / 3-4 / 2-5 y 2-1

Árbitros:  Sergi Borrell y José Carlos Cabello

Via: WPA - Waterpolo Asociación (26-03-09)

Dedicat a la sòcia de la 'Q' de 'queso'

Realitzat per l'agència australiana de publicitat Publicis Mojo i la productora @RadicaMedia, "Signs" és un curtmetratge realment màgic que 'parla' sobre les relacions humanes. Una història d'amor sense gairebé paraules. 

Tot el que l'envolta val la pena: la idea central, la música, les expressions dels personatges, l'actuació, la situació.

En surten un parell de Schweppes perquè va ser escrit i dirigit per al Schweppes Short Film Festival, del qual en va ser finalista.

Et mantindrà enganxada a la pantalla, i al final segur que somreiràs.
Ja m'ho diràs.

Skufca s'adjudica el torneig Sant Joan a Pamplona

El jugador de la Federació Catalana de Pilota d'origen argentí Emiliano Skufca (CNB) ha participat amb èxit al torneig celebrat aquest cap de setmana al frontó Labrit de Pamplona organitzat per l'Agrupació Esportiva Sant Joan de la capital navarresa.

La competició, on participaven els millors especialistes del moment, es disputava en les modalitats de paleta amb pilota de cuir i pala curta, modalitat aquesta última en la que Skufca, fent parella amb el jugador local Laskoiti es va imposar.

Skufca i Laskoiti van guanyar la parella navarresa formada Xavier Zozaya i Miguel Angel Uros 'Txiqui' per 40 a 39.

El davanter barceloní Carles Sanz (CNB) va ser l'altre representant català al torneig de Pamplona. Fent parella amb el jugador mexicà Patxi Mendiburu va participar en la modalitat de paleta amb pilota de cuir, arribant a quarts de final on van caure davant el cubà González i l'uruguaià Medina, guanyadors finalment en aquesta especialitat.

Font: esportcatalà (24-03-09)

El derbi de la Barceloneta, plato fuerte de la jornada

La piscina de la Nova Escullera medirá hoy miércoles 25 a los dos equipos del barrio de la Barceloneta: CN Barcelona y CN Atlètic-Barceloneta, ganadores de los últimos ocho títulos ligueros, en el encuentro que cierra la decimonovena jornada de la División de Honor masculina 2008-09.

En la presente campaña, estos dos históricos rivales se han enfrentado en dos ocasiones, saldadas con victorias para los marineros por 7-6 en la octava jornada de la fase regular y por 12-4 en los cuartos de final de la Copa de SM el Rey.

El equipo de Toni Esteller ha estado a punto de romper la racha de imbatibilidad de los marineros en competición nacional en dos ocasiones en las dos últimas temporadas e intentará aprovechar el factor campo para dejar en 116 los partidos consecutivos sin conocer la derrota del Atlètic-Barceloneta.

DIVISIÓN HONOR MASCULINA 2008-09
Decimonovena jornada, 25/03/2009

20:30h Nova Escullera CN Barcelona  – CN Atlètic-Barceloneta
Árbitros: Sergi Borrell y José Carlos Cabello

Via: WPA - Waterpolo Asociación (24-03-09)

CN Barcelona, un gegant amb peus de fang

La crisi no atura el creixement dels centres esportius a Barcelona

La nova oferta municipal i diverses iniciatives privades possibilitaran la inscripció de 25.000 abonats més

L'ajuntament construirà o renovarà set grans instal·lacions en dos anys per afavorir l'exercici

Patricia Castán (El Periódico 1/3/09)

Diversos estudis alerten en els últims temps de l'elevat grau de sedentarisme dels espanyols. Però els ciutadans barcelonins es perfilen com un cas a part, ja que fa anys que la ciutat es desmarca com una de les urbs del món amb més habitants inscrits en centres esportius i practicants de diferents activitats físiques. La xifra continuarà augmentant tot i l'ombra de la crisi econòmica, ja que en menys de dos anys la ciutat de Barcelona tindrà aproximadament 25.000 abonats més a diferents centres esportius que es troben en fase de construcció o ampliació. La majoria de les places, unes 20.000, seran impulsades pel mateix ajuntament, que finalment ha programat set grans instal·lacions per a aquest mandat.

El delicat moment econòmic ha pogut influir en la contenció de noves iniciatives privades, però no ha aturat, en canvi, l'aposta municipal per fomentar la pràctica regular d'activitat física ni el creixement d'algunes de les principals cadenes de la ciutat. D'aquesta manera, Barcelona ha estrenat fa alguns dies la primera instal·lació renovada del mandat, el CEM Can Toda, al barri de la Salut, a Gràcia. El recinte ha costat 12 milions d'euros (la meitat, aportats pel copromotor de l'obra, el Club Natació Catalunya) i incrementa en 2.000 metres quadrats l'antiga superfície.

La flamant piscina del centre esportiu municipal de Can Toda, a Gràcia

BENESTAR

És només una mostra de l'estil de la nova oferta, en què es combinen cada vegada més les activitats aquàtiques --tant piscines com grans zones d'aigües-- i les dirigides per monitors, explica el regidor d'esports, Pere Alcober. L'objectiu municipal és fomentar "l'hàbit esportiu des de l'edat escolar" i garantir, com ja va anunciar en el seu moment l'ajuntament, que a curt termini qualsevol barceloní tingui una instal·lació a 10 minuts de casa per fidelitzar la pràctica.

 Els set centres que s'executaran abans del 2011(tres més s'han ajornat fins al següent mandat per imperatius de planejament urbanístic) permetran que la ciutat arribi a la xifra de 200.000 abonats en instal·lacions esportives municipals, al marge dels milers de persones (el 40% dels practicants) que s'exerciten a l'aire lliure. En l'actualitat, hi ha 182.350 inscrits.

Altres recintes que es renovaran durant aquest mandat són el CEM Horta, amb noves i modernes instal·lacions, i la piscina de Sant Jordi, amb una primera fase que s'emprendrà aquest mateix any. Alcober detalla que inicialment es construirà una piscina de 25 metres perquè els socis del recinte puguin seguir desenvolupant l'activitat sense cap tipus d'interrupció. I una vegada estigui a punt, la piscina gran s'enderrocarà per ser reconstruïda en una segona fase.

ZONES DEFICITÀRIES

Les noves infraestructures dotaran d'equipaments zones deficitàries, com Nou Barris. En aquest districte s'iniciaran les obres aquest any dels centres Via Favència i Cotxeres de Borbó. Una altra nova instal·lació serà la del parc de la Ciutadella (iniciada l'any passat), i el CEM Putxet, a Sarrià-Sant Gervasi, també en obres. En tots els casos, l'ajuntament obrirà concursos públics per cedir la gestió dels centres a tercers, que es faran càrrec d'aproximadament un terç de la inversió final. Els preus, explica el regidor, són fixats amb el vistiplau municipal, no superen els 40 euros mensuals i, en el cas de joves i de gent gran, són reduïts.

Entre les iniciatives privades n'hi figura alguna de ben recent, com el nou Metropolitan, quart d'aquesta gran cadena nacional a Barcelona (la ciutat on ofereixen més places), situat a la Sagrada Família, a l'antiga illa de Myrurgia, en un edifici dissenyat per Alonso i Balaguer. La nova instal·lació, un dels vaixells insígnia del grup, ofereix 8.000 metres quadrats d'instal·lacions, una quarta part aquàtiques. Entre les novetats hi figuren una guarderia pròpia.

Un usuari entrena en el nou centre

de la cadena Metropolitan a la Sagrada Família

SERVEIS EXCLUSIUS 

I les novetats a curt termini s'encapçalen amb la nova proposta de la cadena catalana DIR, amb més de 80.000 socis, que als seus 12 actuals centres a Barcelona (més un estudi de pilates) hi afegirà d'aquí uns mesos un centre més exclusiu, pensat per a un miler d'abonats, a l'espai que va ocupar la discoteca Up & Down, al carrer de Numància. El grup també ha anunciat l'ampliació del seu espai més cèntric, el de Pau Claris, després de comprar un local annex. També ampliaran el recinte de l'avinguda de Madrid i el de Sant Cugat. El grup està obert a noves ubicacions.

El grup Holmes Place-Európolis, amb 26.000 places a Barcelona als seus cinc centres, no té obertures previstes.

Clica per veure l'article original

Avantatges de tenir un ex-polític com a president del CNB

"Per què ens menteix el President Millans? ... "

Bústia del soci/ia

El dissabte, 27 de desembre de l'any passat hi va haver, amb el President Millans, el soci Sr. Juan Carrasco i jo mateix, una reunió pel matí a les oficines del Club. El motiu és que des de l'11 del mateix mes no teníem cap notícia de la nostra sol·licitud de revisió dels comptes de la Secció de Petanca. En el moment de lliurar la sol·licitud, el gerent Sr. Blanquer em va dir que en poc més d'una setmana obtindríem una resposta.

El Sr. Millans ens atén molt correctament, i ens demana d'esperar fins al 31 de desembre per fer el tancament dels comptes. Ens diu que el dia 7 de gener hi hauria una reunió de la Junta Directiva per tractar aquest tema entre d'altres, i que als voltants de mitjans de gener ens facilitarien aquests comptes, en presència del delegat Sr. Fusté, i del comptable del CNB. Que no hi ha cap problema en ensenyar aquests comptes perquè té plena confiança amb el Sr. Fusté, que tenim tot el dret i que ells no han d'amagar-se de res. Acceptem esperar un parell de setmanes més.

La reunió de Junta Directiva no es va celebrar el dia 7 com ens va dir el President, sinó el dia 9 de gener, divendres pel matí. Per la tarda del mateix divendres rebem el Sr. Juan Carrasco i jo mateix aquest burofax que us adjunto.

Clica per engrandir

O sigui, que el Sr. Millans un cop més va faltar a la seva paraula i ens va mentir. No és el primer cop que ens menteix al Sr. Carrasco i a mi mateix (en el meu cas per un assumpte referent a la no-secció dels escacs del CNB, del qual en sóc el responsable).

Bé doncs, revisarem aquests comptes de la Secció de la Petanca en el període establert pels Estatuts del CNB. El burofax parla de revisar la documentació econòmica, un cop auditats els comptes per l'empresa habilitada per aquesta funció.

Per què ens menteix el President Millans? Per què el que un dia és blanc, l'altre és negre? Per què tantes dificultats? Per endarrerir el que tothom ja intueix? El presumpte i escandalós despilfarrament del pressupost de la Secció de Petanca? Té por que revisem altres pressupostos molt més generosos d’altres seccions del CNB?

Ens facilitaran l'accés als rebuts i a les factures que justifiquin les despeses dels 5.088 euros del pressupost de la secció de petanca? Ja veurem, perquè escaldats com estem de tanta mentida, ja no ens en refiem.

Ara, una cosa sí que us diem, que si no ens els faciliten ja us avanço que prendrem decisions i que la moguda serà grossa.

Enric Meca

El CN Barcelona obtiene una victoria insuficiente y queda eliminado de la LEN Trophy

El CN Barcelona cayó eliminado en las semifinales de la LEN Trophy tras no poder remontar los tres tantos que traía de desventaja en su visita a la pileta del Panionios griego en el partido de ida. 

Los de Toni Esteller vencieron finalmente en la Nova Escullera por 7-6, un resultado insuficiente para acceder a la final de la LEN Trophy. 

El partido estuvo marcado por la igualdad, y ninguno de los dos equipos fue capaz de tomar una ventaja superior a los dos goles. Pese a ello, fueron los cenebistas quienes empezaron llevando la batuta del partido, pero se topaban a menudo con la ordenada defensa ateniense que impidió que las diferencias fueran más amplias. 

Con 3-3 y tras un primer tiempo muy equilibrado, los de Kostas Loudis arrancaron el tercer periodo con un tanto que dejaba el tanteo en 3-4. Fue aquí donde apareció la reacción local con un Campbell y Joel Esteller muy inspirados que voltearon el marcador hasta el 6-5. 

Ya en el último cuarto y con mucha presión en el agua, Richard Campbell certificaba el 7-5, a falta de poco más de cuatro minutos para el final y la remontada se situaba a tan sólo un gol. Pero prácticamente después, era Kokinakis quien acabaría matando el partido firmando el 7-6 y el fin de las ilusiones locales.

Semifinales LEN Trophy - vuelta

CN BARCELONA 7 - PANIONIOS GSS ATENAS 6 

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (3), Balasz Sziranyi, Kiko Perrone, Eric Marsal, Marc Hernández, Rhys Howden, Marc Agulló, Joel Esteller (1), Pere Estrany, Blai Mallarach (3, 1p), José Rodríguez y Dani Sulla.
Entrenador: Toni Esteller.

Panionios GSS: Georgios Reppas, Andreas Miralis, Dimitrios Mazis (1, 1p), Konstantinos Kokinakis (3), Ioanis Thomakos, Menelaos Tsamantakis, Vasilios Liotsakis (1), Panagiotis Papadogonas, Konstantinos Mourikis (1), Ioanis Beristianos, Lentonios Koukis, Marios Kapotsis y Konstantinos Flegas.
Entrenador: Kostas Loudis

Parciales: 2-2 / 1-1 / 3-2 y 1-1

Árbitros:  Filippo Gomez y Zoran Tomic

Via: WPA - Waterpolo Asociación (21-03-09)

Las (in)aptitudes de los "Sebastian's Boys"

Tres goles para una final

El Club Natació Barcelona se enfrenta el próximo sábado 21 a su partido más importante de la temporada 2008-09, la vuelta de las semifinales de la LEN Trophy masculina. 

El equipo entrenado por Toni Esteller tendrá que remontar los tres goles con los que el Panionios GSS se impuso en el primer encuentro, que se disputó en la pileta del barrio ateniense de Nea Smirni (11-8) el pasado 25 de febrero. 

El conjunto cenebista intentará hacer valer el factor campo para intentar darle la vuelta a la eliminatoria y colarse en la final de una competición de la que ya fue campeón en la temporada 2003-04. El partido se jugará en la Nova Escullera a partir de las 13:00 horas.

LEN TROPHY MASCULINA 2008-09
Semifinales, vuelta
21/03/09

13:00h Nova Escullera CN Barcelona – Panionios GSS

Árbitros: Filippo Gomez (ITA) y Zoran Tomic (CRO)
Delegado LEN: Jacques Racine (SUI)

Via: WPA - Waterpolo Asociación (19-03-09)

El Natació Barcelona a semifinals de pala curta

El Club Natació Barcelona serà a les semifinals de la lliga estatal de clubs de pilota en les modalitats de pala després d'haver acabat de forma brillant la primera fase de la competició de la Divisió d'Honor imposant-se aquest cap de setmana al Lagun Artea de Sestao en un partit on ambdues formacions, ja classificades, es jugaven els primers llocs del seu grup.

El Natació Barcelona, va jugar dissabte en el Centre Municipal de Pilota de Vall d'Hebron. En el partit de paleta de cuir, el duet català, el més jove de tota la competició format per Carles Sanz i Marc Capdevila, va tenir davant la parella biscaïna formada pels veterans, Javier Castillo i Jesús Perez. Els barcelonins es van imposar 35 a 22 en un partit de pur tràmit. El triomf permet la parella catalana fer-se amb el tercer lloc de la general, classificació que no els permet però jugar la fase final a disputar a Barcelona l'últim cap de setmana d'aquest mes de març.

En pala curta, superioritat manifesta d'Ivan Calbó i Emiliano Skufca enfront Joseba Basabe i Irkus Robles. La parella catalana, que ha quedat en primer lloc del grup, va vèncer per 40 a 16 en un partit fluix en el que els de Barcelona que anaven vencent per 35 punts a 6, van treure el peu de l'accelerador i van deixar anotar als rivals algun punt de més. Aquest matx va servir de debut a la parella arbitral formada per Joaquim Laguarda i David Muñoz, que s'estrenaven com a jutges en un partit de competició estatal.

La parella cenebista classificada per a semifinals s'enfrontarà a Javier Larrea i Jesús Erburu del navarrès Club Esportiu Aoiz el dissabte dia 28 de març a les vuit del vespre en les instal·lacions del Centre Olímpic de Pilota.

Font: esportcatalà (16-03-09)

"He sigut un privilegiat, però la vida també m'ha fet plorar molt"

MANEL ESTIARTE, EXJUGADOR DE WATERPOLO I PREMI PRÍNCEP D'ASTÚRIES 2001 | LES CONFESSIONS D'UN DELS GRANS MITES DE L'ESPORT ESPANYOL

JOAN DOMÈNECH / DAVID TORRAS (15/3/2009)

És un dels millors esportistes espanyols de la història. Sis Jocs Olímpics, premi Príncep d'Astúries i una infinitat de títols i medalles. Batejat com el Maradona de l'aigua, Manel Estiarte ha remenat els records en un llibre que repassa els moments més emotius de la seva vida. Però Todos mis hermanos no és el relat d'una carrera admirable. És un dur exercici d'autocrítica que revela les emocions i els drames que s'amaguen darrere de l'èxit. Una obra que toca la fibra.

¿Quina ha estat la motivació per escriure aquest llibre?

Adonar-me mentre el feia que em trobava bé. La idea inicial no era parlar de mi, sinó de coses que tenia molt endins i no havia tret mai. Tampoc podia. El meu pare va morir l'any passat i la meva mare pateix demència senil. Ara em sentia amb forces. Ja m'havien demanat fa anys que escrivís un llibre, però no m'havien convençut ni m'havien tocat la fibra. Estic content d'haver-lo fet ara.

¿Era una necessitat?

No, no era una necessitat. Quan vaig acceptar encara tenia dubtes, però mentre parlava amb l'editor, m'anava obrint i explicant els meus límits, les meves carències, les experiències bones que he viscut, les dolentes, els meus errors, els meus encerts, vaig notar que em sentia cada vegada millor. I notar que la meva família, el meu germà, els meus nebots, agraïen i compartien el que estava fent també m'ha ajudat.

Entrellaça la vida privada amb la vida pública, amb l'esportiva.

Sí, es tractava de compaginar els valors humans, el que havia après dels meus pares i el meu germà, la pèrdua de la meva germana, amb els esportius: guanyar l'or olímpic, perdre un or, el procés que vam viure al waterpolo amb l'arribada dels madrilenys a la selecció. Ells ens van ensenyar la Bíblia, l'arrogància, la xuleria, i nosaltres, l'Antic Testament, l'esforç, el sacrifici. I el que podria haver estat una barreja explosiva va derivar en una comunió brutal. Ells van treballar com dimonis i nosaltres vam repartir quan calia. Tot tenia sentit en el seu conjunt. De l'esportista Estiarte, màxim golejador, participant en sis Jocs, amb més de mil partits, no en parlaria ni gesticularia tant ni estaria tan content del llibre.

¿S'ha despullat molt?

No m'agrada la paraula i el que es diu despullar-se, treure alguna cosa que tens molt endins, és el que va passar amb la Rosa. Ho vaig viure sol. El meu pare era a uns metres, la meva mare a més, i el que era allà, a un pas d'ella, era jo. Trec les llàgrimes de fa 23 anys i m'encanta, amb la màxima serenitat.

És molt autocrític.

Per això em sento bé. Quan ho va llegir la meva dona, em va dir que semblava un paquet com a waterpolista. El que intento explicar és que sé que era bo, però ara, amb la perspectiva dels anys, sé que també em faltava alguna cosa. Volia explicar-ho, tot i que em feia por al principi. Em va passar la por perquè li vaig donar un parell de capítols perquè els llegissin el meu germà, els meus nebots, el Pep. Els meus companys van haver de conviure en l'època en què es parlava molt d'Estiarte i poc d'ells, i al llibre proclamo que no, que és de justícia reconèixer que van ser ells, tots, els artífexs dels èxits.

Confessa que va ser un egoista.

Sé que era bon jugador i bon company, però em faltava l'excel.lència: l'altruisme. Dins de l'aigua era un animal. No acceptava que un no entengués alguna cosa o que l'altre no em donés bé les pilotes. Hi havia partits que feia cinc gols, perdíem, i no em disgustava. Deixar de ser egoista va ser un procés. Segurament hi va influir l'arribada del seleccionador croat Dragan Matutinovic perquè ens va fer patir molt a tots. Vaig començar a jugar més per a l'equip, tornava enrere, robava pilotes i vaig notar que els altres m'ho agraïen.

El passatge del suïcidi de la seva germana és duríssim. Es fa difícil llegir-lo i aguantar les llàgrimes.

Sí, perquè per a la gent sembla que hagi passat ara. Però és un reconeixement a la meva germana, a la família, la veritat del que hem viscut. És la vida, el que aprenem, el que ens passa. Els que et vénen per l'esquena a l'acabar un partit i et diuen: ¡quina sort has tingut! Sí, però no. Com tothom. Com tu. Cadascú té les seves coses. Sí, potser tinc sort, però m'he entrenat moltíssim, matí, tarda i nit, m'han donat moltes hòsties, i la meva germana s'ha matat davant meu. ¿Sort? He sigut un privilegiat, però el meu món no és el de l'Estiarte waterpolista i la vida m'ha fet plorar molt.

I ho canviaria tot...

Per cinc minuts amb la meva germana. O que a les meves filles no els passi mai res. No sóc una víctima, tampoc. He tingut una vida, tinc una vida, i me l'he guanyat, no m'ha vingut tot rodat des de Manresa, després Barcelona, després Itàlia, els títols, els elogis...

¿Com va arribar al convenciment d'explicar aquell episodi?

Bàsicament, al trobar la persona adequada. No volia fer-ho, tenia els meus dubtes i vaig trobar un paio que m'ho va treure. Això i altres coses que no havia explicat mai. I em vaig adonar que després em sentia millor. ¿Egoista una altra vegada? Pot ser.

Li deu haver costat molt.

Sí, però m'ho va dictar el cor. Parlar d'ella m'enorgulleix i m'entristeix molt. Mai vam parlar d'ella a casa durant més de 20 anys, mentre el meu pare va viure, perquè patia molt. I m'agrada parlar d'ella, com de l'equip i el que vam viure. La final que vam perdre a Barcelona, davant les nostres famílies, un esport minoritari com el waterpolo que arriba a dalt de tot i després de tres pròrrogues, pam, perds. Podria repetir el que vaig sentir des de l'últim llançament de Miki Oca, que va al pal, fins que surto de la piscina. Un dolor tan gran... Anava tot tan bé i ens convertíem en perdedors, sense saber que quatre anys després la guanyaríem.

El relat d'aquell partit és terriblement emotiu.

Tenia les imatges gravades segon a segon. Però no tant del partit, que no he tornat a veure mai més, igual que la final que vam guanyar a Atlanta, sinó de tots els instants anteriors: l'escalfament, l'àrbitre, el passadís, el color de les parets del passadís, la llum del túnel... I el so de les xancletes, un so tan comú, i en què mai havia reparat perquè sempre hi havia soroll. El silenci d'aquell dia, el crit d'un dels meus companys dient que guanyaríem "aquells menjapizzes de merda". I pensar: 'No, no'. Quatre anys més tard, van ser els croats els que ens van voler intimidar i nosaltres vam callar. I vam guanyar.

¿Com trasllada tot aquest bagatge l'Estiarte waterpolista al Barça?

A la institució li puc aportar l'experiència d'un esportista que ha guanyat i ha perdut, i ara ho veig tot amb perspectiva. Si perds i has fet tot el que podies, com nosaltres a Barcelona-92, què hi farem. Al Pep li puc aportar protecció i experiència esportiva, anímica. Tinc 10 anys més que ell. Res de tècnica ni tàctica, no és el meu món. Els comentaris que a l'estiu fèiem dos amics, ara els fem com a entrenador, ell, i com a amic, jo.

¿I als jugadors?

Donar-los confiança. No puc anar a explicar batalletes dient-los que sóc Manel Estiarte, que vaig ser no sé què. Són mentalitats diferents, de països diferents. Els he explicat i els he escrit que estic amb ells, per al que necessitin del club, de l'entrenador, de mi. Els catalans els he sentit molt a prop des del primer dia, i els altres es van obrint. M'han vist amb el Pep cada dia, amb el president colze a colze, amb americana i corbata. Però sóc un esportista i si alguna cosa defensaré sempre és un vestidor. No puc convèncer-los amb paraules, sinó amb fets.

Clica per veure l'article original

No et perdis "El deportista que plantó cara al dolor",

del suplement Magazine (El Mundo)

El relato de la muerte de su hermana

Mi padre avanzaba por el pasillo, silencioso, yo iba detrás de él y Rosa detrás de mí sin decir nada [...]. Yo dije: "Bueno, Rosa, ya basta" [...]. Nunca jamás olvidaré aquella mirada clavada en la mía. Era una mirada vacía en el último segundo, y arranca a correr [...]. Y yo vi al instante todo lo que iba a suceder [...] Arranqué a correr detrás de ella [...]. Soy rápido, pero ella lo fue más [...]. ¿Por qué el Destino, de tres puertas sólo te lleva a aquella, la única donde la puta ventana está abierta? [...]. Saltó hacia arriba, saltó sin mirar atrás [...]. Desesperado, me tiré detrás de ella pero la cama me impidió alcanzarla; no la toqué, pero la sentí, acaricié el aire que removió al caer y olí el olor de su cuerpo que descendía acelerándose.

Vi cómo golpeaba el suelo. Yo he visto a mi hermana golpeando el suelo, reventar. Desde el alféizar de la ventana, con los ojos aterrados lo vi todo. (Extracto del libro)

El ex director de Le Méridien para el Hotel Vela

Richard Brekelmans acaba de incorporarse al nuevo establecimiento de la cadena del grupo estadounidense Starwood.

El Hotel Vela, situado en el litoral de la capital catalana, ya tiene capitán. La cadena hotelera W, propiedad del grupo estadounidense Starwood, ha fichado a Richard Brekelmans para hacerse cargo de la dirección del establecimiento, que abrirá sus puertas el próximo octubre entre la playa de la Barceloneta y el Port Olímpic.

El ejecutivo se incorporó a su nuevo cargo hace un mes, según han explicado fuentes de Starwood. Durante el último año y medio, Breckelmans ha estado al frente de todos los hoteles de Starwood en la ciudad alemana de Fráncfort. Previamente, el directivo ocupó entre 2002 y 2007 la dirección general del hotel Le Méridien de Barcelona –propiedad también de Starwood–, así como diversos cargos en esta cadena. El hotel Le Méridien de Barcelona está dirigido actualmente por Gonzalo Duarte.

La cadena Starwood integra 930 hoteles en 97 países de todo el mundo a través de las marcas Sheraton, Le Méridien, Westin, W, The Luxury Collection y Four Points, entre otras.

Según explicó ayer el propio Brekelmans, el Hotel Vela abrirá sus puertas el próximo octubre. “La estructura está casi terminada, pero quedan bastantes detalles”, señaló el directivo. El establecimiento, cuyo diseño corre a cargo del arquitecto Ricardo Bofill, estará gestionado por Starwood a través de la marca W.

El pasado julio, los promotores del Hotel Vela –Comsa, FCC, OHL y Sacresa– recibieron luz verde por parte del Ayuntamiento de Barcelona para poner en marcha la tercera y última fase de construcción del establecimiento, que incluye la urbanización del entorno y de los accesos al hotel.

Las 473 habitaciones del nuevo hotel contarán con categoría cinco estrellas gran lujo. El edificio del Hotel Vela se ha convertido ya en una nueva referencia en el frente marítimo barcelonés, ya que tiene una altura de 99 metros sobre el nivel del mar.

Historia

El Puerto de Barcelona concibió el proyecto de hotel en 1999, pero el inicio de las obras se retrasó hasta principios de 2007. En septiembre de 2003, la Autoridad Portuaria de Barcelona (APB) adjudicó a las constructoras FCC, Comsa y OHL y a Sacresa –compañía propiedad de la familia Sanahuja, accionistas de Metrovacesa– la concesión para edificar el hotel de cinco estrellas, que se levanta en un terreno de siete hectáreas ganadas al mar fruto de la construcción de una nueva bocana.

Las cuatro empresas se dividen a partes iguales la sociedad Nova Bocana Barcelona –propietaria de la concesión del hotel– y Nova Bocana Business, que engloba el proyecto de oficinas, comercial y de ocio que se construye alrededor del hotel. Los 30.000 metros cuadrados terciarios se encuentran actualmente en proceso de comercialización.

La presidencia de estas dos sociedades, que recae actualmente en Comsa, es rotatoria. El capital social de Nueva Bocana Barcelona se sitúa, según consta en el Registro Mercantil, en 44,18 millones. El de Nova Bocana Business, en 16,34 millones de euros.

Financiación

La construcción del nuevo Hotel Vela supondrá una inversión total de más de doscientos millones de euros. El proyecto se financia mediante un crédito de 159,56 millones concedido por Banco Sabadell, el Instituto de Crédito Oficial (ICO), Banco Santander, el Institut Català de Finances (ICF) y Caixa Catalunya en 2007.

Nacimiento en plena crisis

El nuevo hotel de la costa de Barcelona despliega sus velas en uno de los peores momentos para el sector. La ocupación hotelera de la capital catalana se resiente de la caída del consumo y la competencia en categoría de cinco estrellas gran lujo aumenta.

Mandarin Oriental, en Passeig de Gràcia, y Edition (Marriott), en Francesc Macià, son dos de los futuros hoteles de lujo de la ciudad. En los dos próximos años, Barcelona inaugurará 54 hoteles, que sumarán 6.500 habitaciones a la planta hotelera de la capital catalana. Hasta 35 hoteles tendrán categoría de cuatro estrellas, mientras diez de ellos serán de cinco estrellas.

Clica per veure la notícia original

Un grupo de tiburones interrumpe una competición de natación

15/03/09 Playa australiana de Cronulla, cerca de Sydney

Como si se tratara de una película de Hollywood, una competición de natación en Australia ha podido terminar en tragedia. Con más de 700 nadadores en el agua, un grupo de tiburones martillo se acercaron a los participantes y la organización tuvo que desplegar un contingente para persuadirles. Finalmente, no hubo que lamentar daño alguno y la competición finalizó sin más alteraciones.

Clica per veure l'article original

Metropolitan se pone en forma con el paro

Cuenta Javier Pellón, consejero delegado y copropietario de Metropolitan, que, en una reciente visita a su gimnasio de Vigo, descubrió que la mayoría de los hombres que hacían ejercicio durante el día estaban en paro.

“Tienen más tiempo libre y hacen deporte”, explicó ayer Pellón, al tiempo que señaló que, “los clientes han cambiado: hay más bajas, pero también más altas que hacen más uso de las instalaciones”.

La cadena de gimnasios Metropolitan, propiedad de Pellón y del empresario José Antonio Castro –dueño de Hesperia, por lo que algunos gimnasios se encuentran vinculados a hoteles–, cuenta con una cartera de 45.000 socios. Sus centros están posicionados en un segmento de mercado alto teniendo en cuenta sus servicios, aunque por precio compiten con cadenas asequibles, como la catalana DiR.

Las cuotas de Metropolitan se sitúan en torno a cincuenta euros al mes. Sin embargo, la empresa trabaja con arquitectos de renombre para el diseño de sus gimnasios, como Arata Isozaki o Alonso Balaguer. La última apertura de la compañía, que ocupa parte de la antigua fábrica de Myrurgia, junto a la Sagrada Família, en Barcelona, ha supuesto una inversión de diez millones de euros.

Pellón sostiene que, a pesar de que las cuotas sean reducidas, sus gimnasios consiguen ser rentables porque “se ajustan al máximo los precios de los proveedores”. “No seguimos criterios territoriales ni demográficos a la hora de crecer, sino que buscamos oportunidades –aseguró Sergio Pellón, director general del grupo–; sólo entramos en alquileres o compras que permiten cuadrar el importe final de la inversión”.

Aperturas

El gimnasio de Sagrada Família, que cuenta con una superficie de 8.000 metros cuadrados –2.000 metros cuadrados de los cuales están destinados a actividades acuáticas–, representa el décimoquinto centro de Metropolitan. Entre marzo y abril, la empresa abrirá también en Sevilla y Bilbao, y sumará 80.000 metros cuadrados de superficie en diecisiete ciudades españolas, entre las que figuran también Madrid, Vigo, Zaragoza y Valencia.

“Actualmente hay muchas ofertas para crecer con adquisiciones –explicó Pellón–, pero mantendremos el ritmo de desarrollo que teníamos previsto”. En el mismo sentido opina el director general respecto al crecimiento internacional, aunque añade que existen “oportunidades” de exportar el producto.

Los planes de crecimiento del grupo prevén la apertura de tres nuevos gimnasios a lo largo del ejercicio actual y cuatro más durante 2010. Este desarrollo traerá consigo, según Pellón, un incremento de sus ochocientos empleados, a los que se añadirán doscientos trabajadores más este año. Metropolitan, que cuenta con una trayectoria de veinte años, registró una cifra de negocio de 27 millones de euros el pasado ejercicio y sus planes pasan por alcanzar 45 millones de euros en 2010.

Junto a DiR y Arsenal, Metropolitan es una de las compañías catalanas que opera en el sector de los gimnasios. DiR, presidida por Ramon Canela, cuenta con 81.000 socios y 950 trabajadores. La cadena prepara la apertura de su décimocuarto centro, que estará ubicado en la histórica discoteca Up&Down, en Barcelona. Arsenal, en cambio, es propiedad de la familia Carcas y acaba de abrir su primer gimnasio en Madrid. A estos habría que sumar centros únicos, como Iradier.

Clica per veure la notícia original

Els "Sebastian's Boys" ja preparen l'excusa per a la derrama

'Un entrepà molt observador'

Pepe Rubianes era un dels nostres

2/3/2009 EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Fa uns dies va caure a la Barceloneta el bar Emilio, temple mariner i portuari de la raó mestissa i l'anarquia amb botifarra blanca. No va caure, el va empènyer, el va enderrocar l'especulació immobiliària. I quan els seus feligresos encara no hem oblidat els sorolls de la gran trencadissa, de la definitiva absència, ens arriba la mort d'un d'aquests feligresos: Pepe Rubianes.

La civilització és un home o una dona prenent per esmorzar un diari comprat al quiosc. I això feia diàriament Pepe Rubianes en un racó del bar Emilio. A sota d'un quadro en què apareixia una baralla de poble. En aquesta mena de quadros costumistes, amb els seus cops de puny i les seves boines, sempre hi destaca la figura d'un gos que surt fugint.

Pepe Rubianes es mantenia allunyat de les veus i els crits, però hi estava sempre molt atent, perquè no hi ha barri autèntic sense veus i crits. I perquè no hi ha periodista o còmic que no observi, que no escolti.

Pepe Rubianes es prenia per esmorzar el diari amb l'entrepà de botifarra blanca o truita, demanava el cafè amb llet, es fumava un cigarret i escoltava. Escoltava amb les ulleres de llegir i escriure posades i anotava les seves coses. Això feia diàriament Pepe Rubianes al bar Emilio, el bar d'Emilio i Evaristo, que va conèixer gent tan singular com el Bulto o el Metralleta. I, últimament, mentre passava tot això, entre la botifarra blanca o la truita, el cafè amb llet i els crits, parlava amb Vicens Forner, a qui fa algun temps també el va atacar el càncer.

Amb Vicens Forner parlaven de la quimioteràpia. Però encara més de dones. I del pare. I de l'Àfrica. I el càncer el tractaven amb rialles. "Tu, Pepe, és que ja has viscut tota la teva vida. Jo, com tots els oficinistes, no he viscut gairebé res". Això li deia Vicens Forner a Pepe Rubianes, que, des que van tancar el bar Emilio, va intentar esmorzar en altres bars de la Barceloneta, però no va aconseguir acostumar-s'hi. Sospitava que no hi era ben rebut, intuïa que el seu càncer espantava els propietaris.

Últimament, quan Pepe Rubianes parlava amb Vicens Forner de Federico García Lorca i de la quimioteràpia, també sortien molt en la conversa la seva germana, que és metge, i alguns dels seus millors amics, que són els que ho segueixen sent, els que hi segueixen estant, els que no desapareixen quan arriba la malaltia, la quimioteràpia, l'hospital, els sèrums, les llargues nits, els vòmits, tot això. Amics com Carles Flavià; el pare Manel, aquest capellà bo, útil i solidari. I Joan Manuel Serrat, amb qui parlava, això diu Vicens Forner, cada dia per telèfon.

ELS QUE el van oblidar i li van complicar la vida, per culpa de les burocràcies, dels papers, van ser les alegres noies etíops a les quals va donar l'oportunitat de venir a Barcelona i actuar al teatre. Es veu, això m'expliquen, que Pepe Rubianes es va portar amb elles com un pare. I quan va arribar la malaltia, quan es va acabar el teatre, Pepe Rubianes els va pagar l'import del passatge perquè tornessin a Etiòpia. Però les alegres noies etíops no van tornar i potser es van perdre, vagin a saber, en alguna nit fosca.

Fill de navegant, còmic llengut, gamberro aparent, emperador de cantonada, gairebé tango, veí de la Barceloneta, tot això i més era aquest home de somriure ample i resposta bronca, però solidari, molt solidari. Jo crec que el capellà, el pare Manel, el dels presos i els xavals, va tenir alguna cosa a veure en aquesta solidaritat.

Rubianes, pallasso, moltes gràcies per llegir cada dia el diari al bar Emilio, que també ha desaparegut.

Clica per veure l'article original

El CN Barcelona suma tres puntos más ante un combativo CE Mediterrani

Derrota del CE Mediterrani por 9-12 ante la visita del CN Barcelona en un partido en el que a pesar del resultado, los de Javier Aznar tuvieron sus opciones.

Con todo esto el CE Mediterrani sigue posicionado en una cómoda zona media y con la tranquilidad de haber jugado ya con los tres de cabeza.

El encuentro empezó con un tanto local pero rápidamente se adelantó con dos dianas el conjunto cenebista para llegar al fin del primer periodo con ventaja. Otro gol situaba el 1-3, pero el ‘siete’ de Javier Aznar reaccionó y no permitió el despegue visitante. Con un miniparcial de 2-0 los locales alcanzaron el 3-3. Los de Toni Esteller no se amedrentaron y cerrando la defensa lograron otro parcial de 1-5, que acabaría siendo definitivo, alcanzando el descanso con una diferencia de cuatro goles.

Se antojaba clave el inicio del tercer tiempo y fue el CN Barcelona quien con un nuevo tanto ponía tierra de por medio con el 4-9. A pesar que los locales concluyeron el tercer cuarto con una parcial favorable de 2-1 (6-9), se consolidó la figura del defensa australiano Richard Campbell que se erigió en líder de la defensa además de ser el máximo artillero visitante con tres goles.

Durante el último periodo existió mucho equilibrio, y los de Sants continuaron buscando la remontada, pero cada gol suyo era respondido por otro del cuadro de Toni Esteller. Ante esta situación, los cenebistas pudieron mantener la ventaja lograda en el segundo periodo y ya no dejaron más tiempo para la reacción local.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

DECIMOCTAVA JORNADA, 14/03/2009

CE MEDITERRANI 9 – CN BARCELONA 12

CE Mediterrani: David Gómez, Víctor Cabanas (1), Albert Asenjo (1), Edgar Angelats, Gustavo Marcos (2), Robert Maitland (1), Ivan Alejandro Idarraga (1), Marc Cercadillo, Roc Ferrer, Víctor González, Marc Brugarolas, Germán Yáñez (3,2p) y Alejandro Nieves.
Entrenador: Javier Aznar

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (3), Balazs Sziranyi, Ricardo Perrone, Eric Marsal (2), Marc Hernández (1), Rhys Howden (2), Joel Esteller (1), Pere Estrany (1), Blai Mallarach (1), José Rodríguez (1) y Daniel Sulla.
Entrenador: Toni Esteller

Parciales:  1-2 / 3-6 / 2-1 y 3-3

Árbitros:   Jordi Cisneros y Xavi Guàrdia

Via: WPA - Waterpolo Asociación (14-03-09)

El CNB cae en Pamplona

En la penúltima jornada de la liga estatal de división de honor, y con las clasificaciones ya decididas, el Club Natació Barcelona, con la sensible baja por enfermedad de su principal figura Emiliano Skufca, se enfrentaba en Pamplona al club Deportivo Larraina, con resultado negativo para el equipo catalán.

En paleta con pelota de cuero Carles Sanz y Marc Capdevila caían frente a Mendiburu y Marculeta por 35 a 27; mientras que en pala corta Agustí Brugués II e Ivan Calbó lo hacían ante Gorospe y Oroz por 40 tantos a 26.

La próxima jornada, última de la clasificación general, los cenebistas recibirán en sus instalaciones de la Vall d'Hebron al Club Lagun Artea de Sestao.

Clica per veure la notícia original

Hola de nou

No és un adéu, sinó un fins aviat

El CE Mediterrani – CN Barcelona, por la XTVL

La Xarxa de Televisions Locals de Catalunya emitirá el próximo sábado el encuentro correspondiente a la decimoctava jornada de la División de Honor masculina de waterpolo que enfrentará en la piscina Josep Vallés al CE Mediterrani contra el CN Barcelona. Este partido se emitirá a partir de las 14:45 horas por las 17 televisiones locales unidas al programa “XS Esports”:

TV L'Hospitalet, TV Badalona, Gavà TV, Canal Terrassa TV, TV Mataró, Granollers TV, Canal Blau (Vilanova i la Geltrú), Vilafranca TV, TV Manresa, El 9 TV (Vic), Canal Reus TV, Lleida TV, Canal Nord (Figueres), Canal Català Girona-Pla, Ràpita TV, Esplugues y TV Costa Brava.

Via: WPA - Waterpolo Asociación (11-03-09)