El CN Terrassa venç el CN Barcelona en el primer partit de semifinals
Dissabte, a partir de la una de la tarda, hi haurà el segon partit de l’eliminatòria. El Natació Terrassa ha fet els deures i la pressió és ara pel Barcelona, que està obligat a guanyar per forçar el tercer partit, que es jugaria diumenge
A la quarta ha anat la vençuda. Després de perdre els tres primers partits oficials de la temporada, el Club Natació Terrassa ha aconseguit batre el Club Natació Barcelona en el primer xoc de semifinals del play-off pel títol, disputat aquest dijous. L’equip de Dani Nart s’ha imposat per 12 a 7 i, si guanya aquest dissabte a la piscina de la Nova Escullera, passarà a la final, on probablement es trobaria l’Atlètic-Barceloneta. Els mariners han guanyat còmodament el primer partit de semifinals, per 11 a 16, davant el Club Natació Sabadell.
El Natació Terrassa, que ha fet un partit molt complert, ha manat en el marcador des del primer moment. Un parcial de 2 a 0, amb gols d’Svilen Piralkov i d’Abraham Alcaide, ha donat la primera avantatge als egarencs. Els de Toni Esteller s’han trobat amb un rival que ha exercit una gran pressió defensiva i això s’ha vist reflexat en la faceta golejadora dels jugadors més importants del Barcelona. Tan sols Blai Mallarach, amb tres dianes, ha mantingut el seu idil·li amb el gol. L’australià Richard Campbell tan sols n’ha marcat un i Kiko Perrone no n’ha fet cap. A més, s’ha de destacar l’actuació del porter local, Iván Strujic, que amb les seves aturades ha evitat que els barcelonins s’apropessin més en el marcador.
Al descans el Natació guanyava per 5 a 3, una diferència de dos gols que s’ha mantingut durant el tercer quart i que s’ha incrementat en els últims vuit minuts. I és que un parcial de 3 a 0, amb dianes d’Óscar Aguilar, Jordi Pérez i Piralkov, ha deixat sentenciat el partit.
Aquest dissabte, a partir de la una de la tarda, hi haurà el segon partit de l’eliminatòria. El Natació Terrassa ha fet els deures i la pressió és ara pel Barcelona, que està obligat a guanyar per forçar el tercer partit, que es jugaria diumenge, a la mateixa hora, també a la Nova Escullera.
"Los adolescentes están pidiendo a gritos autoridad"
El ex jugador de waterpolo y presentador afirma que es necesario poner límites a los jóvenes
Pedro García Aguado (Madrid, 1968), conocido popularmente como Toto, fue uno de los mejores deportistas del waterpolo español con aquel equipo liderado por Manel Estiarte que consiguió el oro olímpico en Atlanta'96 y el campeonato del mundo en Perth' 98. Pero tras esa vida de triunfos de Toto estaban los problemas con las drogas y el excesivo consumo de alcohol. Después de estar varios años en un centro de desintoxicación ha ganado uno de los partidos más importantes de su vida tras superar su adicción. Ahora ejerce como terapeuta para ayudar a las personas a superar los problemas con las drogas y también se le conoce por su faceta televisiva en el programa Hermano Mayor donde trata con adolescentes con conflictos.
-¿Cómo ha sido dar el paso de deportista a terapeuta?
-Fue un paso casi obligado a causa de mi adicción. En el 2003 estaba muy mal y gracias a que el entrenador Joan Jané me expulsó de la selección estoy vivo ahora y puedo ganarme la vida ayudando a los demás.
-¿Y cómo ha dado el salto a presentador con el programa Hermano Mayor?
-En el centro terapéutico donde me recuperé abrieron un proyecto nuevo que me permitió trabajar durante dos años como terapeuta. Allí me llegó una oferta para un casting, hice la prueba y de ahí a Hermano Mayor. ¡Y ya preparamos la tercera temporada!
-¿Qué tal la experiencia hasta ahora como presentador?
-La primera temporada fue difícil pero este año me he dado cuenta que haciendo televisión puedo ayudar y me encuentro muy satisfecho.
-En su nuevo libro Hermano Mayor (Editorial Amat) comenta un juez amigo suyo que se ha pasado del autoritarismo desmesurado a la permisividad absoluta…
-Ha habido toda una corriente de pensamiento que asegura que los niños se iban a frustrar si tú les marcabas una serie de pautas o conductas pero poniéndoles límites es como aprenden a crecer. Los padres no pueden darles todo lo que piden sus hijos porque si no se convierten en auténticos tiranos.
-¿La responsabilidad es de los padres?
- Son los que tienen que poner límites a sus hijos pero no se atreven porque han conseguido atemorizarles y dominarles.
-¿El problema entonces es de los padres?
-Los padres tienen que perder el miedo y plantarse. Tienen que dominar la situación y ser firmes. Es curioso porque un amigo psicopedagogo me dijo que los adolescentes están pidiendo la autoridad a gritos.
-En el programa los padres no pueden con sus hijos pero usted sí, ¿cómo se gana la confianza de esos jóvenes?
-Más que ganarme la confianza creo que ven en mí la figura autoritaria que ellos no ven en su familia. Por eso también es importante que los padres sigan una serie de pautas y que no den siempre lo que los hijos quieren ya que deben aprender a aceptar unas normas. De hecho, son cuerpos mayores pero con mentalidad de niños.
-¿En los casos que ha tratado hay un elemento común?
-Ellos se quieren salir con la suya como sea y desarrollan toda una serie de estrategias que en ocasiones llegan incluso a la violencia física. Se dan cosas comunes como la rabia, la ira, el rencor, el resentimiento o la ausencia de normas. Tampoco necesariamente son jóvenes que vienen de una familia desestructurada sino que jóvenes con conflictos también los hay en familias con recursos y una formación académica alta. Es básico que estos jóvenes se sientan útiles.
-¿El hecho de espectacularizar el programa influye de forma negativa a los jóvenes?
-Nosotros mostramos la realidad tal cual. Y nos encontramos que los padres dejan ver a sus hijos el programa para que aprendan y no se comporten de esa manera. Además uno de los momentos más impactantes del programa es cuando los mismos jóvenes se ven cómo actúan ante sus padres.
-¿Incluso le ha salido más trabajo fuera de la pantalla?
-La historia de Hermano Mayor ha superado la televisión. En ocasiones he hecho alguna intervención sin cámaras para familias que están desesperadas. Y lo que he visto es que lo único que necesitan estos chicos es que alguien les ponga límites. Todos nos hemos educado con más o menos límites y nadie se frustra porque te digan un no.
-Además de la tercera edición de Hermano Mayor preparan nuevos programas, ¿no?
-Efectivamente. Durante un mes van a convivir ocho adolescentes con conflictos en un campamento en la montaña. Yo voy a ser el director y durante ese tiempo van a estar totalmente incomunicados.
-También realiza conferencias dirigidas a jóvenes sobre los riesgos del consumo de drogas y alcohol. ¿En su caso cómo empezó su adicción?
-Yo me acerqué a la cerveza y al vino sin ninguna conciencia de riesgo pensando que lo dejaría y que a mí no me pasaría nada porque era corpulento y no vomitaba. Malentendí que eso era el control. La tolerancia es el primer paso de la dependencia y yo generé tolerancia muy rápido.
-Ese es el mensaje que transmite…
-A mí las drogas me fastidiaron todas las medallas a pesar de que ganamos. Aparentemente me estaba divirtiendo y realmente estaba sufriendo mucho.
-Esta experiencia también la explica en sus libros Mañana lo dejo y Dejarlo es posible. ¿Cómo un campeón olímpico puede llevar esta doble vida?
-Estaba hecho una pena porque iba a entrenar y me tenía que sobreesforzar. Ya no disfrutaba sino que era un sacrificio enorme. Era una doble vida ya que estaba sin consumir ciertas épocas y lo más triste es que eres un adicto sin saberlo. Llegué a triunfar en el deporte siendo un enfermo.
-¿Cómo pasaba los controles?
-Ya tenía mis tiempos y entonces sabía cuando tenía que parar y cómo entrenar. Por ejemplo, estaba cuatro meses sin tomar nada de droga ilegal y sólo tomaba alcohol de vez en cuando.
-¿Por qué empezó a consumir drogas?
-Por curiosidad y la evasión que me producía su consumo. Al divorciarse mis padres cuando era joven y no haber referentes en casa empecé a generar mi propia película y no dejaba a nadie que me dijera nada y vivía en esa ola de irrealidad. Todo te parece fácil hasta que a los 34 años la realidad llega de golpe.
-¿Cómo consiguió superar su adicción?
-Con mucha humildad. Tú crees que lo sabes todo y has podido con húngaros y yugoslavos en el agua pero con el alcohol y drogas siempre pierdes. El primer paso es reconocer que tienes un problema y tener el valor de superar la enfermedad acudiendo a un terapeuta.
-¿Tropezar ayuda a crecer?
-Ayuda mucho a la gente a reconocer que tienes un problema. Hasta que no lo quieras dejar no puedes llegar a ningún sitio. Ojalá todo en la vida fuera bien pero la gente se tropieza, se hunde y hay que seguir adelante. Tenemos que ser optimistas porque estamos muy poco en este mundo.
-¿En su caso su hermano mayor fue Manel Estiarte?
-Me ayudó mucho e incluso económicamente. Los amigos de verdad son cuando tienes problemas y están ahí. Mi familia estuvo y Manel también.
-Desafortunadamente algunos no lo pudieron superar como es el caso de Jesús Rollán….
-Todavía me emociono cuando hablo de él. Cuando pasó llevaba tres años recuperado y lo pasé muy mal. Me dio mucha rabia y hoy en día cuando pienso en él todavía me sigue dando rabia pero Jesús siempre dejará un recuerdo de superhombre.
El Natació Terrassa, obligat a guanyar el primer partit de les semifinals del play-off
El Club Natació Barcelona ha estat aquesta temporada la particular bèstia negra dels egarencs, perquè han guanyat els tres partits.
El Club Natació Terrassa rep aquest dijous, a partir de tres quarts de nou del vespre, el Club Natació Barcelona, en el primer partit de les semifinals del play-off pel títol a la Divisió d’Honor de waterpolo. El conjunt cenebista és aquesta temporada la particular bèstia negra dels egarencs, perquè han guanyat els tres partits.
El primer d’ells va ser el passat octubre, a la Copa Catalunya, on l’equip de Dani Nart va caure per 11 a 12. Ja en competició de lliga, tant el partit d’anada com el de tornada s’han saldat amb victòries pels de Toni Esteller per 9 a 6 i 8 a 10 respectivament. Toca guanyar aquest dijous, per anar amb avantatge a Barcelona, i tot passa per aturar el letal contraatac dels barcelonins.
Per a Florin Bonca, jugador del CN Terrassa: "El CN Barcelona converteix una errada nostra en un contraatac que acaba en gol. Hem de vigilar aquestes coses, perquè és una de les seves grans armes."
Segons Dani Nart, entrenador del CN Terrassa: "És l'estil de joc que pitjor se'ns dóna. Les virtuts del CN Barcelona és que penalitza molt les nostres errades. Tot dependrà de la nostra eficàcia en atac. En la mesura que nosaltres no aconseguim solucionar els nostres atacs en gol, correm el gran perill de rebre un contraatac o un desequilibri defensiu en el replegament que sempre acaba amb gol."
Per aquest primer partit de semifinals, el tècnic del Natació recupera Óscar Aguilar, que es va perdre els quarts de final per un trencament fibrilar a l’esquena. Dissabte, a la una de la tarda, es jugarà a Barcelona el segon partit de la sèrie. Si fos necessari un tercer, aquest es disputaria també a la Nova Escullera, diumenge a la mateixa hora.
"Amb la crisi molts esportistes han decidit donar-se de baixa del gimnàs"
Font: TV3 -Telenotícies Migdia - 19/05/2010
I davant de l'actual crisi econòmica, quan els gimnasos i els clubs esportius estan patint una considerable minva de socis, a l'actual junta del CN Barcelona no se li acut res més que promoure i aprovar un considerable increment de quotes al CN Barcelona. I un 40% el preu del pàrquing, quan la funció del mateix ha de ser la de facilitar que arribin més socis al club.
L'any 2000, tres anys abans de la construcció de la piscina coberta de 50 metres i disposant el CN Barcelona de 12.000 m2 de terreny, el nombre de socis era de ±8.000.
Deu anys més tard, en aquest 2010, set anys desprès de la construcció de la piscina de la Nova Escullera i disposant el CN Barcelona de 12.000 m2 més de terreny, fins als 24.000 m2 actuals, el nombre de socis és de ±7500.
Millans, ets un crack!! Només ens faltava sentir en la darrera assemblea de socis a l'octogenària sòcia Roser Ponsati —que està exenta de pagar quota— dient que pràcticament la culpa de que no hi hagin més socis ... és dels propis socis (¡?) per no col·laborar en la "Campanya Soci Porta Soci".
Voleu un bon grapat d'idees per incrementar el nombre de socis? I fidelitzar-los un cop incorporats a la família cenebista? És clar que per això s'ha de pencar, anar a buscar-los i no esperar que vinguin per art de màgia. Ep!, i amb un mínim cost.
Per cert, sabeu quants socis i sòcies s'han donat de baixa darrerament per apuntar-se al club veí, al més econòmic Club Natació Atlètic Barceloneta?
Aquest cap de setmana la Nova Escullera ha acollit, entre dissabte tarda i diumenge matí, la celebració de la Copa Catalana de Clubs Absoluta de Primera Divisió on el CN Sant Andreu amb 1174 punts s’ha proclamat campió de la Copa 2010.
El CN Atlètic Barceloneta i el NC Torelló, 7è i 8è classificat de la Primera divisió perden la categoria i descendeixen a la Segona Divisió la temporada 2010-2011.
D’altra banda, en el 99è Gran Premi Pasqua de Natació organitzat pel CN Barcelona coincidint amb la celebració de la Copa Absoluta a les seves instal·lacions, els guanyadors per categories han estat els següents:
Absoluta:
Masculina: 1r José-Alberto Vera-Ortiz (CN Barcelona), 2nMatías Aguilera (CN Barcelona) i 3r Adrián González (CN Sant Andreu) Femenina: 1a Judit Ignacio (CN Sabadell), 2a Carla Campo (CN Terrassa) i 3a Noeli Reguart (CN Barcelona) Infantil:
Masculina: 1r Juan José Agüero (CN Sabadell), 2n Alejandro Navarro (CN Granollers) i 3r Lluís González (CE Mediterrani) Femenina: 1a Palmira Chaparro (CN Granollers), 2a Aida Bertran (CE Mediterrani) i 3a María Cerezo (CN Barcelona)
Aleví:
Masculina: 1rPau Torres (CN Barcelona), 2n Jordi de la Vega (CN Barcelona) i 3r Guillermo Canelo (CN Granollers)
Femenina: 1a Clàudia Mayné (CN Barcelona), 2a Cristina García (CN Granollers) i 3a Clara Jiménez (CN Barcelona)
Francesc Liñán, toc folklòric de les eleccions a la presidència del Fútbol Club Barcelona
El lliurament de paperetes va escenificar el toc folklòric de les eleccions. Francesc Liñán, que cada quatre anys –cada sis, a partir d'ara– sol reclamar el seu minut de glòria aprofitant el procés electoral, va exercir el seu dret com a soci i va recollir les 5.000 butlletes que el club dóna de manera gratuïta. A partir d'aquesta quantitat fixa, els precandidats han de pagar totes les paperetes sol·licitades: adquirir-ne 60.000 –les de Sandro Rosell–, per exemple, suposa haver de pagar poc menys de 1.500 euros.
Clica per veure l'article original (18-05-2010)
L'amic Francesc Liñán Serra, soci del CN Barcelona i president del Club d'Escacs Salou, també reclama els seus tres minuts de glòria en cada assemblea de socis del CN Barcelona, per al divertiment i la riota d'un bon grapat d'assistents a les mateixes.
El passat 22 d'abril, dia de la darrera assemblea va sortir a dir la seva. Va lloar la tasca del president Sebastià Millans i els seus directius i va dir sense que se li caigués la cara de vergonya que guanyaria les eleccions a la presidència del FC Barcelona si anés recolzat amb l'actual junta del CN Barcelona. Una junta que ha estat denunciada i expedientada per Hisenda per pressumpte frau per desviament de diners de la Fundació del CNB, i per pressumpte frau per l'IVA. Una junta directiva d'un club que ha estat recentment denunciat a Treball, i les inspeccions fetes han tret a la llum les greus irregularitats comeses amb els contractes d'un munt de treballadors. A veure què diuen les properes inspeccions d'Hisenda.
En definitiva, una junta que ha provocat un enorme forat negre en els comptes del CNB, amb una gestió econòmica de jutjat de guàrdia, i amb un president que no solament deixarà un calaix ple de teranyines, sinó una hipoteca tan plena de termites que devorarà fins als armariets dels socis.
Benvolgut Liñán, ets un paio ben curiós. Però un cop escoltada la teva intervenció a la darrera assemblea ja estàs bé com a president d'un club d'escacs.
T'esperem a la propera assemblea de l'any vinent perquè ens facis riure de nou.
Joan Lluís Abellán i Palahí, soci veterà del CN Barcelona, guardonat en la IX Diada de la Natació Catalana celebrada el passat dia 9 d'abril del 2010, en reconeixement a la seva participació als JJOO de Mèxic 1968 com a seleccionador de l'equip de waterpolo.
En el 4t Trofeu Màster Ciutat del Prat, celebrat el passat dissabte 8 de maig en la Piscina Municipal El Sagnier, Clàudia Núñez, nedadora del CN Barcelona, va batre el rècord de Catalunya dels 200 esquena 35+ amb un temps de 2.41.90, rebaixant en 3 segons l'anterior de 2.44.71.
És el segon partit dels play-off de quarts de final de la Divisió d’Honor. El Club Natació Barcelona s’ha tornat a imposar al Sant Andreu, aquesta vegada per 13 a 7 a la Nova Escullera i s’ha classificat per a les semifinals.
L’equip cenebista jugarà contra el Club Natació Terrassa per tenir un lloc a la final. El Barcelona tindrà el factor piscina a favor contra els vallesans.
Pregunta para nota: ¿Cómo piensa la junta directiva del CN Barcelona hacer frente a la deuda total a corto plazo de 1.995.890,37 €, si en la tesorería de la entidad sólo hay disponibles 114.217,21 €?
El passat divendres 23 d'abril, un dia després de la darrera Assemblea General Ordinària de Socis del CNB, ens vam posar en contacte amb el Sr. Frederic Cercós i Corona, responsable de Justificacions i Rendició de Comptes de la Secretaria d'Esports de la Generalitat de Catalunya, i ens va assegurar que desconeixia la notícia de que l'Anna Pruna hagués aprovat una subvenció de 600.000 euros per al CN Barcelona, tal i com va anunciar amb bombo i platerets el president Sebastià Millans als socis assistents a la citada assemblea.
El Sr. Frederic Cercós està al dia de la penosa situació econòmica del CNB, i de les denúncies presentades contra l'actual de la junta del CN Barcelona a través de la lectura dels articles apareguts a El Triangle. I es va estimar més no pronunciar-se al respecte d'aquesta suposada subvenció fins que no tingués confirmació oficial de la mateixa.
Tot i així, li farem arribar a la Sra. Anna Pruna un escrit sol·licitant confirmació de l'aprovació d'aquesta subvenció de 600.000 euros, segons ens va informar el president del CN Barcelona. I aprofitarem per a informar-li de la indigent gestió econòmica del Sr. Sebastià Millans, del trist resultat de la recent inspecció de Treball, i de les denúncies registrades a Hisenda pel presumpte frau per l'IVA i pel presumpte frau en el desviament irregular de diners de la Fundació del CNB, que casualment ara han resolt dissoldre.
Disposem de l'enregistrament digital de tota l'assemblea, i si cal farem arribar a la Sra. Anna Pruna el tall amb les paraules del president Sebastià Millans en les que s'escolta nítidament que la subvenció de 600.000 ja és segura perquè ha estat aprovada per ella mateixa.
També contactarem amb el Sr. Jaime Lissavetzski, Secretari de l'Estat per a l'Esport i president del Consejo Superior de Deportes. El Sr. Millans també va dir que possiblement aconseguiria una altra subvenció de 600.000 euros d'aquest Organisme.
Per finalitzar, dos apunts:
Primer, que només el 7,1% de la junta directiva del CNB —són 14 membres— està formada per dones (perdó, per una dona), contra un 92,9% d'homes. Ens referim a la Susanna Closa, delegada de la secció de salts.
I segon, que la Sindicatura de Comptes de Catalunya és la institució encarregada de fiscalitzar la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic català.
Per tant, la Secretària General de l'Esport, la Sra. Anna Pruna i Grivé, haurà de respondre davant d'aquest Organisme si atorga cap subvenció (és a dir, diner públic) a la junta directiva d'un club que no compleix la paritat de gènere —segons el nou Decret d'Entitats Esportives que dóna dret a rebre subvencions—, que acaba de ser sancionat per Treball, que està expedientat per Hisenda i a l'espera de ser inspeccionat per aquest Organisme pels presumptes fraus denunciats, que planteja la restauració de la piscina de l'Escullera en ple forat negre del seus comptes, que la seva gestió econòmica és de jutjat de guàrdia, i que té un president que no solament deixarà un calaix ple de teranyines, sinó una hipoteca tan plena de termites que devorarà fins als armariets dels socis
S'ha aprovat el nou Decret d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.
Introdueix un seguit de novetats que busquen la paritat de gènere. “La igualtat d’oportunitats entre homes i dones en el món de l’esport”, destacava la secretària general de l’Esport, Anna Pruna, qui va presentar, aquest dimarts al Museu Melcior i Colet de Barcelona, les principals novetats d’aquesta normativa en referència a tot tipus de clubs, federacions i agrupacions esportives, i que la simplifica en l’àmbit d’entitats.
Des de la Secretaria es va voler subratllar el caràcter pioner per aplicar mesures de caire legislatiu, “la presència del màxim nombre de dones en llocs de rellevància de les juntes directives de les entitats esportives de Catalunya”, va declarar Pruna. Unes afirmacions corroborades amb el Decret que determina plans d’igualtat i de promoció de l’esport femení, tant en la vessant pràctica com en la gestió.
No és de compliment obligatori. Però no obstant, tant les federacions, com els clubs i/o les agrupacions esportiveshan de complir aquesta igualtat de gènere en la composició de les juntes directiveso consells d’administraciósi volen accedir a subvencions públiques.
La IV edició de la prova del Garraf organitzada pel CN Sitges, amb 500 participants, es consolida com una de les més atractives del calendari per la seva espectacular ubicació.
Clica per engrandir
En la classificació femenina —57 participants—, Anna Godoy, la jove promesa del CN Barcelona, encara en edat júnior, va vèncer amb una marca d'1h 05'11", seguida per Montse Martínez i Anabel Gracia, totes dues del CN Reus Ploms.
El Museu Olímpic i de l'Esport, en la seva inquietud per promoure i fomentar els valors olímpics, està generant una sèrie de convenis i col·laboracions amb diverses entitats - federacions, clubs, associacions i mitjans de comunicació entre d'altres.
Pere Alcober (regidor d'esports de l'Ajuntament de Barcelona),
amb Sebastià Millans (president del CN Barcelona)
El Sr. Pere Alcober, president de la Fundació Barcelona Olímpica, ha realitzat diversos acords de col·laboració amb les següents entitats del món de l'esport:
Sr. Sebastiá Millans i Rosich, president del Club Natació Barcelona
Sr. Albert Font Gumfaus, president de l'Associació Areadaptada
Sr. Julian García Antón, president del Club de Tir Esportiu de Barcelona
Sr. Eduard Duran-Sindreu Freixe, Vicepresident de la junta directiva de l'Associació de Voluntaris 2000
Sr. Roger Esteller i Juyol, president de l'Associació Esportistes Solidaris
Aquests acords de col·laboració emfatitzen el compromís de totes les entitats, per treballar i promoure els valors olímpics.
Van derrotar a Mercader i Coromines en les seves respectives finals
La setmana del 26 al 30 d'Abril les instal·lacions del Club Natació Barcelona van acollir la tercera prova del circuit de Softràquet, patrocinat per EKTELON, amb més de 50 participants.
El campionat es va disputar en dues categories.
La 1a categoria va ser per Jaume Puig del Arsenal en derrotar al barceloní Eduard Mercader en la final. En semifinals, varen derrotar a Angel Palencia del Seven Sports Club i al local Toni Cuspinera. El campió de consolació va ser Carlos Rincon del Nick Esports en derrotar a Frank Garcia del Stadium.
En 2a categoria el campió va ser Xavi segura del Stadium en derrotar a Oriol Coromines del Seven Sports Club en la final. Els semifinalists varen ser Ricardo Alcaraz del Bonasport i Martin Rueda del Stadium. El campió de consolació va ser Josep Sole del Seven Sports Club en derrotar al seu company de club Eric Rubin en la final.
Pel que fa a la classificació femenina dels clubs catalans de la Primera Divisió, CN Mataró i CN l’Hospitalet mantenen la categoria mentre que el CN Barcelona descendeix a la Segona Divisió.
Srs/res socis/ies del CN Barcelona, i públic en general que accediu a aquest bloc,aquí teniu un document sorprenent on surt l'actual president del CN Barcelona, Sebastià Millans, que ja ho era llavors, l'any 1998.
Clica per engrandir
Crec que sobren les paraules, ja que el document parla per sí mateix.
Aquest document retrata al president Millans, que passarà tristement a la història del CNB per haver dut a l'entitat a un endeutament brutal i insostenible, amb la complicitat de tota la seva junta directiva, i només apaivagat cada poc temps mitjançant derrames a la massa social, i a fons perdut.
O com fa pocs dies, augmentant considerablement les quotes i el preu del pàrquing.
Incapaços de gestionar econòmicament el club, aquestes són sempre les seves màgiques sol·lucions.
Si teniu curiositat podeu preguntar-li què va passar amb aquestes 4.357.000 antigues pessetes (al canvi d'ara, 26.186,01 €), que no van ser atesses al seu venciment.
Ja que el president Sebastià Millans era una 'entitat avalada', va haver de ser el seu avalador qui fes front al deute impagat de l'ínclit Millans?
Si no s'avé a respondre la vostra pregunta, no us satisfà la seva resposta, o sencillament no us la creieu, disposem d'alguna informació addicional al respecte —gràcies a El Triangle— per si us interessa.
La esposa de Hortalà pagará 20 millones a un trabajador ilegal
M. Àngels Vallvé Ribera Clica para ampliar
La Audiencia de Girona ha condenado a la esposa del presidente de la Bolsa de Barcelona y ex consejero de Industria y Energía, Joan Hortalà, a pagar una indemnización de 20,8 millones de pesetas a un inmigrante que se quedó ciego de un ojo en un accidente cuando trabajaba ilegalmente en la granja que el matrimonio tiene en Oix (Garrotxa).
La sentencia, dictada por la Sección Primera de la Audiencia de Girona, desestima la demanda contra Joan Hortalà porque considera que no quedó demostrado que fuera el titular de los negocios de la granja ni que los regente, a pesar de que es el propietario de la finca donde está ubicada la granja.
Además, según la documentación aportada al juzgado por el Departamento de Agricultura, consta como propietario de la explotación El Castell de Oix el hijo del matrimonio, y como propietaria y titular del negocio, Maria Àngels Vallvé Ribera, esposa de Hortalà y agente de cambio y bolsa.
La sentencia, hecha pública ayer, argumenta en sus considerandos que es la esposa de Hortalà quien aseguró al demandante, quien consta en los informes médicos y quien formalizó el contrato de trabajo. El ciudadano marroquí Abouhafs Youcef demandó a Hortalà y a su esposa por los daños sufridos el 2 de abril de 1992 mientras trabajaba en la finca de la que son propietarios.
El accidente laboral se produjo cuando Youcef estaba desinfectando las instalaciones de la granja y un escape de sosa cáustica le alcanzó en los ojos, en los que sufrió quemaduras graves que le ocasionaron la pérdida de visión del ojo derecho y parte de la del izquierdo.
Clica per veure la notícia original (21-03-2001)
Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
Alguns exemples a l'Auditoria de l'exercici de l'any passat, 2009:
◘ El patrimoni net del CNB s'ha reduit respecte l'any 2008 en 689.138,73 €
◘ El deute econòmic del CNB a curt termini ha crescut respecte l'any
2008 en 445.556,78 €
◘ El total del deute del CNB a curt termini és avui de 1.995.890,37 €, i
en la tresoreria del club només es disposa de 114.217,21 €
◘ Les despeses de personal han crescut respecte l'any 2008 en 258.692,76 €
◘ L'exercici 2009 s'ha saldat amb una pèrdua de 390.537,04 €, quan l'any
2008 va ser de 8.017,64 € a favor. I en aquesta pèrdua de
390.537,04 € no està inclosa la corresponent provisió de la despesa fixa que genera la renda vitalicia que s'abona mensualment als treballadors jubilats amb contracte anterior al l'ú de gener del 1983, i que consta reiteradament, any rera any, en
l'Informe d'Auditoria. Per la qual cosa aquesta pèrdua podria arribar
tranquil·lament als 500.000 €.
◘ El còmput total entre els ingressos (83.181,65 €) i les despesses
(106.098,23 € ) pel concepte 'massatges', l'any 2009, dóna un dèficit
de 22.916,58 €
◘ El còmput total entre els ingressos (11.606,16 €) i les despesses
(260.329,89 €) del concepte 'gimnàs' dóna un dèficit de 248.723,73 €.
Ya está abierta la inscripción para la 4ª Etapa del Circuito Pádel Amateur que se jugará en el Club Natació Barcelona. Las fechas del torneo serán del 1 al 9 de mayo.
El cap de setmana del 17 i 18 d’abril, Ferran Esteban, Adrià Garcia, Manuel Ros, Daniela Chillida, Carolina Chiner i Júlia Cercavins, tots ells saltadors del Club Natació Barcelona, van participar en el Trofeu Internacional de Salts de Trampolí de Grups d’Edat “Tyska Spring” organitzat pel club polonès UKS Auerbach Tychy.
Ferran Esteban que competia en la categoria “A” (16, 17 i 18 anys) va guanyar totes les competicions en les que va participar i va rebre els guardons de Millor Saltador de la seva categoria i el premi especial per haver realitzat el Salt Millor puntuat. Manuel Ros va ser tercer al trampolí d’1 metre de la categoria “B” (14 i 15 anys). I en la categoria “C” (12-13 anys) Daniela Chillida va aconseguir l’argent tant en trampolí d’1 metre com en el de 3 metres, Júlia Cercavins va ser bronze en trampolí d’1 metre i Carolina Chiner bronze en el de 3 metres.
Adrià Garcia de la categoria “A” va acariciar el bronze tant en la competició de trampolí d’1 com en la de 3 metres quedant-se a tan sols tres punts de la tercera plaça.
En total 7 medalles pels saltadors del CNB que van mostrar un alt nivell de qualitat i dificultat en una competició marcada pel dol de tot el país per la tragèdia aèria ocorreguda en els dies anteriors i per l’accidentada tornada dels nostres saltadors que van haver de substituir l’avió de tornada per un micro-bus i un viatge de 36 hores per Europa degut al tancament de l’espai aeri europeu per l’erupció del volcà islandès Eyjafjalla.
Aquí te detallo los puntos más importantes a resaltar para que los entregues en Hacienda y procedas a su difusión en el Blog:
Punto 2: ACTIVITAT DE L'ENTITAT En este punto, además de detallar lo que ya figura, se debería añadir: "También forma parte de la actividad de la entidad el ARRENDAMIENTO DE LOCALES DE NEGOCIO sitos en los edificios del Club construidos en los terrenos en concesión administrativa propiedad de la Autoridad Portuaria de Barcelona" con lo que debería constar en alta censal ante la Agencia Tributaria por el epígrafe del Impuesto sobre Actividades Económicas correspondiente.
Punto 5.7: IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT Informa que el Club está exento de aplicar el I.V.A. legalmente respecto a las cuotas de los socios y secciones deportivas únicamente, pero está obligado a repercutirlo y autoliquidarlo, según la legislación vigente, a los arrendatarios de los locales de negocio. Así mismo, también cobra I.V.A. sobre servicios que presta a los socios, tal y como de indica en la lista de precios y tarifas que la directiva hace pública a los socios en el dossier de la Asamblea ordinaria.
Punto 5.8: IMPOST SOBRE SOCIETATS El Club tendría la obligación de tributar por los ingresos percibidos de los ARRENDAMIENTOS DE LOCALES DE NEGOCIO, ya que éstos tienen fines lucrativos, motivo por el cual no podría acogerse a la ley 49/2002 para entidades sin fines lucrativos.
Punto 15: SUBVENCIONS-DONACIONS I AJUTS La Fundació C.N.B. ha DONADO al Club 130.218,42 € en el ejercicio 2008 (147.518,43 € en el ejercicio 2007); a falta del dato del año 2009 y teniendo en cuenta que la Fundación consta como tal desde el año 1996, y calculando una cifra media de 110.000,00 €/año, ésta ha podido desviar fondos por un montante de 1.430.000,00 €. No es finalidad de la Fundació C.N.B. donar los donativos que percibe al Club, puesto que dicha Fundación tiene su objeto social fijado, por lo que podríamos advertir presunto DESVÍO DE FONDOS de los Patronos para aplicar en una finalidad que no es la que consta en sus estatutos.
¿Aún queda algún/na socio/a que crea que la Sra. Anna Pruna y el Sr. Jaime Lissavetzky —máximos responsables, respectivamente, de la Secretaría General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya y del Consejo Superior de Deportes— vayan a otorgar a la actual junta directiva del CN Barcelona una subvención de 600.000 euros cada uno?
Es una barbaridad, y a todas luces improbable, que una junta directiva bajo cuyo mandato crecen escandalosamente, año tras año, las deudas, vaya a ser beneficiada por una subvención pública de 1.200.000 €.
Y más, si esta junta directiva ha recibido una inspección de Treball de la cual ya es conocido el vergonzoso y vergonzante resultado.
Sin contar con las denuncias registradas en Hacienda —que provocarán una inspección— por presunto fraude por desviación irregular de fondos de la Fundación del Club (una Fundación que casualmente se prestan a disolver en breve), y por un presunto fraude por el IVA.
Ya dije en la penúltima asamblea de socios que dudaba —atendiendo a la información que tenía— de que la entidad superase con éxito una inspección de Trabajo, y el tiempo me dio la razón.
Igualmente dudo —atendiendo a la información que tengo— de que el CN Barcelona supere la inspección de Hacienda. Y de nuevo el tiempo me dará la razón.
"Joan, mañana cuando os levantéis yo ya me habré ido y no pienso volver", li va dir Juan Antonio Samaranch a l'escriptor Joan Llarch a La Curullada, un poblet de la Segarra on tots dos estaven destinats el 1938 com a soldats de la 60 Divisió republicana que manava el dirigent comunista José del Barrio. I és que Samaranch ha tingut algunes vegades una irresistible tendència a fugir quan les coses van mal dades, com també va passar el 1977. Fracassat el partit Concòrdia Catalana en el seu intent de treure algun diputat a les primeres eleccions democràtiques, va aconseguir ser anomenat ambaixador a Moscou i va posar terra pel mig.
Juan Antonio Samaranch Torelló va néixer a Barcelona el 17 de juliol de 1920, un dia que sempre va considerar providencial. Setze anys després, Franco es revoltava contra la República; el 17 de juliol de 1973 seria anomenat president de la Diputació de Barcelona i exactament quatre anys més tard deixaria el càrrec per anar d'ambaixador a l'aleshores URSS, i el 16 de juliol de 1980 va ser anomenat president del Comitè Olímpic Internacional (COI).
El pare de Juan Antonio era un industrial tèxtil que tenia l'empresa Samaranch a Molins de Rei, empresa que faria aigües durant la crisi dels anys setanta. El jove va estudiar el que aleshores deien comerç i va esdevenir professor mercantil. El van cridar a fer de soldat als 18 anys, però es va fugar i va passar al bàndol franquista. El 1946 va caure malalt de tuberculosi, però es va curar i es va dedicar més a l'esport que als estudis. Va fer alguna vegada de boxejador, però on realment va fer-se un nom va ser com a jugador d'un esport poc conegut, el joquei sobre patins, del qual va esdevenir seleccionador nacional. Espavilat, va aconseguir el 1952 muntar un campionat nacional de joquei a Barcelona. Amb els seus amics Juan Vilà Reyes i Federico Gallo tenia tres coses en comú: parlaven sempre en castellà, volien fer carrera dins el règim franquista i eren de l'Espanyol.
Samaranch tenia a més fama de faldiller. El 1955 va ser anomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona, però en prendre possessió el governador civil del moment, Felipe Acedo, li va dir: "Joven, a mí los concejales me gustan casados" i, sempre obedient amb el poder, es va casar l'1 de desembre d'aquell any amb María Teresa Salisachs a la catedral de Barcelona. Va començar a valorar molt la informació i es va envoltar d'una colla de periodistes, i també va alternar als cercles de Madrid on es va fer amic del marqués de Villaverde, el gendre de Franco, fins al punt que el dictador el va fer anomenar delegat nacional d'Esports el 1966. Esport i política sempre han estat una bona combinació en la vida de Samaranch.
El 1967 era ja procurador en Corts, mentre es dedicava a participar en empreses immobiliàries amb un toc d'especulació, des de la construcció del barri de Ciutat Meridiana fins l'avortat projecte de fer una ciutat de vacances a la platja del Prat, on tenia interessos el banquer Jaume Castell. El 1973 Samaranch va esdevenir president de la Diputació de Barcelona, càrrec que va ocupar quatre anys, en el qual el va sorprendre la mort de Franco ("soy franquista ciento por ciento", va dir en aquell moment). Llest com la fam, va veure que un futur polític no era possible, i va anar a la URSS a llaurar-se un futur paraesportiu aconseguint els imprescindibles vots dels països aleshores comunistes per ser anomenat president del COI.
Com han dit alguns, el seu passat feixista va semblar esborrar-se quan un altre 17, però d'octubre i del 1986, va anunciar que els Jocs Olímpics de 1992 tindrien lloc a Barcelona. Diuen que duia a la butxaca una castanya, un costum habitual en ell, tan supersticiós com el d'intentar que els fets importants de la seva vida caiguessin en 17 de juliol. Plegar del COI ho va fer un dia abans, el 16 de juliol del 2001. Quatre mesos abans, l'Ajuntament de Lausana, la ciutat del COI, es va oposar a una petició per que fos declarat ciutadà d'honor pel seu passat franquista. L'Ajuntament de Barcelona li havia donar, en canvi, la medalla d'or de la ciutat uns anys abans.
El colegiado español Joaquim Fernández(*) ha sido designado por la LEN para dirigir partidos en la Final Four de la Euroliga de waterpolo masculina. El árbitro internacional barcelonés viajará a Nápoles para arbitrar encuentros de la final de la máxima competición continental los días 14 y 15 de mayo, donde se encontrará con el jugador ceutí del Pro Recco Guillermo Molina, que buscará su primer título en este campeonato. De este modo, Quim Fernández toma el relevo de su compañero Sergi Borrell como árbitro español en esta competición.
(*)Fill de Quimet Fernández Biarnau, també soci del CNB, i responsable durant molts anys de la quasi-secció d'escacs, fins que la junta presidida per Sebastià Millans va decidir —fa un parell d'anys— retirar totalment la subvenció anual de 900 euros.
Dedicat al soci Lluís Duró Torres, membre de l'ICAB,
(Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona,
col·legiat núm. 6720);
i assessor jurídic de la FCP,
(Federació Catalana de Pilota),
pel detall de recordar-se
sovint de la meva mare
(Clica per a engrandir)
• Lògicament hem ratllat
els noms dels monitors
Las MARTINGALAS ECONÓMICAS
del CN BARCELONA
de Sebastià Millans
(Creu de Sant Jordi)
(Intereconomía TV)
• Millans i els seus directius dissolen a corre-cuita la Fundació pretenent amagar els fraus comesos. • Brutal apujada dels preus del pàrquing.
• Un sol monitor per a 38 infants a la piscina, monitor que va patir
mobbing i assetjament laboral.
• Un grup de socies ha preguntat per la destinació d'aquests quadres i només
ha aconseguit veure'n una quinzena en una habitació immunda
on s'estan fent malbé
per culpa de la humitat.
• La inspecció de Treball detecta que part
de les nòmines es paguen en 'negre',
i Hisenda investiga si els directius
han desviat diners a la Fundació de forma irregular.
Dos 'jetas' muy 'jetas'
ESCOLTA al secretari dels torronerus justificant la dissolució
de la Fundació del CN Barcelona,
després de ser aquesta denunciada
(amb proves)
a Hisenda i al Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya
per manifestes irregularitats
i presumpte frau fiscal,
corroborats per l'inspector consultat :
A la atención de los ex-vicepresidentes
del CLUB NATACIÓN BARCELONA:
Federico MONCUNILL GALLO,...
... Secretario General del Consejo Regulador
del Turrón de Jijona y Alicante,...
... y Consejero del Hércules CF de Alicante,
y ex-Patrono de su Fundación.
Joan VALLVÉ RIBERA (29/09/1940),...
... Decano del Colegio de Ingenieros
Industriales de Cataluña,...
... y ex-Consejero de Agricultura, Ganadería
y Pesca de la Generalitat de Cataluña
de Jordi Pujol.
« Nos informásteis en la penúltima Asamblea de Socios (22/04/2010) de la inminente y sorprendente disolución de la Fundación del CN Barcelona, sospechosamente poco después de haber sido ésta denunciada ante la Delegación de Hacienda por presunto desvío irregular de fondos, y por presunta desaparición de numerosas obras de arte, y después de haber ingresado en prisión uno de sus fundadores por la trama corrupta de Ciutat Vella.
Pero lo que aún es más sospechoso es ver cómo desde esta misma Fundación, cuya razón de ser es la difusión y promoción sin ánimo de lucro del deporte, se desviaron hacia el propio club 130.218,42 euros en el año 2008, y 147.518 euros en el año 2007. — ¿Cuántos se desviaron en el 2009?
Si Hacienda investiga presuntos fraudes, ya sabe por dónde empezar. Una Fundación no puede, mediante el desvío de fondos, financiar a su propio club».
Cercar en aquest blog
L'AUDITOR DEL CN BARCELONA
Joan Josep Gonzàlez-Simó del Río
L'administrador d'aquest blog no es fa responsable de les opinions expressades en els comentaris i els mateixos no constitueixen l'opinió de l'administrador del blog. No obstant això, l'administrador d'aquest blog no té obligació de controlar la utilització d'aquests pels usuaris i no garanteix que es faci un ús diligent o prudent dels mateixos. Tampoc té l'obligació de verificar i no verifica la identitat dels usuaris, ni la veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de les dades que els usuaris proporcionen i exclou qualsevol responsabilitat pels danys i perjudicis de tota naturalesa que poguessin deure's a la utilització dels mateixos o que puguin deure's a la il·licitud, caràcter lesiu, falta de veracitat, vigència, exhaustivitat i/o autenticitat de la informació proporcionada.
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)