"El CN Barcelona em va ajudar molt" (Marcel Zamora)

És un dels pocs triatletes que ha aconseguit viure de la seva passió. Una satisfacció, encara que també una pressió afegida quan competeix

Marcel Zamora

L'èxit personal que més valora Marcel Zamora (Barcelona, 1978) és haver-se convertit en triatleta professional, un estatus a l'abast de pocs esportistes. A part, només ha guanyat cinc vegades consecutives el prestigiós Ironman de Niça (2006-2010), dues el duríssim Embrunman (2009-2010) i l'Ironman de Mònaco (2006-2007) i una el Challenge Barcelona-Maresme (2009), entre altres competicions. Aquesta temporada ha baixat dos graons en el podi de Niça i a Embrun el van desqualificar en una decisió meticulosa (va llançar una peça de roba a terra) que el va privar d'un triomf gairebé segur. Intentarà rescabalar-se en el Challenge Barcelona-Maresme (2 d'octubre). Alterna la competició amb la tasca d'entrenador personal que gestiona a través de la seva pàgina web.

En els últims temps s'ha acostumat a guanyar-ho gairebé tot i enguany no ha pogut revalidar alguns títols, com el de Niça, encara que va aconseguir mantenir-se en el podi per setena edició consecutiva. Ha estat el curs més complicat?

Sí, de moment sí. A Niça no esperava ser tercer, tot i que haig de reconèixer que Frederik van Lierd va ser un just vencedor, es va presentar a la cita molt fort. A més, vaig tenir problemes mecànics que em van fer perdre temps, encara que al final vaig remuntar i vaig pujar al podi, que no està malament. A Embrun va ser diferent. Em van desqualificar injustament. Vaig rebre una targeta que no mereixia, no em vaig poder defensar i tampoc em van deixar acabar la cursa. A veure si l'any que ve hi puc tornar i demostrar qui mana.

La decisió d'expulsar-lo a Embrun després de nedar 4 km i rodar 180 km amb bicicleta per haver llançat una peça de roba a terra és absolutament desproporcionada, no?

La regla hi és, però la sanció és exagerada. L'únic que demano és que el reglament s'apliqui de la mateixa manera a tothom. Hi ha gent que diu que anaven per mi i si no hagués estat això hauria estat alguna altra cosa. Va ser frustrant i fa ràbia, perquè va ser un fet aliè a mi, extraesportiu. Hi havia dedicat moltes hores i, a més, es belluguen molts diners per ser l'esport que és. Per això encara fa més ràbia. És una lliçó més de l'esport.

Per què creu que té detractors a l'Estat francès?

Per interessos polítics o d'altres tipus preferien que guanyés un esportista francès o simplement volien trencar la meva hegemonia. És clar que amb el reglament a la mà vaig cometre un error, però l'he pagat molt car. A partir d'ara a França hauré de tenir més cura. Tot i això, he de dir que el públic francès, en general, m'estima molt. Ho he vist per comentaris a internet abans i després de l'Ironman d'Embrun. Quan em van desqualificar hi havia gent que em va venir a consolar plorant.

Aquí se sent estimat i valorat de la mateixa manera?

Ara sí, però anteriorment em valoraven més a França, perquè hi havia obtingut victòries importants. Aquí últimament el triatló està més ben considerat gràcies a la difusió que s'ha fet a través d'internet o a alguns reportatges televisius. En les curses la gent em coneix i em té molta estima. Però és clar que el Barça s'ho menja tot, el triatló és un esport força minoritari.

També va perdre una oportunitat de difusió en decantar-se per una disciplina que no és olímpica, s'ha plantejat tornar a la distància olímpica?

M'hauria agradat molt competir en uns Jocs Olímpics. És un esdeveniment que qualsevol esportista admira. Però en el meu cas no podrà ser, perquè la llarga distància no és olímpica. I tornar a curta és molt complicat, perquè el nivell ha canviat molt. Si abans es nedava fort ara encara més. També s'ha de tenir en compte que amb el temps m'ha canviat el cos i ara sóc de fibres lentes, més aviat un dièsel. Puc anar a un ritme molt alt durant una bona estona, però he perdut l'explosivitat d'un esportista de 20 o 25 anys.

No és que el vulgui jubilar, però quina sol ser la data de caducitat d'un triatleta de llarga distància com vostè?

Si no tinc cap lesió important crec que plegaré quan se m'acabi la motivació. En general la gent es retira entre els trenta-set anys i els quaranta, depenent dels patrocinadors o de les circumstàncies personals. En el meu cas, crec que el factor determinant serà el cansament psicològic. Les temporades es fan molt llargues. Tinc trenta-tres anys i, si tot va bé, encara aguantaré tres o quatre anys més competint a un nivell alt.

És curiós que en una disciplina tan dura i exigent físicament com la seva sigui el factor psicològic el que més el desgasti, com a mínim a curt termini.

Les proves se'm fan molt dures psicològicament perquè surto a guanyar i això significa pressió. Si vaig al davant em toca controlar i sempre he d'estar pendent de com van els rivals i quina és la situació de la cursa. Si, per contra, m'he quedat en el grup perseguidor, els nervis són per veure si puc agafar els de davant o intentar no perdre gaire temps. Les conseqüències de ser professional és que sempre estàs obligat a guanyar. Quan ja t'has fet un nom i ets guanyador, la gent només creu que has de vèncer sempre i quan no ho fas creu que no és un bon resultat. I no sempre és així. Els rivals també compten.

A banda de la duresa psicològica que comenta, què més li ha canviat des que viu del triatló?

Ara porto una vida molt més de professional. Abans decidia lliurement on volia córrer, tenia un calendari més flexible. En canvi, ara competeixo per un equip francès [Ais de Provença] i això em genera unes obligacions. He de participar en proves de França i seguir un cert calendari. Allà em tracten molt bé i tinc patrocinadors francesos. Tot i això, sempre intento buscar alguna prova diferent perquè la temporada no se'm faci tan monòtona. Si alguna cosa trobo a faltar és tenir la llibertat d'anar a córrer tres o quatre curses a l'any com ara l'Ironman del Canadà, els d'Àsia o d'altres llocs, perquè també m'agrada viatjar. Però no em puc queixar, em paguen i he de complir amb unes obligacions.

Marcel Zamora és sinònim de triatló, triatló de llarga distància i, sobretot d'èxit. M'imagino que no deu haver estat fàcil obrir-se camí en un esport amb poca tradició com el seu...

El 2004 va arribar un moment que vaig intentar ser professional. Però a diferència d'altres professions no n'hi ha prou amb la voluntat, no és suficient que una persona digui que vol ser professional i s'hi converteixi. S'han de donar unes circumstàncies adients i després sí que hi intervé la persona. En el meu cas, l'Ivan Raña em va aconsellar que ho deixés tot per dedicar-m'hi plenament, que no ho alternés amb la feina o amb els estudis, perquè tot el temps que dediqués a altres coses és temps que no podria invertir entrenant o descansant. Els triatletes no ho som només quan ens entrenem, sinó les 24 hores.

Va apostar fort i li va sortir bé.

Si vols alguna cosa te l'has de jugar. El pitjor hauria estat passar-me la vida pensant què hauria pogut ser... Això m'hauria cremat per dins. Si ho intentes i no et surt bé et dediques a una altra cosa i avall, sempre hi ha temps de buscar-se la vida en una altra cosa. Em va sortir bé, però en molts moments vaig haver de sacrificar moltes coses i encara ho he de fer ara. Tinc l'obligació d'entrenar-me sempre. Hi ha dies després d'una cursa que em toca descans, però si no estic cansat m'entreno.

També va córrer un risc econòmic, perquè no era un crio i devia tenir despeses, no?

El CN Barcelona em va ajudar molt, perquè em va permetre ser entrenador de triatló en aquesta època que comentava en la qual vaig arriscar la hòstia. A part d'ingressar uns diners i gaudir d'una infraestructura esportiva per entrenar-me, rebia alguna subvenció del club, de la federació. De mica en mica vaig començar a guanyar proves i la roda va començar a fer-se gran.

Qui el va incitar a iniciar-se en el món del triatló?

De petit feia atletisme amb el meu germà, que és onze mesos més gran que jo, i a més m'agradava molt sortir amb bici. Llavors un del club atlètic em va dir: “Ostres, podries provar la duatló, que potser t'agrada.” Jo no destacava en l'atletisme i simplement corria per afició. Paral·lelament, a l'institut vaig coincidir amb companys que feien duatlons i em van animar a fer-me del CN Barcelona. Poc després va venir el següent pas: em vaig tirar a l'aigua i em vaig estrenar en el món de la triatló, tenia 17 anys. Va ser l'inici com a amateur, era una mica com un joc, volia passar-m'ho bé.

En quina de les tres disciplines li va costar més agafar un bon nivell?

La natació. Vaig començar a nedar amb setze o disset anys, relativament tard. En canvi, ara els triatletes bons vénen de la natació. El primer sector és el de la natació i així estan al capdavant, a més, un nedador ha crescut acostumant-se a l'esforç de fons i té més facilitat per adaptar-se al triatló. En el meu cas, vaig necessitar uns anys per agafar la base i la tècnica. Actualment tampoc és que sigui un gran nedador, però a còpia de metres he millorat.

Continuant amb la progressió va passar a la triatló de llarga distància...

Va ser circumstancial. Ho vaig provar a Zarautz i em va agradar molt. La curta distància no és un esport tan individual i amb unes mínimes condicions ho pots fer bé. Per exemple, si no ets un bon ciclista et pots mantenir a roda i corrent bé pots fer un bon triatló. En canvi, en el de llarga distància no. En general s'ha de ser regular en les tres disciplines. Si no, tard o d'hora ho pagues. També em va agradar la manera de viure-ho i d'entrenar-se. És un món molt diferent. L'entrenament de curta es basa més aviat en les sèries, la pista... En llarga pots fer marxes ciclistes, mitges maratons, maratons... El ritme no és tan important com el volum.

La clau del seu èxit és la disciplina, el físic, el cap?

Si et poses a dividir és un conjunt. Però sobretot la constància, perquè el físic el pots tenir, però si no ets constant no n'hi ha prou. Una altra característica que destacaria és que sóc tossut, això em serveix per aguantar proves tan dures i entrenaments llargs i en solitari.

El triatló viu possiblement el boom més important de la història a Catalunya. Ha canviat el perfil dels participants?

Abans tothom que feia triatló venia de l'atletisme o del món de la bici, ara no. Els capdavanters vénen de la natació, sobretot en curta distància, com he comentat. En la llarga no, perquè no és tan determinant el sector de la natació, dura al voltant d'una hora i el total de la cursa unes vuit hores o deu i queda marge per recuperar. Tot i això, hi ha gent que ve de qualsevol disciplina. El triatló està de moda. Hi ha moltes més llicències, s'organitzen curses cada cap de setmana. Això ens ha beneficiat als professionals, perquè els patrocinadors hi inverteixen més i els mitjans en fan més difusió. Estem en un bon moment, encara que sempre s'han de millorar coses.

Clica per llegir l'entrevista original (29-04-2011)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona) organitza un campus per a triatletes amateurs
◘  Marcel Zamora, un “ironman” barceloní
◘  Entrevista a Marcel Zamora, del CN Barcelona (vencedor 5 veces consecutivas del IronMan de Niza)
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona), pentacampió de l'Ironman de Niça
◘  «Me llamo Marcel Zamora ... y soy un Iron-Man»
◘  Marcel Zamora (CN Barcelona) engrandeix la llegenda amb el cinquè triomf en l'Ironman de Niça
◘  Marcel Zamora (CNB) esclata als Alps francesos
◘  El Marcel Zamora (CNB) ho ha tornat a fer
◘  “El Ironman no es ni inhumano ni para superhombres”
◘  Marcel Zamora, triatleta del CN Barcelona
◘  Marcel Zamora, tricampió Ironman Niça 2008

Inminente cambio de alfombra en el Club Natación Barcelona

Clica para ampliar

Cuando Sebastià Millans conoció a Susana Closa

El nedador del Club Esportiu Natació Balaguer, Eric Demarchi, fitxa pel Club Natació Barcelona

Eric Demarchi

El nedador del Club Esportiu Natació Balaguer, Eric Demarchi, ha fitxat pel Club Natació Barcelona.

Després de més de 10 anys entrenant al club balaguerí, Eric Demarchi començarà una nova etapa en un dels clubs més importants a nivell estatal.

Entre els resultats més destacats de l’Eric durant la seva etapa a Balaguer, destaquen les 10 medalles aconseguides als Campionats de Catalunya en diverses categories, quatre de les qual d’or. Ha participat també en diversos Campionats Estatals, Opens Internacionals, ha estat membre de la Selecció de Lleida, campió provincial en diverses ocasions i ha guanyat nombrosos trofeus, entre altres resultats importants.

En una nota enviada pel Facebook a la pagina del CEN Balaguer, Eric s’ha volgut acomiadar:

“Han estat molts anys aprenent de tots vosaltres (d'alguns més que d'uns altres), junts hem demostrat que ni que siguem un club petit podem fer grans coses, que el que més compta en aquest esport és la il·lusió i la dedicació que ens marquem i posem nosaltres mateixos, que quan ens tirem a l'aigua no ho fem per obligació sinó per disfrutar.

Com he dit al principi han estat molts anys aprenent de tots vosaltres però crec que ja és hora de fer un pas més i pujar un altre esglaó per intentar assolir l'objectiu personal que m'he proposat, aquests propers anys els passaré en un club que m'ha brindat la oportunitat d'entrenar i competir amb ells, la possibilitat de formar part d'un equip absolut a nivell nacional, una cosa la tinc clara sempre duré dins meu la insígnia del natació Balaguer igualment que a tots vosaltres, en serio heu estat genials i mai oblidaré d'on vinc. M'heu aportat coses que m'han fet créixer com a nedador i com a persona.

Agrair als companys amb els que m'he relacionat més: Cristina (que anima els entrenos més pesats de tots), Cristian (era el nervi de l'equip i possiblement el que em va ensenyar a queixar-me jaja), Marina (la supermodelo ^^), Alba (moltes vegades la meva confessora), Marc (m'has inculcat que la papallona no és un estil més jaja sinó un complement perfecte per el meu), Carles (vas fer que em piqués i que comencés a competir, gràcies), Anna (tot i que siguis d'aigües obertes.. aquest any vull veure't als circuits en 800), Gerard (ets un picon xD i probablement un dels arriets més cachondos d'aquest esport) i Albert (encara espero que em facis algun massatge ), seguiu endavant com sabeu.

Als peques de la casa A TOPE que esteu en una edat que podeu donar moltíssim i teniu medis per fer-ho ( tampoc cal comprar els banyadors d'entrenament de la talla XXXL).

Gràcies també a l'Imma, algunes vegades una segona entrenadora o ..controladora de metres que ha intentat que els fem tots tot i que la majoria de vegades no li em ficat fàcil.

Al David Bach ja que aporta un toc divertit a l'equip i moltes vegades un punt de vista completament diferent al de tots, gràcies primo.

Donar especials gràcies al David Pifarre que m'ha ensenyat a competir i lluitar per allò que vols aconseguir, que per molt difícils que siguin les circumstàncies si vols algo has de lluitar-ho i que ningút'ho tregui del cap, moltes vegades més que un entrenador has estat un psicòleg, un amic i una gran persona, saps que et seguiré demanant consells.

És un petit escrit que no expressa ni la meitat de la gratitud que us tinc però és que sóc dolentíssim per aquestes coses.

Als prebenjamins, benjamins, alevins, infantils, júniors, absoluts jove, màsters i especials Endavant, força i ens veiem a l'aigua! =) “

El seu entrenador David Pifarré ha contestat la seva nota:

“Gràcies Eric, la veritat és que m’has fet emocionar, nedadors i persones com tu sou el que fa que la meva tasca tingui sentit.

La natació és un esport molt sacrificat a tots els nivells (Físic i mental) i normalment poc valorat per part de la nostra societat, per tant només uns pocs elegits poden continuar a nivell competitiu, només aquells que estimen i que senten la natació com alguna cosa més amb constància, voluntat i perseverança.

Encara recordo quan començaves, no havia vist un nen més descordinat que tu jeje, poc a poc i amb ajuda dels teus companys (per cert un grup molt bo), vas obrir un petit forat dins de la natació catalana i vas sorprendre a més d’un.

Nomes espero que hagi contribuït a la teva formació no només esportiva sinó com a persona. Els resultats aquí estan ningú te'ls podrà discutir ni treure i com a persona segueix la bona línea que aquest esport t’ha ensenyat.

Nosaltres com a club i jo personalment et seguirem allà on siguis, perquè encara que nedis per un altre club, sempre seràs aquell nedador que va sortir d’un club modest, demostrant que si un vol es pot arribar molt lluny, encara que no tinguem els mateixos recursos, perquè les ganes d’aconseguir-ho poden més que qualsevol altra cosa.

Et desitjo molta sort a la teva nova etapa al CN Barcelona i per favor, aprofita-ho, recorda sempre d'on vens que això et farà mes fort.

Aquí sempre tindràs les portes obertes, i esperem que en algun altre moment de la teva carrera esportiva vinguis a obrir-les. Fins sempre.“

Clica per veure la font original (16-09-2011)

Sobtat atac de transparència de la pocavergonya junta directiva del Club Natació Barcelona

El començament de la carta penjada al web del CN Barcelona fa mèrits per formar part d'un guió de "El club de la comèdia":

"Seguint en la línia de comunicació i transparència marcada per aquesta Junta Directiva ..."

 L'Informe de la situació del club a 30/06/2011

(Clica per a engrandir i per llegir)

Aprofitant aquest virus que de cop i volta els ha infectat, podria explicar la deixeble de Millans, Susanna Closa, el veritable motiu de la rápida dissolució de la Fundació poc després de ser aquesta denunciada?

O podria programar una jornada de portes obertes per als socis per accedir-hi al magatzem on llanguideixen només una quinzena d'obres d'art donades pels artistes que han exposat en els darrers anys. I també podria explicar on són la resta d'obres desaparegudes, quadres, esmalts, jerros, escultures, etc.

En un exercici de transparència inversa van prohibir l'accés a aquest magatzem a dues sòcies que ho van demanar tenint ple dret ja que es va demanar en dies previs a l'assemblea, en la que justament van anunciar la dissolució de la Fundació, i així constava en l'ordre del dia. Les seves denúncies en fulls oficials estan en poder del organismes inspectors.

També podríen informar que acàben de patir una segona inspecció de Treball que tot apunta que superarà en sancions a la primera de finals del 2009. Aquesta segona ha estat molt més exhaustiva que la primera, que ja va trobar nombrosses irregularitats que van suposar una regularització de 174.400 euros.

Però no informaran de res de tot això. Té molt que amagar la lideressa Closa si vol seguir somiant amb la presidència del club.

Barcelona 2013: Inspiring de World

Convocatòria eleccions a president i junta directiva del CN Barcelona

S’acosta la temporada més emocionant del waterpolo

La lliga de waterpolo començarà a l’octubre amb més emoció i incertesa que mai. La majoria dels equips catalans han quedat tocats per la crisi. El Sabadell és el favorit, tant en la categoria masculina com en la femenina.
A nivell de seleccions, la temporada està marcada per l’Europeu d’Eindhoven al gener, el preolímpic de Vancouver a l’abril i les Olimpíades de Londres, amb els Mundials de Barcelona del 2013 a l’horitzó.

L’u d’octubre començarà una nova lliga de waterpolo. Una lliga que res tindrà a veure amb les anteriors. La crisi, instal·lada a les piscines des de fa unes temporades, s’ha incrustat amb força: el dominador del darrer lustre, l’Atlètic-Barceloneta, ha hagut de desprendre’s d’alguns dels seus referents, com Marc Minguell i Albert Español, i renunciar a jugar a Europa. El finalista de l’any passat i campió de Copa, el CN Barcelona, també està de retallades i tampoc jugarà l’Eurolliga: Blai Mallarach ha marxat a Croàcia, mentre que Iñaki Aguilar i Iván Pérez estan a punt de fitxar pel Sabadell. Precisament és el Sabadell qui, en opinió de molts, és el favorit per endur-se la lliga. Després d’un canvi a la presidència, Dani Ballart s’ha fet càrrec de la direcció esportiva i Gabi Hernández serà qui s’assegui a la banqueta en un dels projectes més ambiciosos de la temporada. Els dos altres semifinalistes de la lliga passada, Mataró Quadis i Terrassa, mantenen l’estructura de l’any passat, amb el retorn de Florin Bonca a les files mataronines. Els egarencs també han renunciat a Europa, amb la qual cosa el waterpolo català es quedarà sense representants a l’Eurolliga.

El nouvingut de la categoria, el Montjuïc (que retorna a la màxima categoria una dècada després) també presentarà cares noves, amb la incorcopració de tres jugadors estrangers. Un altre equip que es renova és el Mediterrani. Els de Javi Aznar han perdut a Dani Ballart, David Gómez, Marc Cercadillo, Mark Matajsz i Florin Bonca, però recuperen l’australià Rob Maitland i el boia Ricard Aguiran. Per la seva banda, els altres dos equips barcelonins, Catalunya i Sant Andreu, viuran una temporada de transició. Els graciencs es veuen obligats a rejovenir l’equip després de la retirada d’Ángel Andreo i Chema Abarca i la marxa del colombià Idarraga a la lliga francesa i intentaran mantenir la categoria després del seu ascens fa dos anys. El Sant Andreu, per la seva banda, canvia d’entrenador i ha hagut de desprendre’s de Vladimir Cosic. Dels equips de fora de Catalunya, cal destacar les incorporacions de Juan Carlos Garcia (Sabadell) i Balasz Sziranyi (CN Barcelona) pel Real Canoe i la desparició del Martiánez, un dels històrics de la categoria. Caldrà estar atents també al Waterpolo Túria, que manté la categoria, i que de ben segur que lluitarà per salvar-la, i del Waterpolo Navarra, que tornarà a lluitar per entrar a Europa.

Clica per llegir la notícia original (20-08-2011)

Sebastià Millans, el polèmic president del Club Natació Barcelona, en l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova amb motiu de la Diada

Sebastià Millans, el polèmic president del Club Natació Barcelona,

en l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova amb motiu de la Diada

(Clica per a engrandir)

Un dels actes més matiners que es duen a terme a la ciutat de Barcelona l’11 de setembre és l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, en memòria del que va ser conseller en cap de la ciutat comtal l’any 1714 i que va defensar Barcelona davant les tropes de Felip V.

Amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, la Unió de FederacionsEsportives de Catalunya (UFEC) ha participat, un any més, en l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova juntament amb les federacions catalanes. El president de la Unió de Federacions, David Moner, acompanyat per bona part dels presidents de les 67 federacions que integren la UFEC, ha fet l’ofrena conjuntament amb el secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, la tinent d’alcalde d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Maite Fandós, el director del Consell Català de l’Esport, Albert Marco, i el representant territorial de l’Esport a Barcelona, Santiago Siquier, entre d’altres personalitats del món de l’esport a Catalunya.

Clica per veure la font de la notícia (11-09-2011)

Federico Moncunill, del Consejo de Jijona ( y vicepresidente responsable de los fraudes laborales y fiscales del Club Natación Barcelona), elegido director del comité ejecutivo de Origen España

El turrón de Jijona y las denominaciones de origen han decidido hacerse más visibles entre los consumidores españoles y extranjeros y una de las actuaciones más novedosas que preparan será su desembarco en 2012 en los cursos de verano de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de la mano de los grandes cocineros españoles y con el objetivo de potenciar los productos de calidad y la investigación.

Federico Moncunill, 

el vicepresidente del Club Natación Barcelona

 de los fraudes laborales y fiscales 

(Clica para ampliar)

El proyecto se enmarca en el plan de acción que Origen España -asociación que aglutina a 42 indicaciones geográficas nacionales- aprobó la pasada semana en la reunión de constitución de su comité ejecutivo. En la misma se eligió por unanimidad a Federico Moncunill como su director.

Moncunill es secretario del Consejo Regulador Jijona y Turrón de Alicante y fue el encargado de presentar el plan de acción de las denominaciones, que basa su eje de actuación en la internacionalización, así como en la alianza de los productos protegidos en el mercado doméstico con los sectores locales de la gastronomía y del turismo para reforzar su promoción.

Esta nueva etapa de impulso que experimenta Origen España, desde que se constituyera en 2008, va a tener un marcado "acento alicantino", ya que al frente de la asociación se encuentra José Enrique Garrigós, presidente del Consejo de Jijona. Su elección se produjo en la última asamblea de Origen España, celebrada el pasado mes de mayo en Alicante.

La representación provincial se completa con la incorporación al comité ejecutivo como letrado asesor de Luis Berenguer, uno de los principales especialistas en denominaciones de origen en España y a nivel internacional. Tras constitución del ejecutivo, el plan de acción no descansa ni en este mes de agosto. Moncunill aseguraba que de cara a la posibilidad realizar el próximo verano unas jornadas en los cursos de verano de la UIMP ya se está trabajando a nivel interno y el objetivo es que "Origen España pueda convertirse en aglutinador de los operadores relacionados con los productos protegidos tanto a nivel nacional como internacional".

Fundamentalmente, en estas jornadas "se irá de la mano de los grandes cocineros españoles", con los que denominaciones como las del Turrón de Jijona viene trabajando desde hace unos años potenciando el uso de este producto en los distintos platos que elaboran los restauradores tanto de la Comunidad como españoles.

De hecho, en una de las jornadas de la última asamblea de la asociación celebrada en Alicante restauradores como Martín Berasategui, Quique Dacosta, Paco Morales o el repostero Jacob Torreblanca protagonizaron una demostración de platos que incluían como ingredientes el dulce jijonenco.

La promoción de los productos con sellos de calidad y su incorporación al mundo de la restauración ha sido uno de los objetivos de las denominaciones en los últimos años. Ahora, con los cursos en la UIMP "se busca reforzar esa promoción entre los consumidores, al mismo tiempo que se profundiza en la investigación gastronómica con ellos", subrayaba Moncunill. En este escenario, la posible participación del cocinero Ferrán Adrià es uno de los objetivos, dado su interés por potenciar la formación e investigación con los productos de calidad. De ahí que su incorporación a los cursos es uno de los objetivos de las indicaciones geográficas, según reconoció el director del comité ejecutivo.

La vinculación de los productos con denominación de origen a la importante proyección que tiene la gastronomía española es la baza de las indicaciones de cara a impulsar el consumo de sus productos. Ahora, Origen España quiere, asimismo, incorporar un nuevo aliado a su proyecto como es el turismo. El plan de actuación prevé "acciones conjuntas con operadores de los tres sectores", con apoyos de instituciones como una forma de relanzar la demanda de estos productos en cada una de las zonas.

En los proyectos de promoción en los mercados internacionales se pretende conseguir el respaldo del Gobierno y los ministerios implicados, ya que consideran que "Origen España y las denominaciones es una fórmula muy eficaz de potenciar la marca España en el exterior", indicó Federico Moncunill.

Clica para leer de la fuente original (07-08-2011)

Si te ha interesado este post, quizá que también te interese:

◘  Federico Moncunill (vicepresidente del CN Barcelona y directivo del Hércules) solicita concurso voluntario de acreedores, de momento sólo para este último club
◘  Federico Moncunill Gallo (vicepresidente del CN Barcelona) sigue coleccionando cargos directivos
◘  Desmontando a Federico Moncunill. Pasen, lean ... ... y escuchen
◘  Federico Moncunill Gallo (vicepresidente del CN Barcelona), citado en la documentación de la corrupta trama Brugal
◘  No et perdis a Federico Moncunill parlant en valenci...añol
◘  Federico Moncunill, es mejor conocer la multa que no conocerla
◘  Federico Moncunill, vicepresidente del CN Barcelona, amenazado de embargo
◘  Federico Moncunill, directivo de dos clubs deportivos denunciados por fraude ... ¡Hagan juego, señores! ¿Quién da más?
◘  Meritxell Moncunill, germaneta del vicepresident Frederic "el turroneru" Moncunill
◘  Sebastià Millans, ¿dónde escondes TODAS las obras de arte donadas a la Fundación del CNB?

Neda Marcelona, una oportunitat única per nedar en aigües obertes a Barcelona

Es tracta d'una travessa no competitiva de 5.700 metres de recorregut que començarà a la platja de Sant Sebastià i acabarà a la zona de banys del parc del Fòrum. Allà començaran tres travesses populars més: de 800 metres, de 400 metres, i una de destinada a infants de 6 a 16 anys.

Clica per a engrandir

El proper diumenge, 11 de setembre, tindrà lloc per primera vegada en  aigües de Barcelona Neda Marcelona, un nou esdeveniment que ofereix l'oportunitat de travessar el mar de la ciutat catalana de manera no competitiva i al llarg de 5.700 metres.

La travessa començarà a la platja de Sant Sebastià, davant de l'Hotel Vela,  a les 9.00 hores, i acabarà a la zona  de banys del parc del Fòrum, just a sota de la placa fotovoltaica.

En el recorregut els participants passaran davant d’alguns dels edificis que formen la silueta urbana característica de la ciutat catalana: la Torre de Sant Sebastià, la Torre del Gas, la Vila Olímpica, el nou edifici de Gas Natural, la Torre Agbar, la Sagrada Família i el nou barri de Diagonal Mar. Tot això, amb Collserola i el Tibidabo de fons.

  El mateix dia, i després   del Neda Marcelona,   també tindrà lloc "Nedem   plegats", una travessa   popular de 400 i 800   metres, i una altra per a   nens i nenes de 6 a 16   anys, a la zona de banys   del parc del Fòrum.

  Les inscripcions per participar en aquestes travesses es poden tramitar des del web oficial de Neda Marcelona. 

Aquesta gran festa de la natació en aigües obertes de Barcelona l'organitza Neda el Món i l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona, i hi col·laboren la Federació Catalana de Natació, el Centre Internacional de Vela de Catalunya, el Centre Municipal de Vela, o els ports del Fòrum i Olímpic, entre altres col·laboradors.

Clica per llegir la notícia original (06-09-2011)

Sebastià Millans (president del CN Barcelona), en el dinar amb Ivan Tibau (Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya)

Sport Cultura Barcelona ha organitzat un dinar privat amb la Junta Directiva i el Sr. Ivan Tibau, Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. Aquest que ha tingut lloc a la Sala de Brassage de l'Antiga Fàbrica de Cerveses Damm ha estat amb motiu de parlar sobre la situació actual i el futur dels Clubs esportius a Catalunya. L'acte ha estat clausurat amb unes paraules d'agraiment per part del Sr. Ivan Tibau.

Clica per veure la font original (12-07-2011)

Alejandro Flores (CN Barcelona) guanya la 28a edició de la Travessia del Pantà de Sau

El passat diumenge passat, dia 4 de setembre, es va celebrar la 28a edició de la Travessia nedant al pantà de Sau. A la prova, hi van participar 270 nedadors de diferents punts de la geografia catalana. El número d’inscrits és el segon més alt des de la reedició de la prova l’any 1998, tot i que lleugerament inferior a la de l’any passat.

Moment de la sortida de la travessia al Pantà de Sau

(Clica per a engrandir)

Un cop fetes les acreditacions, al voltant de les 11 del matí es va donar la sortida a la prova de 1.000 metres, reservada a les categories menor i màster. La cursa la va guanyar la nedadora del NC Torelló Elisabet Fernández, amb un temps de 13’56’’. En homes, el guanyador fou Alejandro Flores, del CN Barcelona, amb un temps de 14’11’’. En la categoria menor, el guanyador masculí fou Fran Torvisco, del NC Torelló, amb un temps de 15’15’’. La vencedora femenina va ser Paula López, del CN Terrassa.

Al voltant de les 12, es va donar la sortida a la travessia llarga, de 2.500 metres, per a les categories Infantil, Júnior i Absoluta. El guanyador de la prova va ser Jordi Bosch, del CN Badalona, amb un temps de 31’13’’, millor nedador de la categoria absoluta. La millor nedadora d’aquesta categoria va ser Anna Auberni, del CE Natació Balaguer, amb 34’04’’. La millor dona va ser però la Júnior Aida Bertran, del CE Mediterrani, amb un temps de 32’11’’. El guanyador en categoria infantil va ser Marc Ponce, del CN Badalona, amb un temps de 35’06’’. Els nedadors del Club Natació Vic - Etb van aconseguir guanyar en categoria Infantil femení (Alícia Arribas, 37’56’’) i Júnior masculí (Julio Arribas, 32’00’’), i també van copar la segona i tercera posició en JúniormMasculí (Nil Novellas, 32’03’’, i Dante Maschio, 32’38’’).

Clica per llegir la notícia original (06-09-2011)

"Zombies calientes del Club Natación Barcelona", ¿por qué no?

La junta directiva del CNB, vice-presidida por Susana Closa, está muy preocupada por la diáspora de socios que ha padecido 'sólo' en este pasado mes de agosto, 560 socios menos según una confidencia de un miembro de la junta directiva, Juan Molinas Guerindiain, delegado de pelota del CNB y directivo a su vez de la Federació Catalana de Pilota.

No hace ni dos meses de la polémica y onerosa campaña del CNB para captar socios, "Si no es para siempre no hace falta que vengas", y las 560 bajas del mes pasado ha sido un ¡zas! en toda la boca de la vice-presidenta y principal valedora de la campaña, Susana Closa.

Tras ocho años en Primera División el Getafe Club de Fútbol fue, durante la pasada temporada, el equipo con menos espectadores en sus partidos en el Coliseum Alfonso Pérez. Para superar el número de 9.000 socios el club ha lanzado una atrevida y brillante campaña titulada "Zombies calientes del Getafe".

En términos mercadotécnicos su campaña está teniendo éxito, porque una de las premisas básicas del marketing deportivo es captar la atención de los socios, no sólo de los tuyos sino también de los de otros equipos. La idea central es que donantes de sus cargas vitales transmitan su pasión por el club de sus amores.

Probablemente encontraríamos en el CN Barcelona a muchos socios que, por amor a la centenaria entidad deportiva, ... y en agradecimiento a su gurú, al presidente Sebastià Millans, se apuntarían a una masiva donación de sus espermas para sembrar la ciudad de cenebistas.

El Getafe presentó este jueves su nueva campaña de comunicación para captar abonados, a través de un vídeo calificado por José Antonio Cuétara, director de marketing del equipo, "como polémico", y que según su creador, el creativo Ángel Torres, pretende "sembrar el mundo de getafenses".

El vídeo cuenta la historia de un donante de esperma que al acudir a una clínica recibe una película erótica sobre el Getafe, en la que aparecen zombis 'calientes', de tal manera que viendo reproducida la cinta se hace más fácil la donación para poblar en un futuro el estadio con socios del Getafe.

"Queríamos contar una realidad, porque venimos al campo cuando podemos, y es cierto que hay mucha gente que es abonada pero nunca se llena. Somos pocos y tenemos que ser más. Tenemos que contar una acción, mover una masa social de aficionados para sembrar el mundo de getafenses de manera simpática", dijo el creador.

"El fondo es crear sentimiento y ser más abonados, no hay público objetivo específico, solo aquel que tenga sentido del humor", explicó Torres.

José Antonio Cuétara, director de marketing del Getafe, señaló que "la campaña es polémica pero muy buena" desde el punto de vista comunicativo. "El objetivo para esta temporada era contener el número de abonados y que no cayera, y eso se ha conseguido, ahora estamos alrededor de 9.000 socios pero hay que ser más", comentó.

"Tenemos productos para la gente parada, para los jubilados, y los niños de 0 a 8 años entran gratis acompañados de un adulto. Además a nuestros abonos intentamos aportarles valor con la ayuda de los patrocinadores, porque el fútbol es universal y va para todo tipo de edades y de personas", concluyó.

Clica para leer la noticia original (18-08-2011)

 Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Club Natación Barcelona, "geriátrico" de calidad a pie de playa ... nudista
◘  Polémica campaña del CN Barcelona: "O es para siempre, o no hace falta que vengas"
◘  Campaña Asefa Estudiantes, 2000 nuevos abonos ¡sólo en los tres primeros días!

Otra junta directiva, tan terrorífica como la del CN Barcelona de Sebastià Millans, Susana Closa, Joan Vallvé ...

Cualquier parecido con la actual Junta Directiva del CN Barcelona,

presidido por Sebastià Millans, es pura coincidencia

(Clica para ampliar)

Francisco Bañeres, socio del CN Barcelona (club denunciado por fraudes laborales y fiscales): "Si hay más 'casos Millet' ya los investigaremos"

Clica para ampliar

El fiscal jefe de asuntos económicos del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, Francisco Bañeres Santos (Tortosa, 1959), ha vivido unos meses agitados al ser el fiscal responsable del mediático caso Millet.

Su padre era secretario  judicial y él es un defensor    de la función pública. Recela hablar de los asuntos que lleva entre manos y asegura que hay acumulados cerca de 500 presuntos delitos económicos sin sentencia por la lentitud del sistema.

¿Hay todavía más por aflorar en la investigación por el desvío de fondos del Palau de la Música?

La investigación, que inició el fiscal Emilio Sánchez y yo continué, todavía está en marcha y no sabemos la deriva. Las cantidades sustraídas sin justificación oscilan sobre los 20 millones de euros.

¿Está satisfecho de cómo avanza el caso?

Los fiscales no estamos ni contentos ni descontentos, hacemos nuestro trabajo y cuando nos parece mal ejercemos recurso.

Pero usted presentó un recurso contra la decisión del juez de que Fèlix Millet quedara en libertad...

Nosotros creíamos que procedía la adopción de cárcel provisional. El juez no lo acordó, nosotros recurrimos y se desestimó. No siempre se nos da la razón.

Fraude fiscal en 

el CN Barcelona

(documentado)

¿Se les escapan muchos malos?

A veces sí. Pero a veces no se trata de que se escapen o no. Lo que ocurre es que el proceso penal necesitaría una adaptación a este tipo de delitos más sofisticados y complejos para abreviar la fase de instrucción.

¿Por qué casos como el de Hacienda o Grand Tibidabo se juzgan tantos años después?

Este tipo de casos pasan muchos años en el Juzgado de instrucción. La razón es que en el marco de la instrucción hay un régimen de recursos muy permisivo, de manera que se puede recurrir cualquier cosa aunque sea de poca trascendencia. Estaría bien descargar a los juzgados de instrucción creando juzgados especializados en asuntos económicos y complejos, como delitos informáticos.

¿Hay más casos Millet en Catalunya?

Si los hay ya los investigaremos, pero no le puedo decir.

¿Cómo se enteran de los delitos?

En la mayoría de las ocasiones los detecta la propia Agencia Tributaria. A veces, personas relacionadas con las empresas que cometen delitos lo denuncian. Otras veces es la propia policía.

¿Reciben anónimos?

Nos llegan muchas denuncias anónimas, pero hay que tener un cierto recelo. La Fiscalía General no las prohibe, pero pide cautela.

¿Le llegaron anónimos en el caso Millet?

Nos llegó alguna denuncia anónima, pero no concretaba. Tan sólo decía que se estaban llevando el dinero en el Palau. Era muy genérico. Fue Hacienda quien descubrió la trama por los movimientos de billetes de 500 euros.

¿Cuáles son los delitos más comunes en la sección de la Fiscalía que usted coordina?

Fraude a la Hacienda pública, administraciones desleales, quiebras fraudulentas, alzamientos de bienes, insolvencias punibles...

¿Cuántos casos tienen por resolver?

Actualmente hay alrededor de 500 presuntos delitos económicos sin sentencia. En el servicio de delitos económicos entraron el año pasado 97 casos nuevos y tan sólo se dictaron 45 sentencias. Debería resolverse el mismo número de casos que entran.

¿Con la crisis aumentan los delitos económicos?

En periodos de crisis se incrementan los alzamientos de bienes y las estafas. Muchos empresarios que tienen necesidad de financiación pueden recurrir a métodos poco ortodoxos o a personas poca escrupulosas. Pero los delitos que se están cometiendo ahora tardarán meses en llegar a Fiscalía. De momento, no hemos percibido un incremento significativo.

¿Qué le diría a los empresarios que piensan en delinquir?

Que les quede claro que ahora Hacienda sabe mucho y han mejorado los mecanismos de detección de fraude fiscal.

Una unidad creada en 1993 para perseguir el fraude

Francisco Bañeres siempre tuvo vocación de trabajar en la justicia. Estudió Derecho en la Universitat de Barcelona y, tras aprobar las oposiciones a fiscal, fue destinado a Las Palmas de Gran Canarias. En el año 1993, Carlos Jiménez Villarejo, quien fue fiscal jefe de la Audiencia de Barcelona, detectó un aumento de los casos de delitos económicos y decidió crear una sección en la Fiscalía dedicada a estos asuntos.

Bañeres se incorporó a esta unidad en 1995. Era la época de casos como el de Planasdemunt o el de Bertrán de Caralt. Esta unidad fue la que inspiró posteriormente la creación de la Fiscalía Anticorrupción, que estuvo también liderada por Jiménez Villarejo.

Clica para ver la fuente original (09-02-2010)

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Hisenda no som tots: falta el Club Natació Barcelona de Sebastià Millans, Joan Vallvé, Susana Closa, ...
◘  Francisco Bañeres (socio del CN Barcelona), fiscal del caso Millet

Hisenda no som tots: falta el Club Natació Barcelona de Sebastià Millans, Joan Vallvé, Susana Closa, ...

En la imatge del vídeo: Francisco Bañeres, soci del CN Barcelona

i fiscal de delictes econòmics de l'Audiència Provincial de Barcelona

Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Francisco Bañeres, socio del CN Barcelona (club denunciado por fraudes laborales y fiscales): "Si hay más 'casos Millet' ya los investigaremos"
◘  Francisco Bañeres, —socio del CN Barcelona—, fiscal del caso Millet

Club Natación Barcelona, "geriátrico" de calidad a pie de playa ... nudista

"IF ISN'T FOREVER, DON'T BOTHER COMING"

"SI NO ES PARA SIEMPRE, NO TE MOLESTES EN VENIR"

“Es una campaña que se aparta de los convencionalismos, atrevida y diferente”, añadió la vicepresidenta del club, Susanna Closa.

 Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Polémica campaña del CN Barcelona: "O es para siempre, o no hace falta que vengas"

¿Cuánto cobra Susana Closa (vicepresidenta del CN Barcelona que aspira a presidenta por obra y gracia del trilero Sebastià Millans) en el ayuntamiento de Viladecans?

La retribución anual de la socialista Susana Closa como Directora de Servicios del Área de Alcaldía del Ayuntamiento de Viladecans es de 68.637 euros (+ de 5.700 euros/mes = + de 950.000 antiguas ptas al mes)

Des de la muntanya màgica ha dit ...

A Susana CLOSA también le crece la nariz. Otra 'pinocha' más en la junta de su padrino Millans.

Jaume GILABERT Parcerisas es el único vicepresidente del CN Montjuïc, y padre de Claudia (que aparece en la foto) y Julia Gilabert, ambas saltadoras del CNB.

Susana Closa

   Hace pocas semanas la 'pinocha' de la CLOSA le    comunicó a Jaume GILABERT que se presentaba a    presidenta del CNB.

   Jaume GILABERT, al tanto de los tejemanejes de    esta junta de trileros y de troleros, le preguntó si era    verdad (él conoce bien la historia) que habían sufrido    una inspección de Treball.

   Y esta, repito, 'pinocha', le contestó que había    sido un malentendido con dos o tres    trabajadores. Cuando abre la boca esta ex-delegada    de saltos aupada a vicepresidenta, se parece al diario    ABC, que sólo dice dos verdades, el precio y la    fecha.

   Jaume GILABERT está perfectamente informado de    que fueron medio centenar los monitores sin    contrato y cobrando, a veces con retraso, en    negro.

También sabe, porque ha sido informado personalmente, de que el CNB está inmerso en una segunda inspección de Trabajo, que corrige y amplia la anterior incluyendo a todos los deportistas que cobran del CNB, waterpolistas de la división de honor de los últimos cuatro años incluídos.

Monitores sin contrato,
pagados 'en negro'

(Clica para ampliar)

Y también sabe que la junta directiva de la cual forma parte la 'pinocha' de la Susana CLOSA, ha sido denunciada por fraude fiscal, aportando documentos que no admiten duda.

¿Y esta 'individua' del ayuntamiento de Viladecans es quien pretende regir el futuro del CN Barcelona? La verdad es que casi prefiero un carcamal conocido que una 'trepa' por conocer.

Para que os vayáis enterando de quién es esta señora, principal instigadora del aumento de cuota de 9 euros que pretendía para el socio a finales del año pasado, a fin de disponer de un trampolín de saltos en el club.

(Comentari deixat el dimecres, 27 juliol, 2011 a " El CN Barcelona (Sebastià Millans i el seu dofí, Susanna Closa) en el Ciutat de Barcelona de salts"

Los argumentos de Sebastià Millans y de su apadrinada vice-presidenta Susana Closa

(Clica para ampliar)

Un gimnasio —el club Arsenal de la Vía Augusta de Barcelona— echa a sus 700 socias

El club Arsenal de Via Augusta decide prescindir de todas sus clientas y será solo masculino a partir de octubre

CLARA BLANCHAR - Barcelona - 02/08/2011

Club Arsenal de la Vía Augusta de Barcelona
(Clica para ampliar)

El gimnasio Arsenal de la Via Augusta de Barcelona, el único mixto de una cadena que tiene otros dos en la ciudad -uno femenino y otro masculino-, echará a sus 700 socias para convertirse en exclusivamente masculino a partir del mes de octubre. La decisión, legal por tratarse de un negocio privado, ha generado malestar entre las socias. Primero porque se quedan sin ese centro y sobre todo porque no tienen comunicación oficial de la decisión, aunque es la comidilla en los vestuarios desde hace semanas. El propietario del negocio, Alberto Carcas, confirma la decisión y explica que si no se ha comunicado oficialmente es porque se ha tomado recientemente.

La reconversión del gimnasio se ha producido en paralelo a la desaparición de casi todas las clases dirigidas de yoga, pilates y estiramientos, a las que acudían sobre todo las mujeres, y tras prescindir de la inmensa mayoría de los monitores, una veintena. Piden hablar desde el anonimato -porque trabajan en otros negocios de la competencia y temen represalias, argumentan- y explican que recibieron cartas de despido de un día para otro, sin previo aviso, y a través de burofax. Carcas lo niega, no detalla la cifra de afectados y asegura que se les ha ofrecido trabajar en los otros dos centros. "Despidieron a siete compañeros una semana, a otros siete la siguiente y un número parecido la tercera", asegura una monitora que clarifica que ha sido indemnizada como es preceptivo. "Lo que peor me sabe es que no hablaron con nosotros, nos lo comunicaron con la frialdad de un burofax". No tuvo ni la oportunidad de despedirse de sus alumnas, lamenta.

El propietario explica que la decisión de reorientar el gimnasio "no es económica, sino de organización de la empresa". Arsenal nació con negocios sólo para mujeres u hombres, recuerda, y el mixto, abierto hace cuatro años, no ha dado el resultado esperado. "El femenino de la calle de Amigó es más grande y está muy cerca, dado que en Via Augusta tenemos 1.200 socios y 700 socias, es más lógico prescindir de las mujeres, el perjuicio es menor", argumenta.

En los corrillos de vestuario, explica la socia Cristina R., las usuarias se muestran convencidas de que un gimnasio masculino es más económico para la empresa, por la ausencia de actividades dirigidas. Carcas lo desmiente: "Es más rentable un gimnasio femenino. Las mujeres hacen más deporte colectivo, son más constantes y gastan más", dice y alude a los tratamientos de belleza. Sea como sea, Cristina R. reprocha a los responsables del negocio que no hayan sido más transparentes: "Me he pasado semanas bajando a la recepción a pedir explicaciones, preguntando si era cierto que nos echaban, y me decían que no. Han tardado un mes y medio en decirnos que no nos echan, que nos invitan a ir a Amigó".

Hasta la fecha, la única comunicación oficial que han recibido las 700 socias afectadas se refiere a las obras que han sustituido salas de actividades por un restaurante y un club social. "Quizás sí hemos demorado la comunicación, es porque esperábamos la respuesta a la reducción de clases y las bajas han sido el detonante de la decisión. Lo comunicaremos a finales de agosto o principios de septiembre", concluye Carcas.

Clica para comprobar que El País ha borrado la notícia del servidor (02-08-2011)

Aviso para el CN Barcelona (de Sebastià Millans y Susana Closa): Ya se aplican las nuevas multas por tener trabajadores 'en negro'

Las multas por trabajar en negro se quintuplican

   Las multas por emplear a    trabajadores sin contrato son    desde ayer más elevadas. Con    la finalización del periodo    extraordinario para declarar    esas irregularidades sin multa,    las empresas se arriesgan a    sanciones máximas de    10.000 euros, cinco veces    más que hasta ahora.

Durante tres meses, los empresarios han podido dar de alta a los trabajadores que tuvieran en negro sin ser penalizados, una especie de amnistía laboral, pero bajo la advertencia de que, culminado el periodo de gracia, las sanciones se endurecerían. El Ministerio de Trabajo rehúsa de momento evaluar esta campaña y asegura que los primeros datos estarán en unas semanas.

Algunos de l@s monitores sin contrato,

pagad@s con 'dinero negro' en el Club Natació Barcelona

(Después va la Susanita Closa
—que se presenta a las elecciones a la presidencia del CNB—
y dice que la 1ª  inspección de Treball 

ha sido por un malentendido con 2 ó 3 monitores
¿Y  la de ahora, la 2ª  inspección, guapa?)

Desde ayer, una empresa que no dé de alta a un trabajador en la Seguridad Social tendrá una sanción mínima de 3.126 euros, cinco veces superior a la actual, y máxima de 10.000 euros, frente a los 6.250 euros actuales. Cuando el empleado cobre el paro al tiempo que trabaja, la empresa verá incrementada la sanción mínima de 6.251 euros a 10.000 euros, mientras la máxima se mantendrá en 187.515 euros.

Clica para leer la noticia original completa (02-08-2011)

Sebastià Millans (president del Club Natació Barcelona) contra el nudisme: "Hi ha nens, i això són actes impúdics"

"Esto ya es un sitio familiar, tenemos en el club unos 2.000 niños en verano y están expuestos a los actos impúdicos que se cometen en la playa. Los nudistas ya tienen la Mar Bella", dice Sebastià Millans, que preside el Natació Barcelona. (El País - 26/07/2011)

 Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:

◘  Nudistas en pie de guerra frente al Club Natación Barcelona
◘  Dia sense banyadors «Dia de la nuesa social» davant del CN Barcelona
◘  Despelote y pelota picada frente al Club Natación Barcelona

¿Ratoncitos cenebistas votando ahora a una gata como presidenta? ¡Miau, marramiau!

Preciosa fábula política difundida por Tommy Douglas, prominente activista y político, elegido en 2004 como "El canadiense más grande de todos los tiempos". Reconocido como padre del paso del sistema de salud canadiense al modelo de Asistencia sanitaria universal.

A ver si le encontráis algún parecido con las cercanas elecciones a la presidencia del Club Natación Barcelona.

La jugada más original e inesperada de Bobby Fischer