Clica para ampliar
dimarts, 28 de desembre del 2010
1ª Copa Nadal Port de Palma (2010)
El club de natació Esports Màsters "Esmàs" es el organizador de la 1ª COPA NADAL Port de Palma que se celebra el 25 de diciembre del 2010 a las 11:00 horas, con la colaboración del Ajuntament de Palma, el IME y Autoritat Portuaria de Balears. La travesía es de 200 mts, comenzando en los muelles situados frente al Auditorium y finalizando frente al hotel Palas Atenea.
dilluns, 27 de desembre del 2010
Angel Palencia (CN Barcelona), nou sots-campió Màster de Softràquet 2010
Del 15 al 22 de Desembre es va disputar al Seven 7 Sports Club (*) de Barcelona, el Màster català de Softraquet on les 16 millors raquetes del moment, van participar-hi.
A la final van arribar dos jugadors completament diferents. Per una banda hi havia el campió del 2009. Jugador veterà. molt competitiu i amb molta experiència. Estem parlant de l'ex jugador del Seven 7 Sports Club i actualment en el CN Barcelona, Ángel Palencia. D'altre banda hi havia el jugador del CN Sant Andreu, Dani Pascual, vint-i-tants anys mes jove que l'Angel i tot i ser tant jove, amb molta experiència en campionats, sobretot en l'esport de l'Esquaix. El partit el va guanyar el Dani, després de 75 minuts intensos on tots dos van donar el màxim. L'Angel va guanyar el primer joc, però després no va poder aguantar el ritme que imposava el Dani i va acabar cedint per 2 a 1.
A la final van arribar dos jugadors completament diferents. Per una banda hi havia el campió del 2009. Jugador veterà. molt competitiu i amb molta experiència. Estem parlant de l'ex jugador del Seven 7 Sports Club i actualment en el CN Barcelona, Ángel Palencia. D'altre banda hi havia el jugador del CN Sant Andreu, Dani Pascual, vint-i-tants anys mes jove que l'Angel i tot i ser tant jove, amb molta experiència en campionats, sobretot en l'esport de l'Esquaix. El partit el va guanyar el Dani, després de 75 minuts intensos on tots dos van donar el màxim. L'Angel va guanyar el primer joc, però després no va poder aguantar el ritme que imposava el Dani i va acabar cedint per 2 a 1.
(*) Seven 7 Sports Club (ubicat en el cor de Barcelona) passa a la història. La setmana passada el propietari del Seven 7 Sports Club va signar amb el DiR el traspàs del negoci. Aixi doncs, des de l'1 de Gener, DiR obre un altre centre. |
diumenge, 26 de desembre del 2010
Copa Nadal 2010
La Copa Nadal 2010 es va disputar ahir al migdia en un ambient distès i festiu.
Ja són 101 edicions les que el Club Natació Barcelona ha organitzat la única competició esportiva del dia 25 de desembre, la tradicional Copa Nadal. Fred d'hivern i aigua a 13 graus.
Aquests són els principals rivals per als nedadors que al Port Vell de Barcelona intenten acabar els 200 metres que separen l’embarcació i el moll dels banys romans. Enguany la nedadora més ràpida ha estat Marta Mallol i el més ràpid Edu Pérez. Gairebé 500 participants en tot un clàssic del dia de Nadal. Una competició en la qual no tots busquen el millor temps, alguns fins i tot porten a l’extrem l’esperit nadalenc. Sort que després el brou els espera.
dissabte, 25 de desembre del 2010
¡Bon Nadal digital! Els temps canvien, però el sentiment és el mateix
És el vídeo viral indiscutible d'aquest Nadal. Molta gent ha aprofitat la idea de l'empresa tecnològica portuguesa Excentric per felicitar les festes.
Es tracta del vídeo "The Digital Story of the Nativity, or Christmas 2.0", en què es narra per mitjà d'eines digitals i xarxes socials com Google Maps, Gmail, Google, Facebook, Twitter, Foursquare, Wikipedia i Amazon el naixement de Jesús.
divendres, 24 de desembre del 2010
Presunto fraude fiscal en el CN Barcelona a través de su (apresuradamente disuelta) Fundación
 |
| Clica per a engrandir (*) |
Un cop assabentats Sebastià Millans i Joan Vallvé (president i vicepresident respectivament del CN Barcelona), arran d'una incontinència verbal d'un apreciat soci del club, de la manifesta irregularitat fiscal —corroborada per un inspector d'Hisenda— que podeu veure en aquestes dues tarifes de preus corresponents als anys 2009 i 2006, van ser retirades immediatament de la circulació.
I ja no ha aparegut mai més aquesta greu irregularitat, presumpte frau fiscal encobert que, depenent de la quantitat econòmica, podria esdevenir delicte fiscal.
És més, fins i tot ha desaparegut la pròpia Fundació del CNB, dissolta a corre-cuita poc després de ser denunciada davant dels organismes inspectors pels presumptes fraus. Entre d'ells, aquest que hem marcat amb groc, i que s'ha estat perpetrant any rere any.
Per no parlar d'on estan totes les obres d'art donades pels artistes a la Fundació en els darrers anys, accés a les quals ha estat negada pel gerent Marc Blanquer a dues sòcies que ho han sol·licitat formalment, sòcies que han presentat la corresponent denúncia.
(*) Adjuntem fotografia que ens ha estat facilitada des de dins del club, i no per cap soci, informant-nos de que van estar utilitzant aquests fulls com a bloc de notes.
dijous, 23 de desembre del 2010
La Fiscalia persegueix irregularitats fiscals al Col·legi de Periodistes
L'organisme judicial ha sol·licitat totes les factures des de l'any 2002 fins a principis del 2010
La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona està buscant irregularitats tributàries al Col·legi de Periodistes de Barcelona. Tal com ha informat a Economia Digital Cristina Rius, portaveu de la institució, l'organisme judicial ha sol·licitat tota la documentació que fa referència a factures emeses i rebudes relacionades amb l'entitat “des del 2002 fins a principis del 2010, just abans que entrés la junta actual a dirigir el Col·legi”. (...)La portaveu del Col.legi també ha reconegut que la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona els ha notificat que no actua d'ofici, la seva investigació començà a partir d'un denunciant "que actualment desconeixem". Una informació que esperen saber "a mesura que vagi avançant la investigació".
Clica per a llegir la notícia original completa (17-12-2010)
dimecres, 22 de desembre del 2010
Justificando los fraudes de la junta directiva del CN Barcelona
Bústia del soci/iaQué pena que el socio Leopoldo Rodés Parés, que votó a favor del proyecto de la piscina vieja, también se atreva a matar al mensajero justificando los fraudes de Millans. —"Porque quien más quien menos, todo el mundo defrauda" —ha dicho, quedándose tan ancho.
Este señor debe formar parte del 43% de los españoles que ve bien esquivar a Hacienda. Por suerte, el otro 57% considera que no se puede justificar el fraude, por una cuestión de solidaridad y principios. Principios que, por lo visto, brillan por su ausencia en el socio Rodés.
Este señor debe formar parte del 43% de los españoles que ve bien esquivar a Hacienda. Por suerte, el otro 57% considera que no se puede justificar el fraude, por una cuestión de solidaridad y principios. Principios que, por lo visto, brillan por su ausencia en el socio Rodés.
Además resulta que este vencedor de algunas Copa Nadal (en blanco y negro) ha dado la nota culpando al exsocio Meca de querer hundir al club. Y eso que parece ser que lo conocía bastante bien a través del grupito que jugaba al ajedrez. Incluso jugaban entre ellos dos de vez en cuando.
 |
| Leo Rodés |
¿Por qué no dispara contra los verdaderos culpables de la situación del club? Porque se comenta en ciertos corrillos que la segunda inspección de Trabajo no va a ser nada comparada con la inspección de Hacienda. Tiempo al tiempo.
Me parece que al socio Leo Rodés tanto cloro de piscina durante tantos años le ha afectado demasiado.
Tagomago
dimarts, 21 de desembre del 2010
El president del CN Barcelona, Sebastià Millans, i l'estratègia de l'estruç
És rigorosament fals que els estruços enterrin el seu cap en la sorra, i la il·lustració de l'esquerra no és més que una recreació. No obstant això, aquesta estratègia d'ignorar la realitat, per patent i evident que sigui, és la consigna adoptada pel president del CN Barcelona, Sebastià Millans, i altres destacats membres de la seva junta directiva, per enfrontar-se a les greus denúncies presentades a Treball i, sobre tot, a Hisenda.
La qüestió resulta curiosa: les proves de presumpte frau laboral i fiscal lliurades per mi mateix als organismes inspectors són de impossible refutació. Alguns d'aquests documents han estat publicats en aquest bloc, i impliquen accions específiques i constitutives de presumptes fraus fiscals, que fins i tot podríen esdevenir delicte. De vegades impliquen a persones concretes que han comés actes molt greus, quan no d'una absoluta manca d'ètica en vers dels monitors, o de respecte en vers la integritat física dels socis més petits.
Aquestes revelacions per part meva amb l'ajut de socis i monitors, haurien d'haver comportat, després d'una investigació interna, el cessament de diverses persones en els seus càrrecs de manera inmediata i fulminant. No obstant això, la resposta unànime de la tota la cúpula directiva del CN Barcelona ha estat la de l'estruç: enterrar el cap en la sorra, no dir absolutament res, i esperar a que escampi la boira. Una impresentable i inqualificable actitud.
Tant Sebastià Millans, com Federico Moncunill, Joan Vallvé, Pere Meseguer, Manel Albado i Joan Capdevila s'han convertit en Don Tancredo: pujats a un pedestal, amb la cara pintada, i completament immòbils, a l'espera que el toro els ignori, es doni la volta i els permeti seguir amb els seus tèrbols 'tejemanejes', amb tota aquesta sèrie d'excessos d'autoritat que van molt més enllà d'allò per al que van ser triats, dels poders que legítimament se'ls va permetre exercir.
Millans ha decidit oblidar-se del soci, que és qui el va votar i nomenar president. Ara és el mateix soci qui té el dret de retirar-li la confiança, una cosa completament lògica i justificada en virtud de tot el que hem pogut veure els darrers mesos.
Si Millans no reacciona, si decideix adoptar el silenci per tota acció, prendre als socis per complets idiotes que no s'assabenten de la gravetat real de les coses, els que heu de reaccionar sou vosaltres, els socis. No feu el joc a la seva absurda estratègia de l'estruç.
Enric Meca
Si t'ha interessat aquest post, potser que també t'interessi:
◘ Al soci del Club Natació Barcelona, Sebastià Milans el prefereix submísSubastan peluca de John Wayne
Una peluca que utilizó la estrella de cine John Wayne en su película de 1967 "El Dorado" será subastada en la casa de remates Bonhams en Los Ángeles, California, junto con otros objetos de interés del mundo hollywoodense.Se espera que el bisoñé -un peluquín que cubre la parte superior y frontal de la cabeza- de color castaño claro con un toque de canas alcance hasta US$1.500.
El destacado bailarín Fred Astaire y el cantante Frank Sinatra fueron otros famosos miembros del club de los "tapizados".
Clica para leer la noticia original completa (02-12-2010)
dilluns, 20 de desembre del 2010
In corpore sano
No olvidéis un buen calentamiento y unos estiramientos previos, para evitar tirones inoportunos o daños permanentes, en el momento de hacer un clic sobre las viñetas para verlas más grandes.
El CN Barcelona surt escaldat de Zagreb
Els cenebistes no tenen prou recursos per aturar l'històric Mladost i perden la imbatibilitat a la competició europea
La visita a la piscina del Mladost de Zagreb, un dels clars candidats per accedir a la final a quatre de l'eurolliga, va ser un repte massa exigent per al CN Barcelona, que no va tenir possibilitats de repetir la bona actuació de fa quinze dies en un altre feu històric del waterpolo, el del Partizan.Si a Belgrad els de Toni Esteller van esgarrapar un punt (6-6), ahir no hi va haver res a fer contra un rival que ja va marcar l'autoritat en el primer quart (4-1). La situació es va equilibrar en el segon quart –parcial de 2-2–, però sense fer perillar el domini croat, fonamentat en la seva fortalesa física. De fet, aquest factor va fer que l'avantatge en el marcador s'anés ampliant en els dos últims quarts fins al 10-4 final, un resultat que romp la imbatibilitat del CN Barcelona al grup C, que lidera el Mladost folgadament. Ara els catalans són tercers amb quatre punts, els mateixos que té el Partizan.
MLADOST ZAGREB (10): Pavic, Vukicevic (1), Pêric, Letica, Petkovic, Zivkovic, Udovicic (2), Brlecic, Karac (1), Muslim (4), Hinic (2), Buljubasic i Loncar.
CN BARCELONA (4): Aguilar, Díaz, Reixach, Bustos, Maitland (1), Sziranyi (1), Esteller, Rodríguez, Pérez, Estrany, Mallarach (1) Bruder (1) i Sullà.
Parcials: 4-1, 2-2, 2-1 i 2-0.
Àrbitres: F. Gómez (Itàlia) i M. Levin (Israel).
Àrbitres: F. Gómez (Itàlia) i M. Levin (Israel).
Clica per a llegir la notícia original completa (19-12-2010)
diumenge, 19 de desembre del 2010
La Copa Nadal de natació arriba a l’edició 101
El dia de Nadal es disputa al Portal de la Pau la prova més antiga de la natació catalana, que complirà 101 edicions. El Portal de la Pau serà una vegada més l'escenari de la Copa Nadal. Enguany s'espera la participació de més de 400 nedadors per enfrontar-se els 200 metres de distància i una temperatura de l'aigua d'uns 12 graus.
Clica per veure l'article original (17-12-2010)
dissabte, 18 de desembre del 2010
Haga como el presidente del CN Barcelona: despilfarre que ya lo pagará alguien
Lo importante es ser feliz. Como decía Dickens: si uno gasta un penique más de lo que tiene es infeliz y si gasta uno menos, pues feliz.
Así que haga como estas personas: despilfarre lo que no es suyo.
Ya lo pagará alguien.
Así que haga como estas personas: despilfarre lo que no es suyo.
Ya lo pagará alguien.
Clica para ampliar
divendres, 17 de desembre del 2010
Sebastiá Millans i sequaços del CN Barcelona, "en sus propios beneficios", però pagant el soci
Utilitzen el president, els vicepresidents i el secretari del CN Barcelona, els poca-vergonyes i mentiders —totalment demostrable— de Millans, Moncunill, Vallvé, Meseguer i Albado, els recursos econòmics del club, o sigui els diners dels socis, en benefici propi?
Tot seguit, una part de la demanda penal on em demanen, per a les seves butxaques particulars —"En su propio nombre" però amb recursos del club— 8.000 euros per a cadascun.
Es podria perfectament intercanviar "En su propio nombre" per "En su propio beneficio", pero pagant, com quasi siempre, el soci.
Es podria perfectament intercanviar "En su propio nombre" per "En su propio beneficio", pero pagant, com quasi siempre, el soci.
Rècord de visites als dos blocs (de l'Enric Meca) sobre el Club Natació Barcelona
Ahir dijous, el dia després de l'Assemblea Extraordinària en la que Sebastià Millans va sortir amb la cua entre cames (oi, amic Miquel 'chucknorris' Fusté?), s'ha assolit un nou rècord de visites al dos blocs (idèntics en continguts), "Món Cenebista" i "Un Club De Natació a Barcelona".
Un total de 632 visites, sumant els dos blocs:
Clica per a engrandir
dijous, 16 de desembre del 2010
Los socios del CN Barcelona frenan la megalomanía de su presidente
Contundente derrota de la junta directiva de Sebastià Millans,
el octogenario presidente del CN Barcelona,
en la Asamblea Extraordinaria celebrada ayer miércoles.
el octogenario presidente del CN Barcelona,
en la Asamblea Extraordinaria celebrada ayer miércoles.
dimecres, 15 de desembre del 2010
El CN Barcelona atura l'incòmode WP Navarra
Molt va haver de treballar el CN Barcelona per imposar-se per 10 gols a 7 a un WP Navarra que no va donar el braç a tòrcer fins al final, en la vuitena jornada de la Divisió d'Honor de waterpolo.
El conjunt cenebista, que el cap de setmana visita la piscina del Mladost de Zagreb en la tercera jornada de l'Eurolliga, només va desempallegar-se del rival amb un darrer parcial de 3-1.
Els tres punts fan que els cenebistes escalin fins al tecer lloc de la classificació.
L’equip barceloní es va mostrar satisfet amb la victòria, necessària per aconseguir escalar places i accedir al “play off” pel títol de la Lliga. El jugador Ramón Díaz ha admès que el Navarra era “un equip difícil”.
CN Barcelona (10): Aguilar, Díaz, Reixach (1), Bustos, Maitland, Sziranyi (1), Esteller (2), Rodríguez, Pérez (1), Estrany, Mallarach (3), Bruder (2) i Sullà.
WP Navarra (7): Tebar, Castells, Andrei (2), Cercols (2), Arriazu, M. Artola, Sakac (2) J. Artola, Zamarbide, Jiménez i Biart (1).
Parcials: 2-2, 3-2, 2-2 i 3-1.
Àrbitres: Teixidó i Miodrag.
Clica per a llegir la notícia original completa (15-12-2010)
dimarts, 14 de desembre del 2010
Ex-monitors/res, treballadors sense contracte laboral, pagats 'en negre', al Club Natació Barcelona
Aquest document —en el que he ratllat els noms dels monitors per protegir la seva intimitat—, juntament amb una segona denúncia a instància d'un recent ex-monitor de natació que aporta noves proves de irregularitats laborals, suposa una nova inspecció, que es remuntarà als anys 2007 i 2006, i que anirà a càrrec de la inspectora Socorro Martínez.
El darrer quatrimestre de l'any passat 2009, el club va patir una inspecció de Treball que va suposar el pagament de 174.000 euros. Aquella inspecció es va remuntar solament fins al gener del 2008. El document:
Meritxell Moncunill, germaneta del vicepresident del torrons, res a dir com a responsable de tots aquests monitors/res? Seran 174.000 euros més per la segona inspecció?
dilluns, 13 de desembre del 2010
Sobre la engañosa convocatoria de los "trileros del CN Barcelona"
Esta hoja tamaño DIN-A4 apareció la mañana de ayer, domingo, en los armarios o taquillas de numerosos socios del Club Natación Barcelona.
Más de un socio pensará que yo he tenido algo que ver. Que siga pensando.
Yo sólo diré que este pasado viernes estuve en la Delegación de Hacienda de Barcelona (Pza. Letamendi) para ver cómo evolucionaba el expediente abierto al CN Barcelona por presuntos fraudes fiscales. Parece ser que ya no tan presuntos, todo hay que decirlo.
La información está muy restringida porque prácticamente hay sobre este asunto un secreto de sumario. Pero por la breve pero sustanciosa filtración que recibí, salí a la calle con una sonrisa de oreja a oreja, y que aún me dura.
Creedme si os digo, y el tiempo dará y quitará razones, que para Millans y su junta la suerte está echada, independientemente de que consigan o no consigan endosar de nuevo a los socios, en la asamblea de pasado mañana, miércoles, otro aumento de cuota u otra derrama.
La información está muy restringida porque prácticamente hay sobre este asunto un secreto de sumario. Pero por la breve pero sustanciosa filtración que recibí, salí a la calle con una sonrisa de oreja a oreja, y que aún me dura.
Creedme si os digo, y el tiempo dará y quitará razones, que para Millans y su junta la suerte está echada, independientemente de que consigan o no consigan endosar de nuevo a los socios, en la asamblea de pasado mañana, miércoles, otro aumento de cuota u otra derrama.
divendres, 10 de desembre del 2010
Federico Moncunill, es mejor conocer la multa que no conocerla
Las sanciones de tráfico se podrán consultar en Internet
| Federico Moncunill Telediario 1 (TVE) 10-Dic-2010 |
Hasta ahora, una de cada tres denuncias por exceso de velocidad detectado por un radar fijo no podía ser notificada por la imposibilidad de encontrar al infractor, por lo que eran remitidas al Boletín Oficial de Provincia, y se consideraban, de esta manera, notificadas. (...)
Clica para leer la noticia original completa (07-11-2010)
Si t'ha interessat aquest article, potser que també t'interessi:
◘ No et perdis a Federico Moncunill parlant en valenci...añol◘ Federico Moncunill, citado en la documentación de la corrupta trama Brugal
◘ Federico Moncunill, vicepresidente del CN Barcelona, amenazado de embargo
◘ Federico Moncunill, directivo de dos clubs deportivos denunciados por fraude ... ¡Hagan juego, señores! ¿Quién da más?
◘ Meritxell Moncunill, germaneta del vicepresident Frederic "el turroneru" Moncunill
◘ Sebastià Millans, ¿dónde escondes TODAS las obras de arte donadas a la Fundación del CNB?
dijous, 9 de desembre del 2010
No et perdis a Federico Moncunill Gallo parlant en valenci...añol
Federico Moncunill Gallo, primer vicepresident de la polèmica, i denunciada per presumptes fraus —alguns ja corroborats per inspecció oficial— junta directiva del Club Natació Barcelona, és secretari general del Consell Regulador del torró de Xixona i d'Alacant, va ser entrevistat al programa "Bon dia Comunitat Valenciana" del 02/12/2010, un dia abans de la inauguració de la nova seu del Consell Regulador del Torró de Xixona i Alacant per part de Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.
I aquí pots escoltar, ara en català, al "secretari dels torroneros" ...
... en una de les seves intervencions a la darrera assemblea general ordinària del CN Barcelona, justificant la dissolució de la Fundació del club, sospitosament poc després de ser aquesta denunciada, amb proves fefaents, per presumpte frau fiscal, a més de presumpte desaparició de nombroses obres d'art donades obligatòriament pels artistes que han exposat a la Sala d'Art del CNB.
De fet van negar l'accés al magatzem, on hi ha algunes amuntegades al terra, a dos sòcies que ho van sol·licitar dies abans de la darrera assemblea, pixant-se en els propis estatuts del club i malgrat que un dels temes de l'ordre del dia era la Fundació del Club. Òbviament es van presentar les oportunes denúncies per part d'aquestes dues sòcies, que van ser lliurades a les autoritats inspectores.
Si t'ha interessat aquest article, potser que també t'interessi:
◘ Federico Moncunill, citado en la documentación de la corrupta trama Brugal◘ Federico Moncunill, vicepresidente del CN Barcelona, amenazado de embargo
◘ Federico Moncunill, directivo de dos clubs deportivos denunciados por fraude ... ¡Hagan juego, señores! ¿Quién da más?
◘ Meritxell Moncunill, germaneta del vicepresident Frederic "el turroneru" Moncunill
◘ Sebastià Millans, ¿dónde escondes TODAS las obras de arte donadas a la Fundación del CNB?
dimecres, 8 de desembre del 2010
dimarts, 7 de desembre del 2010
dilluns, 6 de desembre del 2010
Xavi Spitzer (amb el CN Barcelona), bronze al Campionat d´Europa de karate per equips
Xavi Spitzer ja ha tornat a casa després d´obtenir una fita històrica al karate andorrà, com és la medalla de bronze aconseguida al Campionat d´Europa per equips, formant part del Club Natació Barcelona.
El Xavier Spitzer és el segon entrenador del Karate Club Shotokan Andorra la Vella, té 21 anys i és cinturó negre II Dan. Actualment és el cap més visible de la competició del Karate Andorrà en la vessant de Kumite masculí.
El Xavier és un clar exemple del que suposa tenir un bon Sensei darrere seu dia a dia. Està des dels 4 anys al Karate Club Shotokan, i allò que va començar com un esport per a ell ha acabat sent la part més important de la seva vida.
És competidor d'elit del Club, de la Federació Andorrana de Karate, i integrant de l'equip sènior del Club Natació Barcelona degut als innumerables contactes del Sensei Manel Jodar al món del Karate.
Després del Campionat de Catalunya absolut del 2009, Francisco Lorenzo, l'entrenador del Club Natació Barcelona, va posar-se en contacte amb el Sensei Manel Jodar per a arribar a un acord i que el competidor del Club Shotokan formés part del seu equip sènior, seguint les passes del mateix Jodar, el qual va ser durant molts anys el capità de l'equip sènior del Club Natació Barcelona.
Clica para leer la noticia original (01-12-2010)
El Xavier és un clar exemple del que suposa tenir un bon Sensei darrere seu dia a dia. Està des dels 4 anys al Karate Club Shotokan, i allò que va començar com un esport per a ell ha acabat sent la part més important de la seva vida.
És competidor d'elit del Club, de la Federació Andorrana de Karate, i integrant de l'equip sènior del Club Natació Barcelona degut als innumerables contactes del Sensei Manel Jodar al món del Karate.
Després del Campionat de Catalunya absolut del 2009, Francisco Lorenzo, l'entrenador del Club Natació Barcelona, va posar-se en contacte amb el Sensei Manel Jodar per a arribar a un acord i que el competidor del Club Shotokan formés part del seu equip sènior, seguint les passes del mateix Jodar, el qual va ser durant molts anys el capità de l'equip sènior del Club Natació Barcelona.
Clica para leer la noticia original (01-12-2010)
divendres, 3 de desembre del 2010
El CN Barcelona esgarrapa un valuós punt de la complicada piscina del Partizan
 |
| Blai Mallarach va repetir com a canoner cenebista (Clica per a engrandir) |
El CN Barcelona va exhibir la seva millor versió en una de les piscines més complicades del continent, la de l'històric Partizan de Belgrad. Lluny d'arronsar-se per la pressió dels locals, ahir els de Toni Esteller van aconseguir un punt gràcies a un darrer parcial favorable de 0-3, que va establir el 6-6 definitiu. Aquest resultat els permet mantenir-se en la segona plaça del grup C, que dóna accés als quarts, rere l'invicte Mladost de Zagreb.
Sense complexos
Ni la plantilla del Partizan, plena de jugadors de la llorejada selecció sèrbia –campiona del món–, ni el 3-1 del primer quart no van acomplexar el CN Barcelona, que en arribar al descans cedia per dos gols (5-3). L'avantatge dels locals ascendiria a tres gols (6-3) abans que, ja en el darrer quart, els cenebistes capgiressin la situació fins a forçar l'empat. Blai Mallarach, amb tres gols, va tornar a ser el gran artiller de l'equip.
VK Partizan (6): Soro, Chatzitheodorou, Radjen (2), Korolija (1), Pijetlovic, Aleksic Prlainovic (2), Radovic (1), Avramovic, Mitrovic, Vujasinovic, Cuk i Mandic.
CN Barcelona (6): Aguilar, Díaz, Reixach, Bustos, Maitland (2), Sziranyi, Esteller, Rodríguez (1), Pérez, Estrany, Mallarach (3), Bruder i Sullà.
Parcials: 3-1, 2-2, 1-0 i 0-3.
Clica per a llegir la notícia original completa (01-12-2010)
Sense complexos
Ni la plantilla del Partizan, plena de jugadors de la llorejada selecció sèrbia –campiona del món–, ni el 3-1 del primer quart no van acomplexar el CN Barcelona, que en arribar al descans cedia per dos gols (5-3). L'avantatge dels locals ascendiria a tres gols (6-3) abans que, ja en el darrer quart, els cenebistes capgiressin la situació fins a forçar l'empat. Blai Mallarach, amb tres gols, va tornar a ser el gran artiller de l'equip.
VK Partizan (6): Soro, Chatzitheodorou, Radjen (2), Korolija (1), Pijetlovic, Aleksic Prlainovic (2), Radovic (1), Avramovic, Mitrovic, Vujasinovic, Cuk i Mandic.
CN Barcelona (6): Aguilar, Díaz, Reixach, Bustos, Maitland (2), Sziranyi, Esteller, Rodríguez (1), Pérez, Estrany, Mallarach (3), Bruder i Sullà.
Parcials: 3-1, 2-2, 1-0 i 0-3.
Clica per a llegir la notícia original completa (01-12-2010)
dijous, 2 de desembre del 2010
La jove waterpolista Núria Cifuentes mor víctima d´un accident
La santjoanenca, de 24 anys i jugadora del CN Manresa, va perdre la vida en un xoc a Viladecavalls aquest dimarts a la tarda
 |
| Núria Cifuentes |
Núria Cifuentes, jugadora de waterpolo del CN Manresa, de 24 anys d'edat i resident a Sant Joan de Vilatorrada, va morir ahir víctima d'un accident de trànsit a la carretera que va de Terrassa a Manresa, la C-58, a l'alçada del quilòmetre 26, al terme municipal de Viladecavalls.
L'accident va tenir lloc a 1/4 de 4 de la tarda. El sinistre es va produir poc després del primer revolt que es troba, en sentit Manresa, un cop passada la factoria Sony de Viladecavalls. Es tracta de l'inici de la pujada de l'abocador, en un tram de la C-58 que té diversos revolts i que, en direcció a Manresa, disposa d'un carril d'avançament de vehicles lents. El carril està separat del sentit contrari per una línia doble contínua.
Segons van explicar fonts dels Mossos d'Esquadra, un turisme, el que conduïa Núria Cifuentes, i un tot terreny van col·lidir frontalment quan un dels dos vehicles, després del revolt, va envair el carril contrari de la calçada. El fet que el paviment estigués moll en aquell moment a causa de la pluja s'apunta com una de les causes de l'accident.
Com a conseqüència de la violenta col·lisió, la santjoanenca, que anava en direcció a Manresa ja que tornava de treballar a Barcelona, va resultar morta. Per la seva banda, els tres ocupants del tot terreny van resultar ferits lleus i van ser traslladats en ambulància a l'hospital de Terrassa. Fins al lloc de l'accident s'hi van desplaçar cinc dotacions dels Mossos d'Esquadra i cinc més dels Bombers de la Generalitat, a banda dels serveis sanitaris, que no van poder fer res per reanimar la víctima. El cadàver va ser traslladat als dipòsits judicials de Collserola, on avui al matí és previst que se li faci l'autòpsia. El funeral de Núria Cifuentes és aquest dijous a les 12, a Sant Joan de Vilatorrada.
Consternació al CN Manresa
La confirmació de la mort de Núria Cifuentes va ser rebuda amb la lògica consternació al Club Natació Manresa, l'entitat on havia crescut i on pràcticament havia fet de tot. De fet, era filla del vicepresident segon, Javi Cifuentes, i germana de Patrícia, també nedadora del club. La Núria havia practicat la natació de més jove, era monitora i també àrbitre de waterpolo. Des de feia quatre temporades formava part de l'equip femení, entrenat pel medallista olímpic Carles Sanz, que juga a Primera Divisió Estatal.
El president del Club Natació Manresa, Francesc Barés, va explicar ahir al vespre que "el club es troba destrossat. Ningú no es creu el que ha passat. Era una noia molt alegre que sempre havia estat aquí al club, hi havia crescut i ara hi continuava, fent de tot, de monitora, de jugadora, d'àrbitre... i a més és d'una família que sempre hi ha estat lligada". Ahir, en el moment de tenir l'accident, la jove bagenca tornava de treballar des del Col·legi d'Enginyers de Catalunya. Era enginyera tècnica de telecomunicacions especialista en sistemes de comunicacions.
 |
| Clica per a engrandir |
Núria Cifuentes va jugar el seu darrer partit dissabte passat, quan el seu equip va aconseguir la victòria contra el Vand 03 de Madrid i ella va aconseguir marcar un gol. El club manresà, a causa de la rapidesa dels esdeveniments, encara no havia pogut anunciar ahir què farà per homenatjar-la.
Se´ns arrenca un tros de cor
Quan es parla que el món és injust, quan es parla que hi ha coses que no poden ser veritat, es parla del que ha succeït en aquesta tarda plujosa del darrer dia de novembre. La tristesa i les llàgrimes que omplen cors i ulls dels que l'estimàvem no ens poden fer oblidar el perfil de la Núria, la seva imatge d'una noia moderna, esportista, la seva cara plena d'alegria i ganes de viure. Una vida dedicada al CN Manresa, on des de petita va aprendre a nedar, per ser després una especialista en braça. La seva germana, Patrícia, la va seguir. El seu pare, vicepresident del club, se sentia orgullós d'elles. La seva vitalitat contagiosa i dedicació va fer que es comptés amb ella sempre que el club ho necessitava. Monitora, administrativa, àrbitre de natació, però sobretot amiga. Amb ella no se'n va una vida, ens arrenca un tros de cor. Quan es pregunta què demanaries si poguessis, en aquest moment seria fer realitat el desig de les companyes quan em diuen: "digue'ns que no és veritat, que ha tingut un accident però que és a l'hospital de Terrassa, que es pot salvar" i jo només responc amb un nus al coll que és veritat, que la Núria ens ha deixat. Núria. Un petó molt gros dels que et coneixem, que vol dir tots els que t'estimem.
Gaspar Ventura Messeguer, (gerent del CN Manresa i director tècnic en waterpolo de la Real Federació Espanyola de Natació)
Clica para leer la noticia original (01-12-2010)
dimecres, 1 de desembre del 2010
El CN Barcelona, dins la caldera balcànica
El CNB visita la històrica i calenta piscina del Partizan
La piscina del Voždovac na Banjici es transforma en una olla de pressió cada vegada que salta a l'aigua l'equip local, el Partizan de Belgrad.
Ho podran comprovar els jugadors del CN Barcelona, que aquest vespre (20:00 h) s'enfronten a l'històric conjunt serbi coincidint amb la segona jornada del grup C de l'Eurolliga.
Sens dubte es tracta d'un dels grans reptes que han d'afrontar els homes de Toni Esteller, tant per l'ambient a les grades, que acostumen a aplegar més de 3.000 aficionats, com per la qualitat d'una plantilla que nodreix la llorejada selecció sèrbia, campiona del món. Entre els molts noms propis destaca el d'un vell conegut de l'afició catalana, Vladimir Vujasinovic, que va guanyar tres lligues amb el conjunt cenebista (de 1995 a 1997).
El Partizan entra en totes les travesses per accedir a la final four i qüestionar l'hegemonia del vigent campió del torneig, El Pro Recco. Tot i això, fa quinze dies, en l'estrena de l'Eurolliga, va cedir en una altra de les piscines històriques del waterpolo europeu, la del Mladost de Zagreb (10-8). Per contra, el CN Barcelona va obtenir un triomf important contra l'Olympiacòs (10-8). Tres punts que li permeten afrontar amb menys ansietat el duel d'avui.
Clica para leer l'article original i sencer (01-12-2010)
dimarts, 30 de novembre del 2010
Joaquín Belza, brazadas de importación en el CN Barcelona
 |
| Joaquín Belza |
Nacido hace veintisiete años en Neuquén y formado deportivamente en el semillero rionegrino de Cipolletti, Joaquín Belza es una de las figuras de la natación argentina que parece volar en el agua pero lo suyo no es de cabotaje porque ya lleva tres temporadas en España donde compite en el circuito profesional europeo. Fanático de la música de Pink Floyd, de las las películas de Quentin Tarantino y de la lectura, tres cosas que lo ayudan a distenderse después de las jornadas de entrenamiento en doble y triple turno, nos contó sobre su experiencia en el viejo continente y las diferencias con la natación nacional.
¿Cuándo apareció la natación en tu vida?
Comencé a nadar a los tres años porque mi hermano mayor, Agustín, iba a la pileta por recomendación médica, él me lleva un año y medio, entonces en esa época, hacía todo lo mismo que él, empecé siguiéndolo pero con el paso del tiempo le fui tomando el gusto a este deporte, a tal punto que al cumplir ocho años arranqué a competir en torneos infantiles para promocionales y la temporada siguiente ya estaba federado como representante del Club Cipolletti, cuyo equipo integré a lo largo de una década.
¿Cuáles son tus mejores marcas?
Espero seguir bajándolas, cada día me preparo para eso, mi mejor tiempo en los cien metros estilo libre es de 50 segundos y 42 centésimas mientras que en los cincuenta metros tengo 23 segundos y 2 centésímas. En estilo mariposa tengo 54 segundos con 47 centésimas en los cien metros y 24 segundos y 60 centésimas en los cincuenta metros.
¿Por qué te radicaste en España? ¿cómo fue la adaptación?
Me fui de la Argentina buscando una mejora deportiva, amo a mi país pero quiero crecer lo máximo posible a nivel competitivo y creo que no había mejor alternativa que emigrar, en noviembre de 2007 tuve la oportunidad de viajar a España y no la desaproveché, me incorporé al Club Natación Barcelona donde me dirige el profesor Joan Giralt, con él hice mis mejores tiempos en el reciente campeonato español que se disputó en Barcelona a fines de julio pasado cuando logré el título de los cien metros libre y la medalla de plata en los cincuenta metros de ese mismo estilo. A nivel deportivo no me costó la adaptación aunque culturalmente todavía me falta un poco y extraño a mis padres Américo y María Luisa y mis hermanos Carolina, Agustín, Martín y Catalina, pero aún así me siento cómodo ya que el trato es de primera y te brindan todo para dedicarte a la natación.
¿Qué diferencias encontrás entre el entrenamiento en España y la Argentina?
En mi club de Barcelona los entrenamientos son más cortos y me resultan más entretenidos, los considero más efectivos que la preparación que venía haciendo en Argentina. Actualmente nado cincuenta kilómetros por semana. Un tema fundamental es el calendario de torneos ya que en Europa existe un cronograma que se conoce desde antes de comenzar cada temporada y tiene muchas competencias con buen nivel deportivo en cada una de ellas. Eso es muy motivador, te ayuda a entrenar y vas mejorando.
¿Cuáles son tus objetivos para el resto de la temporada 2010?
Aspiro a mejorar aún más mis marcas y si las normas selectivas argentinas me acompañan, seguir representando a la selección nacional porque desde que me fui de la Argentina es la primera vez que me convocan a pesar de los muchos logros personales que alcancé en estas tres últimas temporadas. No hay nada mejor que representar a la selección argentina, es mi máximo orgullo.
Comencé a nadar a los tres años porque mi hermano mayor, Agustín, iba a la pileta por recomendación médica, él me lleva un año y medio, entonces en esa época, hacía todo lo mismo que él, empecé siguiéndolo pero con el paso del tiempo le fui tomando el gusto a este deporte, a tal punto que al cumplir ocho años arranqué a competir en torneos infantiles para promocionales y la temporada siguiente ya estaba federado como representante del Club Cipolletti, cuyo equipo integré a lo largo de una década.
¿Cuáles son tus mejores marcas?
Espero seguir bajándolas, cada día me preparo para eso, mi mejor tiempo en los cien metros estilo libre es de 50 segundos y 42 centésimas mientras que en los cincuenta metros tengo 23 segundos y 2 centésímas. En estilo mariposa tengo 54 segundos con 47 centésimas en los cien metros y 24 segundos y 60 centésimas en los cincuenta metros.
¿Por qué te radicaste en España? ¿cómo fue la adaptación?
Me fui de la Argentina buscando una mejora deportiva, amo a mi país pero quiero crecer lo máximo posible a nivel competitivo y creo que no había mejor alternativa que emigrar, en noviembre de 2007 tuve la oportunidad de viajar a España y no la desaproveché, me incorporé al Club Natación Barcelona donde me dirige el profesor Joan Giralt, con él hice mis mejores tiempos en el reciente campeonato español que se disputó en Barcelona a fines de julio pasado cuando logré el título de los cien metros libre y la medalla de plata en los cincuenta metros de ese mismo estilo. A nivel deportivo no me costó la adaptación aunque culturalmente todavía me falta un poco y extraño a mis padres Américo y María Luisa y mis hermanos Carolina, Agustín, Martín y Catalina, pero aún así me siento cómodo ya que el trato es de primera y te brindan todo para dedicarte a la natación.
¿Qué diferencias encontrás entre el entrenamiento en España y la Argentina?
En mi club de Barcelona los entrenamientos son más cortos y me resultan más entretenidos, los considero más efectivos que la preparación que venía haciendo en Argentina. Actualmente nado cincuenta kilómetros por semana. Un tema fundamental es el calendario de torneos ya que en Europa existe un cronograma que se conoce desde antes de comenzar cada temporada y tiene muchas competencias con buen nivel deportivo en cada una de ellas. Eso es muy motivador, te ayuda a entrenar y vas mejorando.
¿Cuáles son tus objetivos para el resto de la temporada 2010?
Aspiro a mejorar aún más mis marcas y si las normas selectivas argentinas me acompañan, seguir representando a la selección nacional porque desde que me fui de la Argentina es la primera vez que me convocan a pesar de los muchos logros personales que alcancé en estas tres últimas temporadas. No hay nada mejor que representar a la selección argentina, es mi máximo orgullo.
Clica para leer la noticia original (27-08-2010)
Si te ha interesado este articulo, tal vez te interese:
◘ Joaquín Belza, del CN Barcelona, campeón de España en 100 libre◘ " ... un acte de profunda irresponsabilitat dels incompetents de Joan Giralt i Adolfo Pérez de Arenaza."
dilluns, 29 de novembre del 2010
El CN Sabadell ha donat un cop sobre la taula guanyant amb autoritat el CN Barcelona (9-5)
La millor versió defensiva del CN Sabadell anul·la per complet el joc interior del CN Barcelona (9-5)
 |
| El CN Sabadell es situa tercer amb la victòria d'abans-d'ahir al CN Barcelona (Clica per a engrandir) |
Tot i això, ha estat el conjunt mariner el primer en avançar-se al marcador amb un gol de Tomas Bruder quan encara no es portava ni mig minut de partit. A pesar del favoritisme amb el què es plantava el CN Barcelona a la Bombonera de Can Llong, el CN Sabadell ha començat a sentir-se còmode amb la defensa més tancada i això s'ha traduït amb l'efectivitat en atac d'homes com Marko Cuk, Lars Gottemaker o l'ex CNB, Marc Hernández. El parcial de 5-0 que s'ha pogut viure al segon quart ha estat un clar reflex del tòpic que diu que el millor atac és una bona defensa. El tècnic del CN Barcelona, Toni Esteller, es desesperava a la banqueta visitant i no trobava la tecla per derrocar l'entramat defensiu que ha construït el CN Sabadell al voltant de Balazs Sziranyi i l'incombustible Iván Pérez. Al final, els homes de Xavi Balaguer han aixecat el peu de l'accelerador en l'últim quart i han permès que el CN Barcelona maquillés el marcador fins a situar-lo en aquest definitiu 9-5.
Club Natació Sabadell (9): Juan Carlos García, Carlos Sánchez, Óscar Carrillo, Adrià Carabí, Éric Marsal, Marc Hernández (3), Marko Cuk (3), Lars Gottemaker (2), Anthony Martin (1), Enric Moreno, Jordi Millán i Ricard Aguirán.
Club Natació Barcelona (5): Iñaki Aguilar, José Ramón Díaz, Gerard Reixach, José Javier Bustos, John Maitland, Balazs Sziranyi, Joel Esteller (2), José Rodríguez, Iván Pérez (1), Pere Estrany, Blai Mallarach i Tomas Bruder (2).
Parcials: 3-1 / 5-0 // 1-1 / 0-3
Clica para leer l'article original i sencer (27-11-2010)
divendres, 26 de novembre del 2010
dijous, 25 de novembre del 2010
dimecres, 24 de novembre del 2010
El CN Terrassa continua sent una de les bèsties negres del CN Barcelona
El Natació dóna el cop a la Nova Escullera i se situa líder
L'equip de Dani Nart va imposar-se per 6 a 7 al CN Barcelona
El CN Terrassa va superar el CN Barcelona a domicili per 6 gols a 7 en partit corresponent a la cinquena jornada de la Lliga Nacional de Waterpolo Divisió d’Honor. El conjunt de Dani Nart, amb la absència d’un jugador cabdal com Sergi Mora, va quallar un partit esplèndid i va endur-se tres punts molt valuosos de la piscina d’un rival directe, un triomf que el situa líder de la competició amb dotze punts, dos més que el grup de cinc perseguidors format per Martiánez, WP Navarra, Barcelona, Barceloneta i Sant Andreu. Els egarencs van fonamentar la victòria en una defensa excel·lent.
El primer quart ja va seguir el guió previst pels terrassencs. La intensitat a la rereguarda va predominar sobre les accions ofensives. Mitjan període, Bruder va avançar els locals en aprofitar una acció en superioritat numèrica.
El Natació va reaccionar immediatament i va capgirar l’electrònic gràcies a una finalització magnífica d’Iván Gallego des de la boia i a un llançament precís de Piralkov (1-2).
El Natació va reaccionar immediatament i va capgirar l’electrònic gràcies a una finalització magnífica d’Iván Gallego des de la boia i a un llançament precís de Piralkov (1-2).
Els de Dani Nart van seguir exhibint una defensa impecable i van mantenir la porteria a zero en el segon període, cosa que els va permetre augmentar la renda quan Carpenter va batre Aguilar a menys de dos minuts per al descans (1-3).
A la represa, el ritme golejador va incrementar-se, circumstància que tampoc no va perjudicar els interessos del Natació. Carpenter, en home de més, va anotar un esperançador 1 a 4 en el primer minut del tercer quart. Els locals van replicar ràpidament amb un parcial de 2 a 0 obra de Díaz i Iván Pérez. Tot seguit, els egarencs van recuperar els dos gols de diferència després que Piralkov transformés un penal comès per Bruder. Un altre penal, que va convertir en gol Mallarach, va permetre els cenebistes retallar distàncies. El Natació va ficar-se mig partit a la butxaca en darrer tram del tercer quart en encadenar un parcial de 0 a 2, amb Piralkov i Parker com a artífexs. Els terrassencs encaraven els últims vuit minuts amb tres gols d’avantatge (4-7).
Malgrat que el Barcelona és tot un especialista en remuntar encontres en el darrer període, el conjunt de Dani Nart va poder conservar el marge fins a la botzina final. Estrany, primer, i Mallarach, a només un minut del final, van situar els locals a només un gol (6-7). Els de Toni Esteller van gaudir, fins i tot, d’una possessió per empatar, però Jordi Pérez va avortar-la en interceptar una pilota introduïda a la boia. Els tres punts, i el liderat, viatjaven a Terrassa.
Club Natació Barcelona (6): Aguilar, Díaz (1), Reixach, Bustos, Maitland, Sziranyi, Esteller, Rodríguez, Pérez (1), Estrany (1), Mallarach (2), Bruder (1) i Sullá.
Club Natació Terrassa (7): Diakonow, Sanz, Torilo, Carpenter (2), Piralkov (3), Cabanas, Alcaide, Aguilar, Pérez, Gallego (1), Parker (1), González i Alarcón.
Parcials: 1-2, 0-1, 3-4 i 2-0.
Àrbitres: Jordi Cisneros i Xavi Buch.
Clica per llegir l'article original (24-11-2010)
dimarts, 23 de novembre del 2010
dilluns, 22 de novembre del 2010
La crítica situación económica del CN Barcelona deja a sus empleados sin el tradicional lote navideño
(Clica para ampliar)
 |
| Clica para ver en detalle el lote navideño del 2009 |
Esta es la fotografía que hemos recibido (por cortesía de un ex-monitor) del lote navideño del año pasado, 2009.
Para estas fiestas de Navidad y Año Nuevo —según nos informa un empleado que vamos a mantener en el anonimato para evitarle posibles represalias— los empleados del CN Barcelona no van a recibir ni un simple turrón, a pesar de que el primer vicepresidente, Federico Moncunill, es el secretario general del consejo regulador del turrón de Xixona y Alicante.
Pero Millans y sus mariachis aún están a tiempo de rectificar, y de obsequiar como se merecen a todos los empleados del club.
Para estas fiestas de Navidad y Año Nuevo —según nos informa un empleado que vamos a mantener en el anonimato para evitarle posibles represalias— los empleados del CN Barcelona no van a recibir ni un simple turrón, a pesar de que el primer vicepresidente, Federico Moncunill, es el secretario general del consejo regulador del turrón de Xixona y Alicante.
Pero Millans y sus mariachis aún están a tiempo de rectificar, y de obsequiar como se merecen a todos los empleados del club.
diumenge, 21 de novembre del 2010
dissabte, 20 de novembre del 2010
Anna Blanch (del CN Barcelona), 'top ten' del windsurf mundial ( ... i 2a part)
| Anna Blanch, a l'Arucitys |
A Anna Blanch (Barcelona, 1982) li col·loquen les càmeres o lents més sofisticades del món a la seva taula, ja que els seus vídeos sobre les onades fan estralls. És més, amb Desigual, els vestits de neoprè Ion i el seu col·lega Robby Naish, mite de Hawaii, una de les seves principals patrocinadores són les càmeres de filmació Gropo.
I aquesta serà, diu, la seva pròxima vida: promocionar el windsurf arreu del món, amb pel·lícules, vídeos, articles, classes i altres promocions.
I aquesta serà, diu, la seva pròxima vida: promocionar el windsurf arreu del món, amb pel·lícules, vídeos, articles, classes i altres promocions.
–Perquè es faci càrrec del tipus d’entrevista: ningú diria que vostè acaba de ser operada d’una hèrnia discal i que, poc després, li han hagut gairebé de recompondre meticulosament l’oïda dreta perquè s’estava quedant sorda. ¿Quin tipus d’esport és aquest que practica on es queda feta un mapa?
–No ha sigut tan dramàtic, no ha sigut tan dramàtic, però la veritat és que quan vaig anar a veure el metge pels meus constants mals d’esquena, em va dir: «Però, ¡nena!, ¿quin esport practiques tu que t’ha deixat destrossada la columna?» I, quan li vaig explicar que feia windsurf, l’home no entenia res de res. Però, sí, té una explicació molt senzilla i lògica.
–No ha sigut tan dramàtic, no ha sigut tan dramàtic, però la veritat és que quan vaig anar a veure el metge pels meus constants mals d’esquena, em va dir: «Però, ¡nena!, ¿quin esport practiques tu que t’ha deixat destrossada la columna?» I, quan li vaig explicar que feia windsurf, l’home no entenia res de res. Però, sí, té una explicació molt senzilla i lògica.
 |
| (Clica per a engrandir) |
–Perdoni que li digui, deu ser senzilla, molt senzilla, però de lògica no sé si en té gaire.
–Si vols guanyar, si vols estar entre les millors, cosa que jo ja em començo a qüestionar perquè, la veritat, estar entre les tres primeres costa horrors... Bé, si vols intentar-ho, has d’aconseguir navegar molt veloç i, sobretot, en la meva especialitat, saltar ben amunt, fer la pirueta més rebuscada i això vol dir que t’has d’elevar, almenys, sis o set metres per sobre de l’onada. ¿Què significa això? Doncs, senzillament, que el teu aterratge a l’aigua, la recepció, és gairebé com si el fessis sobre ciment.
–Si vols guanyar, si vols estar entre les millors, cosa que jo ja em començo a qüestionar perquè, la veritat, estar entre les tres primeres costa horrors... Bé, si vols intentar-ho, has d’aconseguir navegar molt veloç i, sobretot, en la meva especialitat, saltar ben amunt, fer la pirueta més rebuscada i això vol dir que t’has d’elevar, almenys, sis o set metres per sobre de l’onada. ¿Què significa això? Doncs, senzillament, que el teu aterratge a l’aigua, la recepció, és gairebé com si el fessis sobre ciment.
–I això, és clar, va castigant, maltractant, trinxant les vèrtebres.
–Quan t’entrenes o competeixes o, fins i tot, quan practiques amb els teus amics, encara que només sigui per divertir-te o, també, sí, per perfeccionar un salt, una maniobra, ho has de fer a un nivell molt alt, i encara que pretenguis no castigar el teu cos acabes maltractant-lo una mica. I això que nosaltres som com roques, ja que has de ser molt fort, molt, no només per saltar, sinó també per suportar la força del vent i la intensitat de l’onatge. Si vostè veiés les onades que es formen a la platja de Hookipa, la meca del windsurfing, i la intensitat del vent de Hawaii, ho entendria tot.
–Quan t’entrenes o competeixes o, fins i tot, quan practiques amb els teus amics, encara que només sigui per divertir-te o, també, sí, per perfeccionar un salt, una maniobra, ho has de fer a un nivell molt alt, i encara que pretenguis no castigar el teu cos acabes maltractant-lo una mica. I això que nosaltres som com roques, ja que has de ser molt fort, molt, no només per saltar, sinó també per suportar la força del vent i la intensitat de l’onatge. Si vostè veiés les onades que es formen a la platja de Hookipa, la meca del windsurfing, i la intensitat del vent de Hawaii, ho entendria tot.
Tot significa la seva obsessió per anar-se’n cap allà, de deixar-ho tot, els estudis d’Enginyeria Naval, el títol en Imatge i So, els amics catalans, els pares, la família... Tot.
–Miri, l’hi explicaré perquè, si no, corro el risc que, efectivament, no entengui què significa ser windsurfista, ni el tipus de vida que fem. Jo, cada matí, sigui on sigui del món, el primer que faig és obrir l’Skype per contactar amb tots els meus col·legues de professió i, immediatament, ficar-me a Windguru.com, que és la pàgina del temps. Amb aquestes dues pantalles ja sé on hi ha onades, on hi ha vent, i on he d’anar. I si algun dels meus companys em diu que a Cap Verd hi ha previst el millor vent o la millor onada, doncs miro d’anar cap a allà. Encara que, la veritat, comença a no haver-hi ja cap lloc tan ideal com Hookipa, la meca.
–Miri, l’hi explicaré perquè, si no, corro el risc que, efectivament, no entengui què significa ser windsurfista, ni el tipus de vida que fem. Jo, cada matí, sigui on sigui del món, el primer que faig és obrir l’Skype per contactar amb tots els meus col·legues de professió i, immediatament, ficar-me a Windguru.com, que és la pàgina del temps. Amb aquestes dues pantalles ja sé on hi ha onades, on hi ha vent, i on he d’anar. I si algun dels meus companys em diu que a Cap Verd hi ha previst el millor vent o la millor onada, doncs miro d’anar cap a allà. Encara que, la veritat, comença a no haver-hi ja cap lloc tan ideal com Hookipa, la meca.
–Ho he entès, encara que em sembla tan salvatge com li va semblar al seu doctor això de l’hèrnia discal. Però i l’oïda, ¿com va anar això de l’oïda?
–Doncs per una raó similar. D’estar tantes hores ficada al mar, volant sobre les onades, saltant, caient sobre l’aigua, submergida –és clar, no sempre aconsegueixes aterrar dreta, sencera– l’oïda es va omplint d’aigua i, sobretot, el que és pitjor, de sal, i els timpans ho acusen. I ho acusen tant que corres el perill que se’t foradin.
–Doncs per una raó similar. D’estar tantes hores ficada al mar, volant sobre les onades, saltant, caient sobre l’aigua, submergida –és clar, no sempre aconsegueixes aterrar dreta, sencera– l’oïda es va omplint d’aigua i, sobretot, el que és pitjor, de sal, i els timpans ho acusen. I ho acusen tant que corres el perill que se’t foradin.
–Malgrat tot, ja veig que aquesta és la vida més guai que ha trobat i, per descomptat, no pensa canviar-la.
–S’ha de ser valent i tenir molts nassos per competir al més alt nivell en windsurf. Jo, la veritat, començo a no ser ja de les millors, però formar part d’aquesta família m’agrada, m’encanta i m’enorgulleix. Som nòmades, volem viure a l’aire lliure, busquem l’onada somiada i, sobretot, un mar que ens permeti disfrutar del nostre esport favorit. Viatgem molt en busca del lloc i la vida ideal.
–S’ha de ser valent i tenir molts nassos per competir al més alt nivell en windsurf. Jo, la veritat, començo a no ser ja de les millors, però formar part d’aquesta família m’agrada, m’encanta i m’enorgulleix. Som nòmades, volem viure a l’aire lliure, busquem l’onada somiada i, sobretot, un mar que ens permeti disfrutar del nostre esport favorit. Viatgem molt en busca del lloc i la vida ideal.
–¿I no la cansa, què diu la família?
–Als 15 anys, quan vaig començar a tornar-me boja amb això i me’n vaig anar a Tarifa, el papà em va deixar, però vaig haver de jurar-li que, al tornar, faria una carrera abans d’anar-me’n a Hawaii. Vaig complir, no vaig poder acabar Enginyeria Naval i vaig fer Imatge i So. A partir de llavors, em va deixar volar.
–Als 15 anys, quan vaig començar a tornar-me boja amb això i me’n vaig anar a Tarifa, el papà em va deixar, però vaig haver de jurar-li que, al tornar, faria una carrera abans d’anar-me’n a Hawaii. Vaig complir, no vaig poder acabar Enginyeria Naval i vaig fer Imatge i So. A partir de llavors, em va deixar volar.
–Suposo que deu tenir amics a totes les platges salvatges del món.
–El meu últim sopar a Barcelona, abans de tornar a Hawaii, va ser amb un marroquí, un anglès, una canària, un hawaià i una japonesa. L’endemà uns vam tornar a Hookipa, un altre a Cap Verd, un altre a Sud-àfrica, un altre a Austràlia i la canària, a la seva illa. I avui [per ahir] ens hem comunicat per Skype, com sempre.
–El meu últim sopar a Barcelona, abans de tornar a Hawaii, va ser amb un marroquí, un anglès, una canària, un hawaià i una japonesa. L’endemà uns vam tornar a Hookipa, un altre a Cap Verd, un altre a Sud-àfrica, un altre a Austràlia i la canària, a la seva illa. I avui [per ahir] ens hem comunicat per Skype, com sempre.
–Aquesta vida pot cansar, ¿oi?
–Encara no he trobat millor plaer que flotar sobre les onades de Hookipa, però, sí, ja començo a canviar el meu rol en el windsurf. Vull ser més mediàtica i menys competitiva.
–Encara no he trobat millor plaer que flotar sobre les onades de Hookipa, però, sí, ja començo a canviar el meu rol en el windsurf. Vull ser més mediàtica i menys competitiva.
Clica per llegir l'article original (04-05-2010)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Morositat de Sebastià Millans,
ex-president del Club Natació Barcelona
|
Blavor, l'himne del CN Barcelona (any 1975)
Blavor, amb el baríton Marcos Redondo (any 1932)