El CN Barcelona, campió del "Festes de la Mercè"

Alguns d'ells ... no hi ha que perdre'ls de vista ... 
que arribaran moooolt lluny... Ja ho veureu.

L'equip infantil del Club Natació Barcelona es va alçar amb la copa de campió del tradicional Trofeu de waterpolo Infantil “Festes de la Mercè”, que en aquest 2008 arribava a la seva edició número 39, després d'imposar-se a l'equip amfitrió, el CN Atlètic Barceloneta, per 3 gols a 11.

En el partit per la tercera plaça, el CN Sant Andreu no va donar cap opció al CN Montjuïc, a qui també va derrotar per un còmode 1-11.

Algunes fotos de la final:

Visiona'l amb pantalla sencera (Full Screen)

Trofeu FESTES DE LA MERCÈ de WATERPOLO 2008

24 i 27/09/2008

SEMIFINALS (24/09/2008):

09:45h  CN Barcelona 5 - CN Sant Andreu 4

11:00h  CN Atlètic-Barceloneta 10 - CN Montjuïc 5

FINALS (27/09/2008):

Tercer lloc:  CN Montjuïc 1 – CN Sant Andreu 11

Final:  CN Atlètic-Barceloneta 3 – CN Barcelona 11

CLASSIFICACIÓ:

1.-  CN Barcelona

2.-  CN Atlètic-Barceloneta

3.-  CN Sant Andreu

4.-  CN Montjuïc

Ta - ka - tà

Aquest esport de platja, popular, va néixer en el Club Natació Atlètic

27/9/2008 EL PIANISTA DEL MAJESTIC // ARTURO SAN AGUSTÍN

Els executius olímpics van ser sensibles, per exemple, amb la Xina i per això avui el ping-pong ja és esport olímpic. Barcelona, tot i les fanfàrries, va tenir menys sort i malgrat que alguns entusiastes com Manel Castells van intentar que el ta-ka-tà també fos esport olímpic, no van tenir èxit. Amb els executius olímpics s'ha de parlar de negoci, no d'esport. A Castells li deien el Nastase del ta-ka-tà.

Si trec avui aquí el ta-ka-tà, que va néixer el 1914, a la Barceloneta, al Club Natació Atlètic, és perquè avui, a les nou del matí, a la platja de la Barceloneta, el Centre d'Esports Barceloneta inicia la fase classificatòria de la gran final, que se celebrarà demà. El ta-ka-tà, ja ho saben, és una mena de tennis, que es juga a la platja amb pilota de tennis i amb la mà.

Es tracta, doncs, d'un esport de platja, popular. Per practicar-lo, només cal entusiasme, una samarreta vella i un banyador. I veu, perquè es crida molt, es crida tota l'estona en el ta-ka-tà. I potser també cal alguna gorra. Al sol sempre se li ha de tenir respecte. Fins i tot a l'hivern. Perquè un dels molts avantatges que té el ta-ka-tà és que es pot practicar durant tot l'any i fins a edats molt avançades.

Avui, a la sorra del passeig Marítim, a la platja, es podrà aplaudir exemplars com Antonio Gallardo, a qui un malvat li va posar de malnom el Soraya, perquè, com aquella breu emperadriu iraniana, té els ulls blaus i les pestanyes llargues. El barri és així i Gallardo és qui més ha contribuït a enriquir el lèxic popular barceloní.

Fa poc, estant amb Serrat a Riomaggiore, Itàlia, on va ser nomenat Patrimoni del Mediterrani, el cantautor va utilitzar l'expressió "A la cara, Williams, que no va néixer al Poble-sec sinó a la Barceloneta". Aquesta expressió, que entre els iniciats s'utilitza per dir que a la vida s'hi ha de posar coratge o s'han de tenir pebrots, la va crear el Soraya parodiant el nom de cert massatge o crema d'afaitar. És a dir, que Serrat pot lluir una samarreta blava on es llegeix Made in Poble-sec, però això d'"A la cara, Williams", va néixer a la Barceloneta, al passeig Marítim.

 
Clica per veure l'article original

Cursa d'obstacles ... Quins obstacles?

Ànim xaval … 

i pensa en el que deia aquella frase anònima:

  

"Si trobes un camí sense obstacles ... 

potser no et dugui enlloc"

Víctor Montserrat, campió al CN Barcelona

Va aconseguir la victòria en una altra prova del circuit de raquetbol

Notícia de la Federació Catalana d'Esquaix 

Dimarts, 30 de setembre de 2008 

Com ja ens té acostumats, en Víctor va guanyar una altra prova del circuit català sense perdre cap joc en tot el torneig.

La semifinal la va jugar contra el jugador veneçolà, Ricardo Soto i la final amb el jugador bolivià, Humberto Morales. En tot moment Víctor va imposar el seu joc agressiu i ràpid i no va donar opció a sorpreses. Pel que fa al Humberto es va desfer de l'Albert Matalobos per 2 a 0, però amb més problemes dels previstos.

Cal destacar a més a més de la participació de l'Albert Matalobos, el retorn a les pistes de l'Oscar Vega, un altre ex-jugador d'esquaix que vol provar sort amb el raquetbol. Tampoc ens podem oblidar de les nostres millors jugadores, Bet i Raquel Consegal, que milloren dia a dia el seu nivell per representar Catalunya arreu del món i de jugadors júniors d'esquaix que també s'estan aficionant al raquetbol, com ara Víctor Sanz, Arnau Vidal, Enric Creus, Marc Bruguera, Oriol Bruguera, Arnau Farré i Núria Bernat.

Barcelona: dícese de una ciudad “creída”, “con miedo”… “una puta de lujo”

UN LIBRO RECOGE 12 DUROS ALEGATOS CONTRA LA CIUDAD CONDAL

Lleva quince días en el mercado y ya ha sembrado cierta polémica. Odio Barcelona (Edt. Melusina) es el tributo en forma de antitributo que un grupo de jóvenes escritores han querido dedicar a la ciudad en la que (mal) viven. Una especie de contraguía turística que desvela las claves de la Barcelona decadente, de la urbe que hay al otro lado de la estampa turística. Un diccionario perverso en el que no se deja títere con cabeza.

Doce autores. Doce relatos ensayísticos escritos con desigual pluma pero con el mismo afán por denunciar las miserias de la capital catalana. Al alcalde de la city se le tilda de “pelopolla”. Y a la ciudad que gobierna se la pone a caer de un burro. Calificativos varios: desde “creída”, hasta “puta de lujo”. Algunos han señalado que esta prosa deslenguada es todo un ejercicio de plausible y necesaria irreverencia. Otros sin embargo lo entienden como un recurso facilón para vender libros como rosquillas.

“Todas las editoriales quieren vender libros”, comenta a El Confidencial Ana S. Pareja, responsable de la publicación. “Nosotros nos percatamos de que en Barcelona existía un clima de malestar en relación con ciertos temas políticos, relacionados con la vivienda o el creciente catalanismo. Eso nos llevó a proponer a ciertos autores jóvenes que escribiesen sobre las cosas que no les agradan de su ciudad. Y Odio Barcelona es el resultado.”

Como era de suponer el libro ha sentado como un tiro en el Consistorio, que se convirtió en el primer cliente de la editorial. “Antes de que saliese el libro al mercado el Ayuntamiento nos llamó para solicitarnos un ejemplar. No hemos vuelto a saber nada, pero nos consta que en ciertas páginas web ligadas a esta institución se están realizando comentarios contrarios al libro”, comenta la editora. “Lo que se nos ha reprochado sobre todo es utilizar la palabra Barcelona en el título, ya que a estas alturas el nombre de la ciudad se ha convertido en un logo, en una marca”.

Gracias a ese logo, a esa marca y a la polémica suscitada, Odio Barcelona se está vendiendo bien, a pesar de que no ha salido al mercado con una tirada especialmente potente. La editorial ha apoyado el lanzamiento incluso con un vídeo promocional que no tiene desperdicio, en el que los autores lanzan, metafóricamente hablando, claro, una bomba contra la ciudad en la que viven.

Uno de esos doce autores, Eloy Fernández Porta, que se encarga de cerrar el libro con el capítulo titulado Odio, reconoce a este diario que del título del libro le interesó en todo momento "más el verbo que el sustantivo". "Libros sobre Barcelona hay muchos. Sobre política y demás. Yo quería escribir sobre el sentimiento que a mí me provoca vivir en esta ciudad, sobre el sentimiento de la gente. Me interesaba reflejar la miseria y la pobreza. Sin localismos. Este libro es una crítica de clase, de género, universal".

Las ‘perlas’ del libro: 

“La prostitución de baja estofa se vende al cliente; pero, a medida que el producto asciende, es el consumidor quien se vende. Barcelona es una puta de lujo y ya no necesita meterse en la cama con nadie. Sin embargo, todo el mundo (en el alcance global del término) pretende haberse acostado con ella, pretende conocerla aunque sea a través de conversaciones noctámbulas. Eso es lo que la hace mundana.”

Ríos Perdidos, de Javier Calvo.

“El pelopolla del alcalde nos invita a través de campañas de autobombo a que leamos en el metro. Al mismo tiempo, inunda los altos de los andenes con monitores de televisión escupiendo a un volumen ensordecedor su mierda publicitaria, su papilla entumecedora y lucrativa.”

Oración (El libro de Dios y de los húngaros), de Antonio Cisneros.

“Barcelona putea. En todos los sentidos. Prostituye desde que se hizo un nombre, desde que se convirtió en una marca equiparable al conejito Playboy. Pero también jode. Y quien se deja penetrar por ella lo hace con gusto, se siente privilegiado, considera que forma parte de un club selecto que nada tiene que ver con la sodomía. Y pide más.”

Barcelona, la gran madame, de Lucía Ramis.

“Desde el punk con flauta […] al ‘crustie’ […], Barcelona parece estar invadida por las hordas de la mugre”.

De este rebaño no tira cabestro, de Javier Blánquez.

Via: elconfidencial (01-10-2008)

Una entrevista molt correcte

Conversa amb Sebastià Millans Rosich,
President del CLUB NATACIÓ BARCELONA

El Club de Natació Barcelona va acollir els dies 23 i 24 de febrer el Campionat d'Espanya de natació per a persones amb discapacitats, una cita esportiva que va ser alhora una festa i una mostra de l'esperit de superació d'aquests esportistes. Hi van participar 224 nedadors de tot Europa en les categories absoluta, màster i promeses, una setantena dels quals són joves promeses de la natació adaptada que busquen aconseguir la professionalitat esportiva. Entre els nedadors reconeguts que hi van participar, destacaven Sarai Gascón, del Club de Natació Terrassa, que serà a la cita olímpica de Pequín 2008; Xavi Torres, campió olímpic de Barcelona '92; Teresa Perales, campiona olímpica de Sydney 2000; Richard Oribe, campió olímpic a Atlanta '96, Sydney 2000 i Atenes 2004; i Déborah Font, campiona olímpica i rècord del món  a Durban 2006.

El campionat, que està reconegut per l'IPC Swimming (International Paralympic Committee), va tenir un desenvolupament magnífic, amb molt de públic i periodistes, i amb la presència de personalitats com la recordista estatal i campiona europea de natació Erika Villaécija i l'expresident del Comité Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, i va tenir el suport de les administracions catalanes i de la Johan Cruyff Foundation, a més de patrocinadors privats. Per fer-ne una valoració, ningú millor que el president del Club amfitrió i la coordinadora tècnica del campionat.

- Com va sorgir la iniciativa de celebrar el Campionat d'Espanya de natació adaptada al Club Natació Barcelona?
- Va ser l'Esther Eroles, la coordinadora tècnica del Campionat, qui va venir amb molta il·lusió i va presentar la proposta d'organitzar el Campionat d'Espanya al seu Club de sempre.

- Quines eren les seves expectatives?

- Des del principi em va semblar una idea fantàstica. Sempre he donat suport a aquest tipus d'iniciatives.

- Quina valoració final n'extreu, de les jornades del Campionat?

- Em mereixen la màxima puntuació. S'ha demostrat el gran esforç d'un col·lectiu que rep poc suport, en general. S'han de valorar més, aquesta mena d'iniciatives, i donar-los més suport.

- Quina ha sigut la resposta dels socis del Club davant un esdeveniment esportiu d'aquestes característiques?

- Els socis s'han sentit orgullosos de poder acoliir un esdeveniment com aquest. Li han fet costat totalment. La nostra piscina de 50 metres és una de les instal·lacions més sol·licitades. La natació és la raó per la qual va néixer aquest Club ara fa 100 anys, i el soci està molt identificat amb aquest esport. Han estat uns grans amfitrions, i han estat encantats de poder cedir les seves instal·lacions com a seu del Campionat d'Espanya de natació adaptada del 2008.

- Durant l'entrega de medalles amb Joan Antoni Samaranch, entre d'altres icones de l'esport, va poder palpar de ben a prop la satisfacció de joves promeses de la natació adaptada. Quins consells els hi donaria per animar-los a aconseguir més reptes esportius?

- Que continuïn tenint aquest entusiasme i il·lusió per aconseguir els millors resultats. Són un exemple d'esportivitat per a tots. Molts esportistes d'elit d'avui dia haurien d'aprendre d'ells i canviar la seva motivació per a fer esport. El CNB recolzarà al 100% totes aquelles idees que tinguin aquest esperit esportiu, perquè és molt important que la gent entengui que aquests nedadors no vénen a fer rehabilitació, sinó que vénen a competir.

  - Sens dubte, les magnífiques instal·lacions del Club van respondre a les diferents necessitats dels participants del Campionat. Creu que l'accessibilitat és una característica comuna en centres i clubs esportius?

- Les noves instal·lacions es varen projectar, des d'un principi, amb la idea que tothom pogués gaudir al màxim de l'esport. Malauradament, no totes les entitats esportives poden fer l'esforç econòmic necessari per adaptar les seves instal·lacions, però de mica en mica entre tots ho estem aconseguint. Vull agraIr molt sincerament la gran tasca de l'Esther Eroles i l'Albert Font, que han aconseguit el suport de l'Ajuntament de Barcelona, de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona i de la Johann Cruyff Foundation, així com de Caja Mediterráneo, Konica Minolta i Mutua General de Seguros. I sobretot, vull donar les gràcies al meu estimat amic Joan Antoni Samaranch per la seva presència en aquest esdeveniment com  a president d'honor del COI, i en definitiva per la gran estima que té envers el Club Natació Barcelona, i perquè mai ha tingut un no per l'esport.

- Finalment, com a directiu veterà del món de la natació, com definiria les virtuts que aporta practicar un esport com la natació?

- La natació és l'esport per excel·lència, tonifica i relaxa el cos com cap altre, i relaxa i allibera la ment de les tensions diàries que vivim en la societat actual. I el més important, com hem pogut comprobar durant aquest cap de setmana: està obert i indicat per a tothom.

Aixa Drammeh Font

L'ATÍPIC (Núm. 16 - Estiu 2008)

clica per engrandir

¡Pintan bastos!

"..., però si els bancs tampoc no donen crèdits als clubs, assistirem a la fallida d'alguna entitat? Quants socis ofegats per la hipoteca o els deutes deixaran de pagar els carnets?"

El Periódico, 27 de setembre del 2088

President Millans i vicepresident Moncunill, en clar i castellà: ¡Pintan bastos! Pensen fer, estan fent ja mateix, quelcom per minimitzar el cop que ens ve a sobre? O s'ho miraran com a simples espectadors? Vostè, Sr. Moncunill, des de la distància que li proporciona Alacant? Els hi donem una idea: demanin una nova derrama. Què més dóna una altra volta de rosca jugant amb la butxaca, la paciència i el cabreig del soci! A veure si aquest s'ho empassa de nou, oi? Perquè si no se'n saben sortir sense pidolar més derrames, facin un darrer favor al Club que tan estimen (?), a una immensa majoria de socis i sòcies, i potser a sí mateixos: reconeguin la seva manifesta i repetida incapacitat per dirigir el Club, dimiteixin i convoquin eleccions. Perquè pidolar derrama rera derrama ho sabria fer qualsevol persona amb dos dits de front. En seguirem parlant.

III Copa Catalunya de waterpolo

El CN Barceloneta s'imposa en la final al CN Barcelona

El CN Atlètic Barceloneta ha estat el vencedor de la III Copa Catalunya de waterpolo en imposar-se a la final al CN Barcelona per 10 gols a 9, en un partit en què els homes d'Antoni Esteller ha lluitat a fons per evitar que el seu rival s'alcés per tercer any consecutiu amb el títol de la competició, que inicia la temporada a Catalunya.

El CN Atlètic Barceloneta és el campió de la III Copa Catalunya després de vèncer per 10 a 9 al CN Barcelona en una final a on els cenebistes no li han posat les coses fàcils als actuals campions. Aquest és el tercer títol dels mariners que no han perdut cap final del campionat català des dels seus inicis ara fa tres anys i és la segona vegada que s’enfrontaven els dos equips de Barcelona, convertint la final del campionat català amb un derbi més que emocionant.

L'Atlètic Barceloneta ha sabut en tot moment reconduir els embats del CN Barcelona, fins aconseguir la victòria per la mínima en un partit en què Xavi Valles, Felipe Perrone i Nathan Miller han estat els millors homes del quadre que dirigeix Santi Fernandez.

Fitxa tècnica:

CN Atlètic Barceloneta : Daniel López, Adrià Delgado, David Martin, Petar Trobjevic(1), Albert Español, Marc Minguell, Bladoge Ivovic(1), Nathan Miller(2), Xavi Vallès(3), Felipe Perrone(2), Fran Fernández, Xavi Garcia(1), Víctor García
Tècnic: Santi Fernández

CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell(3), Eduardo Tarpio, Kiko Perrone(1), Eric Marsal, Marc Hernández, Marc Ahulló, Rhys Howden(1), Joel Esteller, Pere Estrany, Blai Mallarach(2), Jose Rodríguez(2), Daniel Sullà

Tècnic: Toni Esteller

Font: esportcatalà (27-09-08)

El CNB a TVE (Programa Teledeporte - TV2)

Campionat d'Espanya de Natació Adaptada

Barcelona 2008

Dies 23 y 24 de febrer del 2008
Club Natació Barcelona (Piscina Nova de l'Escullera)

Veureu al President Millans en el 7è minut.

I en aquest resum el veureu als 8 segons

Rumors de ...

... DERRAMA !!

No som gaire amants dels rumors, sinó dels fets confirmats i contrastats. Però aquest cop fem una excepció ja que qui escriu aquestes línees dóna total versemblança al que li ha avançat un soci veterà del Club, reconegut empresari immobiliari, gran escaquista i millor persona.

Un  component de la Junta Directiva del Club (no un delegat de secció), ahir dissabte en la Sala d'Estar del Club, li va confessar a aquest veterà soci que l'actual situació econòmica del Club els obligarà -a la Junta Directiva- a demanar una nova derrama l'any vinent, que evidentment haurà de ser aprovada pels socis en la propera assemblea.

El President Millans reconeixerà perfectament al soci al que em refereixo, i si vol saber quin és el membre destacat de la Junta Directiva que ha fet aquesta confessió només ha d'esbrinar quin directiu hi era a la Sala d'Estar ahir dissabte cap a les 19 hores. Directiu del qual ja en vam parlar un sol cop en aquest bloc. A "Etiquetes de comentaris", a "Núvol d'etiquetes" o a "l'Índex temátic" podeu recuperar aquell post.

Ja veieu que portem camí de derrama per any. Aquest cop què seran, 120, 200, 300 euros ...? Uns veritables cracks els nostres directius, des del President Millans, passant pel Vicepresident que viu a Alacant (escriviu "Alacant" a "Cercar en aquest bloc"), i fins a arribar al Tresorer de la Junta.

I la Secció de Petanca, segons el soci Juan Carrasco, polint-se el pressupost de 5.088 euros de manera escandalosa.

Slastic

A voltes sobre el despropòsit de la petanca del CNB

Benvolguts consocis i consòcies del CNB, fixeu-vos bé en el grup humà -totalment masculí- que ens representa en la Lliga Provincial de Petanca.

Volem puntualitzar que hem dit "grup humà" i no pas "equip", perquè segons la denúncia feta pel soci Juan Carrasco, hi han hagut problemes molt seriosos i desagradables entre els jugadors que ha creat una gran divisió entre els mateixos.

Comptem 18 jugadors, i reconeixem al denunciant soci Sr. J. Carrasco que està situat a l'esquerra i dempeus. No reconeixem el soci "al cual no vale la pena citar", però que ens hem assabentat que es diu M______à.

Al que també hem reconegut és al responsable de la secció Sr. Miquel Fusté, amb el polo de color granat, personatge al qual es referia el soci denunciant, com el Delegat que està presumptament despilfarrant de manera vergonyosa i vergonyant el pressupost de la secció, 5.088 euros.

I desprès resulta que el gerent Sr. Blanquer li etziba al soci Sr. Frederic Ronda, que li planteja la possibilitat d'un equipet per participar en nom del CNB en un torneig de soft-raquet, que no hi ha ni tan solament un euro per tal oportunitat. Parlem potser d'uns 300 euros. I això que formarien part de tal equip del CNB la segona i la tercera raqueta de Catalunya, que és pràcticament dir de tota Espanya.

Ens comenta una sòcia, que ahir dijous hi va haver reunió de Junta, i que va veure sortir molt content al President de la mateixa. Ens alegrem per a ell, però us podem assegurar que no està la situació per gaires rialles.
  

En principi el Delegat de Petanca Sr. Fusté segueix amb el seu càrrec, segons ens informa el web del Club.

President Millans, per quan una explicació dels presumptes desgavells de la secció de Petanca?

Per quan, si és certa la denúncia del soci Sr. Carrasco, la dimissió o el cessament del Sr. Fusté?

El President Millans haurà de justificar tard o d'hora davant dels socis el seu paper en tot aquest assumpte.. Ja ens encarregarem LGdB de que així sigui.

Al soci Sr. Carrasco li diem que la massa social considerarà tan culpable al Sr Fusté per la seva presumptament ignominiosa gestió dels recursos econòmics de la secció de Petanca, com culpable també veurà al President Millans per mantenir, estant assabentat de tot, a aquest Sr. en el càrrec de Delegat.

Aquesta Junta segueix llaurant la terra. Ja veurem quins seran els fruits que en treuran.

¿Tienes un presidente monstruoso?

¡Te mereces un presidente mejor!

L'Espanyol distingeix al CN Barcelona

El CN Barcelona és un club centenari, com el nostre RCD Espanyol. Situat a l'escullera de la Barceloneta, al costat del mar, va celebrar el passat 10 de novembre de 2007 el centenari de la seva fundació.

Pioner de la natació espanyola, fundador de les federacions catalana i espanyola i inspirador del Comitè Olímpic Espanyol, la veterana entitat esportiva s'ha caracteritzat sempre com un club de foment de l'esport. I li uneix una antiga i profunda amistat amb el nostre club.

És per això que el seu president, Sebastià Millans Rosich, ensenyava il·lusionat als seus companys la placa que el President de l'Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, li ha lliurat en commemoració del centenari de la seva entitat.

Acompanyat pels socis del CN Barcelona Jaume Janer, Sirio del Valle i Miguel González s'han mostrat "molt contents per estar gaudint d'aquest partit, ja que compartim l'afició pel nostre club i per l'Espanyol, del qual també som socis".

(Diumenge 16 Març 2008)

Les millors imatges dels Jocs Olímpics Pequín 2008

Impressionant àlbum fotogràfic

Visiona-les amb pantalla sencera (Full Screen)

Només a USA

Déu els cria i ells s'ajunten

Un altre cop junts el president Millans

 i el president Joan Laporta, afalagant-se mutuament.

Aquest cop va ser el nostre Club Natació Barcelona
 el que va homenatjar al Futbol Club Barcelona.
(Octubre-2004)

Cap dels dos presidents passa per moments dolços. Tot al contrari, els Clubs que representen pateixen una profunda crisi. Ja sabem que el FCB porta dos anys sense guanyar un títol, i enguany no ha començat amb bon peu a la Lliga. Però almenys econòmicament parlant, el FCB sota la presidència del Sr. Laporta, ha passat de presentar comptes deficitàris a presentar superàvits.

Però el que ens interesa és el nostre Club. El "buc insignia" del CNB, el waterpolo, la secció que disposa -de llarg- de més pressupost, tampoc ha guanyat cap títol de Lliga en els darrers tres anys. Pero mentre aquells, els directius del "power-point" han sanejat econòmicament el FCB, el CNB segueix amb l'aigua al coll.

Recordem que encara no fa mig any la Junta actual ens va encolomar una nova derrama de 120 euros. Amb la sensació, compartida per la majoria, de que era "pan para hoy y hambre para mañana".

Adaptant el Principi de Peter podríem dir que "en una Junta directiva tot directiu tendeix a ascendir fins a arribar al seu nivell d'incompetència". Afegirem que el Sr. Sebastià Millans, pel fet de ser el President ja no pot ascendir-hi més. I que segons el Sr. Peter i el seu Principi, segurament ja ha arribat  al seu nivell d'incompetència.

Virgencita, virgencita, ...

Ja se sap, no és cap secret, que els Clubs Esportius són severament colpejats en èpoques de crisi econòmica. Redueixen considerablement la seva quantitat de socis i sòcies, ja que en moltes famílies la quota del Club Esportiu és una de les primeres despeses que s'estalvia.  El CNB ja pateix aquesta crisi, i la patirà de valent els propers mesos si no es busquen alternatives i si no es prenen mesures addicionals amb més o menys urgència.

Segurament la xifra del deute econòmic que té el Club Natació Barcelona amb els seus creditors ens provocaria calfreds.

Podeu imaginar quina és l'estratègia de l'actual Junta Directiva per anar reduint aquest angoixant deute econòmic del Club?

Teniu idea, ni que sigui aproximada, de quines actuacions o mesures s'han pres i/o es prendran, que no passin per tornar a exprèmer al soci amb més derrames? Nosaltres no. Però ... i ells?

Benvolguts/des socis/ies que us digneu visitar de tant en tant aquest bloc, vistes de moment les mesures (¡?) preses per l'actual Junta Directiva en reduir l'enorme deute econòmic del Club potser hauríem d'exclamar allò de:

"Virgencita, virgencita, que me quede como estoy"

Una idea trencadora i genial dels actuals dirigents del CNB ha estat col·locar el cartell de la campanya "Soci porta soci" més a prop de l'entrada del Club, en un replà de les escales. És possible que tard o d'hora el baixin fins a la mateixa vorera, o fins i tot a l'entrada del pàrking, a la manera com alguns restaurants donen publicitat als seus menús. Temps al temps.

2008 Summer Paralympics Games

Els comptes del Gran Capità, ... i el CNB

La frase o expressió "els comptes del Gran Capità" s'usa habitualment per a indicar que els comptes o explicacions que s'ofereixen són una aixecada de camisa i que la despesa en la qual s'ha incorregut és totalment injustificable i absurda.

Segons expliquen les cròniques de l'època, D. Gonzalo Fernández de Còrdova, il·lustre militar espanyol, va ser requerit pel rei Fernando el Catòlic perquè detallés els comptes de la campanya d'Itàlia que va culminar amb la conquesta del regne de Nàpols el 1498. El Gran Capità, molest pel que ell considerava un excessiu zel fiscalizador del monarca, va respondre, amb una ironia que la llegenda s'ha encarregat de magnificar, amb una enumeració en la qual figuraven conceptes tan variats com estranys:

Por picos, palas y azadones para enterrar los cadáveres del adversario, cien millones de ducados; ciento cincuenta mil ducados en frailes, monjas y pobres, para que rogasen a Dios por la prosperidad de las armas españolas; cien mil ducados en guantes perfumados para preservar a las tropas del mal olor de los cadáveres de los enemigos tendidos en el campo de batalla; ciento sesenta mil ducados en poner y reponer campanas destruidas por el uso continuo de repicar todos los días por nuevas victorias conseguidas sobre el enemigo; y, finalmente, cien millones por mi paciencia en escuchar ayer que el Rey pedía cuentas al que le había regalado un reino.

Certes o no, els comptes del Gran Capità han arribat als nostres dies com expressió de despeses desorbitades, incoherents i arbitràries.

Amb no poca dosi d'exageració, però també amb un innegable fonament, podríem dir que la informació financera proporcionada avui dia per algun club esportiu i social recorda els comptes del Gran Capità.

Déborah Font, del CNB, bronze a Pequín

La nedadora d'El Vendrell (Baix Penedès) Déborah Font s'ha acomiadat de l'alta competició aconseguint aquest diumenge la medalla de bronze en els cinquanta metres lliures de natació per a deficients visuals en els Jocs Paralímpics de Pequín. També ha signat un quart lloc als cent metres lliures i un cinquè en els cent braça.

Deborah té la síndrome de Stargardt, una malaltia hereditària difícil d'estudiar i que causa la pèrdua de visió provocada per la degeneració progressiva de la retina.

Els darrers mesos ha estat vivint i entrenant en el CAR de Sant Cugat del Vallès i preparant els seus tercers i últims Jocs Paralímpics.

Malgrat la seva curta carrera esportiva, la Déborah té un palmarès impecable. Va aconseguir la medalla d'or i rècord del món en els 100 metres braça, així com el bronze en els 400 lliures a Sydney 2000 amb tan sols 14 anys. En Atenes es va fer amb la plata en els 400 lliures i en els 100 braça, i amb el bronze en els 200 estils.

Font, de 23 anys i estudiant de fisioterapia, ha posat d'aquesta manera el punt final a la seva carrera amb un palmarès que consta de sis medalles paralímpiques, nou campionats del món i catorze europeus.

Bellesa paralímpica

Fotografies d'els alemanys Sonja i Michael Inselmann

 que ens mostren la bellesa estètica,

més enllà dels seus impediments físics,

d'uns atletes paralímpics de la mateixa nacionalitat.

Visiona'l amb pantalla sencera (Full Screen)

Comentaris a la denúncia de la dilapidació del pressupost de la secció de petanca

Bústia del soci/ia

Dono fe d'aquesta denúncia.

(El soci Vicenç Allué es refereix a la denúncia del soci Juan Carrasco -que podeu recuperar en aquest bloc- sobre la dilapidació escandalosa del pressupost econòmic de la secció de petanca)
A banda m'agradaria exposar el pràcticament nul i inexistent manteniment de les instal·lacions del nostre gimnàs.
Setmana sí i setmana també, les bicicletes i els aparells de rem es troben completament aturats per culpa d'un ineficient i inexistent manteniment dels aparells.
De vegades és un problema d’engreixinar els eixos, i d'altres és tant sols un "canvi de pila".
Quan ho vas a reclamar als monitors del gimnàs l'únic que saben fer és apuntar-ho en un full i esperar que algú mogui fitxa.
És això de rebut en un club privat com el nostre?
Per què no es concerta un manteniment amb les empreses que venen els aparells?
Si voleu també podríem parlar dels aparells de TV del gimnàs ... Donaria per un full sencer d'ineptituds.
L'amic Carrasco ens ho podria explicar amb tot luxe de detalls.
Ànims, i força CNB !
Vicenç Allué i Blanch

Grup de Marxaires del CNB

Pedraforca

dissabte, 20 de setembre de 2008

clica: dades informatives

Bon dia a tots i totes - Desitjo que hagueu passat un molt bon estiu!

Us annexo la convocatòria de la propera excursió al Pedraforca - De dificultat alta - Però amb una alternativa molt més suau d'una horeta, entremig dels boscos, fins el refugi de Lluís Estassen - I la possibilitat de visitar Gósol i el seu Espai Picasso.

En principi comptarem amb un autocar - Però si no hi ha quòrum pujarem amb vehicles particulars - Així doncs, preguem us apunteu el més aviat possible a l'excursió - Com sempre al mostrador de la sauna d'homes.

De nou sortim des de Sant Adrià del Besòs - Ja sé que hi han marxaires que s'han queixat de que és lluny - Difícil d'arribar si no es disposa de vehicle, i fins i tot inhòspit - Però no se'ns acut cap lloc més adient, davant de les dificultats d'aparcament al voltant del CNB - Propostes alternatives seran benvingudes.

S'ha intentat arribar a un acord amb el Club per què ens obri l'aparcament, però sense èxit - Tanmateix significaria incrementar el cost de l'excursió amb un 6 euros.

Ens veiem a la muntanya!

Xavier Cercós i Montañés

Atenció !! - Atenció !!

Canvi de lloc de sortida

clica: veure planell

Hola a tothom - Com que hi ha hagut molts suggeriments sobre el canvi de lloc de sortida, us annexo un document on proposem un nou lloc, que en realitat són dos - Hi haurà una primera sortida des del Pg. Joan de Borbó cantonada Ronda Litoral, molt a prop del metro de Barceloneta, on es recollirà aquells maixaires que vinguin en metro - I un segon lloc a la Vila Olímpica (pirulí en la intersecció entre el carrer Jaume Vicenç i Vives i el lateral de la Ronda del Litoral, molt a prop del McDonald's i la benzinera REPSOL) - On esperem que hi haurà bastant espai per aparcar - Ens veiem a la muntanya! - Xavier

Pesadillas de la sección de petanca del CNB ( ... y 2ª parte)

Bústia del soci/ia

Temporada 2008:

El despilfarro

El equipo se retiró de la Lliga Provincial Federada del 2007 justo antes de su inicio, lo que supuso para el Club:

- Sanción de 100 euros por parte de la Federación Catalana de Petanca.

- Inscripción en el Libro de Sanciones de dicha Federación.

- La pérdida total de la categoría.

Y este último punto debido a la negativa a jugar de 7 socios-jugadores, alegando como motivo mi participación en dicho campeonato, y por ser culpable de que no se celebrara el Torneig del Centenari.

Pero este año el Sr. Miquel Fusté, Delegado de la Sección de Petanca, decide inscribir de nuevo al equipo en la Lliga Provincial Federada.

La Sección de Petanca tiene asignado un presupuesto, aprobado por la Asamblea de Socios para esta temporada, de 5.088 euros. Es difícil poder gastar toda esta cantidad de dinero, dado que cada vez hay menos socios que quieran representarnos en los Campeonatos Oficiales Federativos (campeonatos de Cataluña, fases previas al campeonato de España en las diversas modalidades, torneos inter-clubs, etc...).

Por lo que, cuál es mi sorpresa cuando me entero por varios socios-jugadores, que el Delegado Sr. Fusté, se ha pulido más de la mitad del presupuesto en la compra (arbitraria e innecesaria como veréis a continuación) de nuevos uniformes para todos los jugadores, por lo menos para 18 de ellos. Esto es:

- Pantalón largo  
- Pantalón corto 
- Calcetines  
- Polo de manga corta  
- Sudadera  
- Y chaqueta tipo "forro polar"  

Lo que según mis cálculos, y siendo prudente, supone una inversión de 200 euros por jugador. Como es 18 el cupo mínimo de jugadores inscritos, todo ello suma la friolera de un total de 3600 euros. ¡Toma ya!
  
¿Creéis que es un gasto justificado y necesario? Evidentemente que no, puesto que hace dos años ya se renovaron los uniformes, que son perfectamente aptos para su uso ya que al no jugar la temporada pasada no se utilizaron. En definitiva, un absurdo y una desfachatez.  

Pero la obsesión del Delegado Sr. Fusté y la de algunos jugadores es que "hay que gastar todo el presupuesto como sea, o si no el año que viene nos lo rebajarán".  

Como colofón a este despilfarro en un Club asfixiado económicamente a pesar de las continuas derramas que nos endosa su Junta Directiva con el Presidente Millans a la cabeza, os informo que el próximo 14 de septiembre comienza la citada Lliga Provincial (podéis ver la convocatoria, jornada a jornada, en las vitrinas del Club). Tendrá una duración de 18 jornadas, siempre en domingo. Y todos los equipos contrarios se encuentran dentro de la corona metropolitana de Barcelona.  

Ya estoy oyendo por parte de algunos socios-jugadores: "Menudos desayunos nos vamos a meter". ¿De dónde pensáis que saldrá el dinero paga pagar esas comilonas? Porque os puedo asegurar que esos festines no son aptos para deportistas, ya que corren platos como 'callos con garbanzos', 'carnes en salsas', 'albóndigas', todo acompañado con buenos 'vinos de crianza de Rioja', botellas de 'cava brut nature', 'carajillos', 'chupitos', y algún que otro 'puro Cohiba'.  

Creo que deberíamos solicitar la supresión de esta sección deportiva a nivel federativo. No aporta ningún prestigio al Club. Más bien al contrario, y a las pruebas me remito. En estos dos últimos años han ocurrido problemas muy sonados y muy desagradables entre los socios-jugadores. Todo ello ha derivado en una gran división entre los mismos, Por no hablar del coste económico que supone mantener esta Sección año tras año, haciendo un despilfarro vergonzoso y vergonzante (que no es lo mismo), por parte del Delegado Sr. Fusté, del presupuesto asignado.

Juan Carrasco (socio del CNB)

La Gent del Bloc (LGdB) dóna total credibilitat a la denuncia pública i notòria d'aquest soci sobre els darrers desgavells de la Secció de Petanca. Esperem per part de la Presidència del Club una reacció institucional a aquesta denúncia, i una resposta convincent. Si no fos així, tard o d'hora l'hauran de donar. Potser en la propera Assemblea de Socis i Sòcies. Ja només ens queda afegir: "Sr. Millans, si no està capacitat, deixi de ser part del problema"