Amic Millans, mossega la urna del CNB?

És per això que no hi ha cap urna

en les votacions a les Assemblees,

vice-president Frederic l'herculà Moncunill ?

Ganará el mejor (bañador)

El 'tecnodoping' rompe las reglas en natación: los récords caen cada pocos días - La ventaja de algunos materiales compensa defectos técnicos del nadador - ¿Se altera la esencia del deporte?

- "Es como si nadaran sobre una tabla de surf", dice un experto
- 'L'Equipe' ha decidido no publicar las nuevas plusmarcas
- Sampras ante Vilas: "No perdí contra un tenista, perdí contra una raqueta"
- Otros deportes han prohibido zapatillas o manillares especiales

La italiana Federica Pellegrini, con el bañador Jaked,
antes de nadar los 400m libre en los que batió el récord del mundo

Federica Pellegrini batió el récord del mundo de 400m libre el fin de semana pasado. Britta Steffen se merendó el de 100 metros. Cuando ambas salieron de la piscina, la primera en Pescara, la segunda en Berlín, la pregunta era la misma: ¿con qué bañador han nadado? Y, claro, ambas se habían embutido, hasta perder casi las formas de su cuerpo, en una de esas prendas impermeables que desde febrero del año pasado están revolucionando la natación. Muchos dicen que para mal.

Porque vale que se estén batiendo en el agua más récords del mundo que nunca -130 en 18 meses, 22 este año, según el recuento de SwimNews, una publicación especializada-; vale que la natación, un deporte minoritario al fin y al cabo, acapare más portadas; vale que cuente con el tirón de una estrella del calibre de Michael Phelps. Todo eso es bueno. Lo malo es cuando se cruza una línea invisible, esa que separa la expectación popular de la sospecha total, la línea que cruzó en su día el ciclismo cuando empezaron a aparecer casos y más casos de dopaje.

La natación no ha traspasado aún esa barrera, pero la bordea de forma peligrosa porque cada vez más gente se pregunta si su espectacular deriva de los últimos meses se debe al trabajo abnegado de nadadores y técnicos o a esas prendas milagrosas con las que pulverizan marcas. Es lo que en el mundillo del deporte se conoce como tecnodoping, o lo que es lo mismo, jugar con ventaja gracias a un avance tecnológico que poco tiene que ver con el esfuerzo físico o el duro entrenamiento. "Lo que está claro es que los bañadores se han convertido en una pieza fundamental para el rendimiento y eso antes no era así. Se han perdido las referencias", resume Luis Villanueva, director técnico de la natación española, la situación actual.

El culpable de ello son los nuevos materiales utilizados. Poliuretano, neopreno e incluso aluminio. Y la fecha en que todo empezó a cambiar, el 12 de febrero de 2008, cuando Speedo lanzó su LZR Racer con Michael Phelps con un espectacular holograma del mejor nadador de todos los tiempos que pudo verse al mismo tiempo en Nueva York, Londres, Sidney y Tokio. Ese bañador fue el primero en utilizar unas placas de poliuretano y el primero en hacer saltar las alarmas entre nadadores y entrenadores porque parecía aumentar la flotabilidad. Pero a medio año de los Juegos Olímpicos, el momento en que las grandes marcas ponen toda la carne en el asador y se juegan la inversión de cuatro años, la Federación Internacional (FINA) lo dejó pasar. Luego vendrían el Jaked, 100% poliuretano, con el que el español Rafael Muñoz batió el récord mundial de 50 metros mariposa; el Arena X-Glide, puro neopreno, con el que Bernard se convirtió en el primer hombre en bajar de 48 segundos en los 100 metros libre; el Adidas Hydrofoil de Steffen, un tejido ultraligero y delgado con el papel con aluminio...

¿Pero dan ventaja en realidad estos bañadores? Pues parece que sí, aunque no a todos los nadadores les van bien. "El Jaked funciona como una faja que suaviza las formas del cuerpo. Además es impermeable, y no deja pasar el agua, y cuando el nadador se lo pone crea una capa de aire de forma accidental", explica Raúl Arellano, responsable de biomecánica del equipo español de natación. Es ese efecto de aire el que podría favorecer la flotabilidad. "Es como si nadaran sobre una tabla de surf". Para Villanueva tienen un riesgo añadido: "pueden enmascarar defectos técnicos".

El precio -375 euros- y el hecho de que la prenda pierda sus propiedades milagrosas al cabo de algunas zambullidas añade otro argumento al debate: el Jaked no está al alcance de todos los nadadores. Crea desigualdad.

Los avances tecnológicos en el deporte son el día a día de cualquier disciplina. Basta con ver las zapatillas de menos de 100 gramos de peso, los nuevos tejidos cada vez más ligeros y a la vez más resistentes, las raquetas de grafito, los aparatos de gimnasia... O comparar los nuevos bañadores con el taparrabos de Mark Spitz en Múnich 1972.

La clave no está en los avances, sino en que éstos no desvirtúen la esencia del juego. Y ahí entran de lleno las federaciones, que son las encargadas de velar por la pureza del deporte. "El momento en que se introducen los avances, cómo se introducen y quién los introduce es muy importante", opina Xavier Aguado, de la Facultad de Ciencias del Deporte; "las federaciones a veces se precipitan y aceptan, aunque sea temporalmente algunos avances. Es como si les metieran un gol".

Lo normal es que cada deporte tenga estrictos reglamentos sobre instalaciones, prendas y materiales a emplear, pero a veces estas normas dejan resquicios. Por una de estas ranuras se coló en los años setenta el doble cordaje en el tenis, que permitía dar más efecto a las bolas y que acabó con la racha de victorias de Guillermo Vilas. "No perdí con un tenista, perdí contra una raqueta", se lamentó el argentino. El doble cordaje se prohibió en 1977.

Otro ejemplo tenístico. Cuando Pete Sampras impuso su juego de saque prodigioso en los noventa se cambiaron las bolas por unas más lentas. También se juega con la superficie de las pistas. Lo que está claro es que "la federación no permitiría que todos los puntos se ganaran de saque o que el público no llegara a ver la bola", resume de forma gráfica Aguado.

Hay muchos más ejemplos. Las zapatillas de suela extragruesa con las que Yuri Stepanov batió el récord del mundo de altura en 1957 (el grosor se limitó luego a un máximo de 13 milímetros); los manillares del triatlón en el ciclismo; o, mucho más cercano en el tiempo, los muelles de Pistorius, el deportista sin piernas que intentó participar en los Juegos de Pekín con sus prótesis. En todos esos casos las respectivas federaciones consideraron que era una ventaja y prohibieron o limitaron el avance para garantizar la pureza del deporte.

Otras limitaciones tecnológicas han tenido que ver con la seguridad. Como cuando se cambió el centro de gravedad de las jabalinas porque los lanzadores se acercaban peligrosamente a las gradas o se cambió el potro de la gimnasia para ampliar la base de apoyo y evitar accidentes.

Pues bien, la natación está ahora sumergida de lleno en el debate de los bañadores. En parte porque "no había ningún sistema de homologación de los bañadores", explica Villanueva. Hasta este año. Y cuando lo establecieron, probaron los bañadores vacíos, sin nadador dentro.

Pero ha sido sobre todo la falta de claridad, la confusión que ya dura seis meses, la que ha soliviantado a buena parte de la natación mundial. Hasta que se decretó el "todo vale" a poco más de un mes de los Mundiales de Roma en agosto, la FINA ha ido y ha venido, prohibiendo primero el Jaked y autorizándolo después, pero obligando a modificar a algunos de sus más directos competidores y anulando algunos de los récords conseguidos. Lo que ha prometido son nuevas normas, más estrictas, para el año que viene.

Por eso es previsible que en Roma la mayoría de los nadadores se enfunden en un Jaked, porque ninguno quiere salir en desventaja: "Calculo que será el 75%", estima Joan Fortuny, entrenador de Erika Villaecija, y representante de la firma italiana en España. "Una cosa es que los usen y otra que les parezca bien", añade Villanueva. Son muchos los que piden ya una vuelta a los orígenes, a primar al nadador frente a su bañador. El peligro es que la natación pierda su credibilidad por el camino. Por lo pronto L'Equipe, uno de los diarios deportivos más prestigiosos del mundo, ya ha anunciado que no publicará ningún récord facilitado por las nuevas prendas.

Clica per veure la notícia original (01-07-09)

Va d'expulsions

I expulsar a dos socis per exercir el dret -reconegut en la Constitució- de llibertat d'expressió, socis denunciants de les greus irregularitats econòmiques perpretades per la Junta Directiva del CNB?

Bé, ja no ens cal la resposta per part dels màxims responsables d'aquesta Junta, el President Sebastià Millans, i el Vicepresident Frederic Moncunill.

Les actuacions i decisions que han pres aquests dos individus parlen per sí soles. Han quedat, d'això no hi ha cap dubte, ben retratats.

L'estret de Gibraltar en tres hores, i amb ... una cama

Un nadador con una sola pierna cubre el estrecho de Gibraltar en tiempo récord

El italiano Salvatore Cimmino ha recorrido la distancia en tres horas

Un nadador italiano ha establecido una de las mejores marcas del cruce a nado del Estrecho de Gibraltar a pesar de haber cubierto la distancia entre las dos orillas con una sola pierna, según ha informado a Efe la Asociación Cruce a Nado del Estrecho (ACNEG).

El nadador Salvatore Cimmino, que utilizó un traje de neopreno para protegerse de la baja temperatura del agua, ha conseguido cubrir la distancia en 3 horas justas, después de salir desde la playa de Tarifa (Cádiz) y alcanzar la costa marroquí de Punta Marsa.

Cimmino ha conseguido establecer una de las mejores marcas en esta prueba ya que hay que remontarse hasta agosto de 2007 para que un nadador consiguiera rebajar la barrera de las tres horas.

Tradicionalmente, estos intentos de cruce se suelen cubrir en más de cuatro horas, de ahí que la organización haya destacado la preparación del nadador italiano, a pesar de su minusvalía.

Clica per veure la notícia original

Seis '10' para Gemma Mengual

VALLADOLID.- La nadadora Gemma Mengual ha conseguido seis puntuaciones de 10, dos en Mérito Técnico y cuatro en Impresión Artística, completando la mejor actuación individual de su carrera deportiva durante el XI España Sincro de Valladolid de Natación Sincronizada.

Al final de su actuación, sus compañeras de selección inundaron el agua de flores rojas y amarillas en honor a su líder, a una capitana que acabó agotada, pero con un gran resultado de cara al inminente Mundial de Roma.

Mengual espera que su gran actuación se prolongue en la capital italiana. "Estoy agotada pero muy contenta. Es una coreografía que gusta mucho aunque falta el 'truquillo' final, pero creo que va a estar divina para el Mundial. Tengo muchas esperanzas de gustar en Roma y hacerlo bien", manifestó.

También se mostró "muy feliz" la seleccionadora Ana Tarrés. "Estas puntuaciones demuestran la capacidad de mejora de Gemma en todos estos años de progresión y esto va a ayudar mucho en estos días que quedan de recta final antes del Mundial. Tenemos dos jueces aquí en Valladolid que van estar en Roma, la juez francesa nos ha dado 9,9 y estamos muy esperanzadas", se alegró.

No se quiere 'hacer ilusiones'

"Es la primera vez que he logrado, en un campeonato nacional, que los jueces me puntúen con seis dieces, pero no me quiero hacer ilusiones, puesto que en un Mundial puede ser diferente y el nivel es muy alto, aunque desde luego lo intentaré hacer lo mejor que pueda", ha explicado.

Según ha matizado la nadadora catalana, "las sensaciones tras este trofeo son buenas, pero ahora hay que corregir varios detalles y dejarlo todo listo para el Campeonato del Mundo".

Respecto al ejercicio de equipo, en el que ella no ha participado hoy, ha asegurado que, "si bien la coreografía promete, hay que cambiar algunas cosas durante estos quince días que quedan para el Mundial, con el fin de buscar la excelencia, que es lo que perseguimos todas".

Para Mengual "Canadá -cuarta en los Juegos Olímpicos de Pekín- mantiene el mismo equipo que el año pasado, han trabajado bien y tienen una coreografía bonita", aunque el rival que se deberá batir será Rusia, "un equipo del que sabemos poco, sólo lo que pudimos ver en la Copa de Europa, pero que estará muy bien, como siempre".

Clica per veure l'article original (28/06/09)

Video de l'actuació dels sis "10"

I ara, la tercera denúncia per pressumpte frau fiscal del CNB

Aquí de nou com fa set i quinze dies, sempre en dilluns.

Li arriba el torn aquest cop a la tercera denúncia presentada i registrada contra el Club Natació Barcelona.

Si la primera va ser registrada a Hisenda, i la segona va ser lliurada a Treball, aquesta vegada li ha tocat a la Inspecció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Malgrat que totes les denúncies són i seran contra el CNB, s'ha tingut i es tindrà especial cura en personificar-les en el president Millans, en el vicepresident Moncunill, i en els altres membres de la Junta Directiva.

Les proves documentals presentades demostraran que la Junta Directiva, per veu del Secretari Manel Albado, mentia descaradament quan negava en la darrera Assemblea de socis/ies que el Club -davant de la meva denúncia i amb el silenci còmplice del President, dels Vice-presidents i del Tresorer- que paguessin en "negre" als monitors. Amb l'agravant d'algun monitor que ni disposava de l'obligatori contracte laboral amb el CNB. Voleu algun nom?

Si creuen que dic alguna mentida o calúmnia, ja saben què han de fer. O no faran res? Perquè diuen que qui calla, otorga.

Seguirem denunciant les il·legalitats perpetrades per aquesta Junta, a no ser que -com sempre dic- abans es rebi algun apropament per part de la cúpula del CNB.

El President sabia que si resultaven expulsats el soci Carrasco i/o el soci Meca, el Club seria denunciat. Es va intentar per activa i per pasiva, i fins al darrer moment, tenir una reunió amb el President per evitar això. Però l'amic Millans, amb la prepotència habitual s'hi va negar.

Com diu el Doctor House, "els errors sempre són tan grans com les seves conseqüencies".

Enric Meca

Cliqueu per engrandir i poder llegir

Sobre votacions amb urna

 

Això solament passa a Hondures, 

vice-president Frederic l'herculà Moncunill ?

Arriba la cançó de l'estiu 2009

Boooomba a l'Hotel Vela,

l'esdeveniment musical més important de l'any 
després de la mort de Michael Jackson

No podràs parar de ballar-la...

Un hit per a dir cantant el que tothom pensa:  

BOMBA A L'HOTEL VELA!

Per què bomba a l'Hotel Vela?

:: Perquè els terrenys són de domini públic, i l'Autoritat Portuària de Barcelona els ha privatitzat, deixant que empreses privades es forrin amb la seva explotació.

:: Perquè la Generalitat de CIU i l'Ajuntament del tripartit han donat llum verda al projecte tot i que és una aberració urbanística i ambiental.

:: Perquè les constructores COMSA, FCC, Sacresa i OHL es van enriquir amb la bombolla immobiliària i ara pretenen treure partit a la indústria del turisme, a costa de la qualitat de vida de la gent que (sobre)vivim a Barcelona.

:: Perquè és l'última amenaça al barri popular de la Barceloneta, que resisteix estoicament als reiterats intents d'elitització.

:: Perquè Starwood H, l'empresa que explotarà l'hotel, es gestiona amb capital de risc; el seu president va ser responsable de negocis Nike a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà (us sona l'explotació infantil?) i aquest és només un exemple del currículum dels directius de l'empresa.

:: Perquè el número de creuers que pararan a Barcelona per passar per l'Hotel augmentarà. Els creuers són una agressió al medi ambient i els seus usuaris tracten la ciutat com un objecte de consum ràpid d'usar i tirar.

:: Perquè és evident. Només cal veure'l.

Bomba a l'Hotel Vela.

La inauguració de l'hotel està prevista per l'octubre del 2009...

Si res no ho impedeix abans: comença el compte enrere

Difon aquest vídeo, penja'l arreu. Aprèn la cançó, punxa-la a les teves festes: serà la cançó de l'estiu.

Més informació:www.hotelvelabarcelona.com

Font original: La Barceloneta amb l'aigua al coll

14 de juliol, Junta General Ordinària de La Perla

Un periodista basc-català em fa arribar la informació demanada, el dia de l'Assemblea General Ordinària i Extraordinària de Hoteles y Termas S.A., propietària de la marca comercial La Perla. Us l'adjunto tot seguit.

HOTELES Y TERMAS, S.A.

CONVOCATORIAS DE JUNTAS

Junta General Ordinaria y Extraordinaria.

Por acuerdo del Consejo de Administración se convoca a los Socios de esta Sociedad a la Junta General Ordinaria y Extraordinaria a celebrarse en el domicilio social sito en el Paseo de la Concha S/N de San Sebastián el día 14 de julio de 2009 a las 18,00 horas en primera convocatoria y al día siguiente en el mismo lugar y hora en segunda, con arreglo al siguiente orden del día

Primero.- Examen y aprobación si procede del informe de gestión de la Sociedad, memoria, auditoria externa, cuentas anuales del ejercicio 2008 y fijación de la retribución a los administradores.

Segundo.- Distribución de resultados.

Tercero.- Nombramiento de Auditor externo para la verificación de las cuentas anuales del ejercicio 2009.

Cuarto.- Ruegos y preguntas.

Quinto.- Aprobación del acta o designación de dos interventores uno por la mayoría y otro por la minoría.

Se recuerda a los accionistas que pueden obtener de la Sociedad las cuentas anuales e informe de gestión que les serán remitidos de forma gratuita si lo solicitan.

San Sebastián (Gipuzkoa), 1 de junio de 2009.

El Secretario del Consejo de Administración, D. Andoni Bergareche.

Estarem amatents a què diuen en aquella Assemblea del contracte signat entre La Perla i el CNB. Amb quasi total seguretat -si més no així ho han fet anteriorment- els socis assistents rebran l'informe d'auditoria pertinent. Moncunill, xato, on és l'informe d'auditoria que tenieu l'obligació per Llei de lliurar als socis/ies assistents a l'Assemblea? Vas posar cara de sorpresa quan et van dir que l'Assemblea del CNB es podria perfectament impugnar, i com qui no ha trencat mai un plat vas dir que desconeixieu la vostra obligació de lliurar l'informe dels auditors. I desprès vas dir-li al ex-degà del Col·legi d'Auditors, Sr. Francisco Martínez, que solucionarieu aquesta manifesta il·legalitat, que perjudica directament a la firma auditora González & Cía Auditores. I que indirectament fa més profunda la desconfiança d'una gran quantitat de socis i sòcies en els números que presenteu any rera any, amb o sense derrames. Desconfiança que pel que sembla no us fa ni fred ni calor ... mentres no perilli la cadira, oi? Què passa, Frederic, que ja no t'enrecordes? Molts/es encara ens enrecordem i et farem memòria continuament fins que no facis els deures, deures que et marca la Llei, i que hauràs de cumplir tard o d'hora, t'agradi o no.

El CNB, a la Copa d'Europa de Clubs de Pilota

Els proper dies 25 i 26 de juliol, en la localitat francesa de Pau, tindra lloc la Copa d'Europa de pilota en las modalitats de frontó de 36 metres.

La pilota catalana estarà representada per l'equip del Club Natació Barcelona, que competira en la modalitat de pala curta, l'expedició amb el delegat de la secció Joan Molinas al capdavant estarà formada per Ivan Calbó, Carles Sanz i Emiliano Skufca.

Font: Federació Catalana de Pilota (dimarts, 23 de juny de 2009)

Informe de La Perla (Hoteles y Termas S.A.)

Segons se'ns va informar en la darrera assemblea del passat 16 d'abril, amb bombo i platerets i en veu del vicepresident económic Pere 'Rappel' Meseguer, La Perla és l'empresa amb la qual es va signar el contracte per restaurar l'edifici antic instal·lant i explotant un centre de talasoteràpia. Ens explica amb la boca plena que el contracte es va signar -oh, casualitat!- pocs dies abans de l'assemblea, concretament el passat 27 de març. Això sí que és arribar pels pèls, oi?

Però està clar que les condicions i les característiques de l'invent no són les mateixes que ens van vendre fa anys.

Ni el que li va etzibar a l'Assemblea de l'any passat, 22 d'abril, el vicepresident Joan Vallvé a la sòcia Àngela Pla, "les negociacions les porta el bufet Roca Junyent, són quatre els candidats interessats, i en dos mesos li puc pràcticament assegurar que es firma el contracte". Bé, un altre "Rappel" a la Junta del Club.

Desconec la durada del contracte, però segur que passa, de molt llarg, la permanència d'aquests individus en la Junta Directiva, començant pel propi president Millans. Veurem si aguanten en les seves cadires els tres anys que diuen que disposa La Perla per presentar acabat el Centre de Talasoteràpia. O potser eren tres anys perquè comencessin les obres? Desconec també què passaria si La Perla es desdiu d'aquí a tres anys. Es possible que ho sàpiga un tal Julio, que es mou pel ta-ka-tà, i que ha dit -afortunat ell- que ha vist el contracte. Pregunteu-li a ell què passaria llavors.

Video de La Perla de Sant Sebastià

Bé, en tot cas, esperarem que en la propera revista el Sr. Millans anunciï oficialment la bona notícia.

Però com a la revista del Club se la coneix com "el cometa Halley" perquè surt molt de tant en tant, i com que ja he estat informat de que l'Assemblea General de Socis de La Perla d'enguany es farà molt aviat, també estarem a l'aguait per rebre notícies des de San Sebastià.

Cliqueu aquí per veure un complert informe de Hoteles y Termas S.A. (La Perla de San Sebastián) És una gentilessa de "e-informa".

Us hagués pogut adjuntar un informe d'auditoria de la mateixa, informe que presenten òbviament ja que estan obligats per llei. No és el que fa l'amic Millans i els seus nois. Gràcies a aquesta caduca i prepotent Junta el CNB es manté en la il·legalitat amagant l'informe d'auditoria als socis/ies assistents a la darrera assemblea. Ells ho saben i segueixen fent-se els suecs.

Podríeu anar sols o en grup a demanar aquest informe a les oficines del Club, però no solament per poder-lo llegir. A veure què us diu el gerent Marc Blanquer (segurament us dirà -com quasi sempre- que ho ha de consultar), i m'ho expliqueu.

Un líder de pacotilla, falto de reflejos y de respuestas

... i a més amb denúncies que es poden demostrar documentalment."

Bústia del soci/ia

Vull solidaritzar-me amb el meu amic i ex-soci Juan Carrasco, i amb la llibertat d'expressió que hauria d'haver pogut exercir lliurement en una institució centenària com el CNB. En un estat de dret com el que estem no s'haurien de permetre lessions contra la llibertat d'expressió, i a més amb denúncies que es poden demostrar documentalment.

Em rebel·lo al constatar la persecució injustificada que ha patit aquest company pel sols fet d'haver denunciat uns fets. Havent patit una persecució per alguns socis i membres de la Secció de Pentaca, que precisament han estat els que han portat al descrèdit a aquesta Secció, i de resultes al nostre estimat Club. Una minoria que, lamentablement, sembla que gaudeix d'un certa influència institucional.

Juan, com bé dius en el teu post, estarem amb tu i esperarem la teva tornada molts socis i companys. I vetllarem perque el gra de sorra que has sembrat pugui estendre's ben ràpidament.

Vicenç Allué

Quien ríe último ...

El Marcel Zamora (CNB) ho ha tornat a fer

L'espanyol Marcel Zamora (CNB), de 31 anys, ha guanyat avui, per quarta vegada consecutiva, l'Ironman de Niça, prova de llarga distància de triatló --unió de natació, ciclisme i carrera a peu-- que es disputa a la citada ciutat.

Els participants en el triatló inicien el recorregut nadant

L'atleta del Club Natació Barcelona, nascut a Barcelona, ha cobert el recorregut --de 3.800 metres nedant, 180 quilòmetres en bicicleta i 42,2 quilòmetres a peu-- en un temps de 8 hores, 30 minuts i 6 segons, fet que representa un nou rècord del circuit.

Els francesos Hervé Fuare i Simon Billeau han completat un podi a què ha estat a punt de pujar un altre espanyol, el salmantí Clemente Alonso, quart, amb un temps final de 8 hores, 48 minuts i 59 segons.

La belga Tine Deckers s'ha imposat en la prova femenina després de nedar els 3.800 metres, pedalejar els 180 quilòmetres i córrer en un temps global de 9 hores, 30 minuts i 29 segons. La francesa Cristel Robin i la italiana Martina Dogana, segona i tercera respectivament, l'han acompanyat al podi.

Clica per veure l'article original

La segona denúncia per pressumpte frau fiscal del CNB

Benvolguts/des,

Presentada la segona denúncia contra el Club Natació Barcelona.

Si la primera va ser registrada a Hisenda, aquesta ho ha estat a Treball. 

Seguirem dilluns vinent adjuntant més denúncies presentades contra el CNB, personificades en el president Millans, en el vicepresident Moncunill, i en els altres membres de la Junta Directiva. 

Sempre, està clar -no podria ser d'altre manera- que havent adjuntat les pertinents proves documentals.

Seguirem, a no ser que abans es rebi algun apropament per part de la cúpula del CNB.

Enric Meca

Cliqueu per engrandir i poder llegir

Tres infantils catalans (del CNB) passen al pla de tecnificació estatal

El passat cap de setmana, la direcció tècnica de la Federació Espanyola de Pilota, amb Xavier Asiain al front, va començar a la capital de la Rioja les concentracions de detecció de talents per a jugadors infantils en les modalitats de frontó de 36 metres (mà i ferramenta).

La Federació Catalana de Pilota es va desplaçar amb els joves Germán Covas, Óscar Rodríguez i Ismael Sanz, acompanyats per Emiliano Skufca, que exercia les funcions de tècnic/entrenador. La concentració de dos dies va tenir lloc a les instal·lacions poliesportives d'Adarraga, i hi van assistir, a banda dels catalans, jugadors d'Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i la Rioja.

Tots ells es van sotmetre a proves físiques i tècniques, i el tècnic José Manuel Escandón i el seleccionador Seve Arcellus van quedar impressionats per l'alt nivell dels catalans que amb només un any han fet grans progressos per a la seva edat. Així doncs, i després del nivell mostrat a Logronyo, els 3 jugadors catalans, Germán, Óscar i Ismael, han entrat en el pla de tecnificació estatal, i hauran d'assistir a diverses concentracions, on s'observaran els seus canvis i millores en el joc.

Font: UFEC - Unió de Federacions Esportives de Catalunya (08-06-09)

Desde la 'muntanya màgica'

Bústia del soci/ia

ESCRITO DIRIGIDO A CIERTOS “PERSONAJILLOS” DE LA SECCIÓN DE PETANCA DEL CNB

A los personajillos “La Gorda”, “El Viejo Nazi”, “El Rojo Sindicalista”, “El Feo de los Hermanos Calatrava” y, cómo no, a “El Calavera, jugador de Petanca de la más alta élite de competición del mundo mundial que jamás haya existido”:

Todos sabemos que hemos conseguido nuestros objetivos.

1.  Mi objetivo:

Difundir a todos los socios y socias del CNB, a los directivos de clubes de Petanca, a los dirigentes federativos, árbitros y jugadores de competición, todos sus actos perjudiciales para la salud del CNB, tanto a nivel deportivo como a nivel económico.

No piensen que esto queda en el olvido. Aunque yo me encuentre “exiliado”, hay muchos socios (más de los que se imaginan) que les están controlando exhaustivamente, y que no tendrán la menor duda en seguir denunciando sus “fechorías”. Aunque también es cierto que el despilfarro será menor, puesto que otra de mis metas era reducir el presupuesto anual asignado, que Vds. dedican a los grandes desayunos de la única competición en que participan, este año en la penúltima categoría de la Liga Provincial.

Tendrán que olvidarse del vino con denominación de origen La Rioja y sustituirlo por Don Simón; del cava brut nature, del whisky escocés y del ron cubano, así como de la más exquisita alta cocina, embutidos ibéricos y quesos curados de nuestro país. Vienen tiempos duros y hay poco presupuesto que gastar, aunque algunos de Vds. defiendan sin ninguna credibilidad que la cantidad asignada es irrisoria, y que se aplica para los desplazamientos a los campos contrarios viajando en Metro o en Bus. ¡¡PERO SI TODOS TIENEN LA TARJETA ROSA Y NO PAGAN EN EL TRANSPORTE PÚBLICO!! Se coge antes a un mentiroso que a un cojo, y es que “AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR”.

2. Sus objetivos:

Inicialmente consiguieron la baja forzada de un jugador que, aunque no era socio, suscribió licencia federativa con el CNB durante 9 años.
¿No se les cae la cara de vergüenza por provocar la marcha de un jugador que según los Estatutos era deportista del CNB? ¿Un jugador que nos había representado durante 9 temporadas en competiciones oficiales? Muchas más veces que algunos de Vds. que llevan 40 años en la Sección de Petanca. ¡¡VENGONZOSO Y TOTALMENTE INACEPTABLE!!
Después, con su juego sucio, han conseguido que los pocos jugadores de competición que nos preocupábamos realmente por la Petanca del CNB -y no precisamente en llenar nuestros estómagos a cuenta del presupuesto- tuviésemos que defender los colores de otro club provocando bajo chantaje nuestra marcha. ¡¡BRAVO!! De esta manera se han quedado Vds. como DUEÑOS Y SEÑORES de una Sección a la que yo tristemente, y tras 11 años como jugador, le veo muy poco futuro.

Y dicho todo esto, que sepan que estoy teniendo el apoyo incondicional de muchos socios que me avalarán para mi reingreso. Pero pueden estar tranquilos, porque hasta que la Junta Directiva no esté totalmente renovada -cosa que sucederá tarde o temprano- no tengo la más mínima intención de volver a verles sus caras de “amargaos estreñidos”.

Una vez más, mi mayor agradecimiento al también ex-socio Enric Meca por continuar con este magnífico medio de comunicación, utilizado por mí para difundir la verdad, solamente la verdad y nada más que la verdad.

Desde la 'muntanya màgica',

Juan Carrasco

Ex-socio (por baja voluntaria)

Que no cunda el pánico

Nuevo récord: 11 minutos y 35 segundos sin respirar

EL FRANCÉS STEPHANE MIFSUD PULVERIZA
LA PLUSMARCA DE APNEA ESTÁTICA

El nuevo registro fue logrado en una piscina de Hyeres
y supone una rebaja de un minuto y 23 respecto al anterior récord

El francés Stephane Mifsud rompió ayer una nueva barrera para el ser humano, al convertirse en la primera persona en aguantar sin respirar más de 11 minutos. El nuevo récord del mundo de apnea estática quedó en unos increíbles 11:35.

Mifsud llevó a cabo su intento de récord en la misma piscina de La Crau, en la localidad francesa de Hyeres, donde hace dos años estableció su mejor marca en 10:04, lo que suponía el récord de Francia. Desde el año pasado, el galo se preparaba a razón de 20 horas semanales de duro entrenamiento en agua para superar la marca establecida por el alemán Tom Sietas (10:12) en julio de 2008.

No sólo lo ha batido, sino que lo ha pulverizado hasta límites que parecían inalcanzables para el ser humano. "Es fruto de mucho entrenamiento. He abierto puertas que jamás se habían abierto, pero he ido al máximo de mis límites", explicaba tras su gesta el galo.

La apena consta de varias disciplinas en las que se homologan récords con la presencia de jueces internacionales y control antidopaje. En el caso de la apnea estática, es la única en la que lo que se mide es el tiempo en que el sujeto es capaz de estar con sus vías respiratorias sumergidas. Para conseguirlo, los apneístas recurren a técnicas de control mental y físico que les ayudan a llegar al límite.

Clica per veure l'article original (08/06/09)

Video del récord

La trista veritat del President Millans

Entrevista a Mario Krmpotic (socio CNB)

Fotógrafo, pintor, amante del mar y devoto del surf, Mario Krmpotic nos explica el antes y el después del surf en Catalunya. Él fue uno de los pioneros en nuestras costas, cuando los días de levante en Barcelona sólo había algún windsurfista muy experimentado, y uno o dos hombrecillos de negro capeando las olas, y escapándose de la espuma blanca sobre un tablón atado al tobillo.

Agata Olivella

Mario nació en Mar del Plata (Argentina), y a principios de los años 70, con las primeras noticias de surfistas que llegan de Estados Unidos, Mario y un amigo deciden probar esto del surf, se fabrican una tabla y se lanzan al mar. De aquellos años recuerda las caras de sorpresa de los bañistas, que miraban sorprendidos cómo aquellos chicos argentinos se deslizaban de pie sobre el agua.

En los años 80's se instala en Barcelona y se hace socio del Club Natació Barcelona, para estar cerca del mar y continuar practicando el surf. Un deporte que entonces todavía tenía muy pocos adeptos en Catalunya porque, por otro lado, se desconocía que el Mediterráneo fuera capaz de brindar buenas sesiones de olas a los amantes del surf.

¿Cómo era el surf cuando llegaste a Barcelona?
M.K.: No había nadie haciendo surf, era un deporte muy solitario, al contrario de ahora que está muy masificado. Y la actitud del surfista…también ha cambiado. Antes cogíamos diez la misma ola y era divertido, pero ahora, que hay mucha más gente, es una ola un surfer, y si no, hay problemas. Muchas rivalidades, localidades, agresividad. Ha dejado de ser un deporte de buen rollo, la gente se mira con desconfianza en el agua. Pero es un problema de masificación, demasiada gente en un solo sitio.

¿Es realmente adictivo el surf?
M.K.: Creo que sí…Hombre, es que estás en medio de la naturaleza, en el mar, con toda su fuerza y tamaño y con muy pocos elementos, tú y tu plancha y un invento. Es un deporte con un contacto muy intenso con la naturaleza, porque tienes que interactuar con ella, tienes que coordinarte con la ola y si consigues bajar con ella, entonces, ésa es una de las mejores sensaciones. Todos los surfers se fanatizan.

Pide un deseo de surfer
M.K.: Como surfer veterano que soy me gustaría que los jóvenes no faltaran el respeto a los que ya tenemos canas. Ellos deben saber que tal vez nosotros tenemos probablemente más experiencia que ellos, y también deben saber que es un deporte donde hay normas, prioridades y comportamientos. Creer que el surf es un deporte para gente radical es absurdo y excluyente.

Clica per veure l'article original

Fascisme. Pròtesi popular

Pare Manel (soci CNB): "Rubianes era profundament humà"

L'ENTREVISTA AMB EL PARE MANEL,

CAPELLÀ I ACTIVISTA SOCIAL

La fundació que porta el seu nom rebrà part de la recaptació de l'homenatge a Pepe Rubianes que els seus amics li organitzen dilluns al Palau Sant Jordi.

Solidari

El sacerdot Manel Pousa, pare Manel (Granada, 1945), porta gairebé 40 anys dedicat als presos i marginats de Nou Barris. Pepe Rubianes i Carles Flavià li van donar una mà amb el festival Guanya't el cel amb el pare Manel que, en el seu 13ª edició, s'integra dintre de l'homenatge Rubianes som tots. "Tenim projectes per a la infància i la joventut de Roquetes i Verdum, a més d'atendre a presos. Li devem molt a Pepe: ens va obrir moltes portes i vam aconseguir més ajudes".

6/6/2009 IMMA FERNÁNDEZ

¿Rubianes es va guanyar el cel?

¡I tant! La nostra fundació no hauria pogut fer ni la meitat de la feina si no hagués estat per ell. Com a fenomen de simpatia i de popularitat era únic i era un home profundament humà. N'hi ha molt pocs com ell, per desgràcia.

¿Com es van conèixer?

Ell era amic de Carles Flavià, amic meu des del col.legi, als Maristes, i després com a capellans. M'agrada molt el teatre, i veia Rubianes a la Cúpula Venus. Reia molt, i després me'l trobava de copes a Zeleste i Bikini. Jo hi anava amb Flavià i, és clar, un capellà a les tres de la matinada xocava una mica, era exòtic. Un dia li vaig demanar que fes una actuació perquè devia molts diners per les activitats estivals que organitzo per als nens. Em va dir que sí. Per a mi, era com Déu.

Així va començar el festival Guanya't el Cel amb el Pare Manel.

A l'estiu quantitat de xavals queden molt penjats, i m'irrita molt la inconsciència per la seva desatenció. El Pepe em va animar a tornar a fer el festival. "No et preocupis, Manel. Pels meus collons, l'any que ve el tornarem a fer". Va ser ell qui va muntar aquesta història amb Flavià i després s'hi van afegir altres artistes. Hi va actuar fins i tot Gila.

¿Va participar Rubianes de la seva tasca a la fundació?

Sí, em preguntava molt sobre els xavals. Fa anys va actuar a la presó de joves de la Trinitat, però va quedar molt impactat. Va estar xerrant hores amb un jove dels Boixos Nois que havia matat un noi. Va quedar tan impressionat que em va demanar que no el tornés a portar a la presó. No l'hi vaig demanar més.

¿Vostè com vivia les seves crítiques a l'Església i a les sotanes?

Érem amics. Les persones coincidim per un sentit de la vida, de la justícia, de la sensibilitat humana, i això està per sobre d'etiquetes i credos. En les coses fonamentals, coincidíem. Era malparlat i es posava contra el poder i el que no era autèntic; parlava de l'Església com de la política, dels fatxes... No tenia pèls a la llengua. ¿Com he de captar la conya dels bisbes que foten mà? Ell reflectia la realitat. No vol dir que tots els bisbes siguin així, però sí que s'ha donat.

Alguns li van tirar pulles i fins i tot querelles.

L'estimaven molt o l'odiaven molt. Però la gent que li tenia mania, era per les formes. Va tenir aquella història de la "puta Espanya". Però ell no volia insultar, malgrat que insultava. Estava parlant de l'actitud fatxa de certs espanyols, i fins i tot catalans, perquè el fatxa no és exclusiu d'una nacionalitat. Si allò ho dic jo, és fastigós, però ell deia aquelles animalades... Era la seva manera de dir les coses. La querella li va fer molt de mal.

¿I de dones també en parlaven?

Sí, sí. Jo era un amic més. Tenia molt èxit amb les dones. Però ell no volia lligar-se, com molts.

Preferia escapar-se a l'Àfrica...

Era una mica introvertit, no era supersociable; no li agradava estar amb 200 tios. Crec que hauria volgut anar a l'Àfrica i no tornar. El seu llibre, Me'n vaig, em va fer aquesta impressió. Es va quedar pel seu pare, mort fa uns anys, la seva germana...

Quan es va posar malalt, ¿van parlar de la mort o es va acostar a la religió?

No, no vam parlar mai de la mort, però no li feia por. Tampoc em preguntava per què jo creia o si pensava que hi havia un més enllà. Però en algun enterrament, com en el de la seva mare, em va dir que les meves paraules li havien agradat. En els sentiments no té més veritat un creient que un ateu. Tots tenim experiències en la vida, però no podem dir "no pensis, empassa't el que et diguin, hi ha una altra vida".

La seva última actuació va ser precisament a Guanya't el Cel...

Ens pensàvem que no vindria. Però va venir caminant després de la teràpia a la Quirón. Va estar genial, va fer una conya amb la malaltia: "¡No rigueu i feu-vos una placa!". I va animar altres malalts. Vam riure molt.

¿I també feia broma del càncer amb els seus amics?

Sí, feia molta conya. Jo el veia a la Barceloneta, on vaig a córrer, i xerràvem al bar. Estava animat i feia propòsits seriosos de deixar de fumar, però no ho va deixar mai. Ens va enganyar a tots. Tots els seus amics tenim l'últim paquet. L'arrugava i ens el donava: "Té, ho deixo". Però després, a mesura que s'anava deteriorant físicament, ja no tenia ganes de sortir ni de veure a ningú. L'últim mes va patir molt.

¿Com se l'ha de recordar?

Com un actor amb una qualitat de seducció sobre l'escenari que jo no he vist mai, amb un sentit de l'humor bestial. Un geni popular, no d'una elit. I, com a persona, era un home valent que deia el que pensava, d'una manera o altra, és igual. L'important no són les formes, sinó el que es diu. Era lliure i tolerant. El molestava molt la hipocresia. I va viure la vida com va voler.

Clica per veure l'article original

Tots van ser Rubianes per un dia (09/06/2009)

Ahir dilluns, dia de rècord

Ahir, 22 de juny, va ser el dia que el bloc va rebre més visites des que es va iniciar. Al final van ser un total de 445 pàgines visitades.

 

 

Però com segurament no ho pagaven de les seves butxaques, doncs ...

De moment el que ha passat és que el Sr. Millans i els seus directius s'han gastat uns diners, que segurament  no provenien de les seves butxaques, per endegar un procés d'expulsió a dos socis que han expressat la seva disconformitat en la gestió, tan esportiva com econòmica, del Club. Per això no han dubtat en autoritzar unes quantes actes notarials (Agencia Notarial de Certificación, ANCERT),  amb les seves respectives ordres de protocol, incorporant continguts del bloc en determinades dates. Ells sabran els diners que han costat aquestes actes notarials. Però com segurament no ho pagaven de les seves butxaques, doncs ... Per no parlar dels nombrosos i feixucs burofaxes que hem anat rebent tant el soci Carrasco com jo mateix. Ells sabran els diners que han costat aquests burofaxes. Però com segurament tampoc ho pagaven de les seves butxaques, doncs ... Fent un càlcul aproximat, i a la baixa, el cost de tot plegat és considerable. Però com quasi segur que no ho pagaven de les seves butxaques, doncs ... Què passarà ara? Prendran accions que comportin una altra despesa innecessària al Club, que no segurament a les seves butxaques? Què fàcil és administrar, de vegades, els diners que no són d'un, oi?  I és precisament perquè no són d'un que s'han d'administrar molt més acuradament.

Pressumpte frau fiscal del CNB (1ra denúncia)

Socis i sòcies del CNB:

Presentada la primera denúncia per pressumpte frau fiscal del Club Natació Barcelona a l'Agència Tributària pel concepte de retencions a compte de l"Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)".

Calia presentar proves, i òbviament s'han presentat.

Dilluns vinent, la segona denúncia, si abans no rebo cap apropament per part de la cúpula del CNB.

Enric Meca

Cliqueu per engrandir i poder llegir

Carta oberta al Sr. Miquel Fusté (Delegat de Petanca del CNB)

Bústia del soci/ia

Benvolgut Sr. Miquel Fusté (Delegat de Petanca del CNB),

T'escric aquest email perquè m'han arribat notícies del gran èxit de participació assolit en el Campionat Social de Petanca 2009, i la magnífica organització del mateix el darrer cap de 7mana del passat mes de maig.

Vull felicitar-te sincerament, perquè des que ets el delegat d'aquesta secció, la petanca dins del Club està més viva que mai.

Sisplau, fes partícip d'aquesta felicitació a dues persones que tant han fet i estan fent per la projecció de la petanca en el CNB. Em refereixo, com no, al Sr. Andreu Magriñà i al Sr. Pere Güell.

Llàstima que el pressupost d'aquesta secció hagi sofert, enguany, una dràstica reducció. Us haureu d'estrènyer una miqueta el cinturó. Però estic segur que us en sortireu perquè sempre has donat mostres cabdals d'un gran seny administrant els diners que destina la Junta del Club a la secció de la petanca.

Per cert, ja que el bloc www.clubnataciobarcelona.blogspot.com torna a caminar, t'agrairia que li comuniquessis aquest fet al gran petanquista Sr. Güell, perquè així la seva filla el visiti sempre que li plagui i puguir seguir fotocopiant tots aquells articles o entrades del seu interès. Sembla ser que això és el que ha fet algun cop la filla d'aquest il·lustre soci, segons paraules dites per ell mateix el dia de l'Assemblea.

Per acabar, ja tan solament fer-te saber que he decidit fer cas al soci Sr. Vallvé -no confondre amb un vicepresident del CNB de mateix cognom- quan va dir en la darrera Assemblea General de Socis/ies que jo havia fet unes afirmacions gravíssimes, i que perdia tota la credibilitat si no posava en coneixement dels Organismes Oficials les proves que tenia de greus irregularitats en la gestió econòmica de l'actual Junta del CNB.

Com que va afirmar, amb el vist-i-plau d'una gran majoria de socis i sòcies que van aplaudir amb entusiasme la seva intervenció, que la meva obligació era de denunciar-ho immediatament, doncs és precisament el que he fet aquesta 7mana. Ja han estat registrades tant a Hisenda, com a la Tresoreria General de la Seguretat Social, i també a Treball, fotocòpies de nòmines i d'extractes bancaris d'una persona que ha estat recentment vinculada professionalment al CNB, i que demostra el que vaig denunciar en l'Assemblea. A més a més no descarto poder presentar en propers dies o 7manes declaració signada d'una altra persona que també ha fet de monitor en el CNB, que ha cobrat, i que no tenia contracte. Què et sembla?

En breu penjaré al bloc les denúncies presentades i segellades pels diferents Organismes Oficials, perquè tots els socis les puguin veure. I les penjaré al bloc perquè sempre hi ha gent malfiada que necessita proves de tot. Em comenten que ha socis que no es creuen el contracte signat entre el CNB i Hoteles y Termas S.A. (La Perla de San Sebastian). Potser s'hauran d'esperar a que ho faci oficial el President Millans en la propera revista del Club, a no ser que trobin vies per esbrinar-ho abans. La meva opinió és que aquesta Junta, com la dona del Cèsar, no sols ha de ser honrada sinó que, a més, ho ha de semblar.

Si coincideixes amb el Sr. Vallvé, digues-li per favor que em disculpi per haver-me retardat tant en satisfer la seva petició.

Amic Miquel, ara ja només em resta fer difusió d'aquestes denúncies per al coneixement de tots els socis i sòcies del Club, i a un munt estaments públics i privats de la ciutat de Barcelona, de Catalunya i d'Espanya, així com a diverses personalitats. Així pel cap baix calculo que hauré d'enviar no menys de 700 correus electrònics merament informatius. Quines eines tan poderoses són els emails i els blocs, no creus?

Allò que em vas dir als vestidors, fa mesos i davant de testimonis, "Sortireu amb la cua entre cames", ja està oblidat. Per això no te n'has d'amoinar.

Rep una molt forta abraçada, afegint-hi salutacions del nostre amic comú Sr. Juan Carrasco.

El teu ex-consoci Enric Meca

PS. Per cert que encara espero una comunicació del president Sr. Millans per convidar-me a petar la xerrada, tu ja m'entens. I no serà que no li he demanat -tinc proves- un munt de vegades. I les mateixes vegades s'hi ha negat a rebre'm. Però està clar que si això succeís la roba bruta es podria rentar a casa, de portes endins. Però caldria espavilar-se, que ara no són moments per anar badant, perquè el que realment li ha d'importar al Sr. Millans és protegir al CNB, per damunt dels personalismes.

No és ben cert que l'amic Millans ha exercit de polític amb sou? No són els polítics persones ben entrenades en el noble art del pacte? Què no sap pactar el president del CNB? Jo estaria encantat de fer-ho.

Benvolgut Miquel, un bon president ha de vetllar pel Club que presideix, gestionant com cal conflictes que com aquest, poden fer un dany irreparable a l'entitat.