VALLADOLID.- La nadadora Gemma Mengual ha conseguido seis puntuaciones de 10, dos en Mérito Técnico y cuatro en Impresión Artística, completando la mejor actuación individual de su carrera deportiva durante el XI España Sincro de Valladolid de Natación Sincronizada.
Al final de su actuación, sus compañeras de selección inundaron el agua de flores rojas y amarillas en honor a su líder, a una capitana que acabó agotada, pero con un gran resultado de cara al inminente Mundial de Roma.
Mengual espera que su gran actuación se prolongue en la capital italiana. "Estoy agotada pero muy contenta. Es una coreografía que gusta mucho aunque falta el 'truquillo' final, pero creo que va a estar divina para el Mundial. Tengo muchas esperanzas de gustar en Roma y hacerlo bien", manifestó.
También se mostró "muy feliz" la seleccionadora Ana Tarrés. "Estas puntuaciones demuestran la capacidad de mejora de Gemma en todos estos años de progresión y esto va a ayudar mucho en estos días que quedan de recta final antes del Mundial. Tenemos dos jueces aquí en Valladolid que van estar en Roma, la juez francesa nos ha dado 9,9 y estamos muy esperanzadas", se alegró.
No se quiere 'hacer ilusiones'
"Es la primera vez que he logrado, en un campeonato nacional, que los jueces me puntúen con seis dieces, pero no me quiero hacer ilusiones, puesto que en un Mundial puede ser diferente y el nivel es muy alto, aunque desde luego lo intentaré hacer lo mejor que pueda", ha explicado.
Según ha matizado la nadadora catalana, "las sensaciones tras este trofeo son buenas, pero ahora hay que corregir varios detalles y dejarlo todo listo para el Campeonato del Mundo".
Respecto al ejercicio de equipo, en el que ella no ha participado hoy, ha asegurado que, "si bien la coreografía promete, hay que cambiar algunas cosas durante estos quince días que quedan para el Mundial, con el fin de buscar la excelencia, que es lo que perseguimos todas".
Para Mengual "Canadá -cuarta en los Juegos Olímpicos de Pekín- mantiene el mismo equipo que el año pasado, han trabajado bien y tienen una coreografía bonita", aunque el rival que se deberá batir será Rusia, "un equipo del que sabemos poco, sólo lo que pudimos ver en la Copa de Europa, pero que estará muy bien, como siempre".
Malgrat que totes les denúncies són i seran contra el CNB, s'ha tingut i es tindrà especial cura en personificar-les en el president Millans, en el vicepresident Moncunill, i en els altres membres de la Junta Directiva.
Les proves documentals presentades demostraran que la Junta Directiva, per veu del Secretari Manel Albado, mentia descaradament quan negava en la darrera Assemblea de socis/ies que el Club -davant de la meva denúncia i amb el silenci còmplice del President, dels Vice-presidents i del Tresorer- que paguessin en "negre" als monitors. Amb l'agravant d'algun monitor que ni disposava de l'obligatori contracte laboral amb el CNB. Voleu algun nom?
Si creuen que dic alguna mentida o calúmnia, ja saben què han de fer. O no faran res? Perquè diuen que qui calla, otorga.
Seguirem denunciant les il·legalitats perpetrades per aquesta Junta, a no ser que -com sempre dic- abans es rebi algun apropament per part de la cúpula del CNB.
El President sabia que si resultaven expulsats el soci Carrasco i/o el soci Meca, el Club seria denunciat. Es va intentar per activa i per pasiva, i fins al darrer moment, tenir una reunió amb el President per evitar això. Però l'amic Millans, amb la prepotència habitual s'hi va negar.
Com diu el Doctor House, "els errors sempre són tan grans com les seves conseqüencies".
l'esdeveniment musical més important de l'any després de la mort de Michael Jackson
No podràs parar de ballar-la...
Un hit per a dir cantant el que tothom pensa:
BOMBA A L'HOTEL VELA!
Per què bomba a l'Hotel Vela?
:: Perquè els terrenys són de domini públic, i l'Autoritat Portuària de Barcelona els ha privatitzat, deixant que empreses privades es forrin amb la seva explotació.
:: Perquè la Generalitat de CIU i l'Ajuntament del tripartit han donat llum verda al projecte tot i que és una aberració urbanística i ambiental.
:: Perquè les constructores COMSA, FCC, Sacresa i OHL es van enriquir amb la bombolla immobiliària i ara pretenen treure partit a la indústria del turisme, a costa de la qualitat de vida de la gent que (sobre)vivim a Barcelona.
:: Perquè és l'última amenaça al barri popular de la Barceloneta, que resisteix estoicament als reiterats intents d'elitització.
:: Perquè Starwood H, l'empresa que explotarà l'hotel, es gestiona amb capital de risc; el seu president va ser responsable de negocis Nike a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà (us sona l'explotació infantil?) i aquest és només un exemple del currículum dels directius de l'empresa.
:: Perquè el número de creuers que pararan a Barcelona per passar per l'Hotel augmentarà. Els creuers són una agressió al medi ambient i els seus usuaris tracten la ciutat com un objecte de consum ràpid d'usar i tirar.
:: Perquè és evident. Només cal veure'l.
Bomba a l'Hotel Vela.
La inauguració de l'hotel està prevista per l'octubre del 2009...
Si res no ho impedeix abans: comença el compte enrere
Difon aquest vídeo, penja'l arreu. Aprèn la cançó, punxa-la a les teves festes: serà la cançó de l'estiu.
Un periodista basc-català em fa arribar la informació demanada, el dia de l'Assemblea General Ordinària i Extraordinària de Hoteles y Termas S.A., propietària de la marca comercial La Perla. Us l'adjunto tot seguit.
HOTELES Y TERMAS, S.A.
CONVOCATORIAS DE JUNTAS
Junta General Ordinaria y Extraordinaria.
Por acuerdo del Consejo de Administración se convoca a los Socios de esta Sociedad a la Junta General Ordinaria y Extraordinaria a celebrarse en el domicilio social sito en el Paseo de la Concha S/N de San Sebastián el día 14 de julio de 2009 a las 18,00 horas en primera convocatoria y al día siguiente en el mismo lugar y hora en segunda, con arreglo al siguiente orden del día
Primero.- Examen y aprobación si procede del informe de gestión de la Sociedad, memoria, auditoria externa, cuentas anuales del ejercicio 2008 y fijación de la retribución a los administradores.
Segundo.- Distribución de resultados.
Tercero.- Nombramiento de Auditor externo para la verificación de las cuentas anuales del ejercicio 2009.
Cuarto.- Ruegos y preguntas.
Quinto.- Aprobación del acta o designación de dos interventores uno por la mayoría y otro por la minoría.
Se recuerda a los accionistas que pueden obtener de la Sociedad las cuentas anuales e informe de gestión que les serán remitidos de forma gratuita si lo solicitan.
San Sebastián (Gipuzkoa), 1 de junio de 2009.
El Secretario del Consejo de Administración, D. Andoni Bergareche.
Estarem amatents a què diuen en aquella Assemblea del contracte signat entre La Perla i el CNB. Amb quasi total seguretat -si més no així ho han fet anteriorment- els socis assistents rebran l'informe d'auditoria pertinent.
Moncunill, xato, on és l'informe d'auditoria que tenieu l'obligació per Llei de lliurar als socis/ies assistents a l'Assemblea?
Vas posar cara de sorpresa quan et van dir que l'Assemblea del CNB es podria perfectament impugnar, i com qui no ha trencat mai un plat vas dir que desconeixieu la vostra obligació de lliurar l'informe dels auditors. I desprès vas dir-li al ex-degà del Col·legi d'Auditors, Sr. Francisco Martínez, que solucionarieu aquesta manifesta il·legalitat, que perjudica directament a la firma auditora González & Cía Auditores. I que indirectament fa més profunda la desconfiança d'una gran quantitat de socis i sòcies en els números que presenteu any rera any, amb o sense derrames. Desconfiança que pel que sembla no us fa ni fred ni calor ... mentres no perilli la cadira, oi?
Què passa, Frederic, que ja no t'enrecordes? Molts/es encara ens enrecordem i et farem memòria continuament fins que no facis els deures, deures que et marca la Llei, i que hauràs de cumplir tard o d'hora, t'agradi o no.
Els proper dies 25 i 26 de juliol, en la localitat francesa de Pau, tindra lloc la Copa d'Europa de pilota en las modalitats de frontó de 36 metres.
La pilota catalana estarà representada per l'equip del Club Natació Barcelona, que competira en la modalitat de pala curta, l'expedició amb el delegat de la secció Joan Molinas al capdavant estarà formada per Ivan Calbó, Carles Sanz i Emiliano Skufca.
Font: Federació Catalana de Pilota (dimarts, 23 de juny de 2009)
Segons se'ns va informar en la darrera assemblea del passat 16 d'abril, amb bombo i platerets i en veu del vicepresident económic Pere 'Rappel' Meseguer, La Perla és l'empresa amb la qual es va signar el contracte per restaurar l'edifici antic instal·lant i explotant un centre de talasoteràpia. Ens explica amb la boca plena que el contracte es va signar -oh, casualitat!- pocs dies abans de l'assemblea, concretament el passat 27 de març. Això sí que és arribar pels pèls, oi?
Però està clar que les condicions i les característiques de l'invent no són les mateixes que ens van vendre fa anys.
Ni el que li va etzibar a l'Assemblea de l'any passat, 22 d'abril, el vicepresident Joan Vallvé a la sòcia Àngela Pla, "les negociacions les porta el bufet Roca Junyent, són quatre els candidats interessats, i en dos mesos li puc pràcticament assegurar que es firma el contracte". Bé, un altre "Rappel" a la Junta del Club.
Desconec la durada del contracte, però segur que passa, de molt llarg, la permanència d'aquests individus en la Junta Directiva, començant pel propi president Millans. Veurem si aguanten en les seves cadires els tres anys que diuen que disposa La Perla per presentar acabat el Centre de Talasoteràpia. O potser eren tres anys perquè comencessin les obres? Desconec també què passaria si La Perla es desdiu d'aquí a tres anys. Es possible que ho sàpiga un tal Julio, que es mou pel ta-ka-tà, i que ha dit -afortunat ell- que ha vist el contracte. Pregunteu-li a ell què passaria llavors.
Video de La Perla de Sant Sebastià
Bé, en tot cas, esperarem que en la propera revista el Sr. Millans anunciï oficialment la bona notícia.
Però com a la revista del Club se la coneix com "el cometa Halley" perquè surt molt de tant en tant, i com que ja he estat informat de que l'Assemblea General de Socis de La Perla d'enguany es farà molt aviat, també estarem a l'aguait per rebre notícies des de San Sebastià.
Us hagués pogut adjuntar un informe d'auditoria de la mateixa, informe que presenten òbviament ja que estan obligats per llei. No és el que fa l'amic Millans i els seus nois. Gràcies a aquesta caduca i prepotent Junta el CNB es manté en la il·legalitat amagant l'informe d'auditoria als socis/ies assistents a la darrera assemblea. Ells ho saben i segueixen fent-se els suecs.
Podríeu anar sols o en grup a demanar aquest informe a les oficines del Club, però no solament per poder-lo llegir. A veure què us diu el gerent Marc Blanquer (segurament us dirà -com quasi sempre- que ho ha de consultar), i m'ho expliqueu.
Vull solidaritzar-me amb el meu amic i ex-soci Juan Carrasco, i amb la llibertat d'expressió que hauria d'haver pogut exercir lliurement en una institució centenària com el CNB. En un estat de dret com el que estem no s'haurien de permetre lessions contra la llibertat d'expressió, i a més amb denúncies que es poden demostrar documentalment.
Em rebel·lo al constatar la persecució injustificada que ha patit aquest company pel sols fet d'haver denunciat uns fets. Havent patit una persecució per alguns socis i membres de la Secció de Pentaca, que precisament han estat els que han portat al descrèdit a aquesta Secció, i de resultes al nostre estimat Club. Una minoria que, lamentablement, sembla que gaudeix d'un certa influència institucional.
Juan, com bé dius en el teu post, estarem amb tu i esperarem la teva tornada molts socis i companys. I vetllarem perque el gra de sorra que has sembrat pugui estendre's ben ràpidament.
L'espanyol Marcel Zamora(CNB), de 31 anys, ha guanyat avui, per quarta vegada consecutiva, l'Ironman de Niça, prova de llarga distància de triatló --unió de natació, ciclisme i carrera a peu-- que es disputa a la citada ciutat.
Els participants en el triatló inicien el recorregut nadant
L'atleta del Club Natació Barcelona, nascut a Barcelona, ha cobert el recorregut --de 3.800 metres nedant, 180 quilòmetres en bicicleta i 42,2 quilòmetres a peu-- en un temps de 8 hores, 30 minuts i 6 segons, fet que representa un nou rècord del circuit.
Els francesos Hervé Fuare i Simon Billeau han completat un podi a què ha estat a punt de pujar un altre espanyol, el salmantí Clemente Alonso, quart, amb un temps final de 8 hores, 48 minuts i 59 segons.
La belga Tine Deckers s'ha imposat en la prova femenina després de nedar els 3.800 metres, pedalejar els 180 quilòmetres i córrer en un temps global de 9 hores, 30 minuts i 29 segons. La francesa Cristel Robin i la italiana Martina Dogana, segona i tercera respectivament, l'han acompanyat al podi.
Seguirem dilluns vinent adjuntant més denúncies presentades contra el CNB, personificades en el president Millans, en el vicepresident Moncunill, i en els altres membres de la Junta Directiva.
Sempre, està clar -no podria ser d'altre manera- que havent adjuntat les pertinents proves documentals.
Seguirem, a no ser que abans es rebi algun apropament per part de la cúpula del CNB.
El passat cap de setmana, la direcció tècnica de la Federació Espanyola de Pilota, amb Xavier Asiain al front, va començar a la capital de la Rioja les concentracions de detecció de talents per a jugadors infantils en les modalitats de frontó de 36 metres (mà i ferramenta).
La Federació Catalana de Pilota es va desplaçar amb els joves Germán Covas, Óscar Rodríguez i Ismael Sanz, acompanyats per Emiliano Skufca, que exercia les funcions de tècnic/entrenador. La concentració de dos dies va tenir lloc a les instal·lacions poliesportives d'Adarraga, i hi van assistir, a banda dels catalans, jugadors d'Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i la Rioja.
Tots ells es van sotmetre a proves físiques i tècniques, i el tècnic José Manuel Escandón i el seleccionador Seve Arcellus van quedar impressionats per l'alt nivell dels catalans que amb només un any han fet grans progressos per a la seva edat. Així doncs, i després del nivell mostrat a Logronyo, els 3 jugadors catalans, Germán, Óscar i Ismael, han entrat en el pla de tecnificació estatal, i hauran d'assistir a diverses concentracions, on s'observaran els seus canvis i millores en el joc.
Font: UFEC - Unió de Federacions Esportives de Catalunya (08-06-09)
ESCRITO DIRIGIDO A CIERTOS “PERSONAJILLOS” DE LA SECCIÓN DE PETANCA DEL CNB
A los personajillos “La Gorda”, “El Viejo Nazi”, “El Rojo Sindicalista”, “El Feo de los Hermanos Calatrava” y, cómo no, a “El Calavera, jugador de Petanca de la más alta élite de competición del mundo mundial que jamás haya existido”:
Todos sabemos que hemos conseguido nuestros objetivos.
1. Mi objetivo:
Difundir a todos los socios y socias del CNB, a los directivos de clubes de Petanca, a los dirigentes federativos, árbitros y jugadores de competición, todos sus actos perjudiciales para la salud del CNB, tanto a nivel deportivo como a nivel económico.
No piensen que esto queda en el olvido. Aunque yo me encuentre “exiliado”, hay muchos socios (más de los que se imaginan) que les están controlando exhaustivamente, y que no tendrán la menor duda en seguir denunciando sus “fechorías”. Aunque también es cierto que el despilfarro será menor, puesto que otra de mis metas era reducir el presupuesto anual asignado, que Vds. dedican a los grandes desayunos de la única competición en que participan, este año en la penúltima categoría de la Liga Provincial.
Tendrán que olvidarse del vino con denominación de origen La Rioja y sustituirlo por Don Simón; del cava brut nature, del whisky escocés y del ron cubano, así como de la más exquisita alta cocina, embutidos ibéricos y quesos curados de nuestro país. Vienen tiempos duros y hay poco presupuesto que gastar, aunque algunos de Vds. defiendan sin ninguna credibilidad que la cantidad asignada es irrisoria, y que se aplica para los desplazamientos a los campos contrarios viajando en Metro o en Bus. ¡¡PERO SI TODOS TIENEN LA TARJETA ROSA Y NO PAGAN EN EL TRANSPORTE PÚBLICO!! Se coge antes a un mentiroso que a un cojo, y es que “AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR”.
2. Sus objetivos:
Inicialmente consiguieron la baja forzada de un jugador que, aunque no era socio, suscribió licencia federativa con el CNB durante 9 años. ¿No se les cae la cara de vergüenza por provocar la marcha de un jugador que según los Estatutos era deportista del CNB? ¿Un jugador que nos había representado durante 9 temporadas en competiciones oficiales? Muchas más veces que algunos de Vds. que llevan 40 años en la Sección de Petanca. ¡¡VENGONZOSO Y TOTALMENTE INACEPTABLE!! Después, con su juego sucio, han conseguido que los pocos jugadores de competición que nos preocupábamos realmente por la Petanca del CNB -y no precisamente en llenar nuestros estómagos a cuenta del presupuesto- tuviésemos que defender los colores de otro club provocando bajo chantaje nuestra marcha. ¡¡BRAVO!! De esta manera se han quedado Vds. como DUEÑOS Y SEÑORES de una Sección a la que yo tristemente, y tras 11 años como jugador, le veo muy poco futuro.
Y dicho todo esto, que sepan que estoy teniendo el apoyo incondicional de muchos socios que me avalarán para mi reingreso. Pero pueden estar tranquilos, porque hasta que la Junta Directiva no esté totalmente renovada -cosa que sucederá tarde o temprano- no tengo la más mínima intención de volver a verles sus caras de “amargaos estreñidos”.
Una vez más, mi mayor agradecimiento al también ex-socio Enric Meca por continuar con este magnífico medio de comunicación, utilizado por mí para difundir la verdad, solamente la verdad y nada más que la verdad.
EL FRANCÉS STEPHANE MIFSUD PULVERIZA LA PLUSMARCA DE APNEA ESTÁTICA
El nuevo registro fue logrado en una piscina de Hyeres y supone una rebaja de un minuto y 23 respecto al anterior récord
El francés Stephane Mifsud rompió ayer una nueva barrera para el ser humano, al convertirse en la primera persona en aguantar sin respirar más de 11 minutos. El nuevo récord del mundo de apnea estática quedó en unos increíbles 11:35.
Mifsud llevó a cabo su intento de récord en la misma piscina de La Crau, en la localidad francesa de Hyeres, donde hace dos años estableció su mejor marca en 10:04, lo que suponía el récord de Francia. Desde el año pasado, el galo se preparaba a razón de 20 horas semanales de duro entrenamiento en agua para superar la marca establecida por el alemán Tom Sietas (10:12) en julio de 2008.
No sólo lo ha batido, sino que lo ha pulverizado hasta límites que parecían inalcanzables para el ser humano. "Es fruto de mucho entrenamiento. He abierto puertas que jamás se habían abierto, pero he ido al máximo de mis límites", explicaba tras su gesta el galo.
La apena consta de varias disciplinas en las que se homologan récords con la presencia de jueces internacionales y control antidopaje. En el caso de la apnea estática, es la única en la que lo que se mide es el tiempo en que el sujeto es capaz de estar con sus vías respiratorias sumergidas. Para conseguirlo, los apneístas recurren a técnicas de control mental y físico que les ayudan a llegar al límite.
Fotógrafo, pintor, amante del mar y devoto del surf, Mario Krmpotic nos explica el antes y el después del surf en Catalunya. Él fue uno de los pioneros en nuestras costas, cuando los días de levante en Barcelona sólo había algún windsurfista muy experimentado, y uno o dos hombrecillos de negro capeando las olas, y escapándose de la espuma blanca sobre un tablón atado al tobillo.
Agata Olivella
Mario nació en Mar del Plata (Argentina), y a principios de los años 70, con las primeras noticias de surfistas que llegan de Estados Unidos, Mario y un amigo deciden probar esto del surf, se fabrican una tabla y se lanzan al mar. De aquellos años recuerda las caras de sorpresa de los bañistas, que miraban sorprendidos cómo aquellos chicos argentinos se deslizaban de pie sobre el agua.
En los años 80's se instala en Barcelona y se hace socio del Club Natació Barcelona, para estar cerca del mar y continuar practicando el surf. Un deporte que entonces todavía tenía muy pocos adeptos en Catalunya porque, por otro lado, se desconocía que el Mediterráneo fuera capaz de brindar buenas sesiones de olas a los amantes del surf.
¿Cómo era el surf cuando llegaste a Barcelona? M.K.: No había nadie haciendo surf, era un deporte muy solitario, al contrario de ahora que está muy masificado. Y la actitud del surfista…también ha cambiado. Antes cogíamos diez la misma ola y era divertido, pero ahora, que hay mucha más gente, es una ola un surfer, y si no, hay problemas. Muchas rivalidades, localidades, agresividad. Ha dejado de ser un deporte de buen rollo, la gente se mira con desconfianza en el agua. Pero es un problema de masificación, demasiada gente en un solo sitio.
¿Es realmente adictivo el surf? M.K.: Creo que sí…Hombre, es que estás en medio de la naturaleza, en el mar, con toda su fuerza y tamaño y con muy pocos elementos, tú y tu plancha y un invento. Es un deporte con un contacto muy intenso con la naturaleza, porque tienes que interactuar con ella, tienes que coordinarte con la ola y si consigues bajar con ella, entonces, ésa es una de las mejores sensaciones. Todos los surfers se fanatizan.
Pide un deseo de surfer M.K.: Como surfer veterano que soy me gustaría que los jóvenes no faltaran el respeto a los que ya tenemos canas. Ellos deben saber que tal vez nosotros tenemos probablemente más experiencia que ellos, y también deben saber que es un deporte donde hay normas, prioridades y comportamientos. Creer que el surf es un deporte para gente radical es absurdo y excluyente.
La fundació que porta el seu nom rebrà part de la recaptació de l'homenatge a Pepe Rubianes que els seus amics li organitzen dilluns al Palau Sant Jordi.
Solidari
El sacerdot Manel Pousa, pare Manel (Granada, 1945), porta gairebé 40 anys dedicat als presos i marginats de Nou Barris. Pepe Rubianes i Carles Flavià li van donar una mà amb el festival Guanya't el cel amb el pare Manel que, en el seu 13ª edició, s'integra dintre de l'homenatge Rubianes som tots. "Tenim projectes per a la infància i la joventut de Roquetes i Verdum, a més d'atendre a presos. Li devem molt a Pepe: ens va obrir moltes portes i vam aconseguir més ajudes".
6/6/2009 IMMA FERNÁNDEZ
¿Rubianes es va guanyar el cel?
¡I tant! La nostra fundació no hauria pogut fer ni la meitat de la feina si no hagués estat per ell. Com a fenomen de simpatia i de popularitat era únic i era un home profundament humà. N'hi ha molt pocs com ell, per desgràcia.
¿Com es van conèixer?
Ell era amic de Carles Flavià, amic meu des del col.legi, als Maristes, i després com a capellans. M'agrada molt el teatre, i veia Rubianes a la Cúpula Venus. Reia molt, i després me'l trobava de copes a Zeleste i Bikini. Jo hi anava amb Flavià i, és clar, un capellà a les tres de la matinada xocava una mica, era exòtic. Un dia li vaig demanar que fes una actuació perquè devia molts diners per les activitats estivals que organitzo per als nens. Em va dir que sí. Per a mi, era com Déu.
Així va començar el festival Guanya't el Cel amb el Pare Manel.
A l'estiu quantitat de xavals queden molt penjats, i m'irrita molt la inconsciència per la seva desatenció. El Pepe em va animar a tornar a fer el festival. "No et preocupis, Manel. Pels meus collons, l'any que ve el tornarem a fer". Va ser ell qui va muntar aquesta història amb Flavià i després s'hi van afegir altres artistes. Hi va actuar fins i tot Gila.
¿Va participar Rubianes de la seva tasca a la fundació?
Sí, em preguntava molt sobre els xavals. Fa anys va actuar a la presó de joves de la Trinitat, però va quedar molt impactat. Va estar xerrant hores amb un jove dels Boixos Nois que havia matat un noi. Va quedar tan impressionat que em va demanar que no el tornés a portar a la presó. No l'hi vaig demanar més.
¿Vostè com vivia les seves crítiques a l'Església i a les sotanes?
Érem amics. Les persones coincidim per un sentit de la vida, de la justícia, de la sensibilitat humana, i això està per sobre d'etiquetes i credos. En les coses fonamentals, coincidíem. Era malparlat i es posava contra el poder i el que no era autèntic; parlava de l'Església com de la política, dels fatxes... No tenia pèls a la llengua. ¿Com he de captar la conya dels bisbes que foten mà? Ell reflectia la realitat. No vol dir que tots els bisbes siguin així, però sí que s'ha donat.
Alguns li van tirar pulles i fins i tot querelles.
L'estimaven molt o l'odiaven molt. Però la gent que li tenia mania, era per les formes. Va tenir aquella història de la "puta Espanya". Però ell no volia insultar, malgrat que insultava. Estava parlant de l'actitud fatxa de certs espanyols, i fins i tot catalans, perquè el fatxa no és exclusiu d'una nacionalitat. Si allò ho dic jo, és fastigós, però ell deia aquelles animalades... Era la seva manera de dir les coses. La querella li va fer molt de mal.
¿I de dones també en parlaven?
Sí, sí. Jo era un amic més. Tenia molt èxit amb les dones. Però ell no volia lligar-se, com molts.
Preferia escapar-se a l'Àfrica...
Era una mica introvertit, no era supersociable; no li agradava estar amb 200 tios. Crec que hauria volgut anar a l'Àfrica i no tornar. El seu llibre, Me'n vaig, em va fer aquesta impressió. Es va quedar pel seu pare, mort fa uns anys, la seva germana...
Quan es va posar malalt, ¿van parlar de la mort o es va acostar a la religió?
No, no vam parlar mai de la mort, però no li feia por. Tampoc em preguntava per què jo creia o si pensava que hi havia un més enllà. Però en algun enterrament, com en el de la seva mare, em va dir que les meves paraules li havien agradat. En els sentiments no té més veritat un creient que un ateu. Tots tenim experiències en la vida, però no podem dir "no pensis, empassa't el que et diguin, hi ha una altra vida".
La seva última actuació va ser precisament a Guanya't el Cel...
Ens pensàvem que no vindria. Però va venir caminant després de la teràpia a la Quirón. Va estar genial, va fer una conya amb la malaltia: "¡No rigueu i feu-vos una placa!". I va animar altres malalts. Vam riure molt.
¿I també feia broma del càncer amb els seus amics?
Sí, feia molta conya. Jo el veia a la Barceloneta, on vaig a córrer, i xerràvem al bar. Estava animat i feia propòsits seriosos de deixar de fumar, però no ho va deixar mai. Ens va enganyar a tots. Tots els seus amics tenim l'últim paquet. L'arrugava i ens el donava: "Té, ho deixo". Però després, a mesura que s'anava deteriorant físicament, ja no tenia ganes de sortir ni de veure a ningú. L'últim mes va patir molt.
¿Com se l'ha de recordar?
Com un actor amb una qualitat de seducció sobre l'escenari que jo no he vist mai, amb un sentit de l'humor bestial. Un geni popular, no d'una elit. I, com a persona, era un home valent que deia el que pensava, d'una manera o altra, és igual. L'important no són les formes, sinó el que es diu. Era lliure i tolerant. El molestava molt la hipocresia. I va viure la vida com va voler.
De moment el que ha passat és que el Sr. Millans i els seus directius s'han gastat uns diners, que segurament no provenien de les seves butxaques, per endegar un procés d'expulsió a dos socis que han expressat la seva disconformitat en la gestió, tan esportiva com econòmica, del Club.
Per això no han dubtat en autoritzar unes quantes actes notarials (Agencia Notarial de Certificación, ANCERT), amb les seves respectives ordres de protocol, incorporant continguts del bloc en determinades dates. Ells sabran els diners que han costat aquestes actes notarials. Però com segurament no ho pagaven de les seves butxaques, doncs ...
Per no parlar dels nombrosos i feixucs burofaxes que hem anat rebent tant el soci Carrasco com jo mateix. Ells sabran els diners que han costat aquests burofaxes. Però com segurament tampoc ho pagaven de les seves butxaques, doncs ...
Fent un càlcul aproximat, i a la baixa, el cost de tot plegat és considerable. Però com quasi segur que no ho pagaven de les seves butxaques, doncs ...
Què passarà ara? Prendran accions que comportin una altra despesa innecessària al Club, que no segurament a les seves butxaques?
Què fàcil és administrar, de vegades, els diners que no són d'un, oi? I és precisament perquè no són d'un que s'han d'administrar molt més acuradament.
Presentada la primera denúncia per pressumpte frau fiscal del Club Natació Barcelona a l'Agència Tributària pel concepte de retencions a compte de l"Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)".
Calia presentar proves, i òbviament s'han presentat.
Dilluns vinent, la segona denúncia, si abans no rebo cap apropament per part de la cúpula del CNB.
Benvolgut Sr. Miquel Fusté (Delegat de Petanca del CNB),
T'escric aquest email perquè m'han arribat notícies del gran èxit de participació assolit en el Campionat Social de Petanca 2009, i la magnífica organització del mateix el darrer cap de 7mana del passat mes de maig.
Vull felicitar-te sincerament, perquè des que ets el delegat d'aquesta secció, la petanca dins del Club està més viva que mai.
Sisplau, fes partícip d'aquesta felicitació a dues persones que tant han fet i estan fent per la projecció de la petanca en el CNB. Em refereixo, com no, al Sr. Andreu Magriñà i al Sr. Pere Güell.
Llàstima que el pressupost d'aquesta secció hagi sofert, enguany, una dràstica reducció. Us haureu d'estrènyer una miqueta el cinturó. Però estic segur que us en sortireu perquè sempre has donat mostres cabdals d'un gran seny administrant els diners que destina la Junta del Club a la secció de la petanca.
Per cert, ja que el bloc www.clubnataciobarcelona.blogspot.com torna a caminar, t'agrairia que li comuniquessis aquest fet al gran petanquista Sr. Güell, perquè així la seva filla el visiti sempre que li plagui i puguir seguir fotocopiant tots aquells articles o entrades del seu interès. Sembla ser que això és el que ha fet algun cop la filla d'aquest il·lustre soci, segons paraules dites per ell mateix el dia de l'Assemblea.
Per acabar, ja tan solament fer-te saber que he decidit fer cas al soci Sr. Vallvé -no confondre amb un vicepresident del CNB de mateix cognom- quan va dir en la darrera Assemblea General de Socis/ies que jo havia fet unes afirmacions gravíssimes, i que perdia tota la credibilitat si no posava en coneixement dels Organismes Oficials les proves que tenia de greus irregularitats en la gestió econòmica de l'actual Junta del CNB.
Com que va afirmar, amb el vist-i-plau d'una gran majoria de socis i sòcies que van aplaudir amb entusiasme la seva intervenció, que la meva obligació era de denunciar-ho immediatament, doncs és precisament el que he fet aquesta 7mana. Ja han estat registrades tant a Hisenda, com a la Tresoreria General de la Seguretat Social, i també a Treball, fotocòpies de nòmines i d'extractes bancaris d'una persona que ha estat recentment vinculada professionalment al CNB, i que demostra el que vaig denunciar en l'Assemblea. A més a més no descarto poder presentar en propers dies o 7manes declaració signada d'una altra persona que també ha fet de monitor en el CNB, que ha cobrat, i que no tenia contracte. Què et sembla?
En breu penjaré al bloc les denúncies presentades i segellades pels diferents Organismes Oficials, perquè tots els socis les puguin veure. I les penjaré al bloc perquè sempre hi ha gent malfiada que necessita proves de tot. Em comenten que ha socis que no es creuen el contracte signat entre el CNB i Hoteles y Termas S.A. (La Perla de San Sebastian). Potser s'hauran d'esperar a que ho faci oficial el President Millans en la propera revista del Club, a no ser que trobin vies per esbrinar-ho abans. La meva opinió és que aquesta Junta, com la dona del Cèsar, no sols ha de ser honrada sinó que, a més, ho ha de semblar.
Si coincideixes amb el Sr. Vallvé, digues-li per favor que em disculpi per haver-me retardat tant en satisfer la seva petició.
Amic Miquel, ara ja només em resta fer difusió d'aquestes denúncies per al coneixement de tots els socis i sòcies del Club, i a un munt estaments públics i privats de la ciutat de Barcelona, de Catalunya i d'Espanya, així com a diverses personalitats. Així pel cap baix calculo que hauré d'enviar no menys de 700 correus electrònics merament informatius. Quines eines tan poderoses són els emails i els blocs, no creus?
Allò que em vas dir als vestidors, fa mesos i davant de testimonis, "Sortireu amb la cua entre cames", ja està oblidat. Per això no te n'has d'amoinar.
Rep una molt forta abraçada, afegint-hi salutacions del nostre amic comú Sr. Juan Carrasco.
El teu ex-consoci Enric Meca
PS. Per cert que encara espero una comunicació del president Sr. Millans per convidar-me a petar la xerrada, tu ja m'entens. I no serà que no li he demanat -tinc proves- un munt de vegades. I les mateixes vegades s'hi ha negat a rebre'm. Però està clar que si això succeís la roba bruta es podria rentar a casa, de portes endins. Però caldria espavilar-se, que ara no són moments per anar badant, perquè el que realment li ha d'importar al Sr. Millans és protegir al CNB, per damunt dels personalismes.
No és ben cert que l'amic Millans ha exercit de polític amb sou? No són els polítics persones ben entrenades en el noble art del pacte? Què no sap pactar el president del CNB? Jo estaria encantat de fer-ho.
Benvolgut Miquel, un bon president ha de vetllar pel Club que presideix, gestionant com cal conflictes que com aquest, poden fer un dany irreparable a l'entitat.
Campanya per a demanar la dimissió de Samaranch del COI pel seu passat feixista
Per la seva col·laboració amb el règim totalitari del general Francisco Franco
Una entitat anomenada Democràcia i Dignitat en l'Esport ha iniciat una campanya internacional de recollida de signatures exigint la dimissió immediata de Juan Antonio Samaranch del càrrec vitalici de president honorari del Comitè Olímpic Internacional, pel seu passat feixista i de col·laboració amb el franquisme.
El moviment olímpic no pot honorar falangistes
Samaranch ha de dimitir
Des de la seva fundació l’any 1894, el moviment olímpic -que és l’expressió més acreditada de l’esport mundial organitzat- ha insistit en la necessitat que l’esport sigui una activitat capaç d’estimular els valors ètics i democràtics arreu del món. Els principis del moviment, i els seus documents fonamentals, parlen de “germanor”, “llibertat” i “igualtat” entre comunitats humanes, com a valors primordials. A més, la Carta Olímpica –en la versió actualitzada del 7 de juliol, 2007– comença definint el “valor educacional del bon exemple i de respecte pels principis universals i ètics” com a elements indestriablement associats amb l’esport. Per altra banda, en el segon punt s’especifica que l’esport ha de veure’s com una manera de promoure “una societat pacífica preocupada per la conservació de la dignitat humana”.
Revelacions documentals recents, difoses per la prestigiosa revista d’història “Sàpiens” -amb seu a Barcelona- confirmen ben clarament que Juan Antonio Samaranch, president honorari de l’actual Comitè Olímpic Internacional, té un passat feixista i de clara col·laboració amb el règim totalitari del General Francisco Franco a l’Estat espanyol. Ho confirma sense cap gènere de dubte la fotografia que reproduïm més avall, reproduïda de l’esmentada revista, de la què importants historiadors han avalat la certesa documental. Nosaltres sincerament considerem que aquest fet fa del tot incompatible i incongruent que el Sr. Samaranch pugui continuar ostentant el càrrec de President Honorari del Comitè Olímpic Internacional. És per això que us demanem que us adheriu, personalment, o com a entitat, a la campanya internacional per exigir-ne la dimissió immediata. Us ho demanem pel bé de la democràcia i de l’esperit de germanor que ha d’imperar entre els pobles que conformen la gran família de l’esport mundial.
Aquest diumenge (08/06/2009) s'ha cel·lebrat el IV Triatló de Salou, la primera prova del circuit, marcat per un éxit de participació amb 617 inscrits, i un èxit organitzatiu.
Les sortides organitzades en dues tandes, i les millores técniques previstes per l'organització, han permés que el IV Triatló de Salou sigui un gran festival triatlétic.
Salou, que había sigut fins ara domini exclusiu del manresà Xavi LLobet, ha conegut un nou guanyador amb la participació del també triatleta internacional del Club Natació BarcelonaFrancesc Godoy
La primera sortida ha donat cabuda als triatletes federats, la cual ha viscut una lluita ferotge entre els tres primers classificats.
En Francesc Godoy ha estat el primer en sortir de l'aigua, seguit de l'Albert Parreño, en David Royo i en Xavi Llobet. Però a la sortida de boxes en Godoy i Parreño s'han escapat agafant una petita avantatge sobre en Llobet, el cual els ha acabat enganxant, i fins i tot ha protagonitzat una escapada en solitari 2km abans de meta, però que ha estat neutralitzada gairebé a l'arribada a boxes.
El primer que ha començat a còrrer ha estat en Francesc, seguit d'en Xavi LLobet i d'en Albert Parreño, ordre de cursa que s'ha mantingut fins a l'arribada.
Els 3 millors triatletes de Catalunya han tornat a repetir un podi conjunt, i a protagonitzar una emocionant carrera.
El Departament de Medi Ambient utilitzarà el satèl·lit per detectar els bancs de meduses que arribin a les platges, amb un mecanisme que s'afegeix a les avionetes, les embarcacions i les confraries de pescadors
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha explicat que l'objectiu de tot plegat és detectar les meduses per poder emprendre 'accions' i evitar que arribin a les zones de bany, sense que això comporti l'extermini total d'aquestes espècie. Baltasar també ha indicat que es preveu un estiu 'força tranquil' pel que fa l'arribada de meduses al litoral català. Ho ha explicat a Castelldefels, durant la presentació de la campanya de neteja d'aigües litorals.
El conseller ha especificat que de la mateixa manera que el satèl·lit pot fer entrar un míssil per una finestra, també pot detectar bancs de meduses de forma molt precisa. L'objectiu és poder saber el màxim de coses possibles sobre aquestes espècies, per poder emprendre accions per evitar que arribin a les platges. Tot i així, el conseller ha especificat que no es procedirà mai a l'extermini massiu de meduses, perquè això seria un 'atemptat ecològic' i perquè aquests animals juguen un paper 'molt important' en el món marí.
Baltasar ha explicat que les zones amb més risc de patir l'arribada de meduses són Roses, el litoral barceloní i la zona del cap de Salou. En aquesta línia, durant la primera setmana de campanya d'aigües litorals s'ha observat una presència 'poc significativa' de meduses a les platges catalanes. De totes maners, Baltasar ha especificat que des de l'Agència Catalana de l'Aigua, els ajuntaments i les confraries de pescadors se seguirà amb la 'màxima atenció' l'evolució de la presència de meduses a les aigües catalanes.
El conseller ho ha explicat a bord d'un vaixell, al Port Ginesta de Castelldefels. Allà s'ha presentat la campanya d'aigües litorals, que consisteix en l'execució de programes de vigilància, neteja i d'informació de platges i aigües costaneres. La campanya es realitza de l'1 de juny al 25 de setembre. De moment, però, durant el període comprès entre el 27 de maig i el 2 juny s'ha comprovat que el 99,6% de les platges catalanes presenten una qualitat sanitària excel·lent. Aquests controls s'han realitzat en 245 punts de control.
Pel que fa a l'estat de l'aigua, el 50% de les platges catalanes (és a dir, 123 platges) tenen una aigua qualificada com a 'molt bona', i el 45% ( 112 platges) tenen una aigua 'bona'. Pel que fa a l'estat de la sorra, 12 platges han estat qualificades de disposar de 'sorra molt bona'; 164 platges han obtingut la categoria de 'sorra bona', 62 s'han qualificat de qualitat 'moderada' i 7 han estat considerades de sorra 'deficient'.
Per fer les tasques de neteja i observació, es disposa de 44 embarcacions i d'una avioneta que durant 12 setmanes consecutives es dedicaran a recollir la brutícia i les deixalles que hi hagi a la costa catalana. De fet, 3 d'aquestes embarcacions han estat treballant aquest mateix divendres en la recollida de deixalles a la zona de Castelldefels
Dedicat al soci Lluís Duró Torres, membre de l'ICAB,
(Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona,
col·legiat núm. 6720);
i assessor jurídic de la FCP,
(Federació Catalana de Pilota),
pel detall de recordar-se
sovint de la meva mare
(Clica per a engrandir)
• Lògicament hem ratllat
els noms dels monitors
Las MARTINGALAS ECONÓMICAS
del CN BARCELONA
de Sebastià Millans
(Creu de Sant Jordi)
(Intereconomía TV)
• Millans i els seus directius dissolen a corre-cuita la Fundació pretenent amagar els fraus comesos. • Brutal apujada dels preus del pàrquing.
• Un sol monitor per a 38 infants a la piscina, monitor que va patir
mobbing i assetjament laboral.
• Un grup de socies ha preguntat per la destinació d'aquests quadres i només
ha aconseguit veure'n una quinzena en una habitació immunda
on s'estan fent malbé
per culpa de la humitat.
• La inspecció de Treball detecta que part
de les nòmines es paguen en 'negre',
i Hisenda investiga si els directius
han desviat diners a la Fundació de forma irregular.
Dos 'jetas' muy 'jetas'
ESCOLTA al secretari dels torronerus justificant la dissolució
de la Fundació del CN Barcelona,
després de ser aquesta denunciada
(amb proves)
a Hisenda i al Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya
per manifestes irregularitats
i presumpte frau fiscal,
corroborats per l'inspector consultat :
A la atención de los ex-vicepresidentes
del CLUB NATACIÓN BARCELONA:
Federico MONCUNILL GALLO,...
... Secretario General del Consejo Regulador
del Turrón de Jijona y Alicante,...
... y Consejero del Hércules CF de Alicante,
y ex-Patrono de su Fundación.
Joan VALLVÉ RIBERA (29/09/1940),...
... Decano del Colegio de Ingenieros
Industriales de Cataluña,...
... y ex-Consejero de Agricultura, Ganadería
y Pesca de la Generalitat de Cataluña
de Jordi Pujol.
« Nos informásteis en la penúltima Asamblea de Socios (22/04/2010) de la inminente y sorprendente disolución de la Fundación del CN Barcelona, sospechosamente poco después de haber sido ésta denunciada ante la Delegación de Hacienda por presunto desvío irregular de fondos, y por presunta desaparición de numerosas obras de arte, y después de haber ingresado en prisión uno de sus fundadores por la trama corrupta de Ciutat Vella.
Pero lo que aún es más sospechoso es ver cómo desde esta misma Fundación, cuya razón de ser es la difusión y promoción sin ánimo de lucro del deporte, se desviaron hacia el propio club 130.218,42 euros en el año 2008, y 147.518 euros en el año 2007. — ¿Cuántos se desviaron en el 2009?
Si Hacienda investiga presuntos fraudes, ya sabe por dónde empezar. Una Fundación no puede, mediante el desvío de fondos, financiar a su propio club».
Cercar en aquest blog
L'AUDITOR DEL CN BARCELONA
Joan Josep Gonzàlez-Simó del Río
L'administrador d'aquest blog no es fa responsable de les opinions expressades en els comentaris i els mateixos no constitueixen l'opinió de l'administrador del blog. No obstant això, l'administrador d'aquest blog no té obligació de controlar la utilització d'aquests pels usuaris i no garanteix que es faci un ús diligent o prudent dels mateixos. Tampoc té l'obligació de verificar i no verifica la identitat dels usuaris, ni la veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de les dades que els usuaris proporcionen i exclou qualsevol responsabilitat pels danys i perjudicis de tota naturalesa que poguessin deure's a la utilització dels mateixos o que puguin deure's a la il·licitud, caràcter lesiu, falta de veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de la informació proporcionada.
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)