Josep Maria Mir Padullés (l'advocat del CN Barcelona), amb l'atletisme del Barça

Josep Maria Mir Padullés,
l'advocat del CN Barcelona

La singularitat de l'atletisme

Dins l'amalgama de les diferents seccions no professionals del FC Barcelona, l'atletisme defensa la seva singularitat. En aquest sentit, Josep Maria Mir, de la comissió esportiva de la secció, apunta: «L'atletisme és un esport individual i no hi ha una lliga regular com passa en altres especialitats. Nosaltres competim en el campionat d'Espanya de clubs, que només consta de tres encontres i normalment un d'aquests es disputa a Catalunya.»

Precisament, els equips masculí i femení del Barça s'han de jugar l'ascens a divisió d'honor la setmana vinent a Saragossa i Valladolid, respectivament.

Mir va enviar ahir una carta als atletes de la secció amb l'objectiu de transmetre un missatge de tranquil·litat: «Crec que les mesures anunciades pel club no afectaran l'atletisme, tot i que de segur veurem minvat una mica el pressupost de la secció a conseqüència de la situació econòmica general.»

Clica per a llegir l'article original (03-06-2011)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Josep Maria Mir Padullés (el simpàtic advocat dels 'pinotxos' del CN Barcelona), gran aficionat a l'atletisme ... i a la caça

Toni Clapés, socio del Club Natación Barcelona, renueva otros dos años con 'Versió RAC1'

Toni Clapés

Las tardes de RAC1 tienen por delante dos temporadas más de Versió RAC1, después de que el director del programa, Toni Clapés, renovara ayer su compromiso con la emisora del Grupo Godó. El periodista lleva 11 años consecutivos en el liderazgo de las tardes en Catalunya con una combinación equilibrada de información y humor.

La incursión de Clapés en las tardes se produjo en 1999 en Catalunya Ràdio, con Versió original, que fue líder casi de inmediato, por delante de La Ventana de la Cadena Ser. En el 2005, Clapés fichó por la emisora del Grupo Godó, con Versió RAC1, que ha sido líder ininterrumpido desde entonces con cifras inigualadas. Según la última oleada del Estudio General de Medios (EGM), publicada en abril pasado, la audiencia del programa es de 163.000 oyentes. Su récord corresponde a la oleada anterior, con 177.000 oyentes. En marzo, el programa celebró en el Gran Teatre del Liceu su edición número 3.000.

Entre las claves del programa, Clapés destaca su adaptabilidad y la autoexigencia de su equipo. "El mundo es cambio. El cambio no nos da miedo. No habríamos sido líderes desde 1999 si no lo tuviéramos claro. Y esto pasa por la autocrítica, desde el gag a la entrevista, pasando por el ritmo, la implicación o la respuesta de los oyentes", señala el periodista.

La renovación del programa por dos años se anunció por Twitter, con felicitaciones en esa red como la del humorista Carlos Latre o la de los periodistas Jordi Basté y Toni Soler, pero también de muchos seguidores.

"La respuesta de la gente es muy bestia —valoró Clapés—. No sabes cómo se agradece esta complicidad de los oyentes".

El director de RAC1, Eugeni Sallent, señaló que "el liderazgo de RAC1 no se puede explicar sin Toni Clapés" y añadió que Versió RAC1 es "una fábrica de talento", con fenómenos como el de los imitadores Pep Plaza, Oriol Cruz o Joan Spin.

Clica para ver la noticia original (15-06-2011)

A revolution has begun - Ready for change

Excepcional vídeo sobre la "Spanish Revolution", hecho con la intención de ser difundido entre la comunidad internacional  (Banda Sonora: "Uprising", de Muse)

La màgia del surf nocturn

La nit, la lluna i un slow motion transformen en un espectacle únic les maniobres dels surfistes que protagonitzen aquest vídeo gravat en el mar de Tenerife, que permet admirar la bellesa visual dels surfistes prenent les ones sota la lluna plena.

El CNB guanya al Terrassa (13-9) i és el nou campió de Catalunya juvenil

Les instal·lacions del CN Catalunya han estat l'escenari, aquest cap de setmana, de la fase final del Campionat de Catalunya juvenil masculí. En les semifinals d'ahir el CN Barcelona va eliminar al CN Atlètic-Barceloneta per 9-6 i el conjunt amfitrió, el CN Catalunya, va caure per 9-14 davant el CN Terrassa.

A continuació s'ha disputat la final d'aquest Campionat de Catalunya juvenil entre el CN Barcelona i el CN Terrassa. Els cenebistes han començat molt forts el partit, anotant dos gols en els dos primers atacs i deixant un parcial de 4-2 en els vuit primers minuts. El Terrassa ha intentat reaccionar i ha arribat a retallar un gol (4-3) però els cenebistes, de la mà de Reixach, Bustos, Gomà i Masip, han anat eixamplant el marcador (7-4 al descans i 11-6 al final del tercer període) fent inútils els esforços dels egarencs. En el darrer parcial el Terrassa ha pogut retallar una mica el marcador (12-9) tot i que Masip ha fet el 13-9 a falta de pocs segons pel final. El CNB, que ha jugat una gran fase final, s'ha proclamat, d'aquesta manera, campió de Catalunya. Moltes felicitats!

CN Barcelona i CN Terrassa, campió i sotscampió

del Campionat de Catalunya juvenil masculí de waterpolo 2011

(Clica per a engrandir)

CN BARCELONA (13): Guillem Borràs, Oriol Masip (3), Guillem Boqué, Eric Fernández, Álvaro Fernández, Gerard Trilles, Marc Fernández, Kevin Peris (1), Gerard Reixach (3), Pol Gomà (3), Enric Tardío, José Javier Bustos (3) i Paco Villena. E: Dani Esforzado

CN TERRASSA (9): Kevin Espinosa, Donat Galeev, Dani Blánquez (2), Rubén Granados (2), David Torilo (1), Sergi Cabanas, David Rodríguez, Iscle Riquelme, Manel López (1), Héctor Araujo (1), Marc Senar, Esteban Gómez (2) i Xavier Serra. E: Dídac Cobacho

Àrbitres: Xavi Guàrdia i Juanma Fuentes

Parcials: 4-2 / 3-2 / 4-2 / 2-3

Clica per veure l'article original (19-06-2011)

"Estimada jo als setze anys", no subestimis el càncer de pell

Aquest vídeo de la Fundació pel Melanoma David Cornfield (DCMF), de Canadà, està donant la volta al món a través de la xarxa, complint el desig dels seus creadors. Ara que s'acosta l'estiu i són molts els que exposaran la pell a grans dosis de sol, val la pena veure'l i, sobretot, prendre consciència que tots els protagonistes són persones reals amb casos verídics de càncer de pell.

3x3, un antídot per guarir els excesos d'egolatria de la directiva del CN Barcelona

3x3 és més que una operació matemàtica. És una faula contemporània portuguesa que el mateix Esop hauria signat i filmat si hagués tingut els mitjans per fer-ho.
3x3 ens ofereix un antídot per guarir els excessos d'egolatria, i també ens administra una injecció d'autoestima.
3x3, una lliçó vital que ens mostra rostres difícils d'oblidar. Aquest treball ha estat seleccionat en la secció oficial de més d'un centenar de festivals.

Sebastià Millans, de nou en el jurat del premi a la Dona Dirigent Esportiva

Hortènsia Graupera ha estat guardonada amb el segon Premi a la Dona Dirigent Esportiva. Aquest premi, impulsat per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), va néixer l’any passat amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria d’una dona dirigent en l’àmbit de l’esport, així com per promocionar la participació de les dones a les juntes directives.

Sebastià Millans, Mercè Rosich, David Moner, Ivet Castaño,
Mònica Amat i Jaume Conejero, aquest migdia a la seu de la UFEC
(Clica per a engrandir)

Hortènsia Graupera ha estat escollida entre un total de tretze nominades per un jurat format per David Moner, president de la Unió de Federacions, Mònica Amat, subdirectora de Gestió i Recursos Humans de la Secretaria General de l’Esport, Ivet Castaño, coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones a Barcelona, Sebastià Millans, president del CN Barcelona, Mercè Rosich, guanyadora del primer Premi a la Dona Dirigent Esportiva, el dirigent esportiu Jaume Conejero, Patrícia Comas, cap de Relacions Externes i Organització del Futbol Femení del RCD Espanyol, i Mireia Vicente, cap de redacció d’Esports de TV3.

El jurat s’ha reunit aquest migdia a la seu de la UFEC i ha decidit premiar Hortènsia Graupera per la seva extensa i destacada trajectòria professional tant en el salvament i socorrisme com en la natació sincronitzada. Actualment, Graupera és vicepresidenta de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme, a banda de secretària del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la Lliga Europea de Natació i membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport. El jurat també ha volgut reconèixer el fet que Graupera fos la primera dona en dirigir una federació catalana. Va ser a la FC de Salvament i Socorrisme des del 1992 al 2008.

El guardó es lliurarà el proper 16 de juny en un acte al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Melcior Colet, a Barcelona.

HORTÈNSIA GRAUPERA MONAR

Nascuda a Barcelona (1950)

Vinculada a la gestió esportiva ja des de jove, va destacar com esportista en el món de la natació i el salvament i socorrisme. A més, ha sigut monitora i àrbitre en tots dos esports i compta amb nombroses distincions tant pels seus mèrits esportius com per la seva gestió com a dirigent esportiva. Ha format part del comitè organitzador de les competicions de natació sincronitzada en Jocs Olímpics, campionats i copes del món i d’Europa, a banda d’haver-hi participat també com a jutgessa.

TRAJECTÒRIA DIRECTIVA

1973 - 1991  Membre de la Junta Directiva de la FC de Salvament i                    Socorrisme

1983 - 1987  Membre del Comitè Tècnic de la RFE de Salvament i                    Socorrisme

1987 - 1991  Presidenta del Comitè Tècnic de la RFE de Salvament i                    Socorrisme

1990 - 2009  Directora de la Residència Joaquim Blume

1990 -          Cap de secció de residències esportives del Consell                    Català de l’Esport

1990 - 2000  Membre del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la FC                    de Natació

1990 - 2004  Membre de la divisió de Sincronitzada de la RFE de Natació

1990 - 1993  Membre del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la Lliga                    Europea de Natació

1992 - 2008  Presidenta de la FC de Salvament i Socorrisme

1994 -          Secretària del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la                    Lliga Europea de Natació

2000 -          Membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana de                    Dirigents de l’Esport

2008 -          Vicepresidenta de la FC de Salvament i Socorrisme

Clica per llegir la notícia original:

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Què fa Sebastià Millans en un jurat per al que no està moralment legitimat?

De la Burbuja Inmobiliaria a la Crisis

La verdadera historia del boom y el crash inmobiliario

¿Cómo se formó y cómo estalló la burbuja inmobiliaria en España? ¿Quién tuvo la culpa y cuáles han sido las consecuencias? El humorista gráfico Aleix Saló ofrece en este satírico vídeo y bajo el formato de un cómic las respuestas a todas estas preguntas. Saló tiene criticas para todo el mundo. Carga contra las acciones llevadas a cabo por los gobiernos, empresarios, bancos e incluso los ciudadanos que nos han llevado a la situación actual.

Joan Vallvé Ribera (vicepresident de la trilera i trolera junta directiva del CN Barcelona) qualifica BCN

Degà del Col·legi d’Enginyers Industrials.

Vicepresident del Club Natació Barcelona.

Exconseller i exdiputat de CiU.

URBANISME: Bé 

Es pretenia millorar -i s'ha aconseguit- l'entorn urbà. ¿S'han tingut prou en compte els veïns? Encara queden moltes coses per fer per poder superar els disbarats que va provocar el creixement urbanístic sense cap tipus de control dels anys 60.

SERVEIS: Bé 

Els serveis públics han de ser per al ciutadà i fruit d'haver escoltat les seves necessitats. Molts serveis han millorat i han aconseguit un nivell positiu. Però han de seguir millorant perquè són els més cars de tot Espanya.

MOBILITAT: Regular 

És necessari definir el transport al qual volem donar prioritat per a la ciutat i és necessari fer-ho mitjançant el diàleg amb els ciutadans. Fets com el Bicing o la consulta de la Diagonal no són exemples de bona gestió.

CIVISME: Malament 

El civisme no es pot exercir en una ciutat poc segura, com és el cas de Barcelona. El civisme significa, a la vegada, proximitat de l'Administració i el compromís del conjunt dels ciutadans amb les institucions.

SEGURETAT: Malament

Tenim la fama de ser una ciutat poc segura, especialment per als nostres visitants, i de ser una capital que és massa permissiva per a molta gent de tot el continent europeu. No s'ha fet res per evitar-ho i ara ja és tard.

PROMOCIÓ: Regular 

La ciutat de Barcelona no ha de ser atractiva únicament pels seus congressos i fires, com passa actualment. També ha de saber donar facilitats a l'exercici de l'activitat econòmica dels emprenedors.

Clica per llegir l'article original (15-05-2011)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  A què es dedica Joan Vallvé Ribera, vice-president del polèmic Club Natació Barcelona?
◘  Joan Vallvé Ribera, responsable (com a vicepresident del CN Barcelona) dels presumptes fraus comesos
◘  Una hermana de Joan Vallvé Ribera, vicepresidente del CN Barcelona, condenada por la Audiencia de Girona

Bon vent i barca nova per a Sebastià Millans, pèsim president del CN Barcelona

"Bon vent i barca nova" és una catalana expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se'n vagi o que es perdi.

I aquest és el cas del depre/sident Sebastià Millans, que anuncia per carta als socis que no es torna a presentar en les properes eleccions. Però arriba massa tard aquest anunci. Massa tard perquè aquest individu deixa un forat econòmic mastodòntic. Deixa un club sumit en una profunda depressió econòmica, social, i fins i tot identitària.

Un club que fa pocs mesos va patir una inspecció de Treball que va suposar el pagament de 174.400€ per les irregularitats laborals descobertes. I que des de fa un parell de setmanes està sotmés a una segona inspecció de Treball que està duent a terme un grup especial d'inspectors comandat per la inspectora Carme Pujadas Codina, que ja en el 1997 va multar amb 263 milions de ptes. a Caprabo. I aquesta segona inspecció, que es remunta al 2007, inclou al primer equip de waterpolo dels darrers anys, al seus equips tècnics, i a d'altres esportistes que cobren diners.

Aquí teniu la carta:

També Hisenda està investigant el CNB, arran de les denúncies presentades, per pressumptes fraus comesos —que podríen esdevenir delictes— amb la recentment dissolta Fundació, amb temes d'IVA, etc. I cada poc temps es registren, als diferents organismes inspectors, nous documents que ens arriben de socis i/o treballadors, sovint anònims, que tenen ganes de que es faci net, i de que cada pal (llegeixi's cada directiu) aguanti la seva bandera.

Les perspectives en aquest cas d'Hisenda sembla que no pinten gaire bé per a l'actual junta directiva, si fem cas de la petita —però llaminera— confidència que ens ha filtrat un inspector d'Hisenda. Les proves presentades parlen per sí mateixes.

El CN Barcelona (Sebastià Millans i directius sequassos) perd la primera demanda judicial contra l'exsoci Enric Meca

Apreciats/des socis/ies del Club Natació Barcelona,

Em comunica la meva advocada Marta Vilardell, al respecte de la demanda civil del CNB contra la meva persona, que els blogs www.moncenebista.es i www.moncenebista.com poden seguir sent operatius, si així ho desitjo.

En un primer moment el jutge va decretar el tancament dels blocs. I així es va fer.

I ara, arran del nostre escrit al jutge oposant-nos a l'execució practicada, aquest ha fallat en contra de la petició del lletrat Josep Maria Mir Padullés, l'advocat dels 'trileros' i 'troleros' directius del CN Barcelona, amb l'encara president Sebastià Millans al capdavant d'aquests.

L'auto —que us adjunto tot seguit— del magistrat del jutjat mercantil núm. 3 de Barcelona, el jutge José María Fernández Seijo, diu que puc tornar a fer servir el domini "moncenebista".

Veurem com s'ho prenen aixó els membres de la junta directiva del CNB, perquè tots sabem que per a la gran majoria de gent, la justícia només és bona si et dóna la raó i falla al teu favor.

Acabo de tornar a fer operatives les pàgines web www.moncenebista.es i www.moncenebista.com.

Estigueu amatents a aquest bloc, o a l'aguait, perquè fa temps que em va arribar, de manera anònima, uns documents que podríen comprometre enormement a l'amic Sebastià Millans i als seus sequassos directius.

Aquests documents, que demostren que pressumptament s'ha comés frau fiscal, i als que he facilitat l'accés a alguns periodistes, ja han estat registrats en diversos Organismes Oficials i posats en mans de les autoritats competents per al seu estudi. En propers dies, si els meus assessors no em diuen el contrari, donaré més pistes sobre aquests documents.

Només us afegiré que un inspector d'Hisenda que els ha vist i que ha estat consultat, ens ha dit que, en principi, suposen una prova molt fefaent d'estar davant, no ja d'un pressumpte frau fiscal, sinó d'un pressumpte delicte fiscal perquè la quantitat econòmica superaria amb escreix, i molt àmpliament, el 120.000€. I no solament una vegada, sinó més d'un cop en els darrers anys.

Enric Meca

Federico Moncunill Gallo (vicepresidente del CN Barcelona) sigue coleccionando cargos directivos

Federico Moncunill se incorpora al comité de dirección de la Institución Ferial Alicantina (IFA)

Durante la mañana de hoy, jueves 30 de septiembre, en la Institución Ferial Alicantina (IFA), se ha llevado a cabo una reunión del Comité de Dirección, órgano de gobierno de la misma.

Clica para ampliar

En la reunión se han presentado dos nuevas incorporaciones al comité, Modesto Crespo Quiles y Federico Moncunill Gallo, que entran a formar parte del mismo en sustitución de Luís Torres Castaño y Pedro Mira Montalbán.

[...]

Clica para leer noticia original ... y completa

Si te ha interesado este post, quizá que también te interese:

◘  Desmontando a Federico Moncunill. Pasen, lean ... ... y escuchen
◘  Federico Moncunill Gallo (vicepresidente del CN Barcelona), citado en la documentación de la corrupta trama Brugal
◘  No et perdis a Federico Moncunill parlant en valenci...añol
◘  Federico Moncunill, es mejor conocer la multa que no conocerla
◘  Federico Moncunill, vicepresidente del CN Barcelona, amenazado de embargo
◘  Federico Moncunill, directivo de dos clubs deportivos denunciados por fraude ... ¡Hagan juego, señores! ¿Quién da más?
◘  Meritxell Moncunill, germaneta del vicepresident Frederic "el turroneru" Moncunill
◘  Sebastià Millans, ¿dónde escondes TODAS las obras de arte donadas a la Fundación del CNB?

Leo Messi y Emiliano Skufca, el encuentro en Barcelona de dos campeones argentinos

Lionel Messi y Emiliano Skufca tienen muchas cosas en común: son argentinos, son zurdos, viven ahora mismo en Barcelona y son campeones de referencia de sus respectivos deportes. Recordamos que Skufca es campeón del mundo de Paleta Cuero con España en frontón de 36 metros en el torneo celebrado el octubre pasado en Pau (Francia).

Clica para ampliar

Dos grandes peloteros, y dos historias paralelas que tarde o temprano tenían que cruzarse, dos fenómenos que debían conocerse y que finalmente gracias a las gestiones efectuadas por Agustí Brugués, presidente de la Federación Catalana de Pelota y a la gran sensibilidad demostrada por el Futbol Club Barcelona y el propio Messi fue posible.

Después de unos años los dos jugadores son un ejemplo de adaptación a la vida barcelonesa y cada uno a su manera ha encontrado “su lugar” en la ciudad Condal.

Los dos “craks” estuvieron hablando de sus últimos éxitos deportivos, y Messi siendo de la ciudad de Rosario (donde existe gran afición a pelota) demostró gran interés en conocer más cosas sobre este deporte, hasta cierto punto novedoso para el; Emiliano le estuvo explicando el manejo de una pala corta que después le regalo para que tuviera un particular recuerdo de este día, o lo que Leo correspondió inmediatamente obsequiándole con una camiseta firmada.

Lionel y Emiliano han llegado a la cúspide de sus respectivos deportes, uno más popular, y otro no tanto………, pero esto es irrelevante, porque ellos en la cancha de juego son felices y hoy por hoy no tienen rival.

Skufca, remarca que gestos como los de Leo son de agradecer y de suma importancia para unir a deportistas de distintas disciplinas o deportes mayoritarios con minoritarios, donde no cuentan las diferencias económicas y sociales por reconocimiento público, y aunque reconoce que impone conocerlo; -en el fondo todos somos personas “normales”, que hacemos un deporte con la máxima ilusión-.

Agustí Brugués, testimonio de este encuentro puso de manifiesto después del mismo la sencillez y humanidad de ambos jugadores, lo cual da aun más grandeza a su dominio deportivo.

Clica para leer el artículo original (22-02-2010)

El dia després d'una Marató

Perillen les nòmines dels treballadors (més de 100) del Club Natació Barcelona ?

Com ha aconseguit pagat les nòmines,
aquest mes de març,
el Club Natació Barcelona de Millans?

Clica per a engrandir

Desmontando a Federico Moncunill. Pasen, lean ... ... y escuchen

Lean el pie de la fotografía que aparece en la pàgina 303 del Libro del Centenario del CN Barcelona. Y luego escuchen el audio de la Asamblea Ordinaria de Socios de abril del año pasado, en el que el Federico 'el turronero' Moncunill anuncia la inminente extinción de la Fundación del CN Barcelona.

¡Qué casualidad! Proceden a disolverla pocos meses después de haber sido ésta denunciada ante los organismos oficiales con documentos que acreditan presuntos fraudes, como desviación irregular y reiterada de dinero de la Fundación al club y viceversa, y presunta desaparición de numerosas obras de arte de dicha Fundación. Repito: ¡qué casualidad!

Llibre del Centenari del CNB

(Clica para ampliar)

Fíjense desde cuándo el club era de utilidad pública, ya con efectos fiscales: ¡DESDE EL 23 DE JUNIO DEL 2000! Y va y este "turronero", que divide sus afectos entre el CN Barcelona y el Hércules C.F. de Alicante del que también es directivo, dice que ya no es necesaria la Fundación porque han conseguido las mismas ventajas por los efectos fiscales conseguidos al alimón de la utilidad pública. ¡¡ PERO MONCUNILL, A VER SI TE ENTERAS, LUMBRERAS: QUE YA GOZABÁIS DE ESTAS VENTAJAS DESDE EL 2000 !! ¿A qué tanta prisa?

¿A QUIÉN PRETENDE ENGAÑAR EL AMIGO FEDERICO MONCUNILL? ¿A los abrazafarolas y correveidiles, palmeros del presidente Millans, que asistieron a esa asamblea y que se tragaron todos los sapos de la junta?

Escuchen las razones de Federico Moncunill, que además cambia fechas de la historia del club, el año 1923 por el 1929. Normal, ¿qué se puede esperar de quien vicepreside el CNB desde una distancia de 515 kilómetros?

BONUS TRACK

Los mismos personajes, en el 2007, más el inconmensurable delegado de petanca del club, el amigo Miquel Fusté (aquél que dijo a Meca y a Carrasco, «Sortireu amb la cua entre cames»)

Clica para visualizar a toda pantalla

Si te ha interesado este post, quizá que también te interese:

◘  Federico Moncunill Gallo (vicepresidente del CN Barcelona) sigue coleccionando cargos directivos
◘  Federico Moncunill Gallo (vicepresidente del CN Barcelona), citado en la documentación de la corrupta trama Brugal
◘  No et perdis a Federico Moncunill parlant en valenci...añol
◘  Federico Moncunill, es mejor conocer la multa que no conocerla
◘  Federico Moncunill, vicepresidente del CN Barcelona, amenazado de embargo
◘  Federico Moncunill, directivo de dos clubs deportivos denunciados por fraude ... ¡Hagan juego, señores! ¿Quién da más?
◘  Meritxell Moncunill, germaneta del vicepresident Frederic "el turroneru" Moncunill
◘  Sebastià Millans, ¿dónde escondes TODAS las obras de arte donadas a la Fundación del CNB?

Sebastià Millans (presidente del CN Barcelona), antiguo "jefe" deportivo de Barcelona

Sebastià Millans Rosich es el nuevo concejal de Deportes del Ayuntamiento de Barcelona.

Clica per a engrandir

Ferran Fornells - 03/mayo/1981

Un cargo importante, no hay duda, desde un punto de vista europeo. Nuestra Ciudad Condal, candidata a los JJ.00. 1936, perdió la batalla entonces frente a Berlín; fue nombrada sede de una Olimpíada Popular contestataria a la de la Alemania nazi, que no se celebró por nuestra guerra civil. Luego, Barcelona fue sede de los "II Juegos Mediterráneos" en una época en que el COI trataba de disminuir el gigantismo de los JJ.OO. creando Juegos "regionales" (Panamericanos, Asiáticos, Africanos, etc.)

Como sea que fuere que fuese, la verdad es que.nuestra Ciudad Condal es un auténtica capital del deporte europeo y mundial: al frente de su deporte, ahora, Sebastià Millans Rosich, quien sucede a Xavier Millet.

Su antecesor

"Xavíer Millet, mi antecesor, además de ser un gran amigo y un deportista que admiro, creo que ha desarrollado una labor tan correcta que puede ser una excelente guía para mi futura gestión" —me dijo de entrada.

Nació el año 1927 (12 de mayo), en Barcelona hijo de padres barceloneses. Salesianos, Armengol y otros colegios. Técnico superior de reparaciones marítimas, más tarde, constructor naval. Comisario de averías («surveyor»). Miembro de la «Agrupación de Oficiales de la Marina Mercante». Consejero de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona... Un acreditado industrial naval, en suma.

Además del fútbol y de la gimnasia desde sus años escolares, la natación y la pelota (pala), son sus deportes preferidos, practicados mayoritariamente en el Club Natación Barcelona.

Sus problemas

"El día 10 me dijeron que sería ‘regidor’. También, que probablemente, de deporte. El día 27, me dieron la responsabilidad del área deportiva... ¡Oiga, que estamos a 30! Hágase cargo de que aún no encuentro mi sitio en la silla" —y se ríe de buen humor.

La «tira» de cuestiones

Le convenzo de que algo debe decir. Me quiere huir los temas candentes de la problemática deportiva de la ciudad, pero le emplazo y me lo acepta.

— ¿Estadio de Montjuíc?

— Hace años que se discute. No lo sé. Ahora, parece haber un informe pendiente. ¡Es un caso...!

— ¿Cuántas hectáreas quedan en la ciudad para el deporte?

— Uy, uy, uy...! Aparte el «pulmón» que es Montjuïc, quizá la única montaña «ciudadana» en el mundo mayoritariamente dedicada al deporte y a la cultura, las hectáreas que queden, que creo son pocas, deben ser consideradas de «equipamientos» y dentro de este título, habrá que luchar para que el deporte tenga su sitio.

— ¿Por dónde se puede expansionar la zona deportiva para los barceloneses?

— Creo que hacia Viladecans, Gavà y alrededores.

— ¿Mundial '82 de fútbol?

— Aún no sé nada. Lo que sí sé es que cada vez que Barcelona ha tenido que ser escenario de un acontecimiento deportivo de prestigio mundial, quedó superlativamente bien. Esta vez ocurrirá lo mismo.

— ¿Deporte ciudadano?

— Promocionarlo al máximo. Dotarlo de seguridad. La salud, la higiene, es lo primero. Los participantes deben ser conscientes de los riesgos de fatiga, si no tienen preparación, y los organizadores, del posible fallo de los mismos.

— ¿Deporte escolar?

— ¡Básico! Intentaré proporcionarlo al máximo. Sobre todo, dando preponderancia a su influencia pedagógica sobre la agonística.

— Cuando termine su mandato... ¿Qué querría haber ofrecido al deportista de Barcelona?

— Déjeme decirle primero que para alguien nacido en Barcelona, de padres barceloneses, ser «regidor» es un techo de sus aspiraciones humanas. Esto creo yo. Ello implica.obligaciones. Llego: lo primero, inventario; luego, sanear patrimonio; después, nuevas realizaciones. Esto haría cualquiera en una empresa privada... iTodavía más en una empresa altruísta, como la municipal! Intentaré primero obtener el máximo rendimiento y eficacia de las instalaciones deportivas existentes, distrito por distrito, tras inspección. personal; después, que socialmente queden al abasto del mayor número posible de ciudadanos; y finalmente, base de la seguridad del empeño, que ello sea posible con el mínimo coste económico.

Millans Rosich lo tiene difícil. La complejidad del deporte moderno en sus facetas olímpicas, profesionales, «amateurs» y escolares con su conjunto pedagógico, debe sumarse a las dificultades de regir no importa qué área de cualquier gigantesca urbe metropolitana como las hay, aún cuando en escaso número, en los cinco continentes.

Además, las fauces inmensas del próximo «Mundial-82» de fútbol lo devoran todo. Concejales incluso. Su futuro puede serlo todo, menos tranquilo.

Clica per veure la notícia original

Per cada pàgina que tanqueu, n'obrirem tres ...

El Triangle arriba als 1000 números, ¡Felicitats!

EL TRIANGLE és un setmanari d’informació general, editat a Catalunya i escrit en llengua catalana, especialitzat en investigació periodística. Va ser fundat pel periodista Jaume Reixach i la primera edició va sortir al mercat el 29 de gener de 1990. En la seva primera etapa es definia com a setmanari satíric i d’informació. Per les seves pàgines han passat els millors humoristes de Catalunya, com Perich, Miquel Ferreres, Toni Batllori, Joma, Guillén, Ermengol, Kap, Pierino, Napi…Amb posterioritat, la revista ha anat evolucionant i s’ha consolidat com una publicació d’investigació i opinió.

   Durant la seva llarga    trajectòria, la revista ha    destapat nombrosos casos    de corrupció política i    econòmica i es caracteritza    per publicar reportatges en    exclusiva. El setmanari EL    TRIANGLE és una revista    catalanista, ecologista i    d’esquerres que ha fet costat,    amb edicions especials, a les grans mobilitzacions socials: contra el transvasament de l’Ebre, contra la guerra de l’Iraq, pels drets dels treballadors, etc.

En els últims anys, la revista ha desenvolupat una estratègia d’expansió territorial. En l’actualitat compta amb delegacions exteriors a les Illes Balears, País Valencià, Andorra, Catalunya del Nord, la Franja de Ponent, L’Alguer i Occitània. És l’única revista catalana que ofereix, cada setmana, informació de tots els territoris de parla catalana. També publica setmanalment articles en llengua occitana des de la delegació de Tolosa de Llenguadoc. Des de l’any 2009, EL TRIANGLE ha anat obrint diverses corresponsalies internacionals a Brussel·les, Madrid, Euskadi, Lisboa, L’Havana, Mèxic DF i Nova York.

L'empresa editora, Editorial de Periodistes SL, desenvolupa altres activitats rellevants, com ara la publicació de llibres (Barcelona, cap on vas?, Los señores de los anillos…) i de monogràfics informatius, com la revista mensual d’informació internacional LA PAU. El mes de gener de 2009, Editorial de Periodistes SL va posar en marxa el diari per Internet, EL TRIANGLE DIARI, que cobreix informativament tots els territoris de parla catalana i occitana.

El setmanari EL TRIANGLE tira actualment 10.000 exemplars i es distribueix als punts de venda de Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Andorra i la Franja de Ponent.

Articles publicats a EL TRIANGLE sobre el C.N. BARCELONA (en pdf):

◘  Marro a la piscina ... núm. 949

◘  Què passa amb les obres d'art donades al club? ... núm. 951

◘  Hisenda investiga el CN Barcelona per un possible frau de l'IVA ... núm. 966 

◘  El CN Barcelona decideix dissoldre la seva Fundació ... núm. 968

A què es dedica Joan Vallvé Ribera, vicepresident del polèmic CN Barcelona?

A què es dedica Joan Vallvé Ribera, ex-diputat, ex-eurodiputat i ex-conseller de la Generalitat de Jordi Pujol?

Joan Vallvé Ribera
Clica per a engrandir

Allunyat del primer pla de la política, Joan Vallvé Ribera, de 70 anys, exerceix com a degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, però també segueix dedicant-se als negocis i, últimament, a supervisar la restauració d’una casa de Porrera (Priorat), fruit d’una herència i que pensa convertir en la seva segona residència.

El convergent Joan Vallvé ha estat diputat al Parlament (1980-88), secretari general d’Indústria (1980-84), conseller d’Agricultura (1989-92), comissionat d’Actuacions Exteriors de la Generalitat (1992-94) i eurodiputat (1994-99), però, en l’actualitat, ja no té cap responsabilitat política. En l’àmbit institucional, Joan Vallvé segueix com a degà del Col·legi d’Enginyers i com a vicepresident del polèmic Club Natació Barcelona.

Clica per a engrandir

En el món de l’empresa, figura com a president d’Inmoassets, una societat d’inversió immobiliària controlada pels quatre germans Vallvé, i com a conseller de GVC Gaesco Holding, el grup financer que encapçala la seva germana Maria Àngels Vallvé Ribera, esposa de Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona. En el consell de GVC Gaesco Holding també hi apareixen, entre altres, el mateix Hortalà i l’exministre Josep Piqué.

   Però, en les últimes    setmanes, Joan Vallvé ha    estat molt ocupat amb les    obres de restauració de la    seva casa de Porrera, segons    indiquen a EL TRIANGLE fonts    convergents, que lamenten    que Artur Mas ja no tingui en    compte els «veterans» del    partit. De fet, Vallvé ja pot    disfrutar d’una tranquil·la jubilació ... a Porrera.

Clica per veure l'article original (12-05-2010)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Joan Vallvé Ribera, responsable (com a vicepresident del CN Barcelona) dels presumptes fraus comesos
◘  Una hermana de Joan Vallvé Ribera, vicepresidente del CN Barcelona, condenada por la Audiencia de Girona

El CN Barcelona, imparable a la Lliga contra el Catalunya (4-12)

   Després de guanyar la    Copa del rei la setmana    passada, l'equip de Toni    Esteller ha tornat a la    Lliga amb una amplia    victòria per quatre a 12    contra el Catalunya. Els    cenebistes han    sentenciat el partit    ràpidament amb un parcial d'un a cinc i han ampliat l'avantatge per sumar la quarta victòria consecutiva en Lliga. El Catalunya continua penúltim.

Clica per veure l'article original (20-02-2011)

Sebastià Millans anuncia a La Vanguardia l'extinció de la denunciada Fundació del Club Natació Barcelona

A La Vanguardia, 

el passat 19 de gener:

Clica per a engrandir

I al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,
el passat 27 de gener (encara no fa el preceptiu termini d'un mes per poder ...):

Si te ha interesado este post, quizá que también te interese:

◘  Más desviación irregular de dinero a la apresuradamente disuelta Fundación del CN Barcelona ¡Más madera!
◘  Presunto fraude fiscal en el CN Barcelona a través de su (apresuradamente disuelta) Fundación
◘  Heliodoro Lozano, sinvergüenza padre de la sospechosa Fundación del CN Barcelona
◘  Sebastià Millans, ¿dónde escondes TODAS las obras de arte donadas a la Fundación del CNB
◘  La junta directiva del CN Barcelona decideix —de cop i volta— dissoldre la seva Fundació
◘  De "Un socio muy cabreado"
◘  Presó per a l'Heliodoro Lozano, un dels pares de la Fundació del CN Barcelona, i vocal del seu patronat
◘  La Fundación del Club Natación Barcelona, esa gran desconocida

Passejada històrica pel passat del barri de la Barceloneta de Barcelona

Altres Barcelonetes

La història d’avui, encara que sembli mentida, és un cas real.
Fa uns dies un misteriós home va entrar a la meva oficina oferint un CD amb      moltes fotografies antigues de la Barceloneta a molt bon preu.
Automàticament els meus companys de feina van mirar cap a mi mentre      se’m posaven els ulls com dues taronges.
Ell es va identificar amb el nom de Paco, i ràpidament vaig entendre que es      tractava del famós Paco López Tey, un home popular fins el punt de tenir      un capgrós dedicat, que porta més de 40 anys dedicant-se a recopilar      fotografies sobre el passat del barri.
Els veïns ja me n’havien parlat algun cop. El volum de documentació gràfica      era tan gran que va poder arribar a crear l’Arxiu Popular de la      Barceloneta.
El Centre Cívic va cedir-li un espai, però l’arxiu va haver de tancar per manca      de recursos.
En Paco ha donat bona part del seu arxiu a l’Ajuntament i els      documentalistes oficials es posaran mans a l’obra algun dia o altre.
Aquesta troballa no ha fet més que aprofundir la meva estima pel barri d’en      Pedrola. Mirant aquestes imatges de prop, sobretot els rostres de la      gent, no paro de preguntar-me quantes persones anònimes han anat      caient al pou de l’oblit, i me n’adono de com n’és d’important recordar-los      a tots i cadascun d’ells.
Davant d’això, he volgut aportar el meu granet de sorra a la recuperació de la      memòria del barri amb aquest petit muntatge a tall de mostra d’algunes      de les fotografies d’aquest arxiu. Així podreu captar el regust de les      “altres Barcelonetes... Barcelonetes d’altres temps...”

Gràcies Paco...

Font: AltresBarcelones.com (05/07/2009)

Los 'cuatro gatos' de Pere Meseguer, el vicepresidente económico del Club Natación Barcelona

Palabras de Pere Meseguer Miranda,

vicepresidente económico de Millansistán,
poco después de iniciarse este blog, pronto hará tres años:

"¡Bah! Son los de siempre ... cuatro gatos"

Clica para ampliar

Si te ha interesado este post, quizá que también te interese:

◘  Perfil de Pere Meseguer Miranda, un dels pinotxos de la Junta Directiva

El CN Barcelona trenca 5 anys de títols mariners i guanya la Copa del Rei (3-7)

Els cenebistes han posat fi a vuit anys de sequera superant l'Atlètic Barceloneta

El CN Barcelona ha trencat aquest migdia l’hegemonia del CN Atlètic-Barceloneta, vencedor dels darrers 15 títols estatals en joc, i s’ha imposat per 3-7 a la final de la Copa del Rei de waterpolo. Sense el Blai Mallarach de les grans ocasions, però amb un immens Iñaki Aguilar (MVP del partit) i una excel·lent defensa en zona, els cenebistes s’han endut merescudament el títol després d’un gran torneig.

El partit ha començat amb les dues defenses en zona, per evitar l’enorme potencial d’Ivan Pérez i Balasz Sziranyi del CNB i de Xavi Vallès per l’Atlètic-Barceloneta. Tocava, per tant, xutar des de fora, com bé ha fet Pere Estrany per obrir el marcador en superioritat i altra vegada el mateix Pere Estrany per a col·locar el 0-2 als 2.32.

L’Atlètic-Barceloneta ha retallat distàncies mitjançant una superioritat transformada per Adrià Delgado, però els cenebistes no s’han relaxat i han posat l’1-5 al marcador abans d’arribar al descans gràcies a 2 gols d’Ivan Pérez, un d’ells acabant magistralment des de la boia, i un de Tomas Bruder.

   A l’inici del tercer període    l’Atlètic-Barceloneta ha    canviat el sistema    defensiu per un que li    permetia marxar al    contraatac quan    recuperava la pilota. Tot i    això, no han estat    encertats en atac i han    xutat poc i malament fins al final del partit. De fet, el segon gol mariner ha estat obra de Josip Vrlic en aprofitar un rebot del pal en una superioritat numèrica. Era el 2-6 i quedaven 52 segons per acabar el període.

En els darrers 8 minuts del partit el Barcelona ha especulat amb el resultat, cosa que ha permès a Aleksandar Ciric marcar el tercer gol de l’Atlètic-Barceloneta quan faltaven 4.32 pel final del partit. De poc ha servit, ja que en la següent jugada una nova badada defensiva del conjunt mariner a l’hora de tapar el xut d’Ivan Pérez feien pujar el 3-7 al marcador i sentenciava la final. A falta d’un minut i mig l’Atlètic-Barcelonetra ha abaixat els braços i el CNB ha aguantat les possessions fins al final.

Amb la botzina final s’ha trencat una ratxa impecable del conjunt mariner, vencedor dels darrers 15 títols estatals en joc i el CN Barcelona ha pogut alçar la seva vuitena Copa del Rei.

CN ATLÈTIC-BARCELONETA (3): Dani L. Pinedo, Josip Vrlic (1), David Martín, Aleksandar Ciric (1), Albert Español, Marc Minguell, Blagoje Ivovic, Adrià Delgado (1), Xavi Vallés, Fran Fernández, Marc Roca, Rubén De Lera i Albert Fandos. E: Santi Fernández.

CN BARCELONA (7): Iñaki Aguilar, José Ramon Díaz (1), Gerard Reixach, José Javier Bustos, Rob Maitland, Balasz Sziranyi, Joel Esteller, Jose Rodríguez, Iván Pérez (3), Pere Estrany (2), Blai Mallarach, Tomas Bruder (1) i Dani Sullá. E: Toni Esteller.

Àrbitres: Jaume Teixidó i Joan Carles Colominas, tots dos catalans

Parcials: 0-2 / 1-3 / 1-1 / 1-1

Clica per veure la font original (13-02-2011)

Cuestionario de (in)satisfacción en el Club Natación Barcelona

Una de las innumerables personas que ha trabajado sin contrato en los últimos años (y por tanto ha cobrado 'en negro' durante meses y meses), nos hizo llegar este "Qüestionari de satisfacció" dirigido a los socios y socias del Club Natación Barcelona del año 2008. Esta persona es una de las 32 que salen relacionadas en el documento que podéis ver en el lateral superior de la página principal de este blog.

Muchos socios/as recordarán que los 'trileros' de la junta directiva del CN Barcelona negaron ante la asamblea de socios del mes de abril del 2009 que hubiesen trabajadores sin contrato y que, por tanto, se pagase 'en negro'. Y consta en el Acta de aquella asamblea cómo tildaron de mentiroso al socio que lo denunció en la misma. Socio al que poco después expulsaron del club y contra el que se querellaron por acusarles públicamente, entre otras cosas, de 'pinochos'.

¿En qué quedamos, presidente Sebastià Millans? ¿Son o no son ustedes unos 'trileros'?

¿A ver, a ver, dónde está la bolita, vicepresidente Federico Moncunill? Porque es 'vox pópuli' que su hermana Meritxell Moncunill es la que selecciona y contrata (es un decir) a los/las monitores/ras. ¿Cómo podrá explicar su querida hermana que hayan tantos monitores sin contrato? Amigo, eso se llama fraude. Y, sin duda, así lo corroborarían tanto el abogado que les defiende, Josep Maria Mir Padullés, como el periodista de El País, Lluís Pellicer Mateo.

Este otro wiki-documento adjunto es indigno de un club con el prestigio del CN Barcelona. ¿Quién, del Departamento de Actividades del CN Barcelona, lo ha redactado? ¿Tal vez su directora, la hermanísima Meritxell Moncunill? Mal presentado, mal redactado, repleto de faltas de ortografía, ...

Una vez más queda demostrado que a los responsables de la gestión del CN Barcelona no les importan ni los fondos ni las formas.

          — "¿Cómo sabes que estoy loca?", dijo Alicia. "Lo tienes que estar",
          dijo el gato; "si no, no estarías aquí". (Alicia en el país de las maravillas)