Sebastià Millans, ¿dónde escondes TODAS las obras de arte donadas a la Fundación del CNB?

Dos socias del CN Barcelona, Mònica Codina y Anna Guitart, amparándose en el derecho que les otorgan los Estatutos del club, solicitaron por escrito —días antes de la última Asamblea General de Socios celebrada el pasado 22 de abril— tener acceso al almacén donde en teoría están guardadas las obras de arte donadas a la Fundación del club, para hacer un breve inventario de las mismas. Les pertenecía aún más el derecho de visitar dicho almacén porque uno de los puntos señalados en el orden del día de la asamblea era la Fundación del club. Y hemos de recordar la sospecha, que ya denunció El Triangle en su número 951 del pasado 11 de enero, de la desaparición de numerosas obras de arte, ya que en una anterior visita relámpago e informal a dicho almacén, al que tuvieron acceso gracias a la ingenuidad y a la candidez del Sr. Reski Abdelli (monitor de vela y responsable de la sala de arte), las dos socias citadas más la socia África Cabecerán apenas contabilizaron una quincena de cuadros —apoyados contra una pared directamente en el suelo desnudo—, cuando en teoría deberían de haber decenas de obras de arte, entre cuadros, esculturas, cerámicas, esmaltes, tapices, etc. Y nos basamos en ello porque en los últimos años, los artistas que han expuesto sus obras de arte —un artista por mes excepto en el caso de alguna exposición colectiva— han debido donar una obra suya a la Fundación, requisito éste del que sólo podían ser exhonerados por el actual gerente Marc Blanquer desde febrero del 2008, y antes de esta fecha por el anterior gerente Sr. Miquel Esteve. En alguna ocasión se ha cambiado la donación de una obra de arte por dinero directamente —incrementando entonces el alquiler de la sala—, con la excusa de que la Fundación ya tiene demasiadas obras de arte, según palabras del amigo Reski Abdelli a una artista. Todo está documentado gracias a la investigación hecha por un periodista de EL TRIANGLE. Este sujeto, nos referimos al gerente Marc Blanquer, convenientemente entrenado y evidentemente incómodo, les dijo que no tenían ningún derecho a acceder a las obras de arte depositadas en dicho almacén. Cosa que es mentira. Otra mentira más de los impresentables caraduras que gestionan el club a su antojo. Después dirá, este ex-administrativo aupado a gerente, que cumplía órdenes, sabiendo que eso no le exime de su responsabilidad por el conocimiento de las numerosas irregularidades cometidas y que se siguen cometiendo en el club por parte de algunos de sus directivos. ¿Quiere que hablemos del escándalo y de la vergüenza que están ocasionando las mentiras de las pizpiretas de Meritxell 'la hermanísima' Moncunill y de Georgette Novella en la pseudo-sección de Tai-Chí? Sin duda también deberá responder por todo ello en su momento. Tanto Mònica Codina como Anna Guitart solicitaron las Hojas de Reclamaciones en las que denunciaron que se les negó el derecho a examinar las obras de arte donadas a la Fundación del CNB, de tener vista del contrato suscrito por el CNB con la entidad mercantil Hoteles y Termas, y de acceder a la lectura del Acta de la Inspección de Trabajo que se le hizo al CNB después del pasado verano y que descubrió pagos en 'negro', sistemáticos y continuados, en las nóminas de numerosos monitores/as. La primera copia de estas denuncias, de estas Hojas de Reclamaciones, fueron entregadas en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, del cual dependen todas las Fundaciones de Catalunya. Y sendas fotocopias de estas denuncias hace semanas que están en poder de los inspectores de Hacienda, habiendo sido adjuntadas al expediente que se le ha abierto al CNB, que poco a poco va adquiriendo un considerable volumen.  Clica para leer en format pdf Y la guinda la puso el vicepresidente primero, el directivo turronero que vive en Alicante, Federico Moncunill, cuando en la última asamblea de socios anunció la inminente disolución de la Fundación del CNB. ¡Qué casualidad! Precisamente ahora que está denunciada ante Hacienda por presunto desvío irregular de fondos.

Hay quien paga sus deudas con obras de arte

'EL TRIANGLE' (núm 951): 

«¿QUÈ PASSA AMB LES OBRES D'ART DONADES AL CN BARCELONA?»

Deudas con cuadros se pagan

La Vanguardia | Santiago Tarín | 28/05/2010

Cuando la justicia llama a tu puerta, la intimidad queda maltrecha. Los sospechosos ven como sus conversaciones telefónicas son escuchadas, sus mails intervenidos y sus reuniones fotografiadas, pero donde la policía suele llevarse más sorpresas es en los registros de los domicilios, donde en ocasiones los hallazgos son sorprendentes.

Es curioso la propensión de los delincuentes a acumular, y a veces son cosas realmente estrambóticas. Por ejemplo, entre los grandes narcotraficantes mundiales era conocida su afición a tener zoos privados. Los animales solían acabar en parques zoológicos.

Otro clásico son las colecciones de arte. Por ejemplo, en la operación Malaya, al ex asesor de urbanismo del Ayuntamiento de Marbella, Juan Antonio Roca, se le decomisaron más de 400 piezas, algunas atribuidas a Miró o Dalí. Incluso las imágenes de la entrada y registro mostraban un cuadro en el cuarto de baño. En la operación Pretoria también se han intervenido numerosos lienzos.

¿Qué ocurre con estas piezas? Pues quedan en depósito a la espera de que haya sentencia del tribunal. Las obras serán tasadas por peritos y entonces hay más de una sorpresa. De entrada, porque una cosa es coleccionar y otra amontonar. No son pocas las obras que se compran para epatar y que en realidad tienen poco valor, cuando no son falsas. En cualquier caso, debe esperarse al final del proceso para conocer su suerte.

Si el imputado resulta culpable y debe afrontar una responsabilidad civil, puede resarcirla con sus posesiones, sean arte, barcos, viviendas o automóviles. La Ley de Enjuiciamiento Civil da posibilidades al respecto, pero lo normal es que se subasten a fin de obtener fondos para pagar.

Si se diera la eventualidad de que entre las obras intervenidas hubiera alguna emblemática por su autor, calidad o singularidad no sería descartable un derecho preferente para el Estado, según explicaron los juristas consultados. Y en caso de que el acreedor sea la Hacienda Pública, es también posible resarcir entregando pinturas o esculturas, aunque queda a criterio del Fisco si se aceptan, atendiendo a la posibilidad de que sean vendidas en el mercado. Deudas con arte se pagan.

Clica per veure l'article original (28-05-2010)

Tu - ru - rú

... Així estic ...
... Així m'he quedat ...
... No sento res ...
... Tinc les neurones destrossades ...
... Enfonsat consumeixo les hores estirat al terra ...
... Em passo els dies mirant al buit sense reaccionar ...
... I tot perquè Sebastià Millans ara diu que no vol pactar ...
... Quan abans, ell estava disposat a arribar a un acord ...
... Ahir sí, avui no, ...
... Potser demà?...

El Grup de Marxaires, al Grau de Barrots, en la Serra del Montsant

Sortida al Grau del Barrots, en la Serra del Montsant, 
realitzada el dissabte, 13 de març del 2010
Per Josep Maria Rebull Gràcia

Ha estat, sense cap dubte, 
una de les més divertides i emocionants.

Per visionar-les a pantalla sencera desplega 'menu'
i escull l'opció 'View Fullscreen'

Hem viscut nombroses experiències des de principi, com salvant difícils i complicats obstacles que trobàvem pel camí, trepitjant neu en gran part del recorregut, creuant per espais de vertigen que superàvem empassant saliva, i fins i tot punts perillosos on minuts abans havia passat un accident, per despreniment d'una roca, a un membre d'un altre grup d'excursionistes.

Tot va acabar com sempre, en un magnífic dinar en el restaurant La Morera de Montsant, que ens va saber a glòria després de totes les emocions viscudes.

Patrono de dos Fundaciones es, ¡carallo!, don Federico Moncunill Gallo

¡ El amigo Federico Moncunill (el turronero) también es patrono de la Fundación del ... Hércules FC de Alicante !

Calentura en la Fundación. Varios patronos sopesan dimitir.

La llama de la discordia se ha instalado en los últimos días en el seno de la Fundación del Hércules. (...)  Ayer, de hecho, algún patrono acudió al Consejo celebrado por la tarde en el Rico Pérez con la intención de renunciar a su cargo. (...) A la reunión de ayer, que sirvió para abordar también otros temas de la Fundación, acudieron Mangada, Luis Berenguer, Felix Recuenco, Vicente Ferrándiz, Ignacio Pérez, Juan José Huerga, Carlos Parodi, José Alcaraz, Federico Moncunill, José León, Miguel Mérida, Luis Naranjo y Nicolás López. (...)

Clica per veure la font original (22-01-2010)

El primer vicepresidente del CN Barcelona, el ínclito Federico Moncunill Gallo, además de ser patrono y secretario de la Fundación del CN Barcelona, también tiene tiempo y ganas para ser patrono de otra Fundación ligada a otro club deportivo. Nos referimos a la Fundación del Hércules FC de Alicante, ciudad en la que vive el personaje en cuestión. FUNDACIÓN CLUB DE NATACIÓN BARCELONA (Clica para ampliar) A diferencia de la Fundación del citado club de fútbol, la Fundación del CN Barcelona ha sido denunciada ante los organismos competentes por presunto fraude por desviación irregular de fondos. Y sospechosamente este inquietante personaje anuncia, para sorpresa del personal asistente en la pasada Asamblea Ordinaria de Socios del CNB, la inminente disolución de la Fundación del CNB, con excusas varias. El expediente abierto por la Inspección de Hacienda contra el CN Barcelona, a raíz de la denuncia presentada, sigue su curso sin perjuicio de otras denuncias que han sido igualmente presentadas contra la actual junta del CNB por otras presuntas y no menos graves irregularidades, como el tema del IVA. Esperemos que si por la denuncia interpuesta, y como consecuencia de la investigación por parte de los inspectores, se derivase un resultado de fraude fiscal con las nefastas consecuencias que ello podría acarrear a la entidad, tanto el patrono Sr. Juan Comajuncosa Gil como el patrono Gerónimo Zapata Cantalapiedra, no aleguen que ellos no sabían nada de nada. Creo que es de recibo aconsejarles que empiecen a hacer las oportunas preguntas a ciertos cargos de la Fundación del CN Barcelona. Un consejo de amigo.

El CN Barcelona, en el Campionat Nacional de Clubs, en frontó de 36 metres

Durant tot el passat cap de setmana es va disputar, a les instal·lacions del Centre Municipal de Pilota de la Vall d'Hebrón, la fase final del Campionat Nacional de Clubs de la Divisió d'Honor en la modalitat de mà, de paleta cuir i de paleta curta, en un frontó de 36 metres.

Nota: En aquest video apareixen jugadors i socis del CN Barcelona, com            l'Emiliano Skufca, el Carles Sanz, el seu pare Xavi Sanz, el Jordi Fabregat,
           el Paco Díaz, l'Agustín Calbo, ...

Final del Campionat de Catalunya Cadet Masculí al CN Barcelona

Els dies 28, 29 i 30 de maig es celebra la Final del Campionat de Catalunya Cadet Masculí.

La cita és a la piscina de la Nova Escullera, al CN Barcelona, on el CE Mediterrani, CN Sant Andreu, CN Mataró, CN Sabadell, CN Atlètic Barceloneta, CN Terrassa, CN Catalunya i el club amfitrió s’enfrontaran per aconseguir una de les quatre primeres places, ja que aquestes classifiquen per la Final del Campionat d’Espanya Cadet Masculí que es celebrarà entre el 25 i el 27 de juny al CN Alcorcón.

Dilluns 31 de maig, amb la publicació en aquest mateix web dels resultats de la Final del Campionat de Catalunya Cadet Masculí, coneixerem quins quatre equips catalans participen en el Campionat d’Espanya.

Programa de competició:

Final del Campionat de Catalunya Cadet Masculí
28, 29 i 30 de maig de 2010, CN Barcelona

Quarts de Final

Divendres 28 de maig

16:00 P1: CN Sabadell – CN Atlètic Barceloneta

17:30 P2: CN Mataró – CN Barcelona

19:00 P3: CN Terrassa – CE Mediterrani

20:30 P4: CN Catalunya – CN Sant Andreu

Semifinals

Dissabte 29 de maig

16:00 S1: Perdedor P1 – Perdedor P4

17:30 S2: Perdedor P2 – Perdedor P3

19:00 S3: Guanyador P2 – Guanyador P3

20:30 S4: Guanyador P1 – Guanyador P4

Finals

Diumenge 30 de maig

09:00 7è – 8è: Perdedor S1 – Perdedor S2

10:30 5è – 6è: Guanyador S1 – Guanyador S2

12:00 3r – 4t: Perdedor S3 – Perdedor S4

13:30 1r – 2n: Guanyador S3 – Guanyador S4

Clica per veure la font original (27-05-2010)

Rugby a la ciutat

Increïble spot australià de Nike Rugby. Excel·lent fotografia i immillorables jugades tant tècniques com tàctiques (melés, placatges, tackleings, scrummings i ruckings ... per a tots els gustos). L'anunci és de fa uns 4 anys. Rodat a Cardiff després de la final Munster vs. Biarritz de la Heineken Cup. La cançó és de Unkle, 'Eye for an Eye'.

El CN Barcelona diu adéu al títol (5-8)

El Club Natació Terrassa derrota al CN Barcelona per 5-8 i aprofita la primera oportunitat per sentenciar l’eliminatòria del 'play-off' pel títol

El CN Terrassa ha certificat aquest dissabte el passi a la final del play-off pel títol en la primera oportunitat que ha tingut per fer-ho. I ho ha fet sense dificultats davant el CN Barcelona, segon classificat en la lliga regular. Els homes de Dani Nart han estat en tot moment per davant en el marcador, gràcies a una renda inicial de 0-5, i han acabat vencent per 5-8.

L’equip egarenc ha deixat ben clar des d’un començament que volia passar a la final sense necessitat d’un tercer partit. I en el primer quart ha deixat el camí ben marcat en obtenir un 0-4 que deixava les coses molt negres a l’equip barceloní. Tot i que els primers minuts han estat de respecte mutu, tot seguit Sergi Mora i Jordi Pérez en dues ocasions han establert un sorprenent 0-3. L’entrenador del CN Barcelona, Antoni Esteller, s’ha vist obligar a demanar temps mort per intentar corregir els seus jugadors, però sense èxit. El porter del Natació, Ivan Strujic, ha aturat tot el que s’apropava a la porteria. En l’últim minut, Adrià Sanz ha assistit Iván Gallego i aquest ha marcat el quart gol terrassenc.

El segon quart ha començat amb un travesser del local Perrone, però la resposta ha estat del Natació. Sergi Mora, en l’últim segon de possessió i amb una gran vaselina ha anotat el cinquè gol. El 0-5 no era definitiu, quedava molt per davant, però suposava un gran avantatge pel conjunt egarenc, molt superior en els primers minuts al CN Barcelona. El porter local, l’internacional Iñaki Aguilar, ha recuperat el seu nivell habitual i ha evitat que més gols del Natació pugessin al marcador. Blai Mallarach, amb un gol de jugada i un altre de penal, ha retallat la diferència i el segon quart ha acabat 2-5.

Un gol més del CN Barcelona res més començar el tercer quart, obra de Campbell, ficava als barcelonins al partit, tot i que el resultat seguia sent un 3-5. La bona tasca defensiva dels dos conjunts han provocat uns minuts sense activitat golejadora, ratxa que ha trencat Florin Bonca fent el 3-6 en una jugada en superioritat numèrica. Un gol de penal de Sergi Mora ha tornat a donar una renda de quatre gols als egarencs. En els últims segons del tercer quart Joel Esteller marcava un gol que donava una mica d’esperança al seu equip.

Però lluny d’una remuntada, Adrià Sanz ha sentenciat l’eliminatòria amb un gol que feia pujar el 4-8 ben aviat. La celebració, a l’aigua i a les banquetes, no era només pel gol: era pel bitllet cap a la final. Els egarencs sabien que ja estava tot fet, i els barcelonins, que ho tenien tot perdut. Szirany ha maquillat el resultat amb un gol ens uns minuts finals de pur tràmit.

Clica per veure l'article original (24-05-2010)

El CN Barcelona perd el primer assalt contra el CN Terrassa, i s'allunya de la final

El CN Terrassa venç el CN Barcelona en el primer partit de semifinals

Dissabte, a partir de la una de la tarda, hi haurà el segon partit de l’eliminatòria. El Natació Terrassa ha fet els deures i la pressió és ara pel Barcelona, que està obligat a guanyar per forçar el tercer partit, que es jugaria diumenge

A la quarta ha anat la vençuda. Després de perdre els tres primers partits oficials de la temporada, el Club Natació Terrassa ha aconseguit batre el Club Natació Barcelona en el primer xoc de semifinals del play-off pel títol, disputat aquest dijous. L’equip de Dani Nart s’ha imposat per 12 a 7 i, si guanya aquest dissabte a la piscina de la Nova Escullera, passarà a la final, on probablement es trobaria l’Atlètic-Barceloneta. Els mariners han guanyat còmodament el primer partit de semifinals, per 11 a 16, davant el Club Natació Sabadell.

El Natació Terrassa, que ha fet un partit molt complert, ha manat en el marcador des del primer moment. Un parcial de 2 a 0, amb gols d’Svilen Piralkov i d’Abraham Alcaide, ha donat la primera avantatge als egarencs. Els de Toni Esteller s’han trobat amb un rival que ha exercit una gran pressió defensiva i això s’ha vist reflexat en la faceta golejadora dels jugadors més importants del Barcelona. Tan sols Blai Mallarach, amb tres dianes, ha mantingut el seu idil·li amb el gol. L’australià Richard Campbell tan sols n’ha marcat un i Kiko Perrone no n’ha fet cap. A més, s’ha de destacar l’actuació del porter local, Iván Strujic, que amb les seves aturades ha evitat que els barcelonins s’apropessin més en el marcador.

Al descans el Natació guanyava per 5 a 3, una diferència de dos gols que s’ha mantingut durant el tercer quart i que s’ha incrementat en els últims vuit minuts. I és que un parcial de 3 a 0, amb dianes d’Óscar Aguilar, Jordi Pérez i Piralkov, ha deixat sentenciat el partit.

Aquest dissabte, a partir de la una de la tarda, hi haurà el segon partit de l’eliminatòria. El Natació Terrassa ha fet els deures i la pressió és ara pel Barcelona, que està obligat a guanyar per forçar el tercer partit, que es jugaria diumenge, a la mateixa hora, també a la Nova Escullera.

Clica per veure la font original (21-05-2010)

Pedro García Aguado 'Toto', de ex-waterpolista olímpico del CN Barcelona a terapeuta

"Los adolescentes están pidiendo a gritos autoridad"

El ex jugador de waterpolo y presentador afirma que es necesario poner límites a los jóvenes

Pedro García Aguado (Madrid, 1968), conocido popularmente como Toto, fue uno de los mejores deportistas del waterpolo español con aquel equipo liderado por Manel Estiarte que consiguió el oro olímpico en Atlanta'96 y el campeonato del mundo en Perth' 98. Pero tras esa vida de triunfos de Toto estaban los problemas con las drogas y el excesivo consumo de alcohol. Después de estar varios años en un centro de desintoxicación ha ganado uno de los partidos más importantes de su vida tras superar su adicción. Ahora ejerce como terapeuta para ayudar a las personas a superar los problemas con las drogas y también se le conoce por su faceta televisiva en el programa Hermano Mayor donde trata con adolescentes con conflictos.

-¿Cómo ha sido dar el paso de deportista a terapeuta?

-Fue un paso casi obligado a causa de mi adicción. En el 2003 estaba muy mal y gracias a que el entrenador Joan Jané me expulsó de la selección estoy vivo ahora y puedo ganarme la vida ayudando a los demás.

-¿Y cómo ha dado el salto a presentador con el programa Hermano Mayor?

-En el centro terapéutico donde me recuperé abrieron un proyecto nuevo que me permitió trabajar durante dos años como terapeuta. Allí me llegó una oferta para un casting, hice la prueba y de ahí a Hermano Mayor. ¡Y ya preparamos la tercera temporada!

-¿Qué tal la experiencia hasta ahora como presentador?

-La primera temporada fue difícil pero este año me he dado cuenta que haciendo televisión puedo ayudar y me encuentro muy satisfecho.

-En su nuevo libro Hermano Mayor (Editorial Amat) comenta un juez amigo suyo que se ha pasado del autoritarismo desmesurado a la permisividad absoluta…

-Ha habido toda una corriente de pensamiento que asegura que los niños se iban a frustrar si tú les marcabas una serie de pautas o conductas pero poniéndoles límites es como aprenden a crecer. Los padres no pueden darles todo lo que piden sus hijos porque si no se convierten en auténticos tiranos.

-¿La responsabilidad es de los padres?

- Son los que tienen que poner límites a sus hijos pero no se atreven porque han conseguido atemorizarles y dominarles.

-¿El problema entonces es de los padres?

-Los padres tienen que perder el miedo y plantarse. Tienen que dominar la situación y ser firmes. Es curioso porque un amigo psicopedagogo me dijo que los adolescentes están pidiendo la autoridad a gritos.

-En el programa los padres no pueden con sus hijos pero usted sí, ¿cómo se gana la confianza de esos jóvenes?

-Más que ganarme la confianza creo que ven en mí la figura autoritaria que ellos no ven en su familia. Por eso también es importante que los padres sigan una serie de pautas y que no den siempre lo que los hijos quieren ya que deben aprender a aceptar unas normas. De hecho, son cuerpos mayores pero con mentalidad de niños.

-¿En los casos que ha tratado hay un elemento común?

-Ellos se quieren salir con la suya como sea y desarrollan toda una serie de estrategias que en ocasiones llegan incluso a la violencia física. Se dan cosas comunes como la rabia, la ira, el rencor, el resentimiento o la ausencia de normas. Tampoco necesariamente son jóvenes que vienen de una familia desestructurada sino que jóvenes con conflictos también los hay en familias con recursos y una formación académica alta. Es básico que estos jóvenes se sientan útiles.

-¿El hecho de espectacularizar el programa influye de forma negativa a los jóvenes?

-Nosotros mostramos la realidad tal cual. Y nos encontramos que los padres dejan ver a sus hijos el programa para que aprendan y no se comporten de esa manera. Además uno de los momentos más impactantes del programa es cuando los mismos jóvenes se ven cómo actúan ante sus padres.

-¿Incluso le ha salido más trabajo fuera de la pantalla?

-La historia de Hermano Mayor ha superado la televisión. En ocasiones he hecho alguna intervención sin cámaras para familias que están desesperadas. Y lo que he visto es que lo único que necesitan estos chicos es que alguien les ponga límites. Todos nos hemos educado con más o menos límites y nadie se frustra porque te digan un no.

-Además de la tercera edición de Hermano Mayor preparan nuevos programas, ¿no?

-Efectivamente. Durante un mes van a convivir ocho adolescentes con conflictos en un campamento en la montaña. Yo voy a ser el director y durante ese tiempo van a estar totalmente incomunicados.

-También realiza conferencias dirigidas a jóvenes sobre los riesgos del consumo de drogas y alcohol. ¿En su caso cómo empezó su adicción?

-Yo me acerqué a la cerveza y al vino sin ninguna conciencia de riesgo pensando que lo dejaría y que a mí no me pasaría nada porque era corpulento y no vomitaba. Malentendí que eso era el control. La tolerancia es el primer paso de la dependencia y yo generé tolerancia muy rápido.

-Ese es el mensaje que transmite…

-A mí las drogas me fastidiaron todas las medallas a pesar de que ganamos. Aparentemente me estaba divirtiendo y realmente estaba sufriendo mucho.

-Esta experiencia también la explica en sus libros Mañana lo dejo y Dejarlo es posible. ¿Cómo un campeón olímpico puede llevar esta doble vida?

-Estaba hecho una pena porque iba a entrenar y me tenía que sobreesforzar. Ya no disfrutaba sino que era un sacrificio enorme. Era una doble vida ya que estaba sin consumir ciertas épocas y lo más triste es que eres un adicto sin saberlo. Llegué a triunfar en el deporte siendo un enfermo.

-¿Cómo pasaba los controles?

-Ya tenía mis tiempos y entonces sabía cuando tenía que parar y cómo entrenar. Por ejemplo, estaba cuatro meses sin tomar nada de droga ilegal y sólo tomaba alcohol de vez en cuando.

-¿Por qué empezó a consumir drogas?

-Por curiosidad y la evasión que me producía su consumo. Al divorciarse mis padres cuando era joven y no haber referentes en casa empecé a generar mi propia película y no dejaba a nadie que me dijera nada y vivía en esa ola de irrealidad. Todo te parece fácil hasta que a los 34 años la realidad llega de golpe.

-¿Cómo consiguió superar su adicción?

-Con mucha humildad. Tú crees que lo sabes todo y has podido con húngaros y yugoslavos en el agua pero con el alcohol y drogas siempre pierdes. El primer paso es reconocer que tienes un problema y tener el valor de superar la enfermedad acudiendo a un terapeuta.

-¿Tropezar ayuda a crecer?

-Ayuda mucho a la gente a reconocer que tienes un problema. Hasta que no lo quieras dejar no puedes llegar a ningún sitio. Ojalá todo en la vida fuera bien pero la gente se tropieza, se hunde y hay que seguir adelante. Tenemos que ser optimistas porque estamos muy poco en este mundo.

-¿En su caso su hermano mayor fue Manel Estiarte?

-Me ayudó mucho e incluso económicamente. Los amigos de verdad son cuando tienes problemas y están ahí. Mi familia estuvo y Manel también.

-Desafortunadamente algunos no lo pudieron superar como es el caso de Jesús Rollán….

-Todavía me emociono cuando hablo de él. Cuando pasó llevaba tres años recuperado y lo pasé muy mal. Me dio mucha rabia y hoy en día cuando pienso en él todavía me sigue dando rabia pero Jesús siempre dejará un recuerdo de superhombre.

Clica per veure l'article original (20-05-2010)

El CN Barcelona, la particular bèstia negra del CN Terrassa

El Natació Terrassa, obligat a guanyar el primer partit de les semifinals del play-off

El Club Natació Barcelona ha estat aquesta temporada la particular bèstia negra dels egarencs, perquè han guanyat els tres partits.

El Club Natació Terrassa rep aquest dijous, a partir de tres quarts de nou del vespre, el Club Natació Barcelona, en el primer partit de les semifinals del play-off pel títol a la Divisió d’Honor de waterpolo. El conjunt cenebista és aquesta temporada la particular bèstia negra dels egarencs, perquè han guanyat els tres partits.

El primer d’ells va ser el passat octubre, a la Copa Catalunya, on l’equip de Dani Nart va caure per 11 a 12. Ja en competició de lliga, tant el partit d’anada com el de tornada s’han saldat amb victòries pels de Toni Esteller per 9 a 6 i 8 a 10 respectivament. Toca guanyar aquest dijous, per anar amb avantatge a Barcelona, i tot passa per aturar el letal contraatac dels barcelonins.

Per a Florin Bonca, jugador del CN Terrassa: "El CN Barcelona converteix una errada nostra en un contraatac que acaba en gol. Hem de vigilar aquestes coses, perquè és una de les seves grans armes."

Segons Dani Nart, entrenador del CN Terrassa: "És l'estil de joc que pitjor se'ns dóna. Les virtuts del CN Barcelona és que penalitza molt les nostres errades. Tot dependrà de la nostra eficàcia en atac. En la mesura que nosaltres no aconseguim solucionar els nostres atacs en gol, correm el gran perill de rebre un contraatac o un desequilibri defensiu en el replegament que sempre acaba amb gol."

Per aquest primer partit de semifinals, el tècnic del Natació recupera Óscar Aguilar, que es va perdre els quarts de final per un trencament fibrilar a l’esquena. Dissabte, a la una de la tarda, es jugarà a Barcelona el segon partit de la sèrie. Si fos necessari un tercer, aquest es disputaria també a la Nova Escullera, diumenge a la mateixa hora.

Clica per veure la font original (20-05-2010)

I davant la crisi, forta pujada de quotes —i del cost del pàrquing— en el CN Barcelona

"Amb la crisi molts esportistes han decidit donar-se de baixa del gimnàs"

Font: TV3 -Telenotícies Migdia - 19/05/2010

I davant de l'actual crisi econòmica, quan els gimnasos i els clubs esportius estan patint una considerable minva de socis, a l'actual junta del CN Barcelona no se li acut res més que promoure i aprovar un considerable increment de quotes al CN Barcelona. I un 40% el preu del pàrquing, quan la funció del mateix ha de ser la de facilitar que arribin més socis al club. L'any 2000, tres anys abans de la construcció de la piscina coberta de 50 metres i disposant el CN Barcelona de 12.000 m2 de terreny, el nombre de socis era de ±8.000. Deu anys més tard, en aquest 2010, set anys desprès de la construcció de la piscina de la Nova Escullera i disposant el CN Barcelona de 12.000 m2 més de terreny, fins als 24.000 m2 actuals, el nombre de socis és de ±7500. Millans, ets un crack!! Només ens faltava sentir en la darrera assemblea de socis a l'octogenària sòcia Roser Ponsati —que està exenta de pagar quota— dient que pràcticament la culpa de que no hi hagin més socis ... és dels propis socis (¡?) per no col·laborar en la "Campanya Soci Porta Soci". Voleu un bon grapat d'idees per incrementar el nombre de socis? I fidelitzar-los un cop incorporats a la família cenebista? És clar que per això s'ha de pencar, anar a buscar-los i no esperar que vinguin per art de màgia. Ep!, i amb un mínim cost. Per cert, sabeu quants socis i sòcies s'han donat de baixa darrerament per apuntar-se al club veí, al més econòmic Club Natació Atlètic Barceloneta?

99è Gran Premi Pasqua de Natació al CN Barcelona

Aquest cap de setmana la Nova Escullera ha acollit, entre dissabte tarda i diumenge matí, la celebració de la Copa Catalana de Clubs Absoluta de Primera Divisió on el CN Sant Andreu amb 1174 punts s’ha proclamat campió de la Copa 2010.

El CN Atlètic Barceloneta i el NC Torelló, 7è i 8è classificat de la Primera divisió perden la categoria i descendeixen a la Segona Divisió la temporada 2010-2011.

D’altra banda, en el 99è Gran Premi Pasqua de Natació organitzat pel CN Barcelona coincidint amb la celebració de la Copa Absoluta a les seves instal·lacions, els guanyadors per categories han estat els següents:

Absoluta:

Masculina: 1r José-Alberto Vera-Ortiz (CN Barcelona), 2n Matías Aguilera (CN Barcelona) i 3r Adrián González (CN Sant Andreu)
Femenina: 1a Judit Ignacio (CN Sabadell), 2a Carla Campo (CN Terrassa) i 3a Noeli Reguart (CN Barcelona)
Infantil:

Masculina: 1r Juan José Agüero (CN Sabadell), 2n Alejandro Navarro (CN Granollers) i 3r Lluís González (CE Mediterrani)
Femenina: 1a Palmira Chaparro (CN Granollers), 2a Aida Bertran (CE Mediterrani) i 3a María Cerezo (CN Barcelona)

Aleví:

Masculina:  1r Pau Torres (CN Barcelona), 2n Jordi de la Vega (CN Barcelona) i 3r Guillermo Canelo (CN Granollers)

Femenina: 1a Clàudia Mayné (CN Barcelona), 2a Cristina García (CN Granollers) i 3a Clara Jiménez (CN Barcelona)

Clica per veure la font original (17-05-2010)

Francesc Liñán, el toc folklòric de les Assemblees de Socis del Club Natació Barcelona

Francesc Liñán, toc folklòric de les eleccions a la presidència del Fútbol Club Barcelona

El lliurament de paperetes va escenificar el toc folklòric de les eleccions. Francesc Liñán, que cada quatre anys –cada sis, a partir d'ara– sol reclamar el seu minut de glòria aprofitant el procés electoral, va exercir el seu dret com a soci i va recollir les 5.000 butlletes que el club dóna de manera gratuïta. A partir d'aquesta quantitat fixa, els precandidats han de pagar totes les paperetes sol·licitades: adquirir-ne 60.000 –les de Sandro Rosell–, per exemple, suposa haver de pagar poc menys de 1.500 euros.

Clica per veure l'article original (18-05-2010)

L'amic Francesc Liñán Serra, soci del CN Barcelona i president del Club d'Escacs Salou, també reclama els seus tres minuts de glòria en cada assemblea de socis del CN Barcelona, per al divertiment i la riota d'un bon grapat d'assistents a les mateixes. El passat 22 d'abril, dia de la darrera assemblea va sortir a dir la seva. Va lloar la tasca del president Sebastià Millans i els seus directius i va dir sense que se li caigués la cara de vergonya que guanyaria les eleccions a la presidència del FC Barcelona si anés recolzat amb l'actual junta del CN Barcelona. Una junta que ha estat denunciada i expedientada per Hisenda per pressumpte frau per desviament de diners de la Fundació del CNB, i per pressumpte frau per l'IVA. Una junta directiva d'un club que ha estat recentment denunciat a Treball, i les inspeccions fetes han tret a la llum les greus irregularitats comeses amb els contractes d'un munt de treballadors. A veure què diuen les properes inspeccions d'Hisenda. En definitiva, una junta que ha provocat un enorme forat negre en els comptes del CNB, amb una gestió econòmica de jutjat de guàrdia, i amb un president que no solament deixarà un calaix ple de teranyines, sinó una hipoteca tan plena de termites que devorarà fins als armariets dels socis. Benvolgut Liñán, ets un paio ben curiós. Però un cop escoltada la teva intervenció a la darrera assemblea ja estàs bé com a president d'un club d'escacs. T'esperem a la propera assemblea de l'any vinent perquè ens facis riure de nou.

Joan Lluís Abellan, soci del Club Natació Barcelona

Joan Lluís Abellán i Palahí, soci veterà del CN Barcelona, guardonat en la IX Diada de la Natació Catalana celebrada el passat dia 9 d'abril del 2010, en reconeixement a la seva participació als JJOO de Mèxic 1968 com a seleccionador de l'equip de waterpolo.

Clàudia Núñez (CNB), rècord de Catalunya en el 4t Màster Ciutat del Prat

En el 4t Trofeu Màster Ciutat del Prat, celebrat el passat dissabte 8 de maig en la Piscina Municipal El Sagnier, Clàudia Núñez, nedadora del CN Barcelona, va batre el rècord de Catalunya dels 200 esquena 35+ amb un temps de 2.41.90, rebaixant en 3 segons l'anterior de 2.44.71.

Clàudia Núñez (CNB), a dalt de tot

(Clica per engrandir)

Els cenebistes a la semifinal (13-7)

És el segon partit dels play-off    de quarts de final de la Divisió    d’Honor. El Club Natació    Barcelona s’ha tornat a    imposar al Sant Andreu,    aquesta vegada per 13 a 7 a la    Nova Escullera i s’ha    classificat per a les semifinals.   

L’equip cenebista jugarà    contra el Club Natació    Terrassa per tenir un lloc a la final. El Barcelona tindrà el factor piscina a favor contra els vallesans.

Clica per veure l'article original (15-05-2010)

El socio del CN Barcelona, el arrodillado "punto de apoyo" de Sebastià Millans

Clica per engrandir

Pregunta para nota:
¿Cómo piensa la junta directiva del CN Barcelona hacer frente a la deuda total a corto plazo de 1.995.890,37 €, si en la tesorería de la entidad sólo hay disponibles 114.217,21 €?

1.200.000 euros de subvenció —diner públic—per al CN Barcelona?

El passat divendres 23 d'abril, un dia després de la darrera Assemblea General Ordinària de Socis del CNB, ens vam posar en contacte amb el Sr. Frederic Cercós i Corona, responsable de Justificacions i Rendició de Comptes de la Secretaria d'Esports de la Generalitat de Catalunya, i ens va assegurar que desconeixia la notícia de que l'Anna Pruna hagués aprovat una subvenció de 600.000 euros per al CN Barcelona, tal i com va anunciar amb bombo i platerets el president Sebastià Millans als socis assistents a la citada assemblea.

El Sr. Frederic Cercós està al dia de la penosa situació econòmica del CNB, i de les denúncies presentades contra l'actual de la junta del CN Barcelona a través de la lectura dels articles apareguts a El Triangle. I es va estimar més no pronunciar-se al respecte d'aquesta suposada subvenció fins que no tingués confirmació oficial de la mateixa.

Tot i així, li farem arribar a la Sra. Anna Pruna un escrit sol·licitant confirmació de l'aprovació d'aquesta subvenció de 600.000 euros, segons ens va informar el president del CN Barcelona. I aprofitarem per a informar-li de la indigent gestió econòmica del Sr. Sebastià Millans, del trist resultat de la recent inspecció de Treball, i de les denúncies registrades a Hisenda pel presumpte frau per l'IVA i pel presumpte frau en el desviament irregular de diners de la Fundació del CNB, que casualment ara han resolt dissoldre.

Disposem de l'enregistrament digital de tota l'assemblea, i si cal farem arribar a la Sra. Anna Pruna el tall amb les paraules del president Sebastià Millans en les que s'escolta nítidament que la subvenció de 600.000 ja és segura perquè ha estat aprovada per ella mateixa.

També contactarem amb el Sr. Jaime Lissavetzski, Secretari de l'Estat per a l'Esport i president del Consejo Superior de Deportes. El Sr. Millans també va dir que possiblement aconseguiria una altra subvenció de 600.000 euros d'aquest Organisme.

Per finalitzar, dos apunts:

Primer, que només el 7,1% de la junta directiva del CNB —són 14 membres— està formada per dones (perdó, per una dona), contra un 92,9% d'homes. Ens referim a la Susanna Closa, delegada de la secció de salts.

I segon, que la Sindicatura de Comptes de Catalunya és la institució encarregada de fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic català.

Per tant, la Secretària General de l'Esport, la Sra. Anna Pruna i Grivé, haurà de respondre davant d'aquest Organisme si atorga cap subvenció (és a dir, diner públic) a la junta directiva d'un club que no compleix la paritat de gènere —segons el nou Decret d'Entitats Esportives que dóna dret a rebre subvencions—, que acaba de ser sancionat per Treball, que està expedientat per Hisenda i a l'espera de ser inspeccionat per aquest Organisme pels presumptes fraus denunciats, que planteja la restauració de la piscina de l'Escullera en ple forat negre del seus comptes, que la seva gestió econòmica és de jutjat de guàrdia, i que té un president que no solament deixarà un calaix ple de teranyines, sinó una hipoteca tan plena de termites que devorarà fins als armariets dels socis

Paritat de gènere a la directiva del CN Barcelona? Homes=13, Dones=1

S'ha aprovat el nou Decret d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Introdueix un seguit de    novetats que busquen la    paritat de gènere. “La igualtat    d’oportunitats entre homes i    dones en el món de l’esport”,    destacava la secretària general    de l’Esport, Anna Pruna, qui    va presentar, aquest dimarts al    Museu Melcior i Colet de    Barcelona, les principals    novetats d’aquesta normativa    en referència a tot tipus de clubs, federacions i agrupacions esportives, i que la simplifica en l’àmbit d’entitats.

Des de la Secretaria es va voler subratllar el caràcter pioner per aplicar mesures de caire legislatiu, “la presència del màxim nombre de dones en llocs de rellevància de les juntes directives de les entitats esportives de Catalunya”, va declarar Pruna. Unes afirmacions corroborades amb el Decret que determina plans d’igualtat i de promoció de l’esport femení, tant en la vessant pràctica com en la gestió.

No és de compliment obligatori. Però no obstant, tant les federacions, com els clubs i/o les agrupacions esportives han de complir aquesta igualtat de gènere en la composició de les juntes directives o consells d’administració si volen accedir a subvencions públiques.

Clica per veure notícia original (05-05-2010)

Anna Godoy (CNB) guanya el Triatló Sprint Sitges 2010

La IV edició de la prova del Garraf organitzada pel CN Sitges, amb 500 participants, es consolida com una de les més atractives del calendari per la seva espectacular ubicació.

Clica per engrandir

En la classificació femenina —57 participants—, Anna Godoy, la jove promesa del CN Barcelona, encara en edat júnior, va vèncer amb una marca d'1h 05'11", seguida per Montse Martínez i Anabel Gracia, totes dues del CN Reus Ploms.

Clica per veure la font original (09-05-2010)

30è aniversari de la secció de karate del CN Barcelona

Clica per engrandir (pdf)

Acord de col·laboració entre el CN Barcelona i el Museu Olímpic i de l'Esport

El Museu Olímpic i de l'Esport, en la seva inquietud per promoure i fomentar els valors olímpics, està generant una sèrie de convenis i col·laboracions amb diverses entitats - federacions, clubs, associacions i mitjans de comunicació entre d'altres.

Pere Alcober (regidor d'esports de l'Ajuntament de Barcelona),
amb Sebastià Millans (president del CN Barcelona)

El Sr. Pere Alcober, president de la Fundació Barcelona Olímpica, ha realitzat diversos acords de col·laboració amb les següents entitats del món de l'esport:

Sr. Sebastiá Millans i Rosich, president del Club Natació Barcelona

Sr. Albert Font Gumfaus, president de l'Associació Areadaptada

Sr. Julian García Antón, president del Club de Tir Esportiu de Barcelona

Sr. Eduard Duran-Sindreu Freixe, Vicepresident de la junta directiva de      l'Associació de Voluntaris 2000

Sr. Roger Esteller i Juyol, president de l'Associació Esportistes Solidaris

Aquests acords de col·laboració emfatitzen el compromís de totes les entitats, per treballar i promoure els valors olímpics.

Clica per veure la font original (29-04-2010)

3ª prova del circuit de Softràquet al CN Barcelona

Puig i Segura, campions al CN Barcelona

Van derrotar a Mercader i Coromines en les seves respectives finals

La setmana del 26 al 30 d'Abril les instal·lacions del Club Natació Barcelona van acollir la tercera prova del circuit de Softràquet, patrocinat per EKTELON, amb més de 50 participants.

El campionat es va disputar en dues categories.

La 1a categoria va ser per Jaume Puig del Arsenal en derrotar al barceloní Eduard Mercader en la final. En semifinals, varen derrotar a Angel Palencia del Seven Sports Club i al local Toni Cuspinera. El campió de consolació va ser Carlos Rincon del Nick Esports en derrotar a Frank Garcia del Stadium.

En 2a categoria el campió va ser Xavi segura del Stadium en derrotar a Oriol Coromines del Seven Sports Club en la final. Els semifinalists varen ser Ricardo Alcaraz del Bonasport i Martin Rueda del Stadium. El campió de consolació va ser Josep Sole del Seven Sports Club en derrotar al seu company de club Eric Rubin en la final.

Clica per veure la font original (03-05-2010)

El CN Barcelona descendeix a la Segona Divisió

Clica per engrandir

Pel que fa a la classificació femenina dels clubs catalans de la Primera Divisió, CN Mataró i CN l’Hospitalet mantenen la categoria mentre que el CN Barcelona descendeix a la Segona Divisió.

Nedadores de l'equip del CN Barcelona

(Clica per llegir -en pdf-)

Clica per veure la font original (03-05-2010)

La junta directiva del CN Barcelona decideix —de cop i volta— dissoldre la seva Fundació

Quart capítol del desgavell econòmic del CN Barcelona, 
amanit amb més irregularitats en la secció de natació,
a El Triangle (3/5/2010)

ElTriangle.eu (núm. 968)

Clica per poder llegir (en pdf)

En dues setmanes, el dilluns 17 de maig,  El Triangle 

publicarà un cinquè capítol sobre el CN Barcelona,

centrant-se sobretot en les figures del seu president,

i dels seus directius més rellevants.

Morositats de Sebastià Millans, president del Club Natació Barcelona

Una "Entitat avalada" anomenada 

Sebastià Millans Rosich

Srs/res socis/ies del CN Barcelona, i públic en general que accediu a aquest bloc, aquí teniu un document sorprenent on surt l'actual president del CN Barcelona, Sebastià Millans, que ja ho era llavors, l'any 1998.

Clica per engrandir

Crec que sobren les paraules, ja que el document parla per sí mateix.

Aquest document retrata al president Millans, que passarà tristement a la història del CNB per haver dut a l'entitat a un endeutament brutal i insostenible, amb la complicitat de tota la seva junta directiva, i només apaivagat cada poc temps mitjançant derrames a la massa social, i a fons perdut.

O com fa pocs dies, augmentant considerablement les quotes i el preu del pàrquing.

Incapaços de gestionar econòmicament el club, aquestes són sempre les seves màgiques sol·lucions.

Si teniu curiositat podeu preguntar-li què va passar amb aquestes 4.357.000 antigues pessetes (al canvi d'ara, 26.186,01 €), que no van ser atesses al seu venciment.

Ja que el president Sebastià Millans era una 'entitat avalada', va haver de ser el seu avalador qui fes front al deute impagat de l'ínclit Millans?

Si no s'avé a respondre la vostra pregunta, no us satisfà la seva resposta, o sencillament no us la creieu, disposem d'alguna informació addicional al respecte —gràcies a El Triangle— per si us interessa.

Clica per obrir el document sencer (311 pàgs.)