Francesc Liñán, el toc folklòric de les Assemblees de Socis del Club Natació Barcelona

Francesc Liñán, toc folklòric de les eleccions a la presidència del Fútbol Club Barcelona

El lliurament de paperetes va escenificar el toc folklòric de les eleccions. Francesc Liñán, que cada quatre anys –cada sis, a partir d'ara– sol reclamar el seu minut de glòria aprofitant el procés electoral, va exercir el seu dret com a soci i va recollir les 5.000 butlletes que el club dóna de manera gratuïta. A partir d'aquesta quantitat fixa, els precandidats han de pagar totes les paperetes sol·licitades: adquirir-ne 60.000 –les de Sandro Rosell–, per exemple, suposa haver de pagar poc menys de 1.500 euros.

Clica per veure l'article original (18-05-2010)

L'amic Francesc Liñán Serra, soci del CN Barcelona i president del Club d'Escacs Salou, també reclama els seus tres minuts de glòria en cada assemblea de socis del CN Barcelona, per al divertiment i la riota d'un bon grapat d'assistents a les mateixes. El passat 22 d'abril, dia de la darrera assemblea va sortir a dir la seva. Va lloar la tasca del president Sebastià Millans i els seus directius i va dir sense que se li caigués la cara de vergonya que guanyaria les eleccions a la presidència del FC Barcelona si anés recolzat amb l'actual junta del CN Barcelona. Una junta que ha estat denunciada i expedientada per Hisenda per pressumpte frau per desviament de diners de la Fundació del CNB, i per pressumpte frau per l'IVA. Una junta directiva d'un club que ha estat recentment denunciat a Treball, i les inspeccions fetes han tret a la llum les greus irregularitats comeses amb els contractes d'un munt de treballadors. A veure què diuen les properes inspeccions d'Hisenda. En definitiva, una junta que ha provocat un enorme forat negre en els comptes del CNB, amb una gestió econòmica de jutjat de guàrdia, i amb un president que no solament deixarà un calaix ple de teranyines, sinó una hipoteca tan plena de termites que devorarà fins als armariets dels socis. Benvolgut Liñán, ets un paio ben curiós. Però un cop escoltada la teva intervenció a la darrera assemblea ja estàs bé com a president d'un club d'escacs. T'esperem a la propera assemblea de l'any vinent perquè ens facis riure de nou.

Joan Lluís Abellan, soci del Club Natació Barcelona

Joan Lluís Abellán i Palahí, soci veterà del CN Barcelona, guardonat en la IX Diada de la Natació Catalana celebrada el passat dia 9 d'abril del 2010, en reconeixement a la seva participació als JJOO de Mèxic 1968 com a seleccionador de l'equip de waterpolo.

Clàudia Núñez (CNB), rècord de Catalunya en el 4t Màster Ciutat del Prat

En el 4t Trofeu Màster Ciutat del Prat, celebrat el passat dissabte 8 de maig en la Piscina Municipal El Sagnier, Clàudia Núñez, nedadora del CN Barcelona, va batre el rècord de Catalunya dels 200 esquena 35+ amb un temps de 2.41.90, rebaixant en 3 segons l'anterior de 2.44.71.

Clàudia Núñez (CNB), a dalt de tot

(Clica per engrandir)

Els cenebistes a la semifinal (13-7)

És el segon partit dels play-off    de quarts de final de la Divisió    d’Honor. El Club Natació    Barcelona s’ha tornat a    imposar al Sant Andreu,    aquesta vegada per 13 a 7 a la    Nova Escullera i s’ha    classificat per a les semifinals.   

L’equip cenebista jugarà    contra el Club Natació    Terrassa per tenir un lloc a la final. El Barcelona tindrà el factor piscina a favor contra els vallesans.

Clica per veure l'article original (15-05-2010)

El socio del CN Barcelona, el arrodillado "punto de apoyo" de Sebastià Millans

Clica per engrandir

Pregunta para nota:
¿Cómo piensa la junta directiva del CN Barcelona hacer frente a la deuda total a corto plazo de 1.995.890,37 €, si en la tesorería de la entidad sólo hay disponibles 114.217,21 €?

1.200.000 euros de subvenció —diner públic—per al CN Barcelona?

El passat divendres 23 d'abril, un dia després de la darrera Assemblea General Ordinària de Socis del CNB, ens vam posar en contacte amb el Sr. Frederic Cercós i Corona, responsable de Justificacions i Rendició de Comptes de la Secretaria d'Esports de la Generalitat de Catalunya, i ens va assegurar que desconeixia la notícia de que l'Anna Pruna hagués aprovat una subvenció de 600.000 euros per al CN Barcelona, tal i com va anunciar amb bombo i platerets el president Sebastià Millans als socis assistents a la citada assemblea.

El Sr. Frederic Cercós està al dia de la penosa situació econòmica del CNB, i de les denúncies presentades contra l'actual de la junta del CN Barcelona a través de la lectura dels articles apareguts a El Triangle. I es va estimar més no pronunciar-se al respecte d'aquesta suposada subvenció fins que no tingués confirmació oficial de la mateixa.

Tot i així, li farem arribar a la Sra. Anna Pruna un escrit sol·licitant confirmació de l'aprovació d'aquesta subvenció de 600.000 euros, segons ens va informar el president del CN Barcelona. I aprofitarem per a informar-li de la indigent gestió econòmica del Sr. Sebastià Millans, del trist resultat de la recent inspecció de Treball, i de les denúncies registrades a Hisenda pel presumpte frau per l'IVA i pel presumpte frau en el desviament irregular de diners de la Fundació del CNB, que casualment ara han resolt dissoldre.

Disposem de l'enregistrament digital de tota l'assemblea, i si cal farem arribar a la Sra. Anna Pruna el tall amb les paraules del president Sebastià Millans en les que s'escolta nítidament que la subvenció de 600.000 ja és segura perquè ha estat aprovada per ella mateixa.

També contactarem amb el Sr. Jaime Lissavetzski, Secretari de l'Estat per a l'Esport i president del Consejo Superior de Deportes. El Sr. Millans també va dir que possiblement aconseguiria una altra subvenció de 600.000 euros d'aquest Organisme.

Per finalitzar, dos apunts:

Primer, que només el 7,1% de la junta directiva del CNB —són 14 membres— està formada per dones (perdó, per una dona), contra un 92,9% d'homes. Ens referim a la Susanna Closa, delegada de la secció de salts.

I segon, que la Sindicatura de Comptes de Catalunya és la institució encarregada de fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic català.

Per tant, la Secretària General de l'Esport, la Sra. Anna Pruna i Grivé, haurà de respondre davant d'aquest Organisme si atorga cap subvenció (és a dir, diner públic) a la junta directiva d'un club que no compleix la paritat de gènere —segons el nou Decret d'Entitats Esportives que dóna dret a rebre subvencions—, que acaba de ser sancionat per Treball, que està expedientat per Hisenda i a l'espera de ser inspeccionat per aquest Organisme pels presumptes fraus denunciats, que planteja la restauració de la piscina de l'Escullera en ple forat negre del seus comptes, que la seva gestió econòmica és de jutjat de guàrdia, i que té un president que no solament deixarà un calaix ple de teranyines, sinó una hipoteca tan plena de termites que devorarà fins als armariets dels socis

Paritat de gènere a la directiva del CN Barcelona? Homes=13, Dones=1

S'ha aprovat el nou Decret d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Introdueix un seguit de    novetats que busquen la    paritat de gènere. “La igualtat    d’oportunitats entre homes i    dones en el món de l’esport”,    destacava la secretària general    de l’Esport, Anna Pruna, qui    va presentar, aquest dimarts al    Museu Melcior i Colet de    Barcelona, les principals    novetats d’aquesta normativa    en referència a tot tipus de clubs, federacions i agrupacions esportives, i que la simplifica en l’àmbit d’entitats.

Des de la Secretaria es va voler subratllar el caràcter pioner per aplicar mesures de caire legislatiu, “la presència del màxim nombre de dones en llocs de rellevància de les juntes directives de les entitats esportives de Catalunya”, va declarar Pruna. Unes afirmacions corroborades amb el Decret que determina plans d’igualtat i de promoció de l’esport femení, tant en la vessant pràctica com en la gestió.

No és de compliment obligatori. Però no obstant, tant les federacions, com els clubs i/o les agrupacions esportives han de complir aquesta igualtat de gènere en la composició de les juntes directives o consells d’administració si volen accedir a subvencions públiques.

Clica per veure notícia original (05-05-2010)

Anna Godoy (CNB) guanya el Triatló Sprint Sitges 2010

La IV edició de la prova del Garraf organitzada pel CN Sitges, amb 500 participants, es consolida com una de les més atractives del calendari per la seva espectacular ubicació.

Clica per engrandir

En la classificació femenina —57 participants—, Anna Godoy, la jove promesa del CN Barcelona, encara en edat júnior, va vèncer amb una marca d'1h 05'11", seguida per Montse Martínez i Anabel Gracia, totes dues del CN Reus Ploms.

Clica per veure la font original (09-05-2010)

30è aniversari de la secció de karate del CN Barcelona

Clica per engrandir (pdf)

Acord de col·laboració entre el CN Barcelona i el Museu Olímpic i de l'Esport

El Museu Olímpic i de l'Esport, en la seva inquietud per promoure i fomentar els valors olímpics, està generant una sèrie de convenis i col·laboracions amb diverses entitats - federacions, clubs, associacions i mitjans de comunicació entre d'altres.

Pere Alcober (regidor d'esports de l'Ajuntament de Barcelona),
amb Sebastià Millans (president del CN Barcelona)

El Sr. Pere Alcober, president de la Fundació Barcelona Olímpica, ha realitzat diversos acords de col·laboració amb les següents entitats del món de l'esport:

Sr. Sebastiá Millans i Rosich, president del Club Natació Barcelona

Sr. Albert Font Gumfaus, president de l'Associació Areadaptada

Sr. Julian García Antón, president del Club de Tir Esportiu de Barcelona

Sr. Eduard Duran-Sindreu Freixe, Vicepresident de la junta directiva de      l'Associació de Voluntaris 2000

Sr. Roger Esteller i Juyol, president de l'Associació Esportistes Solidaris

Aquests acords de col·laboració emfatitzen el compromís de totes les entitats, per treballar i promoure els valors olímpics.

Clica per veure la font original (29-04-2010)

3ª prova del circuit de Softràquet al CN Barcelona

Puig i Segura, campions al CN Barcelona

Van derrotar a Mercader i Coromines en les seves respectives finals

La setmana del 26 al 30 d'Abril les instal·lacions del Club Natació Barcelona van acollir la tercera prova del circuit de Softràquet, patrocinat per EKTELON, amb més de 50 participants.

El campionat es va disputar en dues categories.

La 1a categoria va ser per Jaume Puig del Arsenal en derrotar al barceloní Eduard Mercader en la final. En semifinals, varen derrotar a Angel Palencia del Seven Sports Club i al local Toni Cuspinera. El campió de consolació va ser Carlos Rincon del Nick Esports en derrotar a Frank Garcia del Stadium.

En 2a categoria el campió va ser Xavi segura del Stadium en derrotar a Oriol Coromines del Seven Sports Club en la final. Els semifinalists varen ser Ricardo Alcaraz del Bonasport i Martin Rueda del Stadium. El campió de consolació va ser Josep Sole del Seven Sports Club en derrotar al seu company de club Eric Rubin en la final.

Clica per veure la font original (03-05-2010)

El CN Barcelona descendeix a la Segona Divisió

Clica per engrandir

Pel que fa a la classificació femenina dels clubs catalans de la Primera Divisió, CN Mataró i CN l’Hospitalet mantenen la categoria mentre que el CN Barcelona descendeix a la Segona Divisió.

Nedadores de l'equip del CN Barcelona

(Clica per llegir -en pdf-)

Clica per veure la font original (03-05-2010)

La junta directiva del CN Barcelona decideix —de cop i volta— dissoldre la seva Fundació

Quart capítol del desgavell econòmic del CN Barcelona, 
amanit amb més irregularitats en la secció de natació,
a El Triangle (3/5/2010)

ElTriangle.eu (núm. 968)

Clica per poder llegir (en pdf)

En dues setmanes, el dilluns 17 de maig,  El Triangle 

publicarà un cinquè capítol sobre el CN Barcelona,

centrant-se sobretot en les figures del seu president,

i dels seus directius més rellevants.

Morositats de Sebastià Millans, president del Club Natació Barcelona

Una "Entitat avalada" anomenada 

Sebastià Millans Rosich

Srs/res socis/ies del CN Barcelona, i públic en general que accediu a aquest bloc, aquí teniu un document sorprenent on surt l'actual president del CN Barcelona, Sebastià Millans, que ja ho era llavors, l'any 1998.

Clica per engrandir

Crec que sobren les paraules, ja que el document parla per sí mateix.

Aquest document retrata al president Millans, que passarà tristement a la història del CNB per haver dut a l'entitat a un endeutament brutal i insostenible, amb la complicitat de tota la seva junta directiva, i només apaivagat cada poc temps mitjançant derrames a la massa social, i a fons perdut.

O com fa pocs dies, augmentant considerablement les quotes i el preu del pàrquing.

Incapaços de gestionar econòmicament el club, aquestes són sempre les seves màgiques sol·lucions.

Si teniu curiositat podeu preguntar-li què va passar amb aquestes 4.357.000 antigues pessetes (al canvi d'ara, 26.186,01 €), que no van ser atesses al seu venciment.

Ja que el president Sebastià Millans era una 'entitat avalada', va haver de ser el seu avalador qui fes front al deute impagat de l'ínclit Millans?

Si no s'avé a respondre la vostra pregunta, no us satisfà la seva resposta, o sencillament no us la creieu, disposem d'alguna informació addicional al respecte —gràcies a El Triangle— per si us interessa.

Clica per obrir el document sencer (311 pàgs.)

Mor el fill del fundador del CN Barcelona

* Esquel·la publicada a La Vanguardia d'avui divendres, 30 d'abril del 2010

Una hermana de Joan Vallvé Ribera, vicepresidente del CN Barcelona, condenada por la Audiencia de Girona

La esposa de Hortalà pagará 20 millones a un trabajador ilegal

M. Àngels Vallvé Ribera
Clica para ampliar

La Audiencia de Girona ha condenado a la esposa del presidente de la Bolsa de Barcelona y ex consejero de Industria y Energía, Joan Hortalà, a pagar una indemnización de 20,8 millones de pesetas a un inmigrante que se quedó ciego de un ojo en un accidente cuando trabajaba ilegalmente en la granja que el matrimonio tiene en Oix (Garrotxa).

La sentencia, dictada por la Sección Primera de la Audiencia de Girona, desestima la demanda contra Joan Hortalà porque considera que no quedó demostrado que fuera el titular de los negocios de la granja ni que los regente, a pesar de que es el propietario de la finca donde está ubicada la granja.

Además, según la documentación aportada al juzgado por el Departamento de Agricultura, consta como propietario de la explotación El Castell de Oix el hijo del matrimonio, y como propietaria y titular del negocio, Maria Àngels Vallvé Ribera, esposa de Hortalà y agente de cambio y bolsa.

La sentencia, hecha pública ayer, argumenta en sus considerandos que es la esposa de Hortalà quien aseguró al demandante, quien consta en los informes médicos y quien formalizó el contrato de trabajo. El ciudadano marroquí Abouhafs Youcef demandó a Hortalà y a su esposa por los daños sufridos el 2 de abril de 1992 mientras trabajaba en la finca de la que son propietarios.

El accidente laboral se produjo cuando Youcef estaba desinfectando las instalaciones de la granja y un escape de sosa cáustica le alcanzó en los ojos, en los que sufrió quemaduras graves que le ocasionaron la pérdida de visión del ojo derecho y parte de la del izquierdo.

Clica per veure la notícia original (21-03-2001)

 

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  A què es dedica Joan Vallvé Ribera, vice-president del polèmic Club Natació Barcelona?

Evolució de l'economia del Club Natació Barcelona

Clica per engrandir

Alguns exemples a l'Auditoria de l'exercici de l'any passat, 2009:

◘   El patrimoni net del CNB s'ha reduit respecte l'any 2008 en   
        689.138,73 €

◘   El deute econòmic del CNB a curt termini ha crescut respecte l'any
        2008 en 445.556,78 €

◘   El total del deute del CNB a curt termini és avui de 1.995.890,37 €, i
        en la tresoreria del club només es disposa de 114.217,21 €

◘   Les despeses de personal han crescut respecte l'any 2008 en  
        258.692,76 €

◘   L'exercici 2009 s'ha saldat amb una pèrdua de 390.537,04 €, quan l'any

        2008 va ser de 8.017,64 € a favor. I en aquesta pèrdua de

        390.537,04 € no està inclosa la corresponent provisió de la 
        despesa fixa que genera la renda vitalicia que s'abona 
        mensualment als treballadors jubilats amb contracte anterior al 
        l'ú de gener del 1983, i que consta reiteradament, any rera any, en
        l'Informe d'Auditoria. Per la qual cosa aquesta pèrdua podria arribar
        tranquil·lament als 500.000 €.

◘   El còmput total entre els ingressos (83.181,65 €) i les despesses 

        (106.098,23 € ) pel concepte 'massatges', l'any 2009, dóna un dèficit 

        de 22.916,58 €

◘   El còmput total entre els ingressos (11.606,16 €) i les despesses 

        (260.329,89 €) del concepte 'gimnàs' dóna un dèficit de 248.723,73 €.

Circuito Pádel Amateur en el Club Natació Barcelona

Ya está abierta la inscripción para la 4ª Etapa del Circuito Pádel Amateur que se jugará en el Club Natació Barcelona.
Las fechas del torneo serán del 1 al 9 de mayo.

Clica per engrandir

INSCRIPCIONS ON-LINE

Importante!!!!

Rellenar lo más exacto posible el campo de disponibilidad horaria, 

que es en la que nos basaremos para armar el orden de juego.

*Las consolaciones se jugarán en su mayoría a partir de las 22:00 h.*

Quan fou mort el combregaren! (*)

Clica per engrandir

(*) Equivalent català de "¡A buenas horas mangas verdes!"

7 medalles pels saltadors del CNB en el Trofeu Internacional “Tiska Spring 2010” a Polònia

Clica per engrandir

El cap de setmana del 17 i 18 d’abril, Ferran Esteban, Adrià Garcia, Manuel Ros, Daniela Chillida, Carolina Chiner i Júlia Cercavins, tots ells saltadors del Club Natació Barcelona, van participar en el Trofeu Internacional de Salts de Trampolí de Grups d’Edat “Tyska Spring” organitzat pel club polonès UKS Auerbach Tychy.

Ferran Esteban que competia en la categoria “A” (16, 17 i 18 anys) va guanyar totes les competicions en les que va participar i va rebre els guardons de Millor Saltador de la seva categoria i el premi especial per haver realitzat el Salt Millor puntuat. Manuel Ros va ser tercer al trampolí d’1 metre de la categoria “B” (14 i 15 anys). I en la categoria “C” (12-13 anys) Daniela Chillida va aconseguir l’argent tant en trampolí d’1 metre com en el de 3 metres, Júlia Cercavins va ser bronze en trampolí d’1 metre i Carolina Chiner bronze en el de 3 metres.

Adrià Garcia de la categoria “A” va acariciar el bronze tant en la competició de trampolí d’1 com en la de 3 metres quedant-se a tan sols tres punts de la tercera plaça.

En total 7 medalles pels saltadors del CNB que van mostrar un alt nivell de qualitat i dificultat en una competició marcada pel dol de tot el país per la tragèdia aèria ocorreguda en els dies anteriors i per l’accidentada tornada dels nostres saltadors que van haver de substituir l’avió de tornada per un micro-bus i un viatge de 36 hores per Europa degut al tancament de l’espai aeri europeu per l’erupció del volcà islandès Eyjafjalla.

Clica per veure la font original (27-04-2010)

Auditoria completa (exercici 2008) dels estats financers del CN Barcelona

Clica per obrir i llegir (33 pàgs. en pdf)

Bona nit Enric,

Aquí te detallo los puntos más importantes a resaltar para que los entregues en Hacienda y procedas a su difusión en el Blog:

Punto 2: ACTIVITAT DE L'ENTITAT
En este punto, además de detallar lo que ya figura, se debería añadir: "También forma parte de la actividad de la entidad el ARRENDAMIENTO DE LOCALES DE NEGOCIO sitos en los edificios del Club construidos en los terrenos en concesión administrativa propiedad de la Autoridad Portuaria de Barcelona" con lo que debería constar en alta censal ante la Agencia Tributaria por el epígrafe del Impuesto sobre Actividades Económicas correspondiente.

Punto 5.7: IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT
Informa que el Club está exento de aplicar el I.V.A. legalmente respecto a las cuotas de los socios y secciones deportivas únicamente, pero está obligado a repercutirlo y autoliquidarlo, según la legislación vigente, a los arrendatarios de los locales de negocio. Así mismo, también cobra I.V.A. sobre servicios que presta a los socios, tal y como de indica en la lista de precios y tarifas que la directiva hace pública a los socios en el dossier de la Asamblea ordinaria.

Punto 5.8: IMPOST SOBRE SOCIETATS
El Club tendría la obligación de tributar por los ingresos percibidos de los ARRENDAMIENTOS DE LOCALES DE NEGOCIO, ya que éstos tienen fines lucrativos, motivo por el cual no podría acogerse a la ley 49/2002 para entidades sin fines lucrativos.

Punto 15: SUBVENCIONS-DONACIONS I AJUTS
La Fundació C.N.B. ha DONADO al Club 130.218,42 € en el ejercicio 2008 (147.518,43 € en el ejercicio 2007); a falta del dato del año 2009 y teniendo en cuenta que la Fundación consta como tal desde el año 1996, y calculando una cifra media de 110.000,00 €/año, ésta ha podido desviar fondos por un montante de 1.430.000,00 €.
No es finalidad de la Fundació C.N.B. donar los donativos que percibe al Club, puesto que dicha Fundación tiene su objeto social fijado, por lo que podríamos advertir presunto DESVÍO DE FONDOS de los Patronos para aplicar en una finalidad que no es la que consta en sus estatutos.

Nota: Carta recibida mediante correo electrónico

Hisenda investiga el CN Barcelona per un possible frau de l'IVA

Nou lliurament de l'escàndol del CN Barcelona,
a El Triangle (19/4/2010)

ElTriangle.eu (núm. 966)

Clica per poder llegir (en pdf)

El proper dilluns, 3 de maig, un nou capítol a El Triangle 
de la convulsa situació econòmica i social del CN Barcelona.

El saben aquell que diu ...?

Clica per engrandir

¿Aún queda algún/na socio/a que crea que la Sra. Anna Pruna y el Sr. Jaime Lissavetzky —máximos responsables, respectivamente, de la Secretaría General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya y del Consejo Superior de Deportes— vayan a otorgar a la actual junta directiva del CN Barcelona una subvención de 600.000 euros cada uno?

Es una barbaridad, y a todas luces improbable, que una junta directiva bajo cuyo mandato crecen escandalosamente, año tras año, las deudas, vaya a ser beneficiada por una subvención pública de 1.200.000 €.

Y más, si esta junta directiva ha recibido una inspección de Treball de la cual ya es conocido el vergonzoso y vergonzante resultado.

Sin contar con las denuncias registradas en Hacienda —que provocarán una inspección— por presunto fraude por desviación irregular de fondos de la Fundación del Club (una Fundación que casualmente se prestan a disolver en breve), y por un presunto fraude por el IVA.

Ya dije en la penúltima asamblea de socios que dudaba —atendiendo a la información que tenía— de que la entidad superase con éxito una inspección de Trabajo, y el tiempo me dio la razón.

Igualmente dudo —atendiendo a la información que tengo— de que el CN Barcelona supere la inspección de Hacienda. Y de nuevo el tiempo me dará la razón.

Juan Antonio Samaranch (soci CNB), "Soy franquista ciento por ciento"

Article de Josep Maria Huertas Claveria

"Joan, mañana cuando os levantéis yo ya me habré ido y no pienso volver", li va dir Juan Antonio Samaranch a l'escriptor Joan Llarch a La Curullada, un poblet de la Segarra on tots dos estaven destinats el 1938 com a soldats de la 60 Divisió republicana que manava el dirigent comunista José del Barrio. I és que Samaranch ha tingut algunes vegades una irresistible tendència a fugir quan les coses van mal dades, com també va passar el 1977. Fracassat el partit Concòrdia Catalana en el seu intent de treure algun diputat a les primeres eleccions democràtiques, va aconseguir ser anomenat ambaixador a Moscou i va posar terra pel mig.

Juan Antonio Samaranch Torelló va néixer a Barcelona el 17 de juliol de 1920, un dia que sempre va considerar providencial. Setze anys després, Franco es revoltava contra la República; el 17 de juliol de 1973 seria anomenat president de la Diputació de Barcelona i exactament quatre anys més tard deixaria el càrrec per anar d'ambaixador a l'aleshores URSS, i el 16 de juliol de 1980 va ser anomenat president del Comitè Olímpic Internacional (COI).

El pare de Juan Antonio era un industrial tèxtil que tenia l'empresa Samaranch a Molins de Rei, empresa que faria aigües durant la crisi dels anys setanta. El jove va estudiar el que aleshores deien comerç i va esdevenir professor mercantil. El van cridar a fer de soldat als 18 anys, però es va fugar i va passar al bàndol franquista. El 1946 va caure malalt de tuberculosi, però es va curar i es va dedicar més a l'esport que als estudis. Va fer alguna vegada de boxejador, però on realment va fer-se un nom va ser com a jugador d'un esport poc conegut, el joquei sobre patins, del qual va esdevenir seleccionador nacional. Espavilat, va aconseguir el 1952 muntar un campionat nacional de joquei a Barcelona. Amb els seus amics Juan Vilà Reyes i Federico Gallo tenia tres coses en comú: parlaven sempre en castellà, volien fer carrera dins el règim franquista i eren de l'Espanyol.

Samaranch tenia a més fama de faldiller. El 1955 va ser anomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona, però en prendre possessió el governador civil del moment, Felipe Acedo, li va dir: "Joven, a mí los concejales me gustan casados" i, sempre obedient amb el poder, es va casar l'1 de desembre d'aquell any amb María Teresa Salisachs a la catedral de Barcelona. Va començar a valorar molt la informació i es va envoltar d'una colla de periodistes, i també va alternar als cercles de Madrid on es va fer amic del marqués de Villaverde, el gendre de Franco, fins al punt que el dictador el va fer anomenar delegat nacional d'Esports el 1966. Esport i política sempre han estat una bona combinació en la vida de Samaranch.

El 1967 era ja procurador en Corts, mentre es dedicava a participar en empreses immobiliàries amb un toc d'especulació, des de la construcció del barri de Ciutat Meridiana fins l'avortat projecte de fer una ciutat de vacances a la platja del Prat, on tenia interessos el banquer Jaume Castell. El 1973 Samaranch va esdevenir president de la Diputació de Barcelona, càrrec que va ocupar quatre anys, en el qual el va sorprendre la mort de Franco ("soy franquista ciento por ciento", va dir en aquell moment). Llest com la fam, va veure que un futur polític no era possible, i va anar a la URSS a llaurar-se un futur paraesportiu aconseguint els imprescindibles vots dels països aleshores comunistes per ser anomenat president del COI.

Com han dit alguns, el seu passat feixista va semblar esborrar-se quan un altre 17, però d'octubre i del 1986, va anunciar que els Jocs Olímpics de 1992 tindrien lloc a Barcelona. Diuen que duia a la butxaca una castanya, un costum habitual en ell, tan supersticiós com el d'intentar que els fets importants de la seva vida caiguessin en 17 de juliol. Plegar del COI ho va fer un dia abans, el 16 de juliol del 2001. Quatre mesos abans, l'Ajuntament de Lausana, la ciutat del COI, es va oposar a una petició per que fos declarat ciutadà d'honor pel seu passat franquista. L'Ajuntament de Barcelona li havia donar, en canvi, la medalla d'or de la ciutat uns anys abans.

Font: la barceloneta amb l'aigua al coll

Joaquim Fernández (soci del CN Barcelona) en la Final Four de waterpolo masculí

Joaquim Fernández

El colegiado español Joaquim Fernández (*) ha sido designado por la LEN para dirigir partidos en la Final Four de la Euroliga de waterpolo masculina. El árbitro internacional barcelonés viajará a Nápoles para arbitrar encuentros de la final de la máxima competición continental los días 14 y 15 de mayo, donde se encontrará con el jugador ceutí del Pro Recco Guillermo Molina, que buscará su primer título en este campeonato. De este modo, Quim Fernández toma el relevo de su compañero Sergi Borrell como árbitro español en esta competición.

 (*) Fill de Quimet Fernández Biarnau, també soci del CNB, i responsable      durant molts anys de la quasi-secció d'escacs, fins que la junta      presidida per Sebastià Millans va decidir —fa un parell d'anys— retirar      totalment la subvenció anual de 900 euros.

Clica per veure l'article original (20-04-2010)

Exprement al soci (p.e. s'apuja un 40% més el preu del pàrquing del CN Barcelona)

Clica per engrandir

Samaranch (soci nº 48 del CN Barcelona), 'amic per sempre'

Clica per engrandir

Avui, l'Assemblea de Socis del CN Barcelona prèvia a la inspecció d'Hisenda

Clica per engrandir

Els saltadors del CNB competiran en un Torneig Internacional a Polònia

Daniela Chillida

Ferran Esteban, Adrià Garcia, Manuel Ros, Daniela Chillida, Carolina Chiner i Júlia Cercavins, tots ells saltadors del Club Natació Barcelona, participaran entre divendres 16 i diumenge 18 d’abril en el Trofeu Internacional de Salts de Trampolí de Grups d’Edat “Tyska Spring” que es celebra a les instal·lacions del club polonès UKS Auerbach Tychy.

Clica per veure la font original (15-04-2010)

El nedadors del CN Barcelona, pura mercancia per al delegat Adolfo Pérez de Arenaza?

Aquesta és la carta sencera enviada a la redacció d'El Triangle pel Sr. Roger Torné, pare de l'ex-nedadora del CN Barcelona, i propietari i administrador de Notinat (magnífica web de referència obligada al voltant de la natación, la seva història, el seu present i el seu futur).

Ja ha estat publicat un extracte d'aquesta denúncia en l'edició d'aquesta setmana d'El Triangle.

També podeu recuperar l'escrit "Si no pagas no te dejo nadar en ningún club" (Delegado Natación CNB) que corria fa uns quants mesos entre pares de nedadors del CN Barcelona.

Natàlia Torné

La Federació Catalana de Natació disposa d’una norma que té per motiu evitar que els clubs grans es beneficiïn dels clubs petits fitxant nedadors. És una mesura que intenta protegir la feina de formació que fan els clubs. Aquesta norma, anomenada “Drets de Formació”, és observada de diferents maneres segons quin club. D’aquesta manera alguns clubs entenen que sempre disposen de “drets de traspàs del seus nedadors”.

El cas és que un grup de 7 o 8 nedadors, a l’estiu de 2005, decideix deixar el CN Poble Nou, amb greus problemes econòmics i socials, per anar al CNB engrescats per la proposta del seu entrenador Albert Ventosa. Emparant-se en aquesta norma, el CNB arriva a un acord amb el CN Poble Nou pel qual paga 3.000 euros pel grup, més un seguit de compromisos de cessió de material de segona mà, que mai s’arriben a complir.

La Natàlia Torné (15 anys llavors), és dintre d’aquest grup, i s’incorpora a la tardor del 2005 amb fitxa federativa del CN Barcelona. La qüestió és que la Natàlia mai va entrenar al club, mai es va formar al CN Barcelona, doncs ja estava entrenant al CAR de Sant Cugat des de l’any anterior. Les primeres temporades va anar tot bé fins que l’Albert Ventosa decideix marxar i entra en el seu lloc en Joan Giralt, com a entrenador del primer equip i director tècnic.

El Sr. Giralt no va tenir mai cap relació amb la Natàlia Torné, no la va trucar mai per telèfon, mai li va escriure una carta o un correu electrònic. Tota comunicació era feta per terceres persones i es limitaven a les convocatòries de competició. Mai va haver una relació ni de club-nedadora ni d’entrenador-nedadora. Veient-se marginada, el mes de maig del 2009, la Natàlia comunica al Sr. Giralt que no vol continuar al CN Barcelona a la temporada següent.

Al buscar un altre club, aquest ens comunica que el CN Barcelona demana “drets de formació”. Una norma que s’aplica per evitar que marxin els nedadors formats a la casa volen aplicar-ho a algú que ha entrenat a les instal·lacions del CNB mitja dotzena de vegades. És un clar abús i un intent d’aconseguir uns drets de traspàs camuflats amb aquesta norma. Ens demanen més de 14.000 euros.

Ens assabentem que també li demanen a la Marina Sànchez (3.000 euros) i al Jordi Joan Montseny, del qual no recordo la quantitat. Em poso en contacte amb l’Adolf Perez de Arenaza i em diu que no en vol parlar, que no hi ha res a discutir.

Em vaig posar en contacte amb la Federació Catalana de Natació, amb el gerent Sr. Josep Ruiz i el seu president llavors el Sr. Lluís Bestit. El que van aconseguir és que parlessin amb mi i intentessin arribar a un acord que, desprès de dues reunions més amb en Adolf Perez de Arenaza i amb el gerent de l’entitat Marc Blanquer, no va ser possible. Finalment, amb males maneres i pressionats per la federació, doncs s’acabava el termini per formalitzar les llicències, la Natàlia va poder quedar lliure a canvi de 6.000 euros de la nostre butxaca. La norma feta entre els clubs, ara el CN Barcelona la feia servir per extorsionar als seus nedadors disgustats i a les seves famílies.

En Jordi Joan Montseny va passar pel mateix camí i la seva mare va pagar 5.000 euros. A la Marina Sànchez, que sempre havia entrenat també al CAR de Sant Cugat, li van demanar 3.000 euros i no van voler rebaixar res. Com que no va poder pagar (els pares passaven per una mala situació econòmica) va haver de deixar de nedar.

Roger Torné

Pare de Natàlia Torné, i editor de Notinat

Fa pudor

Tras la inspección de Trabajo, viene la de Hacienda

Clica per engrandir

Ya es de dominio público cuál fue el resultado de la inspección de Trabajo, para vergüenza de la actual Junta Directiva del Club Natación Barcelona.

Y la poquísima información que me ha sido facilitada —por motivos obvios— en Hacienda, ante la presencia del socio Pol Avinyó en primera instancia, y del director adjunto de El Triangle, Sr. Mario Ruiz, en segunda instancia, es que al CN Barcelona se le ha abierto un expediente por el que —en palabras de un inspector de Hacienda— va a ser sancionado con toda seguridad por la Agencia Tributaria.

Pero el proceso de inspección tiene su  'tempo', porque puede incluso haber delito penal si el presunto fraude cometido por la actual junta directiva del CN Barcelona supera la cantidad de 120.000 euros.

De l'Acta de l'Assemblea del 26 d'abril del 2009 (2on lliurament):

(...) I aquest acaba tot indicant-li que no s'ha fet cap pagament en diner negre, doncs aquest no existeix al Club Natació Barcelona. (...)

(...) I se li demana al Sr. Meca que si fa una denúncia l'ha de demostrar. (...)

(...) El Sr. Meseguer li contesta: "Vosté em pregunta si nosaltres hem pagat amb diner negre. I jo dic, nosaltres no hem pagat amb diner negre, i li dono els motius que hi ha" (...)

(...) El Sr. Meseguer li demana que ho demostri. Si fa una afirmació l'ha de demostrar. Si no, el mentider és vosté. (...)

Y una vez expulsado, no sin antes haber intentado repetidamente mantener una reunión con el presidente Sebastián Millans —siendo ésta sistemáticamente rechazada por el presidente, arguyendo que no era de su interés si el club era denunciado— para llegar a un acuerdo y así evitar tener que denunciar a la entidad, presenté a los inspectores de Trabajo y a los inspectores de Hacienda las pruebas de presunto fraude fiscal y laboral que me habían sido facilitadas.

El ínclito Pere Meseguer me retó a que lo demostrase. Obviamente Trabajo ha demostrado que el mentiroso no era yo, sino él. Como así también lo demostrará Hacienda.

El Acta de aquella asamblea, con las declaraciones del Sr. Meseguer, es de gran interés para mi abogada, pensando en el juicio por la querella que me ha interpuesto este embustero vicepresidente, portavoz de la junta directiva en aquella asamblea.

El soci Josep Cuéllar, habitual signatari de les Actes Assembleàries del CN Barcelona?

De l'Acta de l'Assemblea del 26 d'abril del 2009 (1er lliurament):

A continuació demana la paraula el Sr. Francesc Campos, el qual informa a l'assemblea que és auditor.

Ha estat durant 12 anys president del Comité de Deontologia i de Pràctica Professional del Registre d'Economistes Auditors, i voldria fer un parell de preguntes en relació als comptes als que ens someten.

En primer lloc preguntar si l'auditor està present aquí.

En segon lloc voldria saber si teniu autorització fefaent de l'auditor per utilitzar el seu nom sense incloure l'informe d'auditoria en els comptes que presenteu per a la seva aprovació.

Si no teniu autorització heu de saber que el esmentar en la presentació dels comptes el nom de l'auditor sense incloure l'informe, si això s'ha fet sense coneixement de l'auditor, esteu posant a l'auditor davant d'un problema deontològic que pot significar l'apertura d'un expedient.

A més, si l'auditor s'assabenta de que s'ha posat el seu nom sense autorització i sense incloure l'informe està obligat, per evitar l'expedient que se li pot obrir, a requerir a l'entitat perquè torni a presentar els comptes amb l'informe d'auditoria, o amb l'autorització de l'auditor per esmentar el seu nom.

D'altra manera, els comptes —i no vull entrar en els comptes en sí, només estic parlant de l'aspecte purament formal— manquen d'una forma legal de presentació, i la seva aprovació podria ser impugnada legalment amb possiblement un 100% de possibilitats de que el jutge donés la raó a l'impugnant.

Jo no ho faré, però vull pensar que aixó de posar el nom de l'auditor en els comptes ha estat un error, ni advertit per l'auditor ni advertit per cap tècnic. Vull deixar aquesta qüestió a l'assemblea.

Tot seguit li contesta el tresorer (!?) tot indicant-li que l'informe d'auditoria està a disposició de tots els socis a la secretaria del club, i que si hem incomplert algun tema legal ho posarem en coneixement dels nostres auditors per regularitzar-lo.

A continuació demana la paraula el soci Juan Carrasco, el qual demana al delegat de petanca explicacions sobre ...

No li va contestar el tresorer, sinó el primer vicepresident Frederic Moncunill (el directiu que viu i treballa a Alacant), com tothom va poder veure i escoltar. Per què es canvia l'actor de la resposta al Sr. Francesc Campos? El tresorer no té nom? Però com que va dir l'arxiver del CNB, Sr. Serena, que s'ha destruït l'enregistrament sonor de l'assemblea un cop signada l'Acta pels tres voluntaris, doncs ... Com l'han destruït? L'han cremat, l'han esmicolat o se l'han menjat? Algú creu de debò que l'han destruït, quan l'Acta no tramet fil per randa tot el que es va dir a l'Assemblea? Per cert que em diuen que un habitual en signar les Actes és el Sr. Josep Cuéllar, i que és el més ràpid del Far West en aixecar el braç quan es demana un voluntari per signar-la. Quantes Actes deu d'haver signat el Sr. Cuéllar sota la presidència de Millans? Cal informar de que aquest senyor és amic de Sebastià Millans, encara més amic de Pere Meseguer, és president de l'Obra Social del CNB, i en el seu moment —l'any 2001— membre de la Comissió d'Obres de la Piscina de la Nova Escullera. Benvolgut Josep Cuéllar, tornaràs a presentar-te voluntari a signar la propera acta? Saps que l'Acta que vas signar l'any passat no reflecteix fidedignament el que va succeir? Ja te la vas llegir abans de signar-la? Perquè per exemple, entre alguns fets sospitosament silenciats, no surten recollides algunes intervencions, com una del soci Davide Spada, i tota la intervenció de la sòcia Isabel Vilalta. Sr. Josep Cuéllar Ruiz, abans de signar la propera Acta, comprova que el que reflecteix per escrit s'ajusta realment al que es va dir? Un consell d'amic. D'acord?