El sorteo ha deparado auténtica bomba para los cuartos de final de la Copa del Rey de Waterpolo 2008-09, en el que se verán las caras CN Barcelona y CN Atlètic-Barceloneta. Los dos equipos del barrio marinero de Barcelona se enfrentarán en el primer partido del Torneo del KO que se disputará del 30 de enero al 1 de febrero en la piscina de Can Llong del CN Sabadell. El vencedor de esta eliminatoria se medirá en semifinales con el vencedor del CE Mediterrani – CN Mataró Quadis. Por la otra parte del cuadro, los emparejamientos han sido CW Navarra – CN Sabadell y CN Terrassa – CN Sant Andreu. La final tendrá lugar el próximo domingo 1 de febrero a partir de las 12:00 horas.
COPA DE SM EL REY 2008-09
Can Llong (CN Sabadell), 30 enero – 1 febrero 2009
En Barcelona 92 el joc de la pilota basca va ser esport olímpic d'exhibició. L'equip espanyol va aconseguir medalles en les 10 modalitats que es van jugar: 5 d'or, 4 de plata i 1 de bronze. Va ser un gran èxit.
En aquest interessant vídeo (dividit en dues parts) es mostra un resum del desenvolupament del joc de la pilota basca durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92. En la primera part es veuen precioses imatges històriques; i en el segon a pilotaris com Beloki, Daniel, Garrido, Altadill, ...
SANTI FERNÁNDEZ, ENTRENADOR DEL CN ATLÈTIC BARCELONETA
Dirigeix un exèrcit de nois de dos metres i amples espatlles que no paren de guanyar.
EMILIO PÉREZ DE ROZAS (24-01-2009)
Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: jo li recito tot el que ha fet i, quan passi vergonya, em demana que pari. Vostè fa més de tres anys que no perd a Espanya, l'última derrota la va encaixar davant el CN Barcelona el novembre del 2005. Dimarts va aconseguir a Sevilla la seva victòria número 106 a Espanya, i només un empat. Fa 107 partits seguits que no perd. I, per tant, ha guanyat tot el que li han posat al davant des del 2006: tres Lligues, tres Copes del Rei i tres Supercopes d'Espanya.
Primer, tot això no ho he guanyat sol. Segon, l'Atlètic Barceloneta, que té 13.000 socis, aposta per l'esport i pel waterpolo. Tercer, tenim, sí, el millor equip d'Espanya. Quart, aquests nois són grans professionals i sembla que no en tenen mai prou. I, cinquè, l'única cosa que demostren aquestes dades és que estem treballant bé.
Sospito que a vostè el van fitxar perquè va ser el primer que, al capdavant d'un equip no català, ens va pispar la Lliga als catalans.
Jo vaig venir becat, molt jove, a Catalunya, però aviat em vaig adonar que volia entrenar, així que vaig tornar a Saragossa, la meva ciutat, i vaig fer els primer passos a L'Olivar de Saragossa. Després, em va trucar Joan Jané per ajudar-lo a la selecció i, el 1996, me'n vaig anar al Canoe de Madrid. I, sí, el 1999 i el 2000, vam quedar campions de Lliga.
I el Barceloneta va comprar el millor i va començar a guanyar d'una tirada.
No és bo per a cap esport que un equip arrasi en totes les competicions, que guanyi més de 100 partits seguits, sumi títol rere títol i no tingui contestació, encara que comença a costar-nos guanyar.
Sí, sobretot dimarts: els va costar tant que només van guanyar per 3 a 21.
Quan dic que ens costa, em refereixo a trobar la motivació adequada en cada moment per continuar lluitant i no abaixar mai els braços. En aquest sentit, per a nosaltres cada partit té una meta, un repte, i, mentre tinguem objectius per complir, anirem cap amunt. O ens mantindrem. Aquest és un equip amb una mentalitat guanyadora molt forta, poc intoxicat, però li confesso que hem estat massa vegades a punt de perdre. Hi ha hagut bastants partits d'"uuuuiiiiii, gairebé", però hem acabat guanyant.
Estic segur que ja sap contra qui perdrà i quan.
Doncs, no: sóc incapaç de pensar a perdre. És més, els molt entesos, que n'hi ha, em demanen que perdi un partit ¡ara!, però que ho faci contra l'adversari més feble, contra algú que ni tan sols pensi que ens podia guanyar, perquè així no sigui el rival qui et guanyi, sinó tu el que perds. Això em sembla tan viciat, maquia- vèl.lic i antiesportiu que he decidit continuar guanyant. Perdó, perdó, intentar continuar guanyant.
¿Com s'imagina l'equip aquell dia, el dia que els derrotin?
Suposo que entrarem capcots al vestidor, es produiran dos minuts de silenci sepulcral, ens cabrejarem com a micos i, de seguida, mirarem de treure ferro a l'assumpte, encara que per dins tots estiguem molt fastiguejats.
¿I l'endemà?
Aquell sí que serà un moment important. Serà el moment de tornar a aixecar-se i començar una nova ratxa. S'haurà d'analitzar puntualment per què i com hem perdut --contra qui, tot i els espavilats, no comptarà gaire-- i esbrinar si, efectivament, ens presentem a aquell partit sense la motivació suficient. Perquè li dic una cosa: alarmes, alarmes, el que es coneix com a alarmes, se n'han disparat un munt, però sempre hem sabut neutralitzar-les, sempre hi ha hagut algú que, quan m'ha vist preocupat, m'ha dit a l'orella: "Tranquil, Santi, que això ho tirarem endavant". I, sí, ho hem fet.
Li diré una cosa: el waterpolo em fa venir claustrofòbia, aquí dins, amb aquesta calor que t'asfixia. I a sobre el joc es veu malament i poc.
Jo sempre he dit que hauríem de tornar el waterpolo a la platja, que és on va sorgir. Hauríem de perdre alguna cosa per guanyar molt, per guanyar en atractiu, en vistositat, en comoditat. S'hauria de jugar a la platja, com el vòlei platja, sota el sol, amb la lluminositat del mar, i no aquí dins, amb gent que arriba abrigada i es desabriga, amb aquest baf. El joc, amic, ja és més complicat, ja que el 50% del joc no es veu, és subterrani, fora que posis càmeres sota l'aigua en pla Jocs Olímpics.
¿Què és el pitjor d'aquest esport?
El waterpolo està en el pitjor lloc i sobreviu gràcies als esportistes, que són tot devoció i coratge. Com a esportista d'elit, pots ser professional o aficionat de veritat; estar enmig és una porqueria. Jo, a aquests nois, he d'exigir-los com a professionals, però no puc pagar-los com a tals. Estan una mica millor que els aficionats, sí, però l'exigència és de professional. No és just. El waterpolo és un dels esports més purs que existeixen; és pur romanticisme. L'única recompensa que hi ha és guanyar. I en això estem ficats.
El president del Club Natació Barcelona, Sebastià Millans, va visitar en qualitat d'entrevistat el plató del programa de Barcelona Televisió "Hola Barcelona", el 6 de febrer del 2007. Els periodistes Olga València i Raúl Muñoz, els conductors habituals d'aquest espai, van preguntar al president de l'entitat pionera de la natació espanyola sobre diferents aspectes del seu club, tant des del vessant social com des de l'esportiu. De forma més específica, també van parlar sobre aquell any 2007, en el qual el Club Natació Barcelona va celebrar el seu Centenari, i sobre les diferents propostes que l'entitat va dur a terme per a celebrar aquella efemèride.
Amic Millans, ... parles en l'entrevista de 10 seccions esportives en el CNB? ... Rugby? ... Atletisme? ...
Heu vist, benvolguts socis i sòcies l'apartat del web del Club (un altre dia analitzarem aquest web) on es parla de la secció d'atletisme? Per cert, que en les quatre línees que algú va escriure en aquest apartat, fa mesos i mesos que hi posa "Nemesi Pontasi" en lloc de Nemesi Ponsati. Algun dia tindran a bé rectificar-ho?
Benvolgut president, ja tocarem en el seu moment el tema de la secció d'atletisme del CNB. I la del rugby també. Imagino que al ser seccions disposaran d'un delegat i d'un pressupost, oi? Ja ens diràs a la propera assemblea quins són els delegats i quina és la quantitat destinada a aquestes seccions, i que haurem d'aprovar, o potser no, juntament amb el pressupost general del Club.
Mira Sebastià, és patètic el rumb esportiu que ha pres el CNB des que tu estàs "al mandu", com dius a l'entrevista. Quant a les sales d'activitats dirigides, et diré que mentre, per les tardes, les nostres estan buides o mig buides, les del club veí estan plenes de gent que assisteix a les classes que allí s'imparteixen. I només ens separen cent metres. T'equivoques quan titlles el CNB de club de barri. El veritable club de barri, el que la gent de la Barceloneta sent com a propi és el CNAB. Però és clar, allí fan una gestió professional. No com la teva, que és de pa sucat amb oli. El nostre CNB -gràcies Sebastià- està en ple declivi i llangueixint lentament.
Dius a l'entrevista que una junta directiva no pot estar mai aturada. La teva no és que estigui aturada, és que està ben ancorada en la immobilitat més absoluta.
La selección española masculina ha conseguido una importante victoria en la jornada inaugural de la Liga Mundial de Waterpolo 2009 ante la selección de Alemania por un ajustado 8 a 7 con un emocionante final en el que Blai Mallarach anotó el tanto de la victoria a falta de 34 segundos. Los españoles fueron los primeros en subir un tanto al marcador después de anotar la primera superioridad numérica de la mano de Iván Pérez, aunque poco antes de llegar al primer descanso Mark Politze igualaba el encuentro después de transformar un penalti (1-1). España no pudo marcharse en el electrónico hasta el segundo parcial, cuando tres goles consecutivos anotados por Albert Español -en dos ocasiones- y Xavi García daban a los de Rafa Aguilar la primera renta importante del encuentro (4-1), una diferencia que se mantuvo hasta el descanso, al que se llegó con 5-2.
Pero los alemanes no habían dicho todavía su última palabra y tras la pausa materializaron dos lanzamientos desde la frontal de Tobias Gietz y de Andreas Schlotterbeck que les volvía a meter en el partido (5-4) a falta de tan sólo una parte y media para el final. En dos jugadas consecutivas, España volvió a ponerse tres arriba con los goles de Xavi García y de Blai Mallarach (7-4), pero Marco Stamm aprovechaba una jugada de hombre de más para colocar el 7-5 antes de los últimos ocho minutos del encuentro. La emoción volvió a apoderarse de los espectadores que llenaban la grada de la Nova Escullera cuando Alemania igualaba el partido a falta de menos de tres minutos con los goles de Schlotterberg y de Bukowski que ponían el 7-7. Iñaki Aguilar salvó a España de verse por debajo en el marcador en el tramo final del partido mientras que en el ataque el larguero repelía los lanzamientos de Guillermo Molina y de Joel Esteller. El tanto de la victoria española lo materializó Blai Mallarach desde la frontal a falta de tan sólo 34 segundos para el final del encuentro, un gol que dio a España los tres primeros puntos de la competición.
LIGA MUNDIAL WATERPOLO 2009 Grupo C, Primera Jornada 21/01/2009
ESPAÑA 8 – ALEMANIA 7
España: Iñaki Aguilar, Mario García, Sergi Mora, Blai Mallarach (2), Guillermo Molina (1), Óscar Carrillo, Iván Gallego, Joel Esteller, Albert Español (2), Eric Marsal, Iván Pérez (1), Xavi García (2) y Dani López Pinedo. Entrenador: Rafa Aguilar
Alemania: Tim Ole Fischer, Florian Naroska, Erik Bukowski (1), Tobias Gietz (1), Marko Stamm (1), Marc Politze (1, 1p.), Fabian Schoedter, Tobias Preuss (1), Maximilian Mueller, Paul Schueler, Andreas Schlotterbeck (2), Dennis Eidner y Roger Kong. Entrenador: Hagen Stamm
El próximo sábado se cumple el centenario del Club Natació Barcelona, una institución como las que ya quedan pocas en nuestra ciudad.
Sin ninguna duda, tendría que ser un día de felicidad absoluta.
Sin embargo me parece muy tristela página del presidente de dicho club. Que en la carta de los 100 años, en el primer párrafo hable de dinero y en el segundo lo solicite abiertamente me parece poco digno.
Creo que si se necesitase dinero para los actos cualquier empresa de RRPP hubiese firmado para llevarse royalties de sponsorings. Creo que es el momento de celebraciones, no de discursos paternalistas.
Una lástima Sr. Millans, dejar caer tan bajo el nombre de tan insigne club. ¿De verdad ha hablado de esto con los políticos?
Se me ocurren 10 marcas que hubiesen estado encantadas de aprovechar este acontecimiento. ¿A usted no?
Publicado por Luiggi Sarrias (Director de Dayone Dayketing)
El presidente de la Real Federación Española de Natación, Fernando Carpena, y el seleccionador nacional masculino, Rafael Aguilar, presentarán en el mediodía de hoy (martes 20 de enero) en las instalaciones del Club Natació Barcelona la edición de 2009 de la World League de waterpolo, que empezará a disputarse mañana miércoles y en la que España debutará ante la selección de Alemania en la Nova Escullera. Esta rueda de prensa tendrá lugar a partir de las 13:00 horas en la sede del club decano del waterpolo español. En el interior de esta noticia podréis encontrar los resultados de todos los enfrentamientos entre las selecciones absolutas de España y de Alemania de la última década.
El seleccionador español de waterpolo, Rafael Aguilar, ha afirmado estar convencido de las opciones de su equipo para lograr la primera posición del Grupo C en la Liga Mundial de Waterpolo en la presentación celebrada este mediodía en las instalaciones del CN Barcelona. Pese a tener que jugarse la clasificación para la Super Final contra auténticos cocos del continente como Croacia, Rusia o Alemania, Aguilar ha convocado a un equipo muy renovado que presenta a siete caras nuevas respecto a los 13 que disputaron los Juegos Olímpicos de Pekín, aunque muchos de ellos ya jugaron la pasada edición de este torneo. El sistema de competición de la zona europea, en el que las selecciones jugarán un partido cada mes hasta el próximo mayo, es la principal novedad de una Liga Mundial en la que España no renuncia a nada. Los españoles debutan mañana miércoles ante Alemania en la piscina de la Nova Escullera del CN Barcelonaa las 20:30 horas.
Aguilar ha abierto la puerta a muchas caras nuevas con la intención de que el equipo “sea siempre el que esté mejor preparado. Creemos que éste es un buen momento para ir rodando a jugadores y por esto tenemos que trabajar con nuevos jugadores y tener rotaciones con aquellos que nos puedan aportar cosas nuevas”. Respecto a sus rivales, el seleccionador destaca a Croacia como el equipo más potente del grupo “por palmarés, ya que no hay que olvidarse que es la actual campeona del mundo, aunque Rusia siempre aporta a nuevos jugadores y Alemania es una selección experta en dar sorpresas con los equipos grandes. Es un equipo muy lanzador y será un rival duro”.
El grito de Tarzán, acaso el berrido más emblemático en la historia del cine, quedó envuelto en silencio hoy hace exactamente 25 años. Johnny Weissmuller, el actor que interpretó al mítico 'hombre mono', fallecía un 20 de enero de 1984 en Acapulco.
Antes de reventar taquillas interpretando al primer Tarzán del cine sonoro, Weissmuller era ya un rostro conocido para el público, gracias a su deslumbrante carrera como nadador.
Pero sus hitos deportivos no le reportarían tanta fama como su papel de Tarzán, el hombre salvaje que trepaba de liana en liana ataviado con un sugerente taparrabos. Su encarnación del rey de la jungla eclipsó a los cinco actores que habían interpretado al personaje anteriormente en el cine mudo. Y tampoco los galanes que luego trataron de recrearlo pudieron escapar a la larga sombra de Weissmuller ni huir del reverbero de su bramido a pleno pulmón.
Johnny Weissmuller nació el 2 de junio de 1904 en una pequeña localidad, perteneciente entonces al Imperio Austro-Hungaro, llamada Freidorf, muy cerca de Timisoara, que en 1920 pasó a pertenecer a Rumanía. Los padres de Johnny Weissmuller, cerveceros de ascendencia húngara, se establecieron en EE.UU. cuando él era apenas un bebé. El nombre de Jonas con el que había nacido fue desechado para adoptar el de Peter John Weissmuller. Durante mucho tiempo, Weissmuller mintió acerca de sus raíces, asegurando que había nacido en Pensilvania para de este modo ser seleccionable en el equipo estadounidense de natación.
Enclenque y raquítico, aquejado con frecuencia de preocupantes anemias, gripes y resfriados permanentes, en su infancia Johnny sólo comía una chuchería tras otra y mostraba una pertinaz aversión a todo aquello relacionado con el ejercicio físico. Cuando cumplió 15 años ya vivía en Chicago y el entrenador de natación del Illinois Athletic Club, Bill Bacharach quien le seguiría y asesoraría a lo largo de toda su trayectoria de competición , le convenció para que se dedicara a este deporte.
Escena de Johnny Weissmuller en el segundo largometraje, Tarzán y su compañera, con Jane nadando desnuda. La escena fue rápidamente eliminada. Josephine McKim, nadadora olímpica, fue la doble de Maureen O'Sullivan -madre de Mia Farrow- en esta escena. No por timidez de Miss Sullivan, sino por ser más agradable el nado de una profesional. Gracias a Ted Turner por recuperar esta escena.
Su vida deportiva siempre estuvo jalonada por una sucesión imparable de éxitos. Con sólo 18 años, ostentaba 11 de los 38 récords homologados por la Federación de Natación de EEUU. Se colgó tres medallas de oro en los Juegos Olímpicos de París 1924; y otras dos en Amsterdam, en 1928. Entre sus gestas menos conocidas figura la medalla de bronce que conquistó en París 1924, como jugador del equipo estadounidense de waterpolo. El 5 de abril de 1927, el nadador estadounidense batía tres plusmarcas en un mismo día. Acumuló 67 récords del mundo y se convirtió en el primer hombre que rebajó el minuto nadando los cien metros. Entre 1921 y 1929, año de su retirada con 26 años, nadie fue capaz de batirle en el estilo libre.
Numerosas autoridades del mundo del deporte todavía le clasifican como el mejor nadador de todos los tiempos, incluso por encima de Mark Spitz. Sus récords olímpicos no se podían comparar con los de Spitz ya que Weissmuller tenía limitado el número de pruebas en las que podía participar; sin embargo la duración de las marcas de Weissmuller es un testimonio de la validez de las mismas. El récord del mundo que estableció en 1927 en las 100 yardas, estilo libre, permaneció invicto durante diecisiete años, un periodo de tiempo digno de destacar si tenemos en cuenta el rápido desarrollo que experimentó este deporte. La mayoría de los éxitos de Johnny Weissmuller se deben a un revolucionario movimiento de brazo, muy elevado, al aleteo de los pies y al giro de cabeza para respirar.
No ha estat fructífera la segona jornada de la lliga nacional de clubs per al CNB, ja que només va poder sumar un dels dos punts en joc. En la lliga de divisió d'honor, el Club Natació Barcelona rebia a les instal·lacions de la Vall d'Hebron a l'equip del Club Miralbueno el Olivar de Saragossa. Els catalans afrontaven el matx amb la sensible baixa de Carles Sanz, qui afligit d'una molesta conjuntivitis no estava en condicions de disputar la trobada. A causa d'aquesta baixa els de l'Escullera van variar radicalment les seves alineacions, i així en paleta amb pilota de cuir Emiliano Skufca, en funcions de davanter feia parella amb Marc Capdevila, i s'enfrontaven a la dupla aragonesa formada per Félix Centro i Daniel Gargallo. En un partit travat, els catalans a pesar d'anar-se en un principi de deu punts en el marcador no van poder mai demostrar la seva teòrica superioritat. Un Skufca desubicat, en una posició no habitual per a ell, no va ser el d'altres partits, i Capdevila, tot i demostrar un increment en el seu joc, colpejava la pilota amb massa efecte i sense fer el suficient mal al rival. Així, els aragonesos es van acostar perillosament en el marcador fins a un 30 a 29, però llavors la major qualitat d´Skufca va decidir el partit, que va finalitzar amb el resultat de 35 punts a 32 a favor dels cenebistes.
En el partit de pala curta, la parella local formada per Iván Calbó i Álex García es va enfrontar a David Caballero i Carlos Velasco. Amb una tremenda igualtat en el principi del partit es va arribar a 27 iguals. Llavors va sorgir el gran joc de Caballero i els excel·lents 10 últims punts de Velasco, que es va créixer en el tram final, van deixar la dupla catalana aturada en el punt 27, mentre els del Olivar arribaven còmodament al cartró 40. Així doncs, l´empat final deixa un regust amarg, que haurà de ser esmenat aquest cap de setmana en la visita a Pamplona.
Font: UFEC - Unió de Federacions Esportives de Catalunya (20-01-09)
La piscina de la Nova Escullera del CN Barcelona ha sido la sede escogida para el debut de la selección española absoluta de waterpolo ante Alemania en la Liga Mundial 2009, que en esta nueva temporada tiene un nuevo formato de competición con partidos repartidos durante toda la temporada. Las principales novedades de la primera lista de la temporada de Rafa Aguilar son las incorporaciones de los jóvenes Joel Esteller (CN Barcelona) y Óscar Carrillo (CN Sabadell). El encuentro tendrá lugar el próximo miércoles 21, a las 20:30.
JUGADORES CONVOCADOS: Iñaki Aguilar CN BARCELONA Óscar Carrillo CN SABADELL Albert Español CN ATLETIC BARCELONETA Joel Esteller CN BARCELONA Iván Gallego CN TERRASSA Xavi García CN ATLETIC BARCELONETA Mario García CN ALCORCON Dani López Pinedo CN ATLETIC BARCELONETA Blai Mallarach CN BARCELONA Eric Marsal CN BARCELONA Guillermo Molina BRIXIA LEONESSA NUOTO Sergi Mora CN TERRASSA Iván Pérez BRIXIA LEONESSA NUOTO Felipe Perrone CN ATLETIC BARCELONETA
Equipo técnico: Rafael Aguilar RFEN Director Técnico Antonio Aparicio RFEN Entrenador Joaquim Colet FED. CATALANA NAT. Entrenador
Carta abierta para el Delegado de Petanca, Sr. Miguel Fusté:
Está Ud. tramitando las licencias federativas del 2009 sin saber qué presupuesto tendrá asignada esa Sección para esta temporada. Ni tan siquiera sabe Ud. si seguirá como Delegado al frente de la misma. Dispone Ud. de más de medio año -hasta septiembre- para tramitarlas, pero ya está decidiendo gastar cerca de mil euros de los que aún no dispone.
Además, desconoce Ud. si la Asamblea General de Soci@s del próximo mes de abril permitirá que continúe la Petanca a nivel federativo.
¿Que por qué no lo ha de permitir? Pues, muy Sr. mío, por la simple y llana razón de la malversación de fondos económicos que Ud. ha realizado como máximo responsable de esa Sección. Y digo máximo responsable siendo extremadamente sarcástico, pues Ud. baila al son que le dictan personajillos o personajetes que se esconden detrás suyo, dejando que sea Ud. quien vaya criando fama de derrochador ante los ojos de la masa social, y ofreciendo una y otra vez la mejilla.
Sirva por una vez en su vida al CNB y no se sirva de él, haga un pequeñísimo esfuerzo, pero con cuidado -no sea que vaya a lastimarse-, y no malgaste más el dinero de los Socios y Socias del CNB, 120 euros de derrama incluídos. Ya despilfarró lo que pudo el año pasado.
Y emulando las palabras del ex-presidente de España, Sr. Felipe González Márquez, "Dicho todo sin acritud".
La selección española masculina ha conseguido una importante victoria en la jornada inaugural de la Liga Mundial de Waterpolo 2009 ante la selección de Alemania por un ajustado 8 a 7 con un emocionante final en el que Blai Mallarach anotó el tanto de la victoria a falta de 34 segundos. Los españoles fueron los primeros en subir un tanto al marcador después de anotar la primera superioridad numérica de la mano de Iván Pérez, aunque poco antes de llegar al primer descanso Mark Politze igualaba el encuentro después de transformar un penalti (1-1). España no pudo marcharse en el electrónico hasta el segundo parcial, cuando tres goles consecutivos anotados por Albert Español -en dos ocasiones- y Xavi García daban a los de Rafa Aguilar la primera renta importante del encuentro (4-1), una diferencia que se mantuvo hasta el descanso, al que se llegó con 5-2.
Pero los alemanes no habían dicho todavía su última palabra y tras la pausa materializaron dos lanzamientos desde la frontal de Tobias Gietz y de Andreas Schlotterbeck que les volvía a meter en el partido (5-4) a falta de tan sólo una parte y media para el final. En dos jugadas consecutivas, España volvió a ponerse tres arriba con los goles de Xavi García y de Blai Mallarach (7-4), pero Marco Stamm aprovechaba una jugada de hombre de más para colocar el 7-5 antes de los últimos ocho minutos del encuentro. La emoción volvió a apoderarse de los espectadores que llenaban la grada de la Nova Escullera cuando Alemania igualaba el partido a falta de menos de tres minutos con los goles de Schlotterberg y de Bukowski que ponían el 7-7. Iñaki Aguilar salvó a España de verse por debajo en el marcador en el tramo final del partido mientras que en el ataque el larguero repelía los lanzamientos de Guillermo Molina y de Joel Esteller. El tanto de la victoria española lo materializó Blai Mallarach desde la frontal a falta de tan sólo 34 segundos para el final del encuentro, un gol que dio a España los tres primeros puntos de la competición.
LIGA MUNDIAL WATERPOLO 2009 Grupo C, Primera Jornada 21/01/2009
ESPAÑA 8 – ALEMANIA 7
España: Iñaki Aguilar, Mario García, Sergi Mora, Blai Mallarach (2), Guillermo Molina (1), Óscar Carrillo, Iván Gallego, Joel Esteller, Albert Español (2), Eric Marsal, Iván Pérez (1), Xavi García (2) y Dani López Pinedo. Entrenador: Rafa Aguilar
Alemania: Tim Ole Fischer, Florian Naroska, Erik Bukowski (1), Tobias Gietz (1), Marko Stamm (1), Marc Politze (1, 1p.), Fabian Schoedter, Tobias Preuss (1), Maximilian Mueller, Paul Schueler, Andreas Schlotterbeck (2), Dennis Eidner y Roger Kong. Entrenador: Hagen Stamm
Carles Sanz Barrionuevo, Emiliano Skufca Vieitez i Marc Capdevila Cabestany, jugadors de la Federació Catalana de Pilota (FCP) residents a Barcelona i que tenen en comú haver aconseguit èxits destacats les darreres temporades han estat rebuts aquest dimecres a l'Ajuntamentde Barcelona on han rebut una placa commemorativa de reconeixement a la seva trajectòria.
A la recepció que ha tingut lloc al Saló de Cròniques del consistori barceloní han assistit, amés dels jugadors, nombrosos familiars, amics i federatius, encapçalats per Agustí Brugués, president de la FCP, que els han volgut fer costat.
L'acte ha estat presidit pel primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, i per Pere Alcober, delegat d'Esports. Tots dos han coincidit a destacar la implantació des de fa anys d'un esport d'origen basc a la Ciutat Comtal i han felicitat els esportistes pels seus resultats.
Per la seva banda, Brugués ha explicat el perfil esportiu i humà de cadascun dels esportistes i ha destacat la seva vinculació a la ciutat ja que tots tres pertanyen al Club Natació Barcelona del que ha dit és "el planter de pilotaris catalans".
Avui fa un any que ens va deixar la llegenda dels escacs, als 64 anys. Tants anys com caselles té el tauler.
Robert James Fischer, més conegut com Bobby Fischer (Chicago, Illinois, Estats Units, 9 de març de 1943 - Reykjavík, Islàndia, 17 de gener de 2008), campió mundial d'escacs entre 1972 i 1975.
Frases cèlebres de Bobby Fischer:
"No sóc un geni dels escacs, sóc un geni que juga als escacs"
"Els escacs són la vida"
"Hi ha jugadors forts i bones persones. Jo sóc un jugador fort"
"No crec en la psicologia, crec en les bones jugades"
"Jo dono el 98 per cent de la meva energia mental als escacs. Uns altres donen tot just el 2 per cent"
"No tinc amics propers i no guardo cap secret. No necessito amics. Només li dic tot el que penso a tot el món"
"Hi ha massa jueus en els escacs. Semblen haver-lo pres per assalt. I no es vesteixen molt bé. Això no m'agrada. Si jo sóc jueu? Només per part de la meva mare"
"Totes les dones són febles. Són estúpides comparades amb els homes. Mai haurien de jugar als escacs"
"Odio a la premsa. Va contra la llei assassinar a un periodista?"
"Sóc un individu detestable. Els meus ideals són els escacs i els diners. Vull ser riquíssim. Tothom vol ser-ho, però cap ho diu. És pecat?"
"M'oposo a que diguin que sóc un geni dels escacs. Em considero un geni en general que, casualment, juga als escacs. És molt diferent. Mirin a Kasparov: ell és un geni dels escacs. Fora del tauler, en canvi, és un idiota".
Ja cal que el "Presi"Millans pedalegi de valent fins a l'assamblea del proper abril, en la 7mana de Sant Jordi, si no vol tenir una desagradable sorpresa.
La Roser ha lluitat molt per la igualtat d'homes i dones en el món de l'esport
En la família de la Roser, l'esport sempre ha estat molt present. De petita, el seu oncle la duia al Club Natació Barcelona, i sempre ha fet molt d'esport. Va lluitar perquè les dones poguessin ser sòcies del CNB a través d'un referendum i ho van aconseguir. Avui dia, totes les dones poden ser sòcies del club, però segueix havent bastant discriminació perquè en la junta directiva només hi ha una dona.
El CN Barcelona se ha llevado la victoria en el partido avanzado a la duodécima jornada de la División de Honor masculina de waterpolo. Los cenebistas han sumado su cuarta victoria consecutiva y han derrotado al CN Martiánez por 7-10. El equipo de Toni Esteller, que tuvo en Blai Mallarach a su máximo anotador con cuatro tantos, ya se colocaba tres arriba (0-3) en el primer parcial del encuentro y supo administrar esta diferencia en los 24 minutos restantes. Los canarios, que marcaron tres de sus siete goles en lanzamientos de penalti, tan sólo pudieron ajustar el resultado en diversos momentos del juego hasta una desventaja de dos tantos.
DIVISIÓN DE HONOR MASCULINA
DUOÉCIMA JORNADA, 14/01/2009
CN MARTIÁNEZ 7 – CN BARCELONA 10
CN Martiánez: Yurismel Horta, Kevin Witt, Alberto Hernandez, Fernando Carpena (1), Vladimir Cosic (1), Raúl Silva (1), Guillermo Meca, Juan Pablo Sánchez (2, 2p.), Ramón Díaz (2, 1p.) y Aday Doniz. Entrenador: Chava Gómez
CN Barcelona: Iñaki Aguilar, Richard Campbell (2), Balasz Sziranyi, Kiko Perrone (3), Eric Marsal, Marc Hernández, Ryhs Howden (1), Joel Esteller, Pere Estrany, Blai Mallarach (4) y Jose Rodríguez. Entrenador: Toni Esteller
A la primera jornada de la lliga estatal de clubs d'eina, el representant català en Divisió d'Honor, el Club Natació Barcelona va aconseguir els dos punts en joc en la seva visita al Club Stadium Venècia de Saragossa demostrant és un dels equips més potents de la competició. L'expedició cenebista , amb el delegat Joan Molinas al capdavant estava formada per Carles Sanz, Marc Capdevila, Javier Carro, Iñigo Soroa, Ivan Calbó i Emiliano Skufca.
En el primer partit, el de paleta amb pilota de cuir, l'equip de l'Escullera va alinear Sanz i Capdevila que tenien com rivals els aragonesos López i Antón que en el seu terreny de joc podien ser difícils; res més lluny de la realitat, Sanz, brillant i ben acompanyat pel jove Capdevila que debutava com titular en aquest tipus de competicions, van prémer des del principi l'accelerador i no van tenir cap dificultat per a imposar-se per 35 a 24.
En el partit de pala curta, l'equip català va formar amb Ivan Calbó i Emiliano Skufca, contra la parella excampiona d'Europa de la modalitat, formada per Oscar Mercado i Sergio Idoipe. Partit difícil que va ser el debut d'Skufca en la modalitat. Des de bon principi, els aragonesos no van donar quarter als catalans, i amb pilotades potents i col·locades van dominar el matx fins a arribar a un tempteig de 39 a 29 al seu favor. A partir d'aquí canvi radical, amb el partit pràcticament perdut Calbó i Skufca, amb el servei al seu favor i el conseqüent canvi de pilota, es van jugar a cara i creu cadascun dels punts. Servei agressiu i pilotes ben dirigides van resultar efectives atès que els catalans van arribar abans al cartró 40 mentre els seus rivals es van quedar definitivament ancorats en el 39.
Triomf important que els de l'Escullera han de reeditar aquest dissabte a les instal·lacions de la Vall d'Hebron enfront el Club El Olivar, també de Saragossa.
Sembla ser que el Departament d'Activitats del CNB (al davant del qual hi és la Sra. Meritxell Moncunill, la germaníssima del vicepresident que viu a Alacant) no té gaire interès en promocionar la Masterclass de Tai-Txi entre els socis i sòcies del CNB. Avui dimarts, per fi han penjat en el moble metàl·lic del vestíbul habilitat per tal funció, un full irrisori i a l'alçada dels turmells informant d'aquesta Masterclass. Fins avui dimarts, l'única informació a l'abast dels socis d'aquest esdeveniment era el mateix i esquifit full penjat en una pissarra del passadís que comunica les sales d'activitats amb la piscina del Club. També hi és al web del Club, però t'has d'espavilar força per trobar-la.
Sra. Meritxell Moncunill, tan costa penjar un pòster prou generós a la pissarra del vestíbul principal del Club? Escolti, ni que sigui amb mida Din-A3.
Mireu, són molts els socis i sòcies que n'estan farts de que no durin gaire els millors monitors que han passat pel Club. Em diuen que el Manel Aguilar i Alés és un dels millors Mestres de Tai-Txi que hi ha actualment en el nostre país, i és una benedicció que imparteixi classes en el CNB. Però tenint en compte que tan solament imparteix una hora diària de dilluns a dissabte, a raó de 12 euros/hora (quantitat que considerem petita per a un Mestre del seu reconegut prestigi), aviat agafarà el camí d'altres magnífics i magnífiques professionals que l'han precedit en el CNB, i se n'anirà pel poc interès que desperta la seva activitat entre els responsables del Club, i acceptant ofertes econòmiques més dignes.
Sra. Moncunill, si econòmicament el CNB no es pot permetre -som conscients de la delicadíssima situació econòmica del CNB, que fins i tot ha arribat a deixar d'abonar part de la totalitat de les classes a alguna monitora, ajornant fins al mes següent una part d'aquest pagament, i amb l'excusa de l'angoixa econòmica que pateix el Club- pagar al Mestre de Tai-Txi d'acord amb el seu prestigi, aleshores faci al menys quelcom per promocionar aquesta magnífica activitat entre la massa social del CNB, a fi de que més gent s'hi engresqui, per incrementar les hores de formació de Tai-Txi en el nostre Club.
De debò cal que les classes de Tai-Txi es facin a porta tancada? Es que no es poden fer a la vista dels socis que vulguin extasiar-se amb els moviments d'aquest mil·lenari art? Sens dubte que molts sentirien interès en apropar-se al Tai-Txi.
Cada cop hi ha més socis i sòcies que es questionen la preparació, l'experiència prèvia i la capacitat de la Sra. Moncunill per l'important i clau càrrec que ocupa en l'organigrama del CNB.
Caldrà preguntar-li al seu germà a la propera assemblea, si aquest cop es digna fer acte de presència, si hi ha hagut favoritisme en el procés de selecció de la seva germana pel càrrec. Ah! Però què potser no hi va haver un procés de selecció? ... És que potser va ser seleccionada a dit? Presumpte nepotisme al CNB?
Estarem a l'aguait i us en informarem de quanta gent ha assistit a les dues Masterclass de Tai-Txí.
A las 9:45 de la mañana del sábado 10 de enero, recibí del CNB un burofax en mi domicilio, en el que se me informaba de que las cuentas de la Sección de Petanca NO se pondrán a nuestra disposición para ser revisadas hasta que toda la contabilidad del CNB esté auditada. Esto será aproximadamente en marzo o abril, puesto que la normativa vigente en materia contable permite 3 meses desde la finalización del ejercicio con el fin de poder formular las Cuentas Anuales para su presentación y posterior aprobación por la Asamblea.
Me reitero en la falta de palabra y seriedad de nuestro Presidente, ya que una vez más -y creo que hasta el infinito- ha incumplido su promesa tal y como os informamos con anterioridad, ya que nos prometió que las cuentas de la Sección de Petanca se pondrían a nuestra disposición, como máximo, esta misma semana.
Este cambio de decisión nos da la razón muy claramente, puesto que entiendo que los hechos denunciados en este blog por el presunto despilfarro del presupuesto de esta Sección -5.088 €-, se CONFIRMA ROTUNDAMENTE al negarnos el acceso a la información contable. Es por todo ello que no albergo la más mínima duda de que ha existido malversación de fondos en la aplicación del presupuesto, en unos conceptos que se salen del marco deportivo por parte del Delegado y contando con el beneplácito del Presidente.
No obstante, el Presidente Millans tiene la desfachatez de admitir y asumir como un gasto normal, corriente y habitual de cada temporada ...
... la compra de nuevos uniformes -¡cada temporada y por un valor cercano a los 3600 euros!- para los jugadores de la Sección de Petanca, que según él se cambia todos los años por el desgaste que soportan.Me río yo de ese desgaste, porque no participan en ninguna competición, salvo en la Liga Provincial y en su última división (la 6ª), lo que es un desprestigio para el Club.
... el pago de los desayunos. Pero ¡Ojo! ¡Vaya desayunos! ¿Qué os voy a contar a estas alturas sobre este tema que ya no sepáis? Lo diré al revés para que me entendáis, "estos pantagruélicos desayunos hacen que nuestros 'deportistas' ofrezcan un rendimiento excepcional en los terrenos de juego".
¡ME DESCUBRO ANTE EL ASOMBROSO RAZONAMIENTO DEL PRESIDENTE MILLANS! ¡LEVANTO UN MONUMENTO A MAYOR GLORIA DE LA MATERIA GRIS DEL CEREBRO DEL PRESIDENTE! ¡CHAPEAU! Sr. Presidente, se nota que Ud. no tiene ni idea de lo que es la Petanca como deporte de competición. Y además, pienso que jamás le ha interesado saberlo, aún siendo una Sección que está bajo su mando. Es por ello que le sugiero que se informe mejor antes de referirse despectivamente a este deporte.
En fin, en vista del éxito, no me queda otra opción que esperar ver esas cuentas y analizarlas exhaustivamente en cuanto el auditor finalice su labor. Y posteriormente pedir las explicaciones pertinentes al Presidente Millans y Delegado Fusté en la próxima Asamblea General Ordinaria, delante de todos los socios y socias asistentes, que espero que seáis muchos.
Dedicat al soci Lluís Duró Torres, membre de l'ICAB,
(Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona,
col·legiat núm. 6720);
i assessor jurídic de la FCP,
(Federació Catalana de Pilota),
pel detall de recordar-se
sovint de la meva mare
(Clica per a engrandir)
• Lògicament hem ratllat
els noms dels monitors
Las MARTINGALAS ECONÓMICAS
del CN BARCELONA
de Sebastià Millans
(Creu de Sant Jordi)
(Intereconomía TV)
• Millans i els seus directius dissolen a corre-cuita la Fundació pretenent amagar els fraus comesos. • Brutal apujada dels preus del pàrquing.
• Un sol monitor per a 38 infants a la piscina, monitor que va patir
mobbing i assetjament laboral.
• Un grup de socies ha preguntat per la destinació d'aquests quadres i només
ha aconseguit veure'n una quinzena en una habitació immunda
on s'estan fent malbé
per culpa de la humitat.
• La inspecció de Treball detecta que part
de les nòmines es paguen en 'negre',
i Hisenda investiga si els directius
han desviat diners a la Fundació de forma irregular.
Dos 'jetas' muy 'jetas'
ESCOLTA al secretari dels torronerus justificant la dissolució
de la Fundació del CN Barcelona,
després de ser aquesta denunciada
(amb proves)
a Hisenda i al Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya
per manifestes irregularitats
i presumpte frau fiscal,
corroborats per l'inspector consultat :
A la atención de los ex-vicepresidentes
del CLUB NATACIÓN BARCELONA:
Federico MONCUNILL GALLO,...
... Secretario General del Consejo Regulador
del Turrón de Jijona y Alicante,...
... y Consejero del Hércules CF de Alicante,
y ex-Patrono de su Fundación.
Joan VALLVÉ RIBERA (29/09/1940),...
... Decano del Colegio de Ingenieros
Industriales de Cataluña,...
... y ex-Consejero de Agricultura, Ganadería
y Pesca de la Generalitat de Cataluña
de Jordi Pujol.
« Nos informásteis en la penúltima Asamblea de Socios (22/04/2010) de la inminente y sorprendente disolución de la Fundación del CN Barcelona, sospechosamente poco después de haber sido ésta denunciada ante la Delegación de Hacienda por presunto desvío irregular de fondos, y por presunta desaparición de numerosas obras de arte, y después de haber ingresado en prisión uno de sus fundadores por la trama corrupta de Ciutat Vella.
Pero lo que aún es más sospechoso es ver cómo desde esta misma Fundación, cuya razón de ser es la difusión y promoción sin ánimo de lucro del deporte, se desviaron hacia el propio club 130.218,42 euros en el año 2008, y 147.518 euros en el año 2007. — ¿Cuántos se desviaron en el 2009?
Si Hacienda investiga presuntos fraudes, ya sabe por dónde empezar. Una Fundación no puede, mediante el desvío de fondos, financiar a su propio club».
Cercar en aquest blog
L'AUDITOR DEL CN BARCELONA
Joan Josep Gonzàlez-Simó del Río
L'administrador d'aquest blog no es fa responsable de les opinions expressades en els comentaris i els mateixos no constitueixen l'opinió de l'administrador del blog. No obstant això, l'administrador d'aquest blog no té obligació de controlar la utilització d'aquests pels usuaris i no garanteix que es faci un ús diligent o prudent dels mateixos. Tampoc té l'obligació de verificar i no verifica la identitat dels usuaris, ni la veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de les dades que els usuaris proporcionen i exclou qualsevol responsabilitat pels danys i perjudicis de tota naturalesa que poguessin deure's a la utilització dels mateixos o que puguin deure's a la il·licitud, caràcter lesiu, falta de veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de la informació proporcionada.