Barcelona ret homenatge als seus millors pilotaris

Carles Sanz Barrionuevo, Emiliano Skufca Vieitez i Marc Capdevila Cabestany, jugadors de la Federació Catalana de Pilota (FCP) residents a Barcelona i que tenen en comú haver aconseguit èxits destacats les darreres temporades han estat rebuts aquest dimecres a l'Ajuntamentde Barcelona on han rebut una placa commemorativa de reconeixement a la seva trajectòria.

A la recepció que ha tingut lloc al Saló de Cròniques del consistori barceloní han assistit, amés dels jugadors, nombrosos familiars, amics i federatius, encapçalats per Agustí Brugués, president de la FCP, que els han volgut fer costat.

L'acte ha estat presidit pel primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, i per Pere Alcober, delegat d'Esports. Tots dos han coincidit a destacar la implantació des de fa anys d'un esport d'origen basc a la Ciutat Comtal i han felicitat els esportistes pels seus resultats.

Per la seva banda, Brugués ha explicat el perfil esportiu i humà de cadascun dels esportistes i ha destacat la seva vinculació a la ciutat ja que tots tres pertanyen al Club Natació Barcelona del que ha dit és "el planter de pilotaris catalans".

Font: esportcatalà (14-01-09)

Tot recordant Bobby Fischer

Avui fa un any que ens va deixar la llegenda dels escacs,
als 64 anys. Tants anys com caselles té el tauler.

Robert James Fischer, més conegut com Bobby Fischer (Chicago, Illinois, Estats Units, 9 de març de 1943 - Reykjavík, Islàndia, 17 de gener de 2008), campió mundial d'escacs entre 1972 i 1975.

Frases cèlebres de Bobby Fischer:

• "No sóc un geni dels escacs, sóc un geni que juga als escacs"
• "Els escacs són la vida"
• "Hi ha jugadors forts i bones persones. Jo sóc un jugador fort"
• "No crec en la psicologia, crec en les bones jugades"
• "Jo dono el 98 per cent de la meva energia mental als escacs. Uns altres donen tot just el 2 per cent"
• "No tinc amics propers i no guardo cap secret. No necessito amics. Només li dic tot el que penso a tot el món"
• "Hi ha massa jueus en els escacs. Semblen haver-lo pres per assalt. I no es vesteixen molt bé. Això no m'agrada. Si jo sóc jueu? Només per part de la meva mare"
• "Totes les dones són febles. Són estúpides comparades amb els homes. Mai haurien de jugar als escacs"
• "Odio a la premsa. Va contra la llei assassinar a un periodista?"
• "Sóc un individu detestable. Els meus ideals són els escacs i els diners. Vull ser riquíssim. Tothom vol ser-ho, però cap ho diu. És pecat?"
• "M'oposo a que diguin que sóc un geni dels escacs. Em considero un geni en general que, casualment, juga als escacs. És molt diferent. Mirin a Kasparov: ell és un geni dels escacs. Fora del tauler, en canvi, és un idiota". 

Tribute to Bobby Fischer -Simply The Best-

L'amic Sebastià agafa la bicicleta

 

Ja cal que el "Presi" Millans pedalegi de valent fins
a l'assamblea del proper abril, en la 7mana de Sant Jordi,
si no vol tenir una desagradable sorpresa.

Magnífic testimoni de la sòcia Roser Ponsati

La Roser ha lluitat molt per la igualtat d'homes i dones en el món de l'esport

En la família de la Roser, l'esport sempre ha estat molt present. De petita, el seu oncle la duia al Club Natació Barcelona, i sempre ha fet molt d'esport. Va lluitar perquè les dones poguessin ser sòcies del CNB a través d'un referendum i ho van aconseguir. Avui dia, totes les dones poden ser sòcies del club, però segueix havent bastant discriminació perquè en la junta directiva només hi ha una dona.

En el CNB imparteix classes un dels més prestigiosos Mestres de Tai-Txi

Manel Aguilar i Alés, un dels més prestigios Mestres de Tai-Txi del nostre país, imparteix classes al CNB.

La fotografia està feta a la VIII Marató de Tai-Txí d'Espanya, el 15 d'octubre del 2006, en el Centre Maremàgnum de Barcelona.

Al seu darrera, i un xic tapada pel Mestre Aguilar, podem veure a l'antiga monitora de Tai-Txi del CNB, la Maria Solans.

Clica per engrandir

Captura d'imatge del vídeo amb el Mestre Manel Aguilar
fent una demostració en el següent vídeo.
El veureu als 3min 6seg.

Captura d'imatge del vídeo amb sòcies del CNB,
amb la gorra blava i amb l'escut a la samarreta.

I ara el vídeo (00:04:50)

Victoria del CN Barcelona ante el Martiánez

El CN Barcelona se ha llevado la victoria en el partido avanzado a la duodécima jornada de la División de Honor masculina de waterpolo. Los cenebistas han sumado su cuarta victoria consecutiva y han derrotado al CN Martiánez por 7-10. El equipo de Toni Esteller, que tuvo en Blai Mallarach a su máximo anotador con cuatro tantos, ya se colocaba tres arriba (0-3) en el primer parcial del encuentro y supo administrar esta diferencia en los 24 minutos restantes. Los canarios, que marcaron tres de sus siete goles en lanzamientos de penalti, tan sólo pudieron ajustar el resultado en diversos momentos del juego hasta una desventaja de dos tantos.

DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA

DUOÉCIMA JORNADA, 14/01/2009

CN MARTIÁNEZ 7 – CN BARCELONA 10

CN Martiánez: Yurismel Horta, Kevin Witt, Alberto Hernandez, Fernando Carpena (1), Vladimir Cosic (1), Raúl Silva (1), Guillermo Meca, Juan Pablo Sánchez (2, 2p.), Ramón Díaz (2, 1p.) y Aday Doniz.
Entrenador: Chava Gómez

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (2), Balasz Sziranyi, Kiko Perrone (3), Eric Marsal, Marc Hernández, Ryhs Howden (1), Joel Esteller, Pere Estrany, Blai Mallarach (4) y Jose Rodríguez.
Entrenador: Toni Esteller

Parciales: 0-3, 3-2, 4-4 y 0-1

Árbitros: Oriol Jaumandreu y Sisco Sánchez

Via: WPA - Waterpolo Asociación (15-01-09)

Per al CNB només sortirà el sol quan plegui l'amic Millans, voluntàriament o a la força

Comença la lliga estatal d'eina amb victòria del Natació Barcelona

A la primera jornada de la lliga estatal de clubs d'eina, el representant català en Divisió d'Honor, el Club Natació Barcelona va aconseguir els dos punts en joc en la seva visita al Club Stadium Venècia de Saragossa demostrant és un dels equips més potents de la competició. L'expedició cenebista , amb el delegat Joan Molinas al capdavant estava formada per Carles Sanz, Marc Capdevila, Javier Carro, Iñigo Soroa, Ivan Calbó i Emiliano Skufca.

En el primer partit, el de paleta amb pilota de cuir, l'equip de l'Escullera va alinear Sanz i Capdevila que tenien com rivals els aragonesos López i Antón que en el seu terreny de joc podien ser difícils; res més lluny de la realitat, Sanz, brillant i ben acompanyat pel jove Capdevila que debutava com titular en aquest tipus de competicions, van prémer des del principi l'accelerador i no van tenir cap dificultat per a imposar-se per 35 a 24.

En el partit de pala curta, l'equip català va formar amb Ivan Calbó i Emiliano Skufca, contra la parella excampiona d'Europa de la modalitat, formada per Oscar Mercado i Sergio Idoipe. Partit difícil que va ser el debut d'Skufca en la modalitat. Des de bon principi, els aragonesos no van donar quarter als catalans, i amb pilotades potents i col·locades van dominar el matx fins a arribar a un tempteig de 39 a 29 al seu favor. A partir d'aquí canvi radical, amb el partit pràcticament perdut Calbó i Skufca, amb el servei al seu favor i el conseqüent canvi de pilota, es van jugar a cara i creu cadascun dels punts. Servei agressiu i pilotes ben dirigides van resultar efectives atès que els catalans van arribar abans al cartró 40 mentre els seus rivals es van quedar definitivament ancorats en el 39.

Triomf important que els de l'Escullera han de reeditar aquest dissabte a les instal·lacions de la Vall d'Hebron enfront el Club El Olivar, també de Saragossa.

Font: esportcatalà (12-01-09)

Masterclass de Tai-Txi al CNB

Sembla ser que el Departament d'Activitats del CNB (al davant del qual hi és la Sra. Meritxell Moncunill, la germaníssima del vicepresident que viu a Alacant) no té gaire interès en promocionar la Masterclass de Tai-Txi entre els socis i sòcies del CNB. Avui dimarts, per fi han penjat en el moble metàl·lic del vestíbul habilitat per tal funció, un full irrisori i a l'alçada dels turmells informant d'aquesta Masterclass. Fins avui dimarts, l'única informació a l'abast dels socis d'aquest esdeveniment era el mateix i esquifit full penjat en una pissarra del passadís que comunica les sales d'activitats amb la piscina del Club. També hi és al web del Club, però t'has d'espavilar força per trobar-la. Sra. Meritxell Moncunill, tan costa penjar un pòster prou generós a la pissarra del vestíbul principal del Club? Escolti, ni que sigui amb mida Din-A3. Mireu, són molts els socis i sòcies que n'estan farts de que no durin gaire els millors monitors que han passat pel Club. Em diuen que el Manel Aguilar i Alés és un dels millors Mestres de Tai-Txi que hi ha actualment en el nostre país, i és una benedicció que imparteixi classes en el CNB. Però tenint en compte que tan solament imparteix una hora diària de dilluns a dissabte, a raó de 12 euros/hora (quantitat que considerem petita per a un Mestre del seu reconegut prestigi), aviat agafarà el camí d'altres magnífics i magnífiques professionals que l'han precedit en el CNB, i se n'anirà pel poc interès que desperta la seva activitat entre els responsables del Club, i acceptant ofertes econòmiques més dignes. Sra. Moncunill, si econòmicament el CNB no es pot permetre -som conscients de la delicadíssima situació econòmica del CNB, que fins i tot ha arribat a deixar d'abonar part de la totalitat de les classes a alguna monitora, ajornant fins al mes següent una part d'aquest pagament, i amb l'excusa de l'angoixa econòmica que pateix el Club- pagar al Mestre de Tai-Txi d'acord amb el seu prestigi, aleshores faci al menys quelcom per promocionar aquesta magnífica activitat entre la massa social del CNB, a fi de que més gent s'hi engresqui, per incrementar les hores de formació de Tai-Txi en el nostre Club. De debò cal que les classes de Tai-Txi es facin a porta tancada? Es que no es poden fer a la vista dels socis que vulguin extasiar-se amb els moviments d'aquest mil·lenari art? Sens dubte que molts sentirien interès en apropar-se al Tai-Txi. Cada cop hi ha més socis i sòcies que es questionen la preparació,  l'experiència prèvia i la capacitat de la Sra. Moncunill per l'important i clau càrrec que ocupa en l'organigrama del CNB. Caldrà preguntar-li al seu germà a la propera assemblea, si aquest cop es digna fer acte de presència, si hi ha hagut favoritisme en el procés de selecció de la seva germana pel càrrec. Ah! Però què potser no hi va haver un procés de selecció? ... És que potser va ser seleccionada a dit? Presumpte nepotisme al CNB? Estarem a l'aguait i us en informarem de quanta gent ha assistit a les dues Masterclass de Tai-Txí.

" ... de la materia gris del cerebro del Presidente! "

Bústia del soci/ia

Socios y socias,

A las 9:45 de la mañana del sábado 10 de enero, recibí del CNB un burofax en mi domicilio, en el que se me informaba de que las cuentas de la Sección de Petanca NO se pondrán a nuestra disposición para ser revisadas hasta que toda la contabilidad del CNB esté auditada. Esto será aproximadamente en marzo o abril, puesto que la normativa vigente en materia contable permite 3 meses desde la finalización del ejercicio con el fin de poder formular las Cuentas Anuales para su presentación y posterior aprobación por la Asamblea.

Me reitero en la falta de palabra y seriedad de nuestro Presidente, ya que una vez más -y creo que hasta el infinito- ha incumplido su promesa tal y como os informamos con anterioridad, ya que nos prometió que las cuentas de la Sección de Petanca se pondrían a nuestra disposición, como máximo, esta misma semana.

Este cambio de decisión nos da la razón muy claramente, puesto que entiendo que los hechos denunciados en este blog por el presunto despilfarro del presupuesto de esta Sección -5.088 €-, se CONFIRMA ROTUNDAMENTE al negarnos el acceso a la información contable.  Es por todo ello que no albergo la más mínima duda de que ha existido malversación de fondos en la aplicación del presupuesto, en unos conceptos que se salen del marco deportivo por parte del Delegado y contando con el beneplácito del Presidente.

No obstante, el Presidente Millans tiene la desfachatez de admitir y asumir como un gasto normal, corriente y habitual de cada temporada ...

... la compra de nuevos uniformes -¡cada temporada y por un valor cercano a los 3600 euros!- para los jugadores de la Sección de Petanca, que según él se cambia todos los años por el desgaste que soportan. Me río yo de ese desgaste, porque no participan en ninguna competición, salvo en la Liga Provincial y en su última división (la 6ª), lo que es un desprestigio para el Club.

... el pago de los desayunos. Pero ¡Ojo! ¡Vaya desayunos! ¿Qué os voy a contar a estas alturas sobre este tema que ya no sepáis?  Lo diré al revés para que me entendáis, "estos pantagruélicos desayunos hacen que nuestros 'deportistas' ofrezcan un rendimiento excepcional en los terrenos de juego".

¡ME DESCUBRO ANTE EL ASOMBROSO RAZONAMIENTO DEL PRESIDENTE MILLANS! ¡LEVANTO UN MONUMENTO A  MAYOR GLORIA DE LA MATERIA GRIS DEL CEREBRO DEL PRESIDENTE! ¡CHAPEAU!

Sr. Presidente, se nota que Ud. no tiene ni idea de lo que es la Petanca como deporte de competición. Y además, pienso que jamás le ha interesado saberlo, aún siendo una Sección que está bajo su mando. Es por ello que le sugiero que se informe mejor antes de referirse despectivamente a este deporte.

En fin, en vista del éxito, no me queda otra opción que esperar ver esas cuentas y analizarlas exhaustivamente en cuanto el auditor finalice su labor. Y posteriormente pedir las explicaciones pertinentes al Presidente Millans y Delegado Fusté en la próxima Asamblea General Ordinaria, delante de todos los socios y socias asistentes, que espero que seáis muchos.

Juan Carrasco

No és neu. És calamarsa.

Aquest era l'aspecte de la Platja de Sant Sebastià el dia de Reis per la tarda. No és neu, és calamarsa. Però a què fa patxoca?

Nota: Aportació del soci Albert Giralt.

En l'assemblea de socis ja patirà el repàs que es mereix

"Si aquesta és la llastimosa imatge que el CNB ha de donar, ...

Bústia del soci/ia

Benvolgut Kike,

Tan solament quatre línies per fer-te saber de la grata sorpresa que vaig rebre quan em van dir que a la meva filla l'havien seleccionada per a l'escola de natació del CNB. Fins llavors, per ella jo pagava una quota de tres euros. Però d'ençà que la seleccionen em diuen que la seva quota passa a 22 euros. Ho vaig trobar correcte i vaig acceptar-hi. I més tenint en compte que per a un fill o una filla es fa qualsevol sacrifici per a la seva formació, tant esportiva com cultural.

No obstant això, jo vaig preguntar el per què d'aquests 22 euros, i més o menys em van explicar que era pels monitors i per a les despeses de formació.

Bé, doncs abans de Nadal els responsables del Club Natació Barcelona em van decebre molt arran d'una competició de natació de la meva filla. Em va entristir profundament que cada nen i cada nena del nostre Club anés amb banyadors i casquets de bany diferents, així com amb un barnús d'aquells d"estar per casa", quan els altres equips hi anaven tots ben conjuntats. 

Si aquesta és la llastimosa imatge que el CNB ha de donar, un Club que ha estat el decà d'aquest esport, llavors millor deixar-ho córrer.

Joaquim Prat 

Tic-tac, tic-tac, ... ... ¡Booooommmmm!

Vols saber si el teu 'mouse' funciona bé?

Fem-li una prova al teu ratolí.
És molt senzill. 

Fes clic sobre la lletra S,
i sense deixar anar arrossega fins a la R, val?

S i el President demana altra derrama el forçarem a dimiti R

El CNB, en el Nacional de Clubs de Ferramenta

Aquest cap de setmana comença la lliga nacional de clubs en frontó de 36 metres, en les seves tres categories. Catalunya tindrà enguany representació en divisió d'honor i en primera categoria. 

En divisió d'honor, el representant català, serà l'equip del Club de Natació Barcelona; els cenebistes tenen en la seva llista els jugadors següents: Emiliano Skufca, Íñigo Soroa, Agustí Brugués II, Marc Capdevila, Álex García, Carles Sanz, Ivan Calbó, Jordi Corbeto, Jesús Morè i Tomàs Costa. El primer partit dels de l'Escullera serà en pista contrària, i es desplaçaran a Saragossa, acompanyats del nou delegat de la secció, Joan Molinas. Per a aquest primer partit s'espera que en la modalitat de pala curta estiguin Ivan Calbó i Emiliano Skufca, mentre que en paleta amb pilota de cuir és possible que la primera dupla titular sigui la formada per Carles Sanz i Marc Capdevila. 

En primera categoria, el representant català serà el Club Gimnàstic de Tarragona. El club grana, amb l'incombustible Raúl Oterino al front, té en la seva llista els jugadors següents: Kiko Carcassona, Jordi García, Javier Muniaín, Joaquim Laguarda, Agustín Calbó i Raimon Brugués II. El primer partit el disputaren a les seves instal·lacions de la Bulladera, i el rival serà el Club Tajonar de Pamplona. Per a aquest primera encontre, Oterino posarà en lliça les següents, i ja tradicionals duples; en paleta cuir Carcassona i Laguarda, i en pala curta García i Muniaín. 

La primera jornada que servirà de moment per calibrar l'estat de joc de tots els participants, i les seves futures possibilitats.

Font: UFEC - Unió de Federacions Esportives de Catalunya (09-01-09)

"Hola, soy deportista y tengo un problema"

Pedro García, campeón del mundo y oro olímpico de waterpolo, narra en un libro cómo dejó las drogas

RAFAEL CARBONELL - Barcelona - 03/03/2008

El 28 de abril de 2003, Pedro García Aguado (Madrid, 1968), ingresó en el centro terapéutico Mare Nostrum de La Garriga, cerca de Barcelona. García no olvida su primera terapia. "¿Quién eres?", le preguntaron. "Soy Pedro García, campeón olímpico y del mundo de waterpolo". "No, Pedro", le respondieron; "tú eres un adicto, un alcohólico y un cocainómano". "Y tú, un hijo de puta", insultó al terapeuta. "Me quise morir", recuerda el campeón. "Ahí me di cuenta de que la batalla que iba a librar sería dura. Yo era el único culpable y decidí jugar el partido". Con esa experiencia, Toto, como le conocían en la selección prodigiosa que ganó el oro olímpico en Atlanta 1996 y fue campeona del mundo en 1998, convertido hoy en terapeuta de adicciones, ha escrito el libro Mañana lo dejo (Bresca Ediciones), que salió a la venta el jueves.

Fueron dos años largos de terapia. "A los dos meses de ingresar, recibí una oferta del Niza francés. Si aceptaba, recaería. Dije que no", recuerda. "Me aparté de todos, del mundo del waterpolo, y me fui a vivir con mi madre a Sant Andreu de la Barca".

¿Cómo fue posible que Pedro García, un chaval con planta de modelo, de una familia de clase media, se enganchara a la droga? "Bebía y fumaba con 15 años", explica. "Siempre estaba en la calle porque mis padres se divorciaron. Fue la época en que Mariano García me dio caña. 'Eres un quinqui', me decía". Mariano era, entonces, el técnico que dirigía la escuela de waterpolo de Madrid.

Sin embargo, cuando realmente empezó su drama fue en 1986, justo el momento en que el CN Catalunya le fichó, junto a su amigo el portero Jesús Rollán. Vivían en la residencia Blume, sin ningún control.

"La noche la descubrí cuando llegamos a Barcelona. Pero entonces sólo bebía". Ni siquiera se acuerda de la primera raya de cocaína que esnifó. "Fue en Terrassa. Un tipo me ofreció un trabajo para servir copas en un local porque vio que tenía mucho arrastre. Sí, fue en aquel bar, seguro. Estaba cansado, había tomado varias copas y al día siguiente nos entrenábamos por la tarde. El tipo me dijo: Si te tomas esto no te afectará". Era cocaína. Año 1990.

"Desde muy jóvenes, manejábamos dinero. En un año, por ejemplo, ya internacionales, pasamos de ganar 40.000 pesetas a 150.000 al mes. Manejar esta cantidad era difícil. Generábamos envidia". ¿Qué hubiera pasado si su ficha hubiera sido millonaria como la de un futbolista? "Mi vida deportiva hubiera terminado a los 24 años".

Su vida se convirtió en un torbellino. No podía ya frenar aquella espiral de depravación. "Hice cosas gravísimas", reconoce García. "Algunas veces cogí a mi hija en brazos porque estaba llorando y sólo deseaba que se callase para poder meterme otra raya". Había perdido por completo el control. Sin embargo, antes de los JJ OO de Barcelona tuvo que reconocer en una reunión con los técnicos su adicción a la cocaína. "Se quedaron estupefactos. Me hicieron controles individuales, pero los pasé todos". Pero durante una semana desapareció de la concentración. Vivió en casa de Rafa Aguilar, actual seleccionador español y entonces segundo. "Allí eliminé los rastros de la cocaína. Gané la plata olímpica".

Aquello, sin embargo, no cambió sus hábitos. "Consumía de forma desaforada", confiesa en su libro. "A veces desaparecía por tres días y entonces consumía de tres a cuatro litros de destilados, de 10 a 15 gramos de coca, cuatro o cinco pastillas de éxtasis y dos o tres botes de éxtasis líquido. Todo demencial".

Tras una de estas largas salidas, regresó a su casa y mantuvo una discusión con su esposa. Llevaba cuatro años casado. Pero decidió abandonar a su mujer y a su hija de sólo ocho meses. "En 1998 estaba tan enganchado que consumía los jueves y viernes por la noche, buscaba alguna excusa para no entrenarme el sábado y aparecía sólo el domingo para jugar el partido", afirma.

Acabó sin equipo. "Ningún club me quería", asiente. Aquella vez, Rafa Aguilar, entonces técnico del Terrassa, le tendió la mano. Y luego, en 2002-2003 jugó en el CN Barcelona. "Pero entonces ya no tenía solución. Ni me entrenaba. La adicción me había pillado del todo". La constatación más evidente de su deplorable estado se produjo aquel mismo año, cuando Joan Jané, seleccionador, intentó repescarle para el Mundial de Barcelona 2003.

"Cuando me llamó, no me veía capaz. Quería que fuese el tercer defensa de boya. Eso no me gustó", recuerda. "Duré dos entrenamientos. Me echó. Y me hizo el mejor favor, porque aquello me sirvió para abrir los ojos. Poco después ingresé en el centro Mare Nostrum".

Pedro García ha vuelto a engancharse a la vida. No toma ni una copa de vino. Como terapeuta, lanza su eslogan: "Hacemos un tratamiento libre de sustancias de por vida. Nunca más. Vivir sin tomar y vivir bien". Y así lo hace Pedro, junto a su nueva pareja y sus dos hijas, Claudia de 10 años y Natalia de 7. Además de terapeuta ha hecho también un master de dirección de hoteles. Ya no se mete en el agua, pero nunca olvidará a las personas que le tendieron la mano cuando más las necesitaba: "Manel Estiarte y el COE, que me pasaron 600 euros mensuales dos años para financiar el tratamiento, Rafa Aguilar, Miquel Trapé, Lolo Ibern". Y, por supuesto, Jesús Rollán: "Él no esnifaba como yo. Lo mató una depresión". Toto se salvó y pudo regenerar su vida.

Clica per veure la notícia original

Entrevista a Pedro García Aguado, Toto, en "La Contra" de ...

Aquesta caducada Junta repetirà els vells, i en farà de nous. Temps al temps.

Avui comencen les rebaixes d'hivern

Retorn a la crua realitat del CNB

És veritat o mentida que ... ?

 

És veritat o mentida que ... la Junta Directiva considera el total del pressupost del CNB per l'any 2008 (parlem de 7.720.741,00 euros = 1.284.623.212 de les antigues pessetes) com una caixa única, on fica la mà segons convé?  Aquesta pràctica, que per altra banda sovinteja en empreses de caire familiar, és una imprudència que mai s'ha de fer.

És veritat o mentida que ... la Junta Directiva (en aquest cas la responsabilitat cauria directament damunt del vicepresident econòmic, Sr. Meseguer) calcula erròniament els ingressos previstos, i les despeses no tenen res a veure amb aquests ingressos?

És veritat o mentida que ... el gerent del CNB, Sr. Blanquer, no disposa, ni de la preparació acadèmica, ni de la mínima experiència que s'hauria d'exigir per ser el gerent d'una entitat esportiva de la magnitud del Club Natació Barcelona? Quin és el procés de selecció que hi va haver per cercar un professional que ocupés el càrrec de gerent del CNB?
Quin va ser en el seu moment el procés de selecció que va dur a la Sra. Meritxell Moncunill al càrrec que ocupa en l'organigrama del CNB? Ocupa aquest càrrec pel mèrit de ser la germana del vicepresident Frederic Moncunill (el que viu a Alacant)?

És veritat o mentida que ... en el darrer trimestre de l'any passat, més de 800 socis/ies s'han donat de baixa del CNB? I que la perspectiva pel primer trimestre d'aquest 2009, es de que continuarà aquesta sagnia?

És veritat o mentida que ... davant les baixes de socis i sòcies que ho han estat un bon grapat d'anys (en alguns casos més de vint i més de trenta anys, amb les preceptives derrames satisfetes), des de les oficines del Club, passant pels membres de la pròpia Junta Directiva, cap pregunta, cap trucada, cap interès en esbrinar el motiu de la baixa?

És veritat o mentida que ... quan per desgràcia un soci o sòcia es mor, en el moment d'haver de lliurar les seves pertinences guardades en els seus armariets, aquestes són lliurades, en alguns casos, en bosses d'escombraries?

És veritat o mentida que ... el CNB genera un volum ingent de residus plàstics, molts i molts metres cúbics de deixalla plàstica, a més de tots els diaris (els de pagament i els gratuïts)? I que no hi ha cap gestió mediambiental o de reciclatge d'aquest residus, i que es llencen a la brossa comuna?

És veritat o mentida que ... com ens va comentar la Sra. Rosa Picó, que va exposar a la galería d'art del CNB aquest passat desembre, que li van dir des del Club que per poder-hi exposar hi havia una llista d'espera de ... tres anys!
I que una condició per poder-ho fer, a banda de pagar entre 240 i 300 euros, és que s'ha de regalar una obra de l'artista, la que ell o ella decideix, al 'museu' del Club?
El Sr. Resky és el responsable de les exposicions que es fan al Club.
La Sra. Picó va demanar de veure les obres donades pels artistes, o saber què es feien amb elles. A hores d'ara, encara espera una resposta.

En la propera assemblea general de socis de finals d'abril esbrinarem què és veritat i què és mentida. Feu-nos arribar totes aquelles preguntes que us agradaria fer-li al president Sr. Millans. Molt gustosament se les farem, en el vostre lloc i en el seu moment.

Té la Junta Directiva un pla 'B' pel 2009, a banda de la derrama?

Grup de Marxaires del CNB

Sant Llorenç del Munt
dissabte, 17 de gener de 2009

clica: dades informatives

Monestir romànic de Sant Llorenç del Munt

Bona nit i Bon Any 2009 - Us torno a enviar el correu des d'un altre webmail perquè sembla que hi ha algun problema de lliurament.
Us annexo la convocatòria per a la propera excursió - No falteu!
Ens veiem a la muntanya!
Xavier

Campions Copa Nadal 2008

Dani Serra (CN Catalunya) y Francesc Godoy (CNB), 

ex aequo en categoría masculina,

y Marta Noguera (CNB) en femenina.

Recupera  aquí  l'article del 26-12-08

La Junta Directiva, veient el que li espera aquest any

La natació abans de Phelps

 La història de la natació, 
des de l'anglès Matthew Webb fins a Michael Phelps. 

Aquest reportatge de Vilaweb TV ens explica de manera molt
entenedora i gràfica l'origen de la natació com a esport. 

La Junta Directiva del CNB, encetant l'any 2009

Un segle de Club Natació Barcelona

La veterana entitat celebra cent anys d’esports aquàtics, serveis als socis i campionats

Elia Gran

Han organitzat activitats tan variades com un sopar de gala, un concert al Palau de la Música o una cursa a l’aigua amb vestit i sabates.

Va ser el 10 de novembre de 1907 quan Bernat Picornell, juntament amb un grup de 16 amics, tots ells entusiastes de la natació i amb ganes de promoure la cultura física a la societat catalana de l’època, van fundar el Club Natació Barcelona (CNB). Amb el pas dels anys, l’entitat va anar guanyant prestigi, amb la creació de la Copa de Nadal de natació, com a fundador de les Federacions Catalana i Espanyola de Natació i com a inspirador del Comitè Olímpic Espanyol.

Ara farà cent anys d’aquella inauguració i, amb motiu d’aquest esdeveniment, s’han organitzat una sèrie d’actes i reunions per commemorar tots els canvis i millores que ha experimentat el club al llarg de tots aquests anys.

La celebració es va iniciar el 9 de novembre de 2006 i durarà fins el 25 de desembre del 2007. La varietat d’activitats és enorme. Així, per exemple, per a aquells que volen recordar altres opcions de natació, s’ha previst una competició de seixanta metres de natació amb vestit i sabates, una cursa de cent metres nedant amb un fanal a la mà, un partit de waterpolo a mar obert o un concurs de cucanya marítima.

Seu del Campionat d’Espanya

Igualment, s’han organitzat altres propostes amb un caire més social, com ara el Sopar de Gala del Centenari, el Concert del Centenari al Palau de la Música o els actes solidaris com “Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple”. Totes aquestes celebracions pel primer de segle de vida del CNB han coincidit amb la Presentació Oficial del Campionat d’Espanya de Natació.

Aquesta competició es durà a terme als equipaments de l’entitat. “Les instal·lacions de Madrid són més petites”, comenta el nedador professional, Ramon Martínez, del club Real Canoe de Madrid, per justificar aquesta decisió. Molts dels esportistes dels diferents punts d’Espanya que han vingut a competir al Club Barcelona es veuen agradablement sorpresos per les nombroses piscines i la varietat d’instal·lacions del Club Barcelona.

“He vist molts clubs per Espanya, però aquest es veu molt nou i, com que hi ha més d’una piscina, tens molt espai al teu carril”, explica l’Àngela San Juan desde l’aigua.

“Amb la segona fase del Pla Director del 2001, el club ha passat de tenir 10.000 a 24.000 metres quadrats”, explica l’actual president del club, Sebastià Millans. Amb aquesta ampliació, també s’ha pogut augmentar el nombre de socis. El CNB ha passat dels 16 fundadors als 8.900 socis actuals. “Hi ha molts jugadors de waterpolo aquí!”, subratlla, sorpresa, Àngela San Juan. “Des que el 2003 s’hi van celebrar les proves de waterpolo durant el Campionat Mundial de Natació, aquest esport és un dels preferits d’aquells que freqüenten el club”, assenyala el president.

Amb el temps, el club ha pogut ampliar les ofertes per als seus socis. Actualment, compten amb uns 800 metres quadrats de sala de fitness, una piscina olímpica amb passarel·les i fons mòbil, la piscina per als nadons, deu nous vestidors, una nova cafeteria, i dues noves plantes d’aparcaments.

Més oferta per als socis

Joan Roc és un soci del club. Porta vint anys confiant en aquesta entitat del barri mariner de Barcelona. “El Club va millorant. Cada cop s’hi poden fer més coses. Abans venia jo sol. Ara m’acompanyen la meva dona, que va al gimnàs, i el meu fill, que fa karate”, apunta.

Els actes per celebrar el centenari del club s’han convertit en una grata notícia per a molts dels competidors que s’han desplaçat fins a les seves instal·lacions. Ramón Martínez, que ha viatjat des de Madrid, reconeix que li ha agradat molt presenciar alguns dels esdeveniments organitzats per la commemoració.

Per fomentar la cultura física

Tothom al club coincideix a afirmar que s’han anat transformant i adaptant als nous temps i les noves condicions. El CNB ha seguit fidelment la seva intenció inicial de fomentar la cultura física i, alhora, ha ampliat la seva oferta d’esports, encara que no fossin aquàtics.

Cada cop hi ha més socis i, per tant, aquest ha passat de ser un projecte entre amics a convertir-se en una organització oficial amb rellevància a escala estatal. Al Club Natació Barcelona s’enorgulleixen perquè mai han deixat de ser un referent pel que fa al seu elevat prestigi en les difererents competicions esportives.

Font: Nova Ciutat Vella, núm. 83 (Gener-2007)

¡Feliz 2010!

Total, con lo que promete el 2009, 
ya estamos deseando que acabe...

Pocas veces un año se presenta con unas credenciales tan apestosas como el que hoy comienza. Si Nostradamus hubiera previsto el nacimiento del Anticristo para el próximo sábado, no pintaría peor de lo que ya anticipan los analistas económicos. Crisis, paro, inestabilidad y la película de El canto del loco son sólo algunas de las grandes mierdas que nos va a tocar comernos este año a los españoles. Sin embargo, en El Jueves nos mueven la alegría y el buen humor y tenemos grandes esperanzas en el futuro, así que... ¡Feliz 2010! ¡Sólo faltan 364 días y medio para que llegue, y difícilmente será peor!

Clica per veure l'original:

En el 2008 van ser 120 euros! Quants seran en el 2009?

... socis lamenten i justifiquen la tebiesa de la directiva del CNB al·legant ...

La nova línia del mar

| La construcció de l'Hotel Vela canvia de forma radical el perfil de la costa | Serà l'edifici més proper al mar de la ciutat, a només 20 metres | El bloc sobre un espigó genera polèmica entre els veïns i els banyistes

Maria Favà

"Com s'ho han fet per poder construir l'hotel allà?", es pregunta Albert Serratosa, enginyer i autor del pla comarcal metropolità. Lentament, les grues van fent créixer l'edifici que marcarà la nova línia del litoral de Barcelona. Damunt l'espigó, i a només 20 metres del mar, l'Hotel Vela, obra de Ricard Bofill, ja té mitja estructura enllestida.

Com a urbanista i gran coneixedor de la ciutat, Serratosa sap on es pot construir i on s'ha hagut de modificar la llei de costes per fer-ho. Al marge de qüestions legals, Serratosa opina que l'edifici no té res d'original.

No és només Serratosa qui invoca la llei de costes. Hi coincideixen tots els detractors de l'hotel. "Els xiringuitos de la Barceloneta van haver d'anar a terra perquè no complien la llei de costes i ara, en canvi, deixen fer aquest hotel que està dins del mar, que contamina el paisatge, que modificarà les onades, que s'ha carregat l'escullera, que era un dels passejos més tradicionals de la ciutat", es lamenta Marta Tatjer, empresària i sòcia del Club Natació Barcelona.

Són els socis d'aquest club els primers que ja han patit l'impacte visual de l'hotel. I això que ara només té vuit plantes i ha d'arribar als noranta metres i unes 25 plantes. Aleshores els farà ombra: els traurà una part del sol de què ara gaudeixen. Roser Ponsatí, la sòcia número 5 però que continua molt activa, lamenta el malbaratament de la costa i que l'actual directiva del club no tingui una posició més ferma. Alguns socis lamenten i justifiquen la tebiesa de la directiva del CNB al·legant que està lligada de mans i peus per l'Autoritat Portuària. Però d'altres opinen que els han "comprat" i que la constructora que fa l'hotel els ha promès compensacions com ara arreglar la piscina del club, que és la més antiga de l'Estat. La directiva ha rebutjat comentar la qüestió.

També estan expectants i espantats els veïns de la Barceloneta. "Serà un pal per al barri", diu l'Antoni Miquel, el Lesli dels Sirex, que és veí del barri i durant uns anys regidor per CiU. El Lesli igual que l'Emiliana Llorca, la presidenta de l'Associació de Veïns de l'Òstia, temen que l'hotel generi molta més circulació i que col·lapsi l'avinguda de Borbó. També és veïna de la Barceloneta la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns, Eva Fernández, que qualifica el projecte de "nyap". "El que més temo és que passi com l'hotel de Miramar, que primer tothom va protestar molt però un cop inaugurat, ja ens n'hem oblidat". En l'oblit han quedat polèmiques per altres edificis que en el seu moment s'endinsaven al mar (Maremàgnum el World Trade Center), i que ara semblen de terra endins.

Clica per veure l'article original

... i amb una nova derrama! Altra cosa serà que el soci/ia digui prou.

- "... que el Sr. Magriñá ha manipulado y sigue manipulando ..."

Bústia del soci/ia

Señor Talavera:

Una vez he leído la publicación del día de hoy, en el blog del que es administrador nuestro consocio Enric Meca, y en la que se hace referencia a una frase que yo he puesto en sus labios, que presuntamente fue dicha por Ud. -“El Fusté es un titella y en la Sección de Petanca, quien manda es el Magriñá”-, debo decir que no fue ésa la frase literal que Ud. dijo, por lo que le presento mis más sinceras disculpas por todas las molestias que haya podido ocasionarle.

Sin embargo, en aquella conversación mantenida el pasado 25 de diciembre, en la que también intervino el socio Sr. Berruezo, la interpretación inalterable de sus palabras en dicha conversación, interpretación que me ha confirmado el propio Sr. Berruezo que también comparte, fue la de constatar que el Sr. Magriñá ha manipulado y sigue manipulando todas las decisiones que son competencia del Delegado de la Sección de Petanca, Sr. Fusté. 

Ud. mismo nos comentó a mí y al Sr. Berruezo, que si yo desaba volver a jugar en el Equipo de Petanca, debía pedir permiso al Sr. Magriñá y obtener su autorización. Esa labor es competencia del Sr. Fusté, que para eso es el Delegado. ¿O sólo lo es para su proyección personal?

Y a los hechos sucedidos me vuelvo a remitir: Torneig del Centenari, Lliga Provincial 2007 y Lliga Provincial 2008. El Sr. Magriñá, apoyado por sus incondicionales 'amiguetes', consigue por mayoría y bajo chantaje sus objetivos frente al Presidente Sr. Millans, Delegado Sr. Fusté y resto de jugadores del equipo, con las negativas consecuencias que tiene para la imagen del Club, deportistas y resto de socios.

Con estas puntualizaciones, dejo por concluida su implicación en este asunto, quedando como siempre a su disposición para aclarar personalmente cualquier cuestión que considere oportuna.

Reciba un cordial y amistoso saludo,

Juan Carrasco

______________________________

Estimado Sr. Talavera,

Se equivoca de nuevo si pretende amedrentarme o amenazarme con tomar medidas legales contra mi persona. No apunta Ud. en la dirección correcta. El asunto no es entre Ud. y yo, sino entre Ud. y el Sr. Carrasco. Si quiere tomar medidas legales contra mi persona hágalo ya. ¿Para qué esperar esas dos horas?

Como bien dice, dispone de una cantidad bárbara de dinero -que no delataré aquí- para invertir en abogados. Tengo bastantes amig@s abogad@s que estarían encantad@s de recibir un buen pellizco de ese dinero. Incluída está su amenaza en "Ras i Curt" para información de todos los soci@s del CNB.

Habla el Sr. Carrasco de chantajes por parte del Sr. Magriñá; ahora es Ud. quien me amenaza. La verdad, Sr. Talavera, da que pensar estos procederes por parte de jugadores destacados del equipo de petanca del CNB. A ver si aún va a cuajar el apodo que ya circula por el Club, "La Cosa Nostra", a la Sección de Petanca.

El Sr. Berruezo, me consta, estaba en la conversación 'de marras'. Nos ayudaría mucho que corroborase, como afirma el Sr. Carrasco, si Ud. se refirió o no en ésos o similares términos a los Srs. Fusté y Magriñá.

Sr. Enrique Talavera, tocayo, hemos iniciado este blog con un fin muy diáfano. Tenemos clarísimo el camino que hemos de tomar, y no variaremos un ápice nuestro rumbo. Y le puedo asegurar que en absoluto hay interés en 'cargarse' la petanca. Todo lo contrario. Queremos el bien del CNB tanto o más que Ud. Pero es imposible hacer una tortilla sin romper primero la cáscara. Seguro que me comprende.

Estaré encantado de poder saludarle personalmente en el Club, y si le apetece, tomar un café y tener un cambio de impresiones. Le puedo asegurar que el Sr. Carrasco le tiene en gran aprecio. Y sólo por ello tiene Ud. todo mi reconocimiento.

Sólo añadir que haría bien la Junta Directiva en acelerar los trámites para que podamos revisar las cuentas de la Sección de Petanca. No beneficia en nada a nadie, y mucho menos a dicha Sección, que se vaya dilatando y postergando el día de la revisión.

Afectuosamente,

Enric Meca

Feliç 2009 a tothom

A tots els socis/ies,  
treballadors/res, empleats/des, monitors/res, 

i directius/va del CNB:

Feliç 2009 !!