Mor el fill del fundador del CN Barcelona

* Esquel·la publicada a La Vanguardia d'avui divendres, 30 d'abril del 2010

Una hermana de Joan Vallvé Ribera, vicepresidente del CN Barcelona, condenada por la Audiencia de Girona

La esposa de Hortalà pagará 20 millones a un trabajador ilegal

M. Àngels Vallvé Ribera
Clica para ampliar

La Audiencia de Girona ha condenado a la esposa del presidente de la Bolsa de Barcelona y ex consejero de Industria y Energía, Joan Hortalà, a pagar una indemnización de 20,8 millones de pesetas a un inmigrante que se quedó ciego de un ojo en un accidente cuando trabajaba ilegalmente en la granja que el matrimonio tiene en Oix (Garrotxa).

La sentencia, dictada por la Sección Primera de la Audiencia de Girona, desestima la demanda contra Joan Hortalà porque considera que no quedó demostrado que fuera el titular de los negocios de la granja ni que los regente, a pesar de que es el propietario de la finca donde está ubicada la granja.

Además, según la documentación aportada al juzgado por el Departamento de Agricultura, consta como propietario de la explotación El Castell de Oix el hijo del matrimonio, y como propietaria y titular del negocio, Maria Àngels Vallvé Ribera, esposa de Hortalà y agente de cambio y bolsa.

La sentencia, hecha pública ayer, argumenta en sus considerandos que es la esposa de Hortalà quien aseguró al demandante, quien consta en los informes médicos y quien formalizó el contrato de trabajo. El ciudadano marroquí Abouhafs Youcef demandó a Hortalà y a su esposa por los daños sufridos el 2 de abril de 1992 mientras trabajaba en la finca de la que son propietarios.

El accidente laboral se produjo cuando Youcef estaba desinfectando las instalaciones de la granja y un escape de sosa cáustica le alcanzó en los ojos, en los que sufrió quemaduras graves que le ocasionaron la pérdida de visión del ojo derecho y parte de la del izquierdo.

Clica per veure la notícia original (21-03-2001)

 

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  A què es dedica Joan Vallvé Ribera, vice-president del polèmic Club Natació Barcelona?

Evolució de l'economia del Club Natació Barcelona

Clica per engrandir

Alguns exemples a l'Auditoria de l'exercici de l'any passat, 2009:

◘   El patrimoni net del CNB s'ha reduit respecte l'any 2008 en   
        689.138,73 €

◘   El deute econòmic del CNB a curt termini ha crescut respecte l'any
        2008 en 445.556,78 €

◘   El total del deute del CNB a curt termini és avui de 1.995.890,37 €, i
        en la tresoreria del club només es disposa de 114.217,21 €

◘   Les despeses de personal han crescut respecte l'any 2008 en  
        258.692,76 €

◘   L'exercici 2009 s'ha saldat amb una pèrdua de 390.537,04 €, quan l'any

        2008 va ser de 8.017,64 € a favor. I en aquesta pèrdua de

        390.537,04 € no està inclosa la corresponent provisió de la 
        despesa fixa que genera la renda vitalicia que s'abona 
        mensualment als treballadors jubilats amb contracte anterior al 
        l'ú de gener del 1983, i que consta reiteradament, any rera any, en
        l'Informe d'Auditoria. Per la qual cosa aquesta pèrdua podria arribar
        tranquil·lament als 500.000 €.

◘   El còmput total entre els ingressos (83.181,65 €) i les despesses 

        (106.098,23 € ) pel concepte 'massatges', l'any 2009, dóna un dèficit 

        de 22.916,58 €

◘   El còmput total entre els ingressos (11.606,16 €) i les despesses 

        (260.329,89 €) del concepte 'gimnàs' dóna un dèficit de 248.723,73 €.

Circuito Pádel Amateur en el Club Natació Barcelona

Ya está abierta la inscripción para la 4ª Etapa del Circuito Pádel Amateur que se jugará en el Club Natació Barcelona.
Las fechas del torneo serán del 1 al 9 de mayo.

Clica per engrandir

INSCRIPCIONS ON-LINE

Importante!!!!

Rellenar lo más exacto posible el campo de disponibilidad horaria, 

que es en la que nos basaremos para armar el orden de juego.

*Las consolaciones se jugarán en su mayoría a partir de las 22:00 h.*

Quan fou mort el combregaren! (*)

Clica per engrandir

(*) Equivalent català de "¡A buenas horas mangas verdes!"

7 medalles pels saltadors del CNB en el Trofeu Internacional “Tiska Spring 2010” a Polònia

Clica per engrandir

El cap de setmana del 17 i 18 d’abril, Ferran Esteban, Adrià Garcia, Manuel Ros, Daniela Chillida, Carolina Chiner i Júlia Cercavins, tots ells saltadors del Club Natació Barcelona, van participar en el Trofeu Internacional de Salts de Trampolí de Grups d’Edat “Tyska Spring” organitzat pel club polonès UKS Auerbach Tychy.

Ferran Esteban que competia en la categoria “A” (16, 17 i 18 anys) va guanyar totes les competicions en les que va participar i va rebre els guardons de Millor Saltador de la seva categoria i el premi especial per haver realitzat el Salt Millor puntuat. Manuel Ros va ser tercer al trampolí d’1 metre de la categoria “B” (14 i 15 anys). I en la categoria “C” (12-13 anys) Daniela Chillida va aconseguir l’argent tant en trampolí d’1 metre com en el de 3 metres, Júlia Cercavins va ser bronze en trampolí d’1 metre i Carolina Chiner bronze en el de 3 metres.

Adrià Garcia de la categoria “A” va acariciar el bronze tant en la competició de trampolí d’1 com en la de 3 metres quedant-se a tan sols tres punts de la tercera plaça.

En total 7 medalles pels saltadors del CNB que van mostrar un alt nivell de qualitat i dificultat en una competició marcada pel dol de tot el país per la tragèdia aèria ocorreguda en els dies anteriors i per l’accidentada tornada dels nostres saltadors que van haver de substituir l’avió de tornada per un micro-bus i un viatge de 36 hores per Europa degut al tancament de l’espai aeri europeu per l’erupció del volcà islandès Eyjafjalla.

Clica per veure la font original (27-04-2010)

Auditoria completa (exercici 2008) dels estats financers del CN Barcelona

Clica per obrir i llegir (33 pàgs. en pdf)

Bona nit Enric,

Aquí te detallo los puntos más importantes a resaltar para que los entregues en Hacienda y procedas a su difusión en el Blog:

Punto 2: ACTIVITAT DE L'ENTITAT
En este punto, además de detallar lo que ya figura, se debería añadir: "También forma parte de la actividad de la entidad el ARRENDAMIENTO DE LOCALES DE NEGOCIO sitos en los edificios del Club construidos en los terrenos en concesión administrativa propiedad de la Autoridad Portuaria de Barcelona" con lo que debería constar en alta censal ante la Agencia Tributaria por el epígrafe del Impuesto sobre Actividades Económicas correspondiente.

Punto 5.7: IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT
Informa que el Club está exento de aplicar el I.V.A. legalmente respecto a las cuotas de los socios y secciones deportivas únicamente, pero está obligado a repercutirlo y autoliquidarlo, según la legislación vigente, a los arrendatarios de los locales de negocio. Así mismo, también cobra I.V.A. sobre servicios que presta a los socios, tal y como de indica en la lista de precios y tarifas que la directiva hace pública a los socios en el dossier de la Asamblea ordinaria.

Punto 5.8: IMPOST SOBRE SOCIETATS
El Club tendría la obligación de tributar por los ingresos percibidos de los ARRENDAMIENTOS DE LOCALES DE NEGOCIO, ya que éstos tienen fines lucrativos, motivo por el cual no podría acogerse a la ley 49/2002 para entidades sin fines lucrativos.

Punto 15: SUBVENCIONS-DONACIONS I AJUTS
La Fundació C.N.B. ha DONADO al Club 130.218,42 € en el ejercicio 2008 (147.518,43 € en el ejercicio 2007); a falta del dato del año 2009 y teniendo en cuenta que la Fundación consta como tal desde el año 1996, y calculando una cifra media de 110.000,00 €/año, ésta ha podido desviar fondos por un montante de 1.430.000,00 €.
No es finalidad de la Fundació C.N.B. donar los donativos que percibe al Club, puesto que dicha Fundación tiene su objeto social fijado, por lo que podríamos advertir presunto DESVÍO DE FONDOS de los Patronos para aplicar en una finalidad que no es la que consta en sus estatutos.

Nota: Carta recibida mediante correo electrónico

Hisenda investiga el CN Barcelona per un possible frau de l'IVA

Nou lliurament de l'escàndol del CN Barcelona,
a El Triangle (19/4/2010)

ElTriangle.eu (núm. 966)

Clica per poder llegir (en pdf)

El proper dilluns, 3 de maig, un nou capítol a El Triangle 
de la convulsa situació econòmica i social del CN Barcelona.

El saben aquell que diu ...?

Clica per engrandir

¿Aún queda algún/na socio/a que crea que la Sra. Anna Pruna y el Sr. Jaime Lissavetzky —máximos responsables, respectivamente, de la Secretaría General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya y del Consejo Superior de Deportes— vayan a otorgar a la actual junta directiva del CN Barcelona una subvención de 600.000 euros cada uno?

Es una barbaridad, y a todas luces improbable, que una junta directiva bajo cuyo mandato crecen escandalosamente, año tras año, las deudas, vaya a ser beneficiada por una subvención pública de 1.200.000 €.

Y más, si esta junta directiva ha recibido una inspección de Treball de la cual ya es conocido el vergonzoso y vergonzante resultado.

Sin contar con las denuncias registradas en Hacienda —que provocarán una inspección— por presunto fraude por desviación irregular de fondos de la Fundación del Club (una Fundación que casualmente se prestan a disolver en breve), y por un presunto fraude por el IVA.

Ya dije en la penúltima asamblea de socios que dudaba —atendiendo a la información que tenía— de que la entidad superase con éxito una inspección de Trabajo, y el tiempo me dio la razón.

Igualmente dudo —atendiendo a la información que tengo— de que el CN Barcelona supere la inspección de Hacienda. Y de nuevo el tiempo me dará la razón.

Juan Antonio Samaranch (soci CNB), "Soy franquista ciento por ciento"

Article de Josep Maria Huertas Claveria

"Joan, mañana cuando os levantéis yo ya me habré ido y no pienso volver", li va dir Juan Antonio Samaranch a l'escriptor Joan Llarch a La Curullada, un poblet de la Segarra on tots dos estaven destinats el 1938 com a soldats de la 60 Divisió republicana que manava el dirigent comunista José del Barrio. I és que Samaranch ha tingut algunes vegades una irresistible tendència a fugir quan les coses van mal dades, com també va passar el 1977. Fracassat el partit Concòrdia Catalana en el seu intent de treure algun diputat a les primeres eleccions democràtiques, va aconseguir ser anomenat ambaixador a Moscou i va posar terra pel mig.

Juan Antonio Samaranch Torelló va néixer a Barcelona el 17 de juliol de 1920, un dia que sempre va considerar providencial. Setze anys després, Franco es revoltava contra la República; el 17 de juliol de 1973 seria anomenat president de la Diputació de Barcelona i exactament quatre anys més tard deixaria el càrrec per anar d'ambaixador a l'aleshores URSS, i el 16 de juliol de 1980 va ser anomenat president del Comitè Olímpic Internacional (COI).

El pare de Juan Antonio era un industrial tèxtil que tenia l'empresa Samaranch a Molins de Rei, empresa que faria aigües durant la crisi dels anys setanta. El jove va estudiar el que aleshores deien comerç i va esdevenir professor mercantil. El van cridar a fer de soldat als 18 anys, però es va fugar i va passar al bàndol franquista. El 1946 va caure malalt de tuberculosi, però es va curar i es va dedicar més a l'esport que als estudis. Va fer alguna vegada de boxejador, però on realment va fer-se un nom va ser com a jugador d'un esport poc conegut, el joquei sobre patins, del qual va esdevenir seleccionador nacional. Espavilat, va aconseguir el 1952 muntar un campionat nacional de joquei a Barcelona. Amb els seus amics Juan Vilà Reyes i Federico Gallo tenia tres coses en comú: parlaven sempre en castellà, volien fer carrera dins el règim franquista i eren de l'Espanyol.

Samaranch tenia a més fama de faldiller. El 1955 va ser anomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona, però en prendre possessió el governador civil del moment, Felipe Acedo, li va dir: "Joven, a mí los concejales me gustan casados" i, sempre obedient amb el poder, es va casar l'1 de desembre d'aquell any amb María Teresa Salisachs a la catedral de Barcelona. Va començar a valorar molt la informació i es va envoltar d'una colla de periodistes, i també va alternar als cercles de Madrid on es va fer amic del marqués de Villaverde, el gendre de Franco, fins al punt que el dictador el va fer anomenar delegat nacional d'Esports el 1966. Esport i política sempre han estat una bona combinació en la vida de Samaranch.

El 1967 era ja procurador en Corts, mentre es dedicava a participar en empreses immobiliàries amb un toc d'especulació, des de la construcció del barri de Ciutat Meridiana fins l'avortat projecte de fer una ciutat de vacances a la platja del Prat, on tenia interessos el banquer Jaume Castell. El 1973 Samaranch va esdevenir president de la Diputació de Barcelona, càrrec que va ocupar quatre anys, en el qual el va sorprendre la mort de Franco ("soy franquista ciento por ciento", va dir en aquell moment). Llest com la fam, va veure que un futur polític no era possible, i va anar a la URSS a llaurar-se un futur paraesportiu aconseguint els imprescindibles vots dels països aleshores comunistes per ser anomenat president del COI.

Com han dit alguns, el seu passat feixista va semblar esborrar-se quan un altre 17, però d'octubre i del 1986, va anunciar que els Jocs Olímpics de 1992 tindrien lloc a Barcelona. Diuen que duia a la butxaca una castanya, un costum habitual en ell, tan supersticiós com el d'intentar que els fets importants de la seva vida caiguessin en 17 de juliol. Plegar del COI ho va fer un dia abans, el 16 de juliol del 2001. Quatre mesos abans, l'Ajuntament de Lausana, la ciutat del COI, es va oposar a una petició per que fos declarat ciutadà d'honor pel seu passat franquista. L'Ajuntament de Barcelona li havia donar, en canvi, la medalla d'or de la ciutat uns anys abans.

Font: la barceloneta amb l'aigua al coll

Joaquim Fernández (soci del CN Barcelona) en la Final Four de waterpolo masculí

Joaquim Fernández

El colegiado español Joaquim Fernández (*) ha sido designado por la LEN para dirigir partidos en la Final Four de la Euroliga de waterpolo masculina. El árbitro internacional barcelonés viajará a Nápoles para arbitrar encuentros de la final de la máxima competición continental los días 14 y 15 de mayo, donde se encontrará con el jugador ceutí del Pro Recco Guillermo Molina, que buscará su primer título en este campeonato. De este modo, Quim Fernández toma el relevo de su compañero Sergi Borrell como árbitro español en esta competición.

 (*) Fill de Quimet Fernández Biarnau, també soci del CNB, i responsable      durant molts anys de la quasi-secció d'escacs, fins que la junta      presidida per Sebastià Millans va decidir —fa un parell d'anys— retirar      totalment la subvenció anual de 900 euros.

Clica per veure l'article original (20-04-2010)

Exprement al soci (p.e. s'apuja un 40% més el preu del pàrquing del CN Barcelona)

Clica per engrandir

Samaranch (soci nº 48 del CN Barcelona), 'amic per sempre'

Clica per engrandir

Avui, l'Assemblea de Socis del CN Barcelona prèvia a la inspecció d'Hisenda

Clica per engrandir

Els saltadors del CNB competiran en un Torneig Internacional a Polònia

Daniela Chillida

Ferran Esteban, Adrià Garcia, Manuel Ros, Daniela Chillida, Carolina Chiner i Júlia Cercavins, tots ells saltadors del Club Natació Barcelona, participaran entre divendres 16 i diumenge 18 d’abril en el Trofeu Internacional de Salts de Trampolí de Grups d’Edat “Tyska Spring” que es celebra a les instal·lacions del club polonès UKS Auerbach Tychy.

Clica per veure la font original (15-04-2010)

El nedadors del CN Barcelona, pura mercancia per al delegat Adolfo Pérez de Arenaza?

Aquesta és la carta sencera enviada a la redacció d'El Triangle pel Sr. Roger Torné, pare de l'ex-nedadora del CN Barcelona, i propietari i administrador de Notinat (magnífica web de referència obligada al voltant de la natación, la seva història, el seu present i el seu futur).

Ja ha estat publicat un extracte d'aquesta denúncia en l'edició d'aquesta setmana d'El Triangle.

També podeu recuperar l'escrit "Si no pagas no te dejo nadar en ningún club" (Delegado Natación CNB) que corria fa uns quants mesos entre pares de nedadors del CN Barcelona.

Natàlia Torné

La Federació Catalana de Natació disposa d’una norma que té per motiu evitar que els clubs grans es beneficiïn dels clubs petits fitxant nedadors. És una mesura que intenta protegir la feina de formació que fan els clubs. Aquesta norma, anomenada “Drets de Formació”, és observada de diferents maneres segons quin club. D’aquesta manera alguns clubs entenen que sempre disposen de “drets de traspàs del seus nedadors”.

El cas és que un grup de 7 o 8 nedadors, a l’estiu de 2005, decideix deixar el CN Poble Nou, amb greus problemes econòmics i socials, per anar al CNB engrescats per la proposta del seu entrenador Albert Ventosa. Emparant-se en aquesta norma, el CNB arriva a un acord amb el CN Poble Nou pel qual paga 3.000 euros pel grup, més un seguit de compromisos de cessió de material de segona mà, que mai s’arriben a complir.

La Natàlia Torné (15 anys llavors), és dintre d’aquest grup, i s’incorpora a la tardor del 2005 amb fitxa federativa del CN Barcelona. La qüestió és que la Natàlia mai va entrenar al club, mai es va formar al CN Barcelona, doncs ja estava entrenant al CAR de Sant Cugat des de l’any anterior. Les primeres temporades va anar tot bé fins que l’Albert Ventosa decideix marxar i entra en el seu lloc en Joan Giralt, com a entrenador del primer equip i director tècnic.

El Sr. Giralt no va tenir mai cap relació amb la Natàlia Torné, no la va trucar mai per telèfon, mai li va escriure una carta o un correu electrònic. Tota comunicació era feta per terceres persones i es limitaven a les convocatòries de competició. Mai va haver una relació ni de club-nedadora ni d’entrenador-nedadora. Veient-se marginada, el mes de maig del 2009, la Natàlia comunica al Sr. Giralt que no vol continuar al CN Barcelona a la temporada següent.

Al buscar un altre club, aquest ens comunica que el CN Barcelona demana “drets de formació”. Una norma que s’aplica per evitar que marxin els nedadors formats a la casa volen aplicar-ho a algú que ha entrenat a les instal·lacions del CNB mitja dotzena de vegades. És un clar abús i un intent d’aconseguir uns drets de traspàs camuflats amb aquesta norma. Ens demanen més de 14.000 euros.

Ens assabentem que també li demanen a la Marina Sànchez (3.000 euros) i al Jordi Joan Montseny, del qual no recordo la quantitat. Em poso en contacte amb l’Adolf Perez de Arenaza i em diu que no en vol parlar, que no hi ha res a discutir.

Em vaig posar en contacte amb la Federació Catalana de Natació, amb el gerent Sr. Josep Ruiz i el seu president llavors el Sr. Lluís Bestit. El que van aconseguir és que parlessin amb mi i intentessin arribar a un acord que, desprès de dues reunions més amb en Adolf Perez de Arenaza i amb el gerent de l’entitat Marc Blanquer, no va ser possible. Finalment, amb males maneres i pressionats per la federació, doncs s’acabava el termini per formalitzar les llicències, la Natàlia va poder quedar lliure a canvi de 6.000 euros de la nostre butxaca. La norma feta entre els clubs, ara el CN Barcelona la feia servir per extorsionar als seus nedadors disgustats i a les seves famílies.

En Jordi Joan Montseny va passar pel mateix camí i la seva mare va pagar 5.000 euros. A la Marina Sànchez, que sempre havia entrenat també al CAR de Sant Cugat, li van demanar 3.000 euros i no van voler rebaixar res. Com que no va poder pagar (els pares passaven per una mala situació econòmica) va haver de deixar de nedar.

Roger Torné

Pare de Natàlia Torné, i editor de Notinat

Fa pudor

Tras la inspección de Trabajo, viene la de Hacienda

Clica per engrandir

Ya es de dominio público cuál fue el resultado de la inspección de Trabajo, para vergüenza de la actual Junta Directiva del Club Natación Barcelona.

Y la poquísima información que me ha sido facilitada —por motivos obvios— en Hacienda, ante la presencia del socio Pol Avinyó en primera instancia, y del director adjunto de El Triangle, Sr. Mario Ruiz, en segunda instancia, es que al CN Barcelona se le ha abierto un expediente por el que —en palabras de un inspector de Hacienda— va a ser sancionado con toda seguridad por la Agencia Tributaria.

Pero el proceso de inspección tiene su  'tempo', porque puede incluso haber delito penal si el presunto fraude cometido por la actual junta directiva del CN Barcelona supera la cantidad de 120.000 euros.

De l'Acta de l'Assemblea del 26 d'abril del 2009 (2on lliurament):

(...) I aquest acaba tot indicant-li que no s'ha fet cap pagament en diner negre, doncs aquest no existeix al Club Natació Barcelona. (...)

(...) I se li demana al Sr. Meca que si fa una denúncia l'ha de demostrar. (...)

(...) El Sr. Meseguer li contesta: "Vosté em pregunta si nosaltres hem pagat amb diner negre. I jo dic, nosaltres no hem pagat amb diner negre, i li dono els motius que hi ha" (...)

(...) El Sr. Meseguer li demana que ho demostri. Si fa una afirmació l'ha de demostrar. Si no, el mentider és vosté. (...)

Y una vez expulsado, no sin antes haber intentado repetidamente mantener una reunión con el presidente Sebastián Millans —siendo ésta sistemáticamente rechazada por el presidente, arguyendo que no era de su interés si el club era denunciado— para llegar a un acuerdo y así evitar tener que denunciar a la entidad, presenté a los inspectores de Trabajo y a los inspectores de Hacienda las pruebas de presunto fraude fiscal y laboral que me habían sido facilitadas.

El ínclito Pere Meseguer me retó a que lo demostrase. Obviamente Trabajo ha demostrado que el mentiroso no era yo, sino él. Como así también lo demostrará Hacienda.

El Acta de aquella asamblea, con las declaraciones del Sr. Meseguer, es de gran interés para mi abogada, pensando en el juicio por la querella que me ha interpuesto este embustero vicepresidente, portavoz de la junta directiva en aquella asamblea.

El soci Josep Cuéllar, habitual signatari de les Actes Assembleàries del CN Barcelona?

De l'Acta de l'Assemblea del 26 d'abril del 2009 (1er lliurament):

A continuació demana la paraula el Sr. Francesc Campos, el qual informa a l'assemblea que és auditor.

Ha estat durant 12 anys president del Comité de Deontologia i de Pràctica Professional del Registre d'Economistes Auditors, i voldria fer un parell de preguntes en relació als comptes als que ens someten.

En primer lloc preguntar si l'auditor està present aquí.

En segon lloc voldria saber si teniu autorització fefaent de l'auditor per utilitzar el seu nom sense incloure l'informe d'auditoria en els comptes que presenteu per a la seva aprovació.

Si no teniu autorització heu de saber que el esmentar en la presentació dels comptes el nom de l'auditor sense incloure l'informe, si això s'ha fet sense coneixement de l'auditor, esteu posant a l'auditor davant d'un problema deontològic que pot significar l'apertura d'un expedient.

A més, si l'auditor s'assabenta de que s'ha posat el seu nom sense autorització i sense incloure l'informe està obligat, per evitar l'expedient que se li pot obrir, a requerir a l'entitat perquè torni a presentar els comptes amb l'informe d'auditoria, o amb l'autorització de l'auditor per esmentar el seu nom.

D'altra manera, els comptes —i no vull entrar en els comptes en sí, només estic parlant de l'aspecte purament formal— manquen d'una forma legal de presentació, i la seva aprovació podria ser impugnada legalment amb possiblement un 100% de possibilitats de que el jutge donés la raó a l'impugnant.

Jo no ho faré, però vull pensar que aixó de posar el nom de l'auditor en els comptes ha estat un error, ni advertit per l'auditor ni advertit per cap tècnic. Vull deixar aquesta qüestió a l'assemblea.

Tot seguit li contesta el tresorer (!?) tot indicant-li que l'informe d'auditoria està a disposició de tots els socis a la secretaria del club, i que si hem incomplert algun tema legal ho posarem en coneixement dels nostres auditors per regularitzar-lo.

A continuació demana la paraula el soci Juan Carrasco, el qual demana al delegat de petanca explicacions sobre ...

No li va contestar el tresorer, sinó el primer vicepresident Frederic Moncunill (el directiu que viu i treballa a Alacant), com tothom va poder veure i escoltar. Per què es canvia l'actor de la resposta al Sr. Francesc Campos? El tresorer no té nom? Però com que va dir l'arxiver del CNB, Sr. Serena, que s'ha destruït l'enregistrament sonor de l'assemblea un cop signada l'Acta pels tres voluntaris, doncs ... Com l'han destruït? L'han cremat, l'han esmicolat o se l'han menjat? Algú creu de debò que l'han destruït, quan l'Acta no tramet fil per randa tot el que es va dir a l'Assemblea? Per cert que em diuen que un habitual en signar les Actes és el Sr. Josep Cuéllar, i que és el més ràpid del Far West en aixecar el braç quan es demana un voluntari per signar-la. Quantes Actes deu d'haver signat el Sr. Cuéllar sota la presidència de Millans? Cal informar de que aquest senyor és amic de Sebastià Millans, encara més amic de Pere Meseguer, és president de l'Obra Social del CNB, i en el seu moment —l'any 2001— membre de la Comissió d'Obres de la Piscina de la Nova Escullera. Benvolgut Josep Cuéllar, tornaràs a presentar-te voluntari a signar la propera acta? Saps que l'Acta que vas signar l'any passat no reflecteix fidedignament el que va succeir? Ja te la vas llegir abans de signar-la? Perquè per exemple, entre alguns fets sospitosament silenciats, no surten recollides algunes intervencions, com una del soci Davide Spada, i tota la intervenció de la sòcia Isabel Vilalta. Sr. Josep Cuéllar Ruiz, abans de signar la propera Acta, comprova que el que reflecteix per escrit s'ajusta realment al que es va dir? Un consell d'amic. D'acord?

Considerable increment de quotes al CN Barcelona

Increment de quotes —i de pàrquing (+ 40%)—,

... o parlem de derrama encoberta ?

Clica per engrandir

Exemples d'increments de quotes a aplicar ja a partir del proper 1 de maig, si s'aprova en l'Assemblea General Ordinària:

 Clica per engrandir

Aquest cop, de manera més justa aplicant el principi de proporcionalitat, aquesta derrama encoberta no s'aplicaria per unitat familiar, sinó que afectaria a tots i cadascun dels membres de les famílies, siguin grans o petits.  

I no us perdeu els que utilitzeu el pàrquing. Hauríeu de pagar—si doneu el vist-i-plau— un 40% més.

Al president li vaig presentar fa temps un estudi aproximat del que es recaptaria si solament els motoristes —jo ho sóc, i sempre venia en moto— abonéssim 20 cèntims (negociables) per fer servir el pàrquing, independentment del temps que estiguéssim. Per una mínima quantitat de cèntims d'euro, i sense límit de temps d'estada de la moto al pàrquing, una enorme recaptació de diners a l'any.

No tan solament va veure l'informe. Va dir que ho tenia tot controlat, que no necessitava consells de cap soci per gestionar el club, que no calia que perdés el temps en tonteries, ni que se'l fes perdre a ell. Sebastià Millans en estat pur.

Sebastià Millans i l'art de la mentida

La conseqüència directa de mostrar el truc des del mateix escenari on s'ha dut a efecte —la presidència del CN Barcelona— és doble i corrosiva.

Clica per engrandir

D'una banda, els socis i les sòcies ja no saben què pensa realment aquell que té la capacitat de decidir sobre l'interès present i futur de la centenària entitat esportiva.

Per un altre, s'esborra la sempre feble línia entre la veritat i la falsedat, i la massa social del CNB comprova alguna cosa molt més inquietant que l'habitual desplaçament de la veritat per la mentida: que els membres de la Junta Directiva del Club Natació Barcelona ja no distingeixen entre la una i l'altra.

Volen vostès una conducta més perfecta per a sembrar la desconfiança indiscriminada entre uns socis que, per unes altres diverses raons, veuen l'Assemblea General Ordinària de Socis com l'escenari ideal perquè l'actual Junta Directiva del CN Barcelona els enganyi?

Clica per engrandir

Jonathan Swift, en "L'art de la mentida política", parla d'un prohome del seu temps que, de tant usar la falsedat amb talent, "no vol saber si diu veritats o mentides, li basta saber què convé a cada minut i per a cadascú per a anar afirmant o negant mentides. De manera que si pretenen tractar amb ell, interpretant tot el que diu, igual que interpretem els somnis, no aconseguiran fer-ho i se sentiran igualment enganyats siguin o no crèduls".

A la vista de certs fenòmens, poc han après alguns, i això que hi ha un bon tros entre l'Anglaterra del segle XVIII i la Catalunya d'avui.

Roser Ponsati, nedadora i delegada de màsters i veterans del CN Barcelona

Manuel Ibern presenta el llibre 'Dona i esport a la Catalunya dels anys trenta', de Neus Real

Clica per engrandir

L’han acompanyat, a banda de l’autora del llibre, la directora del Pla de Polítiques de Dones de l’Institut Català de les Dones, Anna Solà; la nedadora i delegada de màsters i veterans del CN Barcelona, Roser Ponsati, i la responsable del Gabinet de Gènere de la Secretaria General de l’Esport, Maria José Bilbao.

Clica per veure l'article original (25-08-1999)

Compte amb les Fundacions!!

Investiguen els comptes de la Fundació Esmen presidida per Millet

El Consorci d'Educació està auditant els comptes de la Fundació Esmen, fins avui presidida per Fèlix Millet, i hi ha detectat un forat de 80.000 euros a la comptabilitat. L'entitat es dedica a l'educació de persones amb discapacitats i fins ara gestionava l'Escola Sant Gervasi, concertada amb la Generalitat, que tanca portes.

Clica per veure l'article original (13-04-2010)

En El Periódico d'avui mateix,

Els pares d’una escola d’educació especial del barri de Sant Gervasi de Barcelona, que està gestionada per la fundació Esmen, presidida fins a l’octubre per Fèlix Millet, han demanat al Consorci d’Educació que investigui el presumpte desviament de grans quantitats de diners (1). Les famílies van declarar a Catalunya Ràdio que en la comptabilitat apareixen partides que no corresponen a activitat real.

 (1)  El mateix que ha estat denunciat a Hisenda respecte de la Fundació del CN         Barcelona, entre d'altres presumptes irregularitats.

Sobre lo que se rumorea, te pregunto: ¿derrama sí o derrama no?

El CN Barcelona, vuitè! club de natació de Catalunya

Aquí teniu la classificació dels 10 millors clubs de Catalunya de l’any 2009, segons la Federació Catalana de Natació, en la gala de la IX DIADA DE LA NATACIÓ CATALANA celebrada el passat divendres 9 d’abril:

          1.- CN Sabadell

          2.- CN Sant Andreu

          3.- CN Terrassa

          4.- CN Mataró

          5.- CE Mediterrani

          6.- CN Atlètic Barceloneta

          7.- CN Granollers

          8.- CN Barcelona

          9.- CN L’Hospitalet

          10.- CN Rubí

Manel Albado, 3er vicepresident de la Federació Catalana de Natació,

lliurant un guardó en la IX DIADA DE LA NATACIÓ CATALANA

(Clica per engrandir)

Clica per veure la font original (07-04-2010)

Aquest individu, el Manolito Albado Giner, és també el Secretari de l'actual Junta de CN Barcelona, presidida per l'inefable Sebastià Millans. Doncs el tal Manolito Albado és qui va mentir conscientement —micròfon en mà— a tots els assistents a la darrera assemblea general de socis (26/04/2010), responent la pregunta del llavors soci Enric Meca (posteriorment expedientant i expulsat del club) afirmant que en el club no hi havíen monitors sense contracte, i que era fals que es pagués en 'negre' —en 'B' segons ell— a monitors del club. La inspecció de Treball feta al CN Barcelona passat l'estiu del 2009 va demostrar que hi havíen més de cinquanta monitors cobrant en 'negre' —en 'B' segons ell—. I el club va rebre un requeriment de Treball per abonar en caràcter urgent uns 40.000 euros per regularitzar la situació amb la Seguretat Social. I aquest individu, en el més pur exercici de cinisme, presenta una querella criminal contra la meva persona en la que sol·licita per a ell —no per al club— una indemnització de 8.000 euros, per haver-lo titllat de mentider i de poca-vergonya. I en aquesta demanda fa servir els serveis de l'advocat del CN Barcelona, Josep Maria Mir Padullés, com han fet tots els altres membres de la junta que m'han demandat. Senyors, qui paga a aquest advocat, els procuradors, els notaris, etc.? En tot cas, què fàcil serà demostrar davant del jutge, amb testimonis i amb l'informe de l'inspector de Treball, que l'amic Albado és un pocavergonya i un mentider, i que per tant així ho he denunciat en aquest bloc!

En japonès ... "Petanku"

És molt curiós veure aquest cartell en japonés, on d'una forma molt detallada podem veure els diferents moviments de tir de la petanca

Clica per engrandir

Dos anys després, rumors de nova —i potser quantiosa— derrama

Clica per engrandir

Sebastià Millans signant el contracte amb "La Perla"(...i 2)

Imatges de l'acte de les signatures del contracte entre

el CN Barcelona i la mercantil Hoteles y Termas, S.A.

(Divendres, 27 de març del 2009)

• Clíca-les per engrandir-les •

José Iruretagoyena Saralegui (President de Hoteles y Termas),
i Sebastià Millans i Rosich (President del CN Barcelona)

José Luís Larumbe Martín (Vicepresident de Hoteles y Termas),
José Iruretagoyena Saralegui (President de Hoteles y Termas),
i Sebastià Millans i Rosich (President del CN Barcelona)

José Iruretagoyena Saralegui (President de Hoteles y Termas),
i Sebastià Millans i Rosich (President del CN Barcelona)

El contracte entre el CN Barcelona i "Hoteles i Termas" (1...)

En el seu moment vaig escriure en aquest bloc que mai s'havia firmat el contracte entre el CN Barcelona i Hoteles y Termas.

Òbviament estava equivocat, i un cop reconegut el meu error és d'obligatori compliment demanar disculpes a qui correspongui per haver afirmat quelcom del que no tenia proves fefaents.

Breu extracte contracte

CNB - Hoteles y Termas

Però tot i no tenir-les, i confiant en un principi en la informació donada pel vicepresident Joan Vallvé en la darrera assemblea, vaig enviar una carta al director de Noticias de Guipuzcoa, que va ser publicada el passat 13 de juliol, en la que felicitava a ambdues entitats per haver arribat a un acord que permetia la construcció i gestió d'un centre de talassoteràpia en les instal·lacions del CN Barcelona.

Posteriorment, el que jo vaig entendre com a indicis, que us passo a relatar, em van empènyer a denunciar que no existia tal contracte.

El passat 22 de setembre vaig rebre una trucada del Sr. Josep Cuéllar (President de l'Obra Social del CN Barcelona) en la que em va confessar que dies abans un membre de la Junta li havia dit que encara s’estaven negociant les condicions. El senyor Josep Cuéllar, amb una sinceritat que l'honora, em va confessar que la seva impressió personal és que no hi havia res de res. Vaig donar credibilitat al Sr. Cuéllar perquè és molt amic del president Millans, amb qui llavors passava moltes estones dels matins baixant a esmorçar junts al restaurant del club. I a més a més parlo d'un senyor que encara és més amic del vicepresident econòmic, Sr. Pere Meseguer, amb qui ha compartit taula i menjar molts dissabtes, i des de fa anys, en companyia d'ambdues esposes.

També vaig mantenir una extensa i col·loquial conversa telefònica amb el gerent de La Perla de San Sebastián, Sr. Francis Lorenzo, en la que defugint entrar en dades econòmiques del contracte, solament li vaig preguntar si aquest s'havia, o no, signat. I em va respondre molt ‘a la gallega’ dient-me que no em podia dir res, ni que sí ni que no.

I el passat 27 de setembre va sortit publicat un article al diari Avui en la que la veterana periodista Maria Favà (amb qui vaig poder parlar un parell de vegades) escrivia que era l'Hotel Vela qui va prometre que arreglaria la piscina més antiga de l'estat espanyol.

Bé doncs. I un cop havent entonat el "mea culpa", haig de dir que degut a la vint-i-dosena clàusula del contracte, que podeu llegir en pdf clicant en la imatge de dalt, no seria correcte facilitar dades econòmiques d'aquest contracte. Tot i que algunes d’aquestes dades ja en les va facilitar el Joan Vallvé l’any passat.

El novembre de l'any passat una sòcia li va sol·licitar per escrit al secretari Manel Albado tenir vista d’aquest contracte. I després de més de tres mesos sense rebre cap resposta per part d'aquest individu, a principis del passat mes de març, li va adreçar un email al gerent preguntant-li el perquè del silenci del secretari Manel Albado a aquesta sol·licitud, mostrant una total manca de respecte en vers d’una sòcia que s'adreça correctament a la Junta sol·licitant una informació. El Sr. Marc Blanquer no va saber, com és habitual en ell, donar-li cap explicació.

Crida l'atenció (cliqueu també damunt de l'extracte del contracte) de que tot està pendent de l'autorització del Consell d'Administració del Port de Barcelona, que és qui ‘haurà’ d'autoritzar al CNB la cessió de l'edifici en lloguer a Hoteles y Termas per a la construcció i explotació d'un centre de talassoteràpia.

Renúncia d'Hoteles y Termas

a rebre cap indemnització

Corre pel Club el rumor de que el Consell d'Administració del Port no ha accedit a donar aquesta autorització. Serà per això que l’article 3.4 del contracte diu clarament que Hoteles y Termas renuncia a qualsevol indemnització per incompliment del mateix, com ho podria ser per la no autorització de l'Autoritat Portuària de Barcelona a la cessió de l’edifici a Hoteles y Termas?

El més lògic i correcte és que el Port estigués assabentat de les negociacions i donés el vist-i-plau abans de signar el contracte. El que passa és que amb l’antecedent del que va succeir amb les obres de remodelació del restaurant del Club, de les quals el Consell del Port no n'estava assabentat i no va donar la seva autorització al projecte inicial —i un cop iniciades les obres—, no ens estranyaria gens que el Centre de Talassoteràpia quedés en un no res. I una altre vegada el president Sebastià Millans i la seva junta ens hauria pres el pèl, per poder seguir-se perpetuant a la presidència l'un, i com a directius els altres.

De moment ja s’ha consumit un any dels tres que disposa de termini l’empresa llogatera per endegar el projecte. S'esgotarà el termini sense haver posat la primera pedra? Fem apostes?

¿Adivinas quién pone qué en la actual Junta Directiva del CN Barcelona?

" ... Millans y sus secuaces, me citan como su testigo en la demanda penal interpuesta ..."

Bústia de l'ex-soci/ia

Todavía no logro comprender por qué la parte demandante, o sea Millans y sus secuaces, me citan como su testigo en la demanda penal interpuesta contra el amigo Meca.

Clica per llegir (en pdf)

¿Qué esperan que yo testifique? ¿Quizás que nos mintieron acerca del despilfarro del presupuesto de la Sección de Petanca, diciendo que compraron 18 uniformes —uno para cada jugador— cuyo valor sin descuento (el 75%) era de 9.800,00 €? ¿Siendo el mentiroso portavoz de la Junta Directiva, en la última asamblea y ante los socios presentes en la última asamblea, el vicepresidente económico Pere Meseguer?
¿Acaso van equipados los jugadores de petanca con uniformes de alta costura, o de reconocidas marcas elitistas como Lacoste, Ralph Laurent o Ermenegildo Zegna?
Cuando lo más vergonzoso de todo es que parecen comprados en cualquier mercadillo ambulante

¿Podré testificar que se negaron a mostrarnos la citada factura con el supuesto descuento del 75%?

¿Podré testificar que se negaron a mostrarnos la documentación fiscal solicitada (liquidaciones de IVA e IRPF)?

¿O que ratificaron rotundamente en la asamblea que no pagaban en dinero negro, y que no tenían en plantilla ningún trabajador ilegal, cosa que la Inspección de Trabajo posteriormente pudo comprobar que era falso, al detectar más de 50 asalariados sin contrato?

¿Por qué mienten estos Señores? Este juicio será muy divertido.

Y probablemente sea el único testigo citado por ambas partes, demandante y demandado, para decir a su Ilma. Señoría la verdad, toda la verdad y nada más que la verdad.

Juan Carrasco (ex-socio del CN Barcelona)